Teoria Tema 1 Tercera Part

Roger Torerentbó Zapatero 30.11.
2023
Història del món contemporani 1r BATX A
Tema 1
Revolucions
09. Europa entre l’ordre i la llibertat

La restauració a Europa
Les monarquies del Regne Unit, Prússia, Àustria i Rússia van guanyar a Napoleó a
Waterloo (1815), i van impedir l’expansió de les idees liberals de la revolució francesa, el
que va fer que tornés l’Antic Règim.
Aquestes potències amb França (on es va restaurar la monarquia de Lluís XVIII) es van
reunir al Congrés de Viena (1815) sota el canciller Metternich per restaurar el que s’havia
perdut a la revolució francesa.
Congrés de Viena
El congrés de Viena va servir per reestructurar el mapa d’Europa (beneficiant a les grans
potències) per obtenir un equilibri en el domini dels territoris, sobretot en els que hi havia
hagut moviments revolucionaris.
Aquest congrés tenia dos principis per la política internacional:
- Celebració de congressos per solucionar possibles conflictes.
- Dret d’intervenció d’un exèrcit (Santa Aliança: Prússia, Rússia i Àustria) en països
amenaçats per revolucions liberals.
Liberalisme i nacionalisme
La Revolució Francesa i les guerres napoleòniques difonien les idees bases del liberalisme:
- Llibertat individual
- Llibertat de pensament
- Llibertat d’expressió, reunió i religió
- Llibertat de propietat.
S’havia consolidat el liberalisme polític on es defensava:

- Un sistema parlamentari.
- La limitació del poder del monarca.
- La separació de poders.
- El dret al sufragi.
- L’existència de constitucions.
- Soberania Nacional (el poder prové de la nació) són l’autoritat, formada per
ciutadans iguals davant la llei.
- Defensa la creació d’estats nacionals (anima a pobles sotmesos a reivindicar el seu
dret a constituir-se en nacions independents).
El Congrés de Viena va rebutjar tots aquests principis liberals i nacionals, i van continuar
amb les onades revolucionàries per posar fi a l’Antic Règim.
Les aspiracions de llibertat (1820-1830)

A partir de la dècada de 1820 va haver-hi molta repressió en contra de les autoritats
absolutistes, i això va obligar als liberals i nacionalistes a organitzar-se en societats
clandestines per revolucionar-se contra l’absolutisme.
Entre el 1820 i el 1824 es produeixen la primera onada revolucions a:
- Espanya
- Portugal
- Nàpols
- Piemont
Aquestes revolucions fan que s’obri un curt període de governs liberals que ràpidament es
van suprimir per la Santa Aliança.
Les repressions eren dures i molts partidaris liberals van ser detinguts, executats o van fugir
a l’exili.
La primera onada acaba amb la revolució de la nació de Grècia contra l’Imperi Turc que
gràcies a la revolució liberal nacionalista van aconseguir la independència i la construcció
d’un estat liberal (1829).
Al 1830 es va produir una segona onada revolucionària on es van fer grups i partits liberals
formats per burgesos, intel·lectuals i classes populars.
Van començar a França derrocant al rei Carles X i posant a un monarca més liberal, Lluís
Felip d’Orleans.
Aquest moviment s'estén per Espanya, els estats italians, els estats alemanys, Polònia,
Bèlgica i Regne Unit.
La conseqüència d’aquestes revoltes liberals va ser que a la majoria de països de l’Europa

occidental desapareguessin les monarquies absolutes i s’imposessin governs liberals
moderats que tenen com a referència la constitució francesa de 1791 (amb sufragi
censatari, llibertats limitades i predomini social de l’alta burgesia).
10. Revolucions de 1848

La primavera dels pobles
Les revolucions de 1848 van afectar a gairebé a tot el continent transcendentment i van fer
canviar la història d’Europa escampant les idees de llibertat i reivindicacions nacionals.
Això va suposar la fallida de la majoria de les monarquies absolutes, i també va portar a
l’origen de les idees democràtiques i del moviment nacionalista contra els grans
imperis.
La revolució liberal i democràtica

Entre febrer i juliol de 1848 va haver-hi una altra onada revolucionària, i a França estava
Lluís Felip d’Orleans fent polítiques liberals però bastant conservadores, i el poble (que volia
polítiques liberals no conservadores) va començar un moviment d’insurrecció i el rei va
acabar fugint, el que va provocar una república.
Al marxar el rei a França, es va formar un govern provisional que va impulsar reformes

polítiques i socials amb pensament democràtic, entre elles:
- Sufragi universal masculí
- Abolició de la pena de mort
- Intervenció de l’Estat en l’economia
- Garantia del dret a treballar (es van crear els Tallers Nacionals per ocupar a aturats)
Després de celebrar les eleccions es va formar un govern moderat que va eliminar la
majoria d’aquestes mesures.
La resposta va ser una nova revolució dels sectors populars i obrers el junt de 1848, i es va
donar el primer enfrontament entre la burgesia i el nou proletariat que va sorgir del procés
de la revolució industrial.
Per primer cop els bugesos (nous privilegiats) es van començar a sentir amenaçats pels
obrers per les seves idees democràtiques, i totes aquestes idees de la revolució francesa es
van estendre ràpidament per Europa.
A la península itàlica les idees revolucionàries van afectar a zones com Torí, Roma i
Nàpols, i es van produir revoltes a:
- Toscana
- Estats Pontificis
- Nàpols
- Piemont (a la part de la casa de Savoia, qui va introduir un seguit de reformes i va
promulgar una constitució liberal)
L’any 1850 va ser un exemple de monarquia liberal per la resta dels estats italians.
A l’estat veí, l’Imperi austríac, les idees revolucionàries també van arribar i van tenir molta
força en aquest territori.
Al març de 1848 es va donar una revolució a Viena que va obligar a l’emperador austriac a
promulgar una constitució liberal i a abolir la servitud.
A Prússia també es va revolucionar el poble de Berlín i el rei va haver de posar una

constitució liberal que garantís les llibertats polítiques als seus súbdits.
El despertar de les nacions

A l’Europa central i oriental les fronteres polítiques i comunitats nacionals eren enorme.
L’imperi turc i l’austríac tenien nacionalitats diverses (hongaresos, txecs, grecs…), i les
nacions com Alemanya i Itàlia estaven dividides en múltiples territoris políticament
independents i que els moviments nacionals volien unir en un Estat únic.
Entre 1820-1848 ja s’havien produït alguns processos d’independència nacional vinculats

amb revolucions liberals (com Grècia o Bèlgica).
Al 1848 es van sorgir molts moviments nacionalismes, sobretot a l’imperi austríac, i al

mateix temps va haver-hi una agitació liberal i social (primavera dels pobles).
Al març de 1848 a Frankfurt es reuneixen diputats de diferents territoris germànics per

elaborar una constitució democràtica per una futura Alemanya i ofereixen la corona al rei de
Prússia esperant que s’uneixin, i a la primavera de 1848 a Llombardia els revoltats
demanaven la retirada de l’imperi austríac. Davant d’això, Venècia es va aixecar en armes i
es va proclamar una república.
El hongaresos i els txecs es van aixecar per independitzar-se de l’imperi austríac.

Fracàs i pervivència dels ideals del 1848
La majoria dels moviments revolucionaris de 1848 seran sufocats, i l'imperi austríac va
aconseguir:
- Al juny 1848 → el control de Praga.
- A l’octubre 1848 → estableixen l’ordre a Viena.
- Al 1849 → reconquereixen el nord d’Itàlia.
- També van reprimir la resistència a Hongria.
El rei de Prússia va:

- Suprimir l’assemblea constituent establerta a Berlín.
- Rebutjar la corona que li oferien els territoris germànics.
- No volien cap acord amb el Parlament de Frankfurt.
França: hi haurà repressió al juny 1848, la burgesia donarà suport al govern autoritari de
Lluís Napoleó Bonaparte. L’any 1851 es proclama el segon imperi i es consolida un model
de liberalisme moderat.
Malgrat el fracàs, els ideals i els moviments que van començar en aquest moment es va
donar origen a:
- Unificar nacions (Italià i Alemanya)
- Reformes liberals a sistemes polítics europeus a l’Europa oriental
- Hi ha una evolució del liberalisme a la democràcia amb un sufragi universal i més
drets socials.
Unificació Italiana
El territori estava dividit en diferents estats independents, però també hi havien zones
dominades per l’imperi austríac (nord).
Va ser un moviment nacionalista (risorgimento) l’origen d’organitzacions com Jove Itàlia

dirigida per Mazzini al 1830. Aquesta promulgava (mitjançant insurreccions populars) la
creació d’una república democràtica, unitària i laica.
El fracàs de la via revolucionària al 1848 va fer que Piemont passés a ser vist com un
exemple. El territori tenia a la família Savoia amb la corona (en aquell moment Victor
Manuel de Sevoia), tenia com a primer ministre a Cavour i hi havia una monarquia
constituent de caràcter liberal.
Ells pensaven que Piemont sería procursos d’una guerra que portaria a la unitat d’Itàlia, i
també creien que s’aconseguiria gràcies a una insurreció:
- Sud → Garibaldi
- Nord → Cavour
Finalment van decidir fer un pacte per portar-ho a terme.
Unificació d’Alemanya
Al 1815 el Congrés de Viena s’havia establert una Confederació Germànica que aglutinava
38 estats independents, i Prússia i l’imperi austríac es disputaven el domini dels territoris.
El primer pas va ser el Zollverein, el qual consistia en la unificació en la que s'integren

Prússia i els estats germànics independents, però l’imperi austríac no.
A l’any 1848 els sector liberals i democràtics van fracassar ja que Frederic Guillem, el rei de
Prússia, va rebutjar la corona que l’oferia la Confederació Germànica.
Al final es va imposar l'estratègia d’Otto von Bismarck, canceller del nou kàiser Guillem I,
la qual consistia en la unificació dirigida per Prússia amb una concepció conservadora de
nació, autoritària i militarista que va portar a la proclamació de Guillem I com a emperador
d’Alemanya.

Teoria Tema 1 Tercera Part

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Teoria Tema 1 Tercera Part

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Teoria Tema 1 Tercera Part

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Roger Torerentbó Zapatero 30.11.

09. Europa entre l’ordre i la llibertat

S’havia consolidat el liberalisme polític on es defensava:

Les aspiracions de llibertat (1820-1830)

La conseqüència d’aquestes revoltes liberals va ser que a la majoria de països de l’Europa

10. Revolucions de 1848

La revolució liberal i democràtica

Al marxar el rei a França, es va formar un govern provisional que va impulsar reformes

A Prússia també es va revolucionar el poble de Berlín i el rei va haver de posar una

El despertar de les nacions

Entre 1820-1848 ja s’havien produït alguns processos d’independència nacional vinculats

Al 1848 es van sorgir molts moviments nacionalismes, sobretot a l’imperi austríac, i al

Al març de 1848 a Frankfurt es reuneixen diputats de diferents territoris germànics per

El hongaresos i els txecs es van aixecar per independitzar-se de l’imperi austríac.

El rei de Prússia va:

Va ser un moviment nacionalista (risorgimento) l’origen d’organitzacions com Jove Itàlia

El primer pas va ser el Zollverein, el qual consistia en la unificació en la que s'integren

También podría gustarte