Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

About: Cius

An Entity of Type: city, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Cius (/ˈsaɪəs/; Greek: Kίος or Κῖος Kios), later renamed Prusias on the Sea (/ˈpruːʒəs/; Latin: Prusias ad Mare) after king Prusias I of Bithynia, was an ancient Greek city bordering the Propontis (now known as the Sea of Marmara), in Bithynia and in Mysia (in modern northwestern Turkey), and had a long history, being mentioned by Herodotus, Xenophon, Aristotle, Strabo and Apollonius Rhodius.

Property Value
dbo:abstract
  • Cios (en llatí: Cius, grec antic: Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus). Heròdot l'anomena Cios de Mísia, i també Xenofont, i es creu que Mísia s'estenia fins a aquesta ciutat si més no en temps antics. Avui es diu Gemlik. La llegenda la fa fundada per Cios, company d'Hèracles, al seu retorn de Còlquida. Segons Plini el Vell va ser una colònia milèsia establerta al peu del puig Argantoni cap al segle vii aC. Hi havia una tradició que explicava que Hilas, un dels companys d'Hèracles en el seu viatge a la Còlquida, va ser raptat per les nimfes quan buscava aigua en aquest lloc, segons diu Estrabó. Plini parla d'un riu Hilas vora la ciutat. Pomponi Mela diu que es va convertir en un dels ports més importants de Frígia, que no es trobava a gaire distància. L'any 553 aC va passar a domini de Lídia, però com a ciutat autònoma. El general Himees) la va ocupar el 499 aC quan hi va haver la Revolta Jònica després de la crema de Sardes, però pagant un tribut va mantenir una virtual independència, segons diu Heròdot. Va quedar dins la satrapia de la Frígia Helespòntica o Dascilios i va tenir un govern local. L'any 466 aC la van ocupar els atenencs i va entrar a la Lliga de Delos on va romandre fins al 412 aC, quan va ser ocupada pels perses després de la derrota atenenca a Sicília uns mesos abans (413 aC). Va caure en mas d'Alexandre el Gran el 334 aC i a la seva mort va quedar en poder d'Antígon (332 aC) que va ser rei de Sardes el 305 aC fins al 301 aC, quan Seleuc I Nicàtor va guanyar la Batalla d'Ipsos que li va donar el poder. En aquests anys Cios va començar a emetre moneda d'or, les primeres monedes d'or de la història. Cios va restar com a ciutat grega independent i més tard es va aliar a la Lliga Etòlia. Filip V de Macedònia la va ocupar, va massacrar els ciutadans que va deportar o va vendre com esclaus, i la va donar a Prúsies de Bitínia (aliat seu a la guerra contra Pèrgam) que la va restaurar i repoblar (amb bitinis) i li va donar el seu propi nom. La ciutat va ser coneguda com a Προῦσα ἐπιθαλασσίη 'Prúsies marítima'), per distingir-la d'altres ciutats amb igual nom, segons Esteve de Bizanci. No se sap si Cios va romandre com un barri o va recobrar el seu antic nom, però una Cios al mateix lloc apareix mencionada després per Plini el Vell, Pomponi Mela, Zòsim, i altres encara posteriors. La matança de Cios fou rebutjada per molts estats grecs i Rodes i Pèrgam van demanar ajut als romans contra Macedònia, i això va servir d'excusa per iniciar la segona guerra macedònica que va acabar amb la Batalla de Cinoscèfales el 197 aC. La ciutat, però, va seguir en mans del rei de Bitínia fins al 74 aC. Sota els romans Cios va tenir una constitució pròpia supervisada pel cònsol romà de torn, i va recobrar el seu caràcter grec. Molts dirigents romans van elegir la ciutat com a lloc de residència d'estiu. La ciutat va recuperar el nom de Cios o Kios llatinitzat en Cius. A partir del segle ii el cristianisme es va difondre a la regió i la ciutat va rebre la visita de l'apòstol Pau de Tars. Plini, governador de Cios, va demanar instruccions contra el cristianisme i es van establir impostos especials. Però al segle iv era seu d'un arquebisbat, essent el primer arquebisbe Ciril, que va prendre part al concili de Nicea el 325 aC.Justinià hi va fundar una escola militar que va funcionar per 37 anys. El 1205 el Patriarca de Constantinoble es va establir a Nicea i va enviar a Cios al patriarca de Nicea. El bisbe de Nicea va tenir més influència. Els llatins van ocupar Cios el 1207 i la ciutat va ser donada als cavallers de Sant Joan que la van tenir fins al 1261. Els primers atacs turcs són de 1092 (seljúcides) però no va ser fins al 1300 que els turcs van representar una amenaça seriosa, i van destruir totes les ciutats de la costa ocupant Brusa el 1326 i Cios el 1336 (després d'un setge). La ciutat fou destruïda en la conquesta i els seus habitants es van refugiar a la muntanya. Van poder tornar al cap de tres anys i residir sota les muralles a la zona coneguda com a Kastrina prop de l'església de Theòmana; van restaurar l'església de Koimesis tis Theotokou coneguda com a Pasariotissa, i es van reorganitzar, però van haver d'acceptar la llengua turca. Els impostos eren molt alts i van haver de vendre els fills com esclaus i molts ciutadans van marxar. Aquesta situació dolenta va subsistir fins a finals del segle xvii quant Murat IV va millorar les condicions de vida, i l'establiment d'una drassana militar a la ciutat va permetre a molta gent trobar feina. Durant el segle xix la situació dels grecs cristians va millorar i es va restablir l'educació. Al final de la primera guerra mundial els grecs de la regió del Pont es van revoltar. A les muntanyes es van formar grups armats. Molts grecs van ser portats a camps de treball (una tres-cents mil). Quan els aliats van entrar a la zona les guerrilles turques, els , encara estaven combatent però la marina anglesa els va sotmetre. L'exèrcit grec sota el general Samartzis, va restablir la sobirania grega a Cios el 25 de juliol de 1920. El patriarca de Nicea Basil II i l'alcalde grec de Cios, Pinatsis, van assistir a la cerimònia. La retirada aliada que va deixar sols als grecs mal equipats, va capgirar la situació. Es va intentar formar un estat autònom del Pont per evitar la sortida de la població grega i la pèrdua de les propietats. El 22 d'agost de 1922 l'exèrcit grec a Cios va aguantar l'atac turc, però va evacuar la ciutat l'endemà. Trenta mil persones de Cios i rodalia van haver de fugir a Grècia amb vaixells el 25 d'agost de 1922. (ca)
  • Η Κίος (σήμερα Gemlik στη τουρκική γλώσσα) ήταν αρχαία πόλη της Μικράς Ασίας. (el)
  • Cius (/ˈsaɪəs/; Greek: Kίος or Κῖος Kios), later renamed Prusias on the Sea (/ˈpruːʒəs/; Latin: Prusias ad Mare) after king Prusias I of Bithynia, was an ancient Greek city bordering the Propontis (now known as the Sea of Marmara), in Bithynia and in Mysia (in modern northwestern Turkey), and had a long history, being mentioned by Herodotus, Xenophon, Aristotle, Strabo and Apollonius Rhodius. (en)
  • Cío (en latín, Cius; en griego, Kίος) fue una ciudad de Bitinia, en la Propóntide, en el golfo de Cío (Cianos Sinus), situada en la desembocadura del río que tenía su mismo nombre. Es mencionada a menudo como Cío de Misia. Sus habitantes se llamaban cianeos. (es)
  • Cius (forme latine) ou Kios (en grec Kίος / Kíos) est une ancienne cité côtière grecque au bord de la Propontide (actuelle mer de Marmara) en Bithynie (nord-ouest de la Turquie actuelle). Elle est déjà connue sous ce nom par Aristote et Strabon. (fr)
  • Cio o Kios (in greco antico: Kίος o Kείος, Kìos o Kèios, in latino: Cius), nota anche come Prusias o Prusias al Mare (in greco antico: Προυσιάς ἐπρθαλασσίη/θάλασσαν), fu un'antica città greca dell'Asia Minore, al confine col mar di Marmara, in Bitinia. (it)
  • Kios (gr.: Kίος lub Kείος, Kíos lub Keíos; łac. Cius) – starożytne miasto greckie leżące na terenie dawnej Bitynii w Azji Mniejszej (ob. północno-zachodnia Turcja) oraz graniczące z Propontydą (ob. Morze Marmara). Zostało skolonizowane przez mieszkańców Miletu w 627 p.n.e. Było ważnym miejscem na mapie sieci handlowej, na skrzyżowaniu dróg Azji i Europy. Nazwa miasta została później zmieniona na Prusias ad Mare, nadana przez Prusjasza I, króla Bitynii. Współczesną nazwą jest Gemlik, leżący na terenie prowincji Bursa w Turcji. (pl)
  • Cio (em grego: Kίος; romaniz.: Kios; em latim: Cius), também chamada de Prusa ou Prúsia no Mar (Prusias ad Mare) em honra a Prúsias I da Bitínia ou "Cio da Mísia" por Heródoto e Xenofonte, foi uma antiga cidade grega situada na costa do mar de Mármara, na região da Bitínia. Pouco resta atualmente da cidade, situada a leste da moderna cidade turca de , na província de Bursa. Tradicionalmente, diz-se que foi colonizada por milésios. A história mitológica conta que Hilas, um do companheiros de Héracles, foi raptado pelas ninfas até o sopé do monte Argantônio, onde a cidade foi fundada; também Cio, outro acompanhante, ali fez uma pausa quando retornava de Cólquida e fundou a cidade que lhe tomou o nome. Plínio menciona que lá corria um par de rios com o nome dos personagens mitológicos. A cidade de Cio foi tomada pelo general persa , depois de incendiar Sardes em 499 a.C.. Filipe V da Macedônia conquistou a cidade e entregou-a a Prúsias I da Bitínia, que foi o responsável por reconstruí-la e rebatizá-la com o seu nome. Durante o período romano, vários autores greco-romanos como Plínio, o Velho, Pompônio Mela e Zósimo fazem referência a cidade com seu nome original, o que talvez indique a retomada do nome anterior. Durante a Idade Média, Cio abrigou a fortaleza de Cibotos. (pt)
  • Киос (Кий, др.-греч. Kίος), позже переименованный в Прусию (Прусиаду Приморскую, лат. Prusias ad Mare) — это древнегреческий город, граничащий с Пропонтидой (ныне известной как Мраморное море), в Вифинии, а ранее в Мисии (в современной северо-западной Турции). Он был упомянут Геродотом, Ксенофонтом, Аристотелем, Страбоном и Аполлонием Родосским. (ru)
  • 基乌斯(古希臘語:Kίος或Κῖος,羅馬化:Kios),此后以比提尼亚的普卢西阿斯一世命名为海边普卢西阿斯 (拉丁語:Prusias ad Mare),是一座普罗滂提斯海(今称马尔马拉海)边的古希腊城市,位于比提尼亞,此前属于密细亚(今土耳其西北部),有着久远的历史,曾被希羅多德、色诺芬、亚里士多德、斯特拉波以及罗德岛的阿波罗尼奥斯提到过。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2121318 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 8038 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117281324 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:location
dbp:mapSize
  • 250 (xsd:integer)
dbp:mapType
  • Turkey (en)
dbp:name
  • Cius (en)
dbp:region
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
georss:point
  • 40.432468 29.156389
rdf:type
rdfs:comment
  • Η Κίος (σήμερα Gemlik στη τουρκική γλώσσα) ήταν αρχαία πόλη της Μικράς Ασίας. (el)
  • Cius (/ˈsaɪəs/; Greek: Kίος or Κῖος Kios), later renamed Prusias on the Sea (/ˈpruːʒəs/; Latin: Prusias ad Mare) after king Prusias I of Bithynia, was an ancient Greek city bordering the Propontis (now known as the Sea of Marmara), in Bithynia and in Mysia (in modern northwestern Turkey), and had a long history, being mentioned by Herodotus, Xenophon, Aristotle, Strabo and Apollonius Rhodius. (en)
  • Cío (en latín, Cius; en griego, Kίος) fue una ciudad de Bitinia, en la Propóntide, en el golfo de Cío (Cianos Sinus), situada en la desembocadura del río que tenía su mismo nombre. Es mencionada a menudo como Cío de Misia. Sus habitantes se llamaban cianeos. (es)
  • Cius (forme latine) ou Kios (en grec Kίος / Kíos) est une ancienne cité côtière grecque au bord de la Propontide (actuelle mer de Marmara) en Bithynie (nord-ouest de la Turquie actuelle). Elle est déjà connue sous ce nom par Aristote et Strabon. (fr)
  • Cio o Kios (in greco antico: Kίος o Kείος, Kìos o Kèios, in latino: Cius), nota anche come Prusias o Prusias al Mare (in greco antico: Προυσιάς ἐπρθαλασσίη/θάλασσαν), fu un'antica città greca dell'Asia Minore, al confine col mar di Marmara, in Bitinia. (it)
  • Kios (gr.: Kίος lub Kείος, Kíos lub Keíos; łac. Cius) – starożytne miasto greckie leżące na terenie dawnej Bitynii w Azji Mniejszej (ob. północno-zachodnia Turcja) oraz graniczące z Propontydą (ob. Morze Marmara). Zostało skolonizowane przez mieszkańców Miletu w 627 p.n.e. Było ważnym miejscem na mapie sieci handlowej, na skrzyżowaniu dróg Azji i Europy. Nazwa miasta została później zmieniona na Prusias ad Mare, nadana przez Prusjasza I, króla Bitynii. Współczesną nazwą jest Gemlik, leżący na terenie prowincji Bursa w Turcji. (pl)
  • Киос (Кий, др.-греч. Kίος), позже переименованный в Прусию (Прусиаду Приморскую, лат. Prusias ad Mare) — это древнегреческий город, граничащий с Пропонтидой (ныне известной как Мраморное море), в Вифинии, а ранее в Мисии (в современной северо-западной Турции). Он был упомянут Геродотом, Ксенофонтом, Аристотелем, Страбоном и Аполлонием Родосским. (ru)
  • 基乌斯(古希臘語:Kίος或Κῖος,羅馬化:Kios),此后以比提尼亚的普卢西阿斯一世命名为海边普卢西阿斯 (拉丁語:Prusias ad Mare),是一座普罗滂提斯海(今称马尔马拉海)边的古希腊城市,位于比提尼亞,此前属于密细亚(今土耳其西北部),有着久远的历史,曾被希羅多德、色诺芬、亚里士多德、斯特拉波以及罗德岛的阿波罗尼奥斯提到过。 (zh)
  • Cios (en llatí: Cius, grec antic: Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus). Heròdot l'anomena Cios de Mísia, i també Xenofont, i es creu que Mísia s'estenia fins a aquesta ciutat si més no en temps antics. Avui es diu Gemlik. L'any 466 aC la van ocupar els atenencs i va entrar a la Lliga de Delos on va romandre fins al 412 aC, quan va ser ocupada pels perses després de la derrota atenenca a Sicília uns mesos abans (413 aC). (ca)
  • Cio (em grego: Kίος; romaniz.: Kios; em latim: Cius), também chamada de Prusa ou Prúsia no Mar (Prusias ad Mare) em honra a Prúsias I da Bitínia ou "Cio da Mísia" por Heródoto e Xenofonte, foi uma antiga cidade grega situada na costa do mar de Mármara, na região da Bitínia. Pouco resta atualmente da cidade, situada a leste da moderna cidade turca de , na província de Bursa. (pt)
rdfs:label
  • Cius (en)
  • Cios (ca)
  • Κίος (el)
  • Cío (es)
  • Cio (città antica) (it)
  • Cius (fr)
  • Kios (pl)
  • Cio (cidade) (pt)
  • Киос (античный город) (ru)
  • 基乌斯 (zh)
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(29.15638923645 40.432468414307)
geo:lat
  • 40.432468 (xsd:float)
geo:long
  • 29.156389 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License