pèl-roig
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/, (gironí) /ˌpɛɫˈrot͡ʃ/ balear /ˌpəɫˈrɔt͡ʃ/, /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/ Occidental: /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/
Adjectiu
[modifica]pèl-roig m. (femení pèl-roja, plural masculí pèl-roigs o pèl-rojos, plural femení pèl-roges)
- Que té el pèl de color roig, especialment els cabells.
- «Un missatger, botiró, pèl-roig, com un diable, entrà esbufegant.» (Jaume Berenguer Amenós (trad.), Alexis Zorbàs, 1965)
- De color Roig (els cabells d'algú).
- «Era una infermera granadeta, eixerida, amb una cabellera pèl-roja que se li escapava de la còfia i una rialla constant als llavis.» (Jaume Fuster, Les claus de vidre, pàg. 93, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1984)
Variants
[modifica]- pelirroig (castellanisme)
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Alemany: rothaarig (de)
- Anglès: redheaded (en)
- Asturià: roxu (ast) m.
- Castellà: pelirrojo (es) m.
- Danès: rødhåret (da)
- Eslovac: ryšavý (sk)
- Finès: punatukkainen (fi)
- Friülà: ros (fur)
- Grec antic: πυρρός (grc) (pyrrhós)
- Irlandès: rua (ga)
- Islandès: rauðhærður (is)
- Japonès: 赤毛の (ja)
- Letó: rudmatains (lv)
- Llatí: rufus (la)
- Macedoni: црвеноко́с (mk)
- Neerlandès: roodharig (nl)
- Polonès: rudy (pl)
- Portuguès: ruivo (pt)
- Rus: ры́жий (ru) (riji)
- Serbocroat: riđokos (sh)
- Suec: rödhårig (sv)
- Xinès: 紅髮的 (zh) (红发的, hóngfàdí)
Nom
[modifica]pèl-roig m. (plural pèl-roigs o pèl-rojos)
- Persona de cabells roigs.
- «Sandra és la pèl-roja sensible que estima amb devoció un nòvio ballarí a qui falta mig braç.» (Muriel Villanueva, Semiidèntics (pàg. 101), gen. 2021.)
Variants
[modifica]- pelirroig (castellanisme)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: pèl·roig (2)
- Heterograma de 7 lletres (egilopr)