- Studies, Didactory Studies, Pottery kilns, Protohistoric Pottery Kilns, Roman Pottery Kilns, Mediterranean archaeology, and 10 moreIron Age, Late Bronze Age, Protohistoric Iberian Peninsula, Ritual Practices, Commensality, Phoenician trade, Iron Age Iberian Peninsula (Archaeology), Iberian Studies, Archaeology of the Iberian Peninsula, and Experimental Archaeologyedit
El canvi de tendencia en els estudis sobre ceramica i l’interes creixent per les estructures de produccio i la cadena operativa del proces ceramic, ens porta a abordar tambe l’estudi dels complexos terrissers d’epoca iberica. Es presenten... more
El canvi de tendencia en els estudis sobre ceramica i l’interes creixent per les estructures de produccio i la cadena operativa del proces ceramic, ens porta a abordar tambe l’estudi dels complexos terrissers d’epoca iberica. Es presenten i analitzen en una zona acotada d’estudi, Catalunya, tots els tallers i forns ceramics iberics coneguts. La manca d’estudis i dades fa que no puguem comptar amb un llistat de qualitat, tot i l’embranzida d'estudis els darrers anys, sobretot a la zona de l’Alt Penedes. L’analisi de les dades existents ens dibuixa un mapa desigual i incomplet pel que fa als centres productors, ates l’us generalitzat de la ceramica a tota la zona d’ implantacio de la cultura iberica des del segle VI aC fins al s. I aC. Altres raons, tal vegada internes del mon iberic, poden ajudar a explicar l’acumulacio dels centres productius a la Cessetania, Laietania i Indigecia.
Research Interests:
Research Interests:
The idea to create the Experimental Camp of Protohistory (CEP) emerged in late 2009. It was set up in a field adjacent to the Iberian Culture settlement of Estinclells (Verdú, Urgell), an archaeological site with only one phase of... more
The idea to create the Experimental Camp of Protohistory (CEP) emerged in late 2009. It was set up in a field adjacent to the Iberian Culture settlement of Estinclells (Verdú, Urgell), an archaeological site with only one phase of occupation that offers an exceptional portrait of life in the third century BC. The aim of the camp is to concentrate the main lines of Protohistoric experimental research in a single space. These lines include construction, agriculture and processing products. A special emphasis is placed on production of olive oil, livestock and the manufacture of pottery.
Research Interests: Experimental Archaeology, Agriculture, Iron Age, Settlement, Pottery kilns, and 3 morearchaeology experimental archeologia sperimentale Iron Age età del ferro battitura forgia forgiatura forge iron smithing ironsmith blacksmithing fer forgeron hardening tempra tempera, Experimental Archaeology Pottery, and Exarc
PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico interdisciplinario al método científico de dibujo en Arqueologia Experimental
Research Interests:
La present memoria mostra els resultats obtinguts arrel de l'excavacio d’investigacio realitzada al jaciment del camp dels moros de la Codina, situat al municipi de Pinell, a la comarca del Solsones. Aquesta excavacio es realitza... more
La present memoria mostra els resultats obtinguts arrel de l'excavacio d’investigacio realitzada al jaciment del camp dels moros de la Codina, situat al municipi de Pinell, a la comarca del Solsones. Aquesta excavacio es realitza l’any 1998, essent ja la tercera campanya que es realitzava. Despres de les anteriors campanyes, en les que s’aconsegui delimitar tot el jaciment, el que es pretenia aquest cop era excavar en extensio tot el conjunt, per tal de tenir un coneixement ampli de cada periode ocupacional documentat en aquest assentament. Aixi doncs, es busca l’excavacio del maxim de recintes delimitats en el 1997. Per dur a terme aquesta tasca, calia excavar l’enderroc del castell, ja que sepultava les estances de la vila fortificada que hi ha al seu costat. El que ja s’entenia gracies a anteriors campanyes es que l’assentament es divideix en dues parts molt marcades: una que correspon a la vila fortificada, de poligon irregular, i una altra que correspon al castell. A banda,...
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
Proyecto de arqueología experimental (2012-2013) en el Campo Experimental de la Protohistoria (CEP) (Verdú, Urgell, Cataluña)
Research Interests:
A finales de 2009 nace la idea de crear un campo experimental de la protohistoria (CEP) en un campo anexo al yacimiento ilergeta los Estinclells (Verdú, Urgell); un yacimiento que retrata de forma excepcional la vida de un poblado ibérico... more
A finales de 2009 nace la idea de crear un campo experimental de la protohistoria (CEP) en un campo anexo al yacimiento ilergeta los Estinclells (Verdú, Urgell); un yacimiento que retrata de forma excepcional la vida de un poblado ibérico del s. III aC. La propuesta tiene como objetivo crear y concentrar en un solo espacio físico las principales líneas de investigación de la arqueología experimental del mundo protohistórico: la construcción, la agricultura y transformación de productos, especialmente la obtención del aceite de oliva, la ganadería y la fabricación de cerámica. Arqueología, experimentación, protohistoria. At the end of 2009 was born the idea of creating an experimental archaeological field of the Protohistoric Period (CEP), attached to the Iberian settlement of Estinclells (Verdú, l’Urgell).This is a one phase settlement that depicts exceptionally the life of an Iberian village of the third century BC. The proposal wants to concentrate on a single physical space the main research lines of the experimental protohistoric archaeology: building, agriculture and product processing, especially extraction of olive oil, livestock and manufacture of pottery. Archaeology, experimentation, protohistory.
Research Interests:
espanolLas primeras campanas arqueologicas desarrolladas en el Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) han puesto de manifiesto la existencia de un yacimiento inedito con una cronologia que arranca en torno el siglo VII a.C. y que no va mas... more
espanolLas primeras campanas arqueologicas desarrolladas en el Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) han puesto de manifiesto la existencia de un yacimiento inedito con una cronologia que arranca en torno el siglo VII a.C. y que no va mas alla del 100 a.C. El presente articulo se centrara en la descripcion y analisis de las estructuras de la fase de ocupacion del siglo III aC, momento en que existe un nucleo extenso y de urbanismo complejo que pudo tener un papel importante en la estructura sociopolitica del territorio ilergeta. EnglishThe first archaeological campaigns carried out at the Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have revealed the existence of an unknown site whose chronology starts around the 7th century BC and which does not go beyond the year 100 BC. The present article focuses in the description and analysis of the 3rd century BC structures, a moment where we find a large population centre, with a complex urban development which probably had an important role in the...
Research Interests: Humanities and Art
El present estudi ha tingut com a objectiu l’anàlisi del conjunt de materials recuperats en el denominat Forn de Cal Salisi, de possible cronologia medieval. L’excavació del forn va permetre la documentació de diversos nivells i la... more
El present estudi ha tingut com a objectiu l’anàlisi del conjunt de materials recuperats en el denominat Forn de Cal Salisi, de possible cronologia medieval. L’excavació del forn va permetre la documentació de diversos nivells i la recuperació de materials ceràmics, alguns dels quals presentaven una tipologia aparentment no documentada fins al moment a Catalunya. Aquests han estat estudiats per tal de poder deduir la funcionalitat tant dels materials com del forn, especialment dels que hem denominat “suports”.
Research Interests:
Research Interests:
Información del artículo El jaciment de la Codina (Pinell, Solsonès): un assentament d'època ibèrica, romana i medieval.
Research Interests:
Información del artículo El fossat del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, l'Urgell). Segle III aC.
Research Interests:
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
Research Interests:
This study of the kiln of Cal Salisi is linked to the production of pottery in Verdú, a Catalonian town renowned for its ‘Verdunian’ black ware. The current archaeological and historical study began with establishing the kiln’s... more
This study of the kiln of Cal Salisi is linked to the production of pottery in Verdú, a Catalonian town renowned for its
‘Verdunian’ black ware. The current archaeological and historical study began with establishing the kiln’s chronology, the
type of pottery it produced, and its owner. An examination of
written sources yielded a timeframe of its abandonment prior
to the end of the 15th century (certainly before 1549), making
it one of the oldest kilns preserved in the town. The archaeological and typological study led to identifying the type of pottery it manufactured, notably glazed ware, common ware, kiln
supports, and especially jugs and pitchers. The shapes of these
artefacts have allowed them to be placed into prior typological
classifications as well as other newly created ones
‘Verdunian’ black ware. The current archaeological and historical study began with establishing the kiln’s chronology, the
type of pottery it produced, and its owner. An examination of
written sources yielded a timeframe of its abandonment prior
to the end of the 15th century (certainly before 1549), making
it one of the oldest kilns preserved in the town. The archaeological and typological study led to identifying the type of pottery it manufactured, notably glazed ware, common ware, kiln
supports, and especially jugs and pitchers. The shapes of these
artefacts have allowed them to be placed into prior typological
classifications as well as other newly created ones
Research Interests:
... Campanyes de 1996 i 1997. Autores: Morer de LLorens, Jordi, Pou i Vallès, Josep, Asensio i Vilaró, David, Cardona i Colell, Ramon, Ferrer i Alvarez, Conxita; Localización: Oppidum: revista cultural del Solsonès, ISSN 1577-5453, Nº 1,... more
... Campanyes de 1996 i 1997. Autores: Morer de LLorens, Jordi, Pou i Vallès, Josep, Asensio i Vilaró, David, Cardona i Colell, Ramon, Ferrer i Alvarez, Conxita; Localización: Oppidum: revista cultural del Solsonès, ISSN 1577-5453, Nº 1, 2001 , pag. 81. ...
Research Interests:
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Resum: El canvi de tendència en els estudis sobre ceràmica i l’interès creixent per les estructures de producció i tota la cadena operativa de producció ceràmica ens porta a abordar també l’estudi dels complexos terrissers d’època... more
Resum:
El canvi de tendència en els estudis sobre ceràmica i l’interès creixent per les estructures de producció i tota la cadena operativa de
producció ceràmica ens porta a abordar també l’estudi dels complexos terrissers d’època ibèrica. En aquest treball es presenten i analitzen
en una zona acotada d’estudi, Catalunya, tots els tallers i forns ceràmics ibèrics coneguts. La manca d’estudis i de dades fa que no puguem
comptar amb un llistat de qualitat, tot i l’embranzida els darrers anys d’estudis sobre el tema, sobretot a la zona de l’Alt Penedès. L’anàlisi
de les dades existents ens dibuixa un mapa desigual i incomplet pel que fa als centres productors, atès l’ús generalitzat de la ceràmica a tota
la zona d’ implantació de la cultura ibèrica des del s. VI aC fins al s. I aC. Altres raons, tal vegada internes del mon ibèric, poden ajudar a
explicar l’acumulació dels centres productius a la Cessetània, Laietània i Indigècia.
Paraules clau: forn ceràmic, terrisseria, ibèric, Catalunya.
Abstract:
The change in trend in studies on ceramics and the growing interest in production structures and the entire operational chain of ceramic
production, leads us to deal with the study of pottery complexes of Iberian period. In this article will be analyzed and presented all known
Iberian ceramic workshops and kilns in a specific area of study, Catalonia. Because of lack of studies and data we cannot count on a list of
quality, despite the recent studies on the subject, especially in the area of Alt Penedès. The analysis of the existing data draws us an unequal
and incomplete map with respect to the production centres, given the general use of pottery throughout the Iberian period culture from 6th
BC to 1rst BC. Other reasons, perhaps internal, can help to explain the accumulation of productive centres in the Cessetània, Laietània and
Indigècia regions.
Key words: pottery kiln, workshop, Iberian, Catalunya.
El canvi de tendència en els estudis sobre ceràmica i l’interès creixent per les estructures de producció i tota la cadena operativa de
producció ceràmica ens porta a abordar també l’estudi dels complexos terrissers d’època ibèrica. En aquest treball es presenten i analitzen
en una zona acotada d’estudi, Catalunya, tots els tallers i forns ceràmics ibèrics coneguts. La manca d’estudis i de dades fa que no puguem
comptar amb un llistat de qualitat, tot i l’embranzida els darrers anys d’estudis sobre el tema, sobretot a la zona de l’Alt Penedès. L’anàlisi
de les dades existents ens dibuixa un mapa desigual i incomplet pel que fa als centres productors, atès l’ús generalitzat de la ceràmica a tota
la zona d’ implantació de la cultura ibèrica des del s. VI aC fins al s. I aC. Altres raons, tal vegada internes del mon ibèric, poden ajudar a
explicar l’acumulació dels centres productius a la Cessetània, Laietània i Indigècia.
Paraules clau: forn ceràmic, terrisseria, ibèric, Catalunya.
Abstract:
The change in trend in studies on ceramics and the growing interest in production structures and the entire operational chain of ceramic
production, leads us to deal with the study of pottery complexes of Iberian period. In this article will be analyzed and presented all known
Iberian ceramic workshops and kilns in a specific area of study, Catalonia. Because of lack of studies and data we cannot count on a list of
quality, despite the recent studies on the subject, especially in the area of Alt Penedès. The analysis of the existing data draws us an unequal
and incomplete map with respect to the production centres, given the general use of pottery throughout the Iberian period culture from 6th
BC to 1rst BC. Other reasons, perhaps internal, can help to explain the accumulation of productive centres in the Cessetània, Laietània and
Indigècia regions.
Key words: pottery kiln, workshop, Iberian, Catalunya.
Research Interests:
En aquest article presentem els resultats inicials d’un nou projecte d’arqueologia experimental realitzat al CEP de Verdú. Aquest projecte pretén reproduir i registrar la reproducció de dos forns ceràmics d’època ibèrica i la seva... more
En aquest article presentem els resultats inicials d’un nou projecte d’arqueologia
experimental realitzat al CEP de Verdú. Aquest projecte pretén reproduir i registrar la
reproducció de dos forns ceràmics d’època ibèrica i la seva posada en funcionament,
per tal d’investigar i aprofundir en el coneixement de l’elaboració de la ceràmica
ibèrica i els processos de fabricació. Per tal d’executar aquest ambiciós projecte hem
optat per la reproducció controlada a escala 1/1 de dos forns de cronologia ibèrica
excavats per el mateix equip d’arqueòlegs del CEP.
Paraules clau: forn, graella, cocció, arrebossat.
Abstract
In this article we present the initial results of an Experimental Archaeology project
carried out at the CEP in Verdú. This project aims to replicate and record the reproduction of two pottery kilns from Iberian culture in order to investigate the
production and manufacturing process of Iberian pottery. To achieve this goal, two
1/1 scale replicas have been built which reproduce two kilns of Iberian chronology
excavated by the CEP archaeological team itself.
Keywords: pottery kiln, fireplace grate, firing, cover.
experimental realitzat al CEP de Verdú. Aquest projecte pretén reproduir i registrar la
reproducció de dos forns ceràmics d’època ibèrica i la seva posada en funcionament,
per tal d’investigar i aprofundir en el coneixement de l’elaboració de la ceràmica
ibèrica i els processos de fabricació. Per tal d’executar aquest ambiciós projecte hem
optat per la reproducció controlada a escala 1/1 de dos forns de cronologia ibèrica
excavats per el mateix equip d’arqueòlegs del CEP.
Paraules clau: forn, graella, cocció, arrebossat.
Abstract
In this article we present the initial results of an Experimental Archaeology project
carried out at the CEP in Verdú. This project aims to replicate and record the reproduction of two pottery kilns from Iberian culture in order to investigate the
production and manufacturing process of Iberian pottery. To achieve this goal, two
1/1 scale replicas have been built which reproduce two kilns of Iberian chronology
excavated by the CEP archaeological team itself.
Keywords: pottery kiln, fireplace grate, firing, cover.
VVAA. (2020) "Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central (4es : 2016 : Solsona)". Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. <http://hdl.handle.net/10687/424448>. [Consulta: ]
Research Interests:
This article presents a brief initial literary fiction of the end of the Estinclells froman assault by Roman troops. The plausibility of the story is based on the scientific data and the analytical results obtained in the archaeological... more
This article presents a brief initial literary fiction of the end of the Estinclells froman assault by Roman troops. The plausibility of the story is based on the scientific data and the analytical results obtained in the archaeological research. In any case,only the scientific data resulting from the archaeological excavation and the different analytical studies presented here are valid, architectural data, ceramic furniture, archaeobotanical analysis, studies of pollen, zooarchaeological and antracological analysis, study of organic residues in vessels of archaeological origin…The rest is just literature.
Keywords: Iberian protohistory, Estinclells, archaeobotany, zooarchaeology,pollen, antracology, organic residues
Keywords: Iberian protohistory, Estinclells, archaeobotany, zooarchaeology,pollen, antracology, organic residues
Research Interests:
The hippalectryon (ἱππαλεκτρυών), a mythical hybrid half-horse, half-rooster creature, is not linked to any known myth or legend. It does nonetheless appear as a decorative element on black-figure Attic ware during a specific phase of the... more
The hippalectryon (ἱππαλεκτρυών), a mythical hybrid half-horse, half-rooster creature, is not linked to any known myth or legend. It does nonetheless appear as a decorative element on black-figure Attic ware during a specific phase of the Archaic period. As in the case of the hippalectryon, there are also few pottery kilns that shed light on the development of these types of features over time. This paper examines three pottery workshops from the area of the Alt Penedès (Hortes de Cal Pons, Valls de Foix, Font dels Igols) of Catalonia dating from the 4 th-3 rd centuries BC as well as one from the site of Can Badell (4 th and 2 nd-1 st centuries BC) so as to identify the advances and technological solutions of pottery kilns in the Northeast of the Iberian Peninsula in the Middle and Late Iberian period and possibility also single out a hybrid kiln, a sort of regional hippalectryon.
Després de nou campanyes consecutives d’intervenció arqueològica es pot dir que la terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons| Alt Penedès) és un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la... more
Després de nou campanyes consecutives d’intervenció arqueològica es pot dir que la terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons| Alt Penedès) és un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la producció de la ceràmica ibèrica entre els segles IV i III aC. A diferència d’altres àrees peninsulars| era molt escàs el coneixement dels centres productius ceràmics en època ibèrica a l’àrea catalana fins a la recuperació i excavació d’aquest jaciment. La recerca realitzada durant aquests darrers anys ha portat a la descoberta d’altres terrisseries a la zona| fent que la Cessetània es configuri com el lloc on es realitza la investigació més important sobre tallers ceràmics d’època ibèrica plena. Les Hortes de Cal Pons ofereixen un ric conjunt arqueològic de set forns ceràmics| cubetes de decantació| canteres d’extracció d’argila i edificacions relacionades amb l’emmagatzematge i treball de la ceràmica. Els estudis arqueomètrics que s’estan realitzant sobre les materials ceràmics d’aquesta terrisseria i els estudis de territori permetran analitzar en un futur el destí de les ceràmiques produïdes en aquest jaciment.
Research Interests:
Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d’afeccionats| professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció... more
Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d’afeccionats| professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s'iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès| sinó també en altres comarques com el Berguedà| l’Urgell| la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament| aquesta conferència se centrarà en l'exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans| atès el propòsit inicial de la secció d'arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l'arqueologia catalana| mossèn Joan Serra i Vilaró.
Research Interests:
The fi rst excavations carried out by the ‘Centre d’Estudis Lacetans’ in Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have shown a new Iberian settlement. A site that is notable because of its size and the complexity of its urban structure. This... more
The fi rst excavations carried out by the ‘Centre d’Estudis
Lacetans’ in Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have shown
a new Iberian settlement. A site that is notable because of
its size and the complexity of its urban structure. This article
focuses on the description of the phases of the settlement,
the components of the urban plant and develops a discussion
about its role in the ‘ilergeta’ territory during the 3rd
century BC.
Lacetans’ in Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have shown
a new Iberian settlement. A site that is notable because of
its size and the complexity of its urban structure. This article
focuses on the description of the phases of the settlement,
the components of the urban plant and develops a discussion
about its role in the ‘ilergeta’ territory during the 3rd
century BC.
Research Interests:
Durant més d’una dècada, les excavacions als Estinclells han permès estudiar en tota la seva extensió una petita fortalesa ilergeta abandonada a l’entorn del 200 aC, que retrata de forma excepcional la vida d’un poblat del segle III aC.... more
Durant més d’una dècada, les excavacions als Estinclells han permès estudiar en
tota la seva extensió una petita fortalesa ilergeta abandonada a l’entorn del 200 aC,
que retrata de forma excepcional la vida d’un poblat del segle III aC. Altres elements,
com la troballa excepcional d’un taller de premsatge de vi i oli, donen un gran interès
al jaciment, recentment incorporat a la Ruta dels Ibers. A la vora del jaciment s’ha
creat a la vegada un camp d’experimentació de la protohistòria (CEP), on es realitzen
experimentacions sobre agricultura, arquitectura i artesania ceràmica. La concessió
d’una ajuda Recercaixa ha permès tirar endavant aquests estudis experimentals i
vincular-los a un projecte pedagògic escolar.
tota la seva extensió una petita fortalesa ilergeta abandonada a l’entorn del 200 aC,
que retrata de forma excepcional la vida d’un poblat del segle III aC. Altres elements,
com la troballa excepcional d’un taller de premsatge de vi i oli, donen un gran interès
al jaciment, recentment incorporat a la Ruta dels Ibers. A la vora del jaciment s’ha
creat a la vegada un camp d’experimentació de la protohistòria (CEP), on es realitzen
experimentacions sobre agricultura, arquitectura i artesania ceràmica. La concessió
d’una ajuda Recercaixa ha permès tirar endavant aquests estudis experimentals i
vincular-los a un projecte pedagògic escolar.
PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico
interdisciplinario al método científico de dibujo
en Arqueologia Experimental
interdisciplinario al método científico de dibujo
en Arqueologia Experimental
Research Interests:
Proyecto de arqueología experimental
(2012-2013) en el Campo Experimental de la
Protohistoria (CEP) (Verdú, Urgell, Cataluña)
(2012-2013) en el Campo Experimental de la
Protohistoria (CEP) (Verdú, Urgell, Cataluña)
Research Interests:
The first archaeological campaigns carried out at the Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have revealed the existence of an unknown site whose chronology starts around the 7thhcentury BC and which does not go beyond the year 100 BC.... more
The first archaeological campaigns carried out at the Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) have revealed the existence of an unknown site whose chronology starts around the 7thhcentury BC and which does not go beyond the year 100 BC. The present article focuses in the description and analysis of the 3rddcentury BC structures, a moment where we find a large population centre, with a complex urban development which probably had an important role in the socio-political structure of the Ilergetan territory. I
Les premières campagnes de fouilles menées au Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) ont permis de mettre en évidence un site dont la chronologie est comprise entre le VIIe s. et la fin du IIe s. av. n. è. Le présent article décrit et analyse les structures liées à l'occupation du IIIe s. av. n. è., sans doute la plus importante, et par les dimensions et par l'urbanisme complexe du site. Durant cette phase il a proba-blement eu un rôle important dans la structure socio-politique du territoire ilergète.
Les premières campagnes de fouilles menées au Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell) ont permis de mettre en évidence un site dont la chronologie est comprise entre le VIIe s. et la fin du IIe s. av. n. è. Le présent article décrit et analyse les structures liées à l'occupation du IIIe s. av. n. è., sans doute la plus importante, et par les dimensions et par l'urbanisme complexe du site. Durant cette phase il a proba-blement eu un rôle important dans la structure socio-politique du territoire ilergète.
Tribuna d'arqueologia 2013-2014
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/category/temporades-de-la-tribuna-darqueologia/tribuna-2013-2014/
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/category/temporades-de-la-tribuna-darqueologia/tribuna-2013-2014/
Le site ibérique des Estinclells (Verdú) est un petit établissement fortifié construit au cours du IIIe s. av. n.è. et abandonné autourde 200 av. n. è. dont l’accès est barré par un fossé de dimensions modestes, actuellement en cours de... more
Le site ibérique des Estinclells (Verdú) est un petit établissement fortifié construit au cours du IIIe s. av. n.è. et abandonné autourde 200 av. n. è. dont l’accès est barré par un fossé de dimensions modestes, actuellement en cours de fouille. Les travaux ont per-mis de dégager le premier niveau de remplissage du fossé et dedélimiter l’essentiel de son tracé. Ce type de fossé est documenté sur de nombreux établissements de hauteur de l’aire ilergète qui occupent uniquement une partie d’un massif ou d’un promontoire de manière à renforcer les défenses des endroits plus vulnérables.
Research Interests:
Research Interests:
A finales de 2009 nace la idea de crear un campo experimental de la protohistoria (CEP) en un campo anexo al yacimiento ilergeta los Estinclells (Verdú, Urgell); un yacimiento que retrata de forma excepcional la vida de un poblado... more
A finales de 2009 nace la idea de crear un campo experimental de la protohistoria (CEP) en un campo anexo al
yacimiento ilergeta los Estinclells (Verdú, Urgell); un yacimiento que retrata de forma excepcional la vida de un
poblado ibérico del s. III aC. La propuesta tiene como objetivo crear y concentrar en un solo espacio físico las
principales líneas de investigación de la arqueología experimental del mundo protohistórico: la construcción, la
agricultura y transformación de productos, especialmente la obtención del aceite de oliva, la ganadería y la fabricación
de cerámica.
Arqueología, experimentación, protohistoria.
At the end of 2009 was born the idea of creating an experimental archaeological field of the Protohistoric Period
(CEP), attached to the Iberian settlement of Estinclells (Verdú, l’Urgell).This is a one phase settlement that depicts
exceptionally the life of an Iberian village of the third century BC. The proposal wants to concentrate on a single
physical space the main research lines of the experimental protohistoric archaeology: building, agriculture and
product processing, especially extraction of olive oil, livestock and manufacture of pottery.
Archaeology, experimentation, protohistory.
yacimiento ilergeta los Estinclells (Verdú, Urgell); un yacimiento que retrata de forma excepcional la vida de un
poblado ibérico del s. III aC. La propuesta tiene como objetivo crear y concentrar en un solo espacio físico las
principales líneas de investigación de la arqueología experimental del mundo protohistórico: la construcción, la
agricultura y transformación de productos, especialmente la obtención del aceite de oliva, la ganadería y la fabricación
de cerámica.
Arqueología, experimentación, protohistoria.
At the end of 2009 was born the idea of creating an experimental archaeological field of the Protohistoric Period
(CEP), attached to the Iberian settlement of Estinclells (Verdú, l’Urgell).This is a one phase settlement that depicts
exceptionally the life of an Iberian village of the third century BC. The proposal wants to concentrate on a single
physical space the main research lines of the experimental protohistoric archaeology: building, agriculture and
product processing, especially extraction of olive oil, livestock and manufacture of pottery.
Archaeology, experimentation, protohistory.
Research Interests:
Research Interests:
Entorno al poblado ibérico del Estinclells (Verdú, Urgell) se está desarrollando un proyecto de arquitectura experimental insertado dentro del marco del Campo Experimental de la Protohistoria (CEP). Éste, pretende realizar la construcción... more
Entorno al poblado ibérico del Estinclells (Verdú, Urgell) se está desarrollando un proyecto de arquitectura experimental
insertado dentro del marco del Campo Experimental de la Protohistoria (CEP). Éste, pretende realizar la
construcción de un conjunto de casas del mismo asentamiento que han sido excavadas en los últimos años. A
priori y como previsión de este objetivo basado en la arqueología experimental, se registraron de manera exhaustiva
los restos arquitectónicos situados en los niveles de derribo de los diferentes recintos que constituían las casas.
Poblado ibérico de Estinclells, arquitectura experimental, restos arquitectónicos.
Related to the Iberian settlement of Estinclells (Verdú) an experimental architectural project is being carrying out
as part of an Experimental Protohistory Field (CEP). The aim of this project is to make the exact restitution of a
group of houses that have been excavated in recent years. Considering the execution of this purpose based on
experimental archaeology, an exhaustive register was made of architectural remains located at different demolition
levels of the Iberian houses.
Iberian settlement of Estinclells, experimental architecture, demolitions levels.
insertado dentro del marco del Campo Experimental de la Protohistoria (CEP). Éste, pretende realizar la
construcción de un conjunto de casas del mismo asentamiento que han sido excavadas en los últimos años. A
priori y como previsión de este objetivo basado en la arqueología experimental, se registraron de manera exhaustiva
los restos arquitectónicos situados en los niveles de derribo de los diferentes recintos que constituían las casas.
Poblado ibérico de Estinclells, arquitectura experimental, restos arquitectónicos.
Related to the Iberian settlement of Estinclells (Verdú) an experimental architectural project is being carrying out
as part of an Experimental Protohistory Field (CEP). The aim of this project is to make the exact restitution of a
group of houses that have been excavated in recent years. Considering the execution of this purpose based on
experimental archaeology, an exhaustive register was made of architectural remains located at different demolition
levels of the Iberian houses.
Iberian settlement of Estinclells, experimental architecture, demolitions levels.
Research Interests:
Durante más de cuatro años se ha experimentado en la conservación de cereal en uno de las silos originales mejor conservados del granero ibérico fortificado de San Esteve (Olius, Solsonès) del siglo III aC. Tras comprobar la... more
Durante más de cuatro años se ha experimentado en la conservación de cereal en uno de las silos originales
mejor conservados del granero ibérico fortificado de San Esteve (Olius, Solsonès) del siglo III aC. Tras comprobar
la estabilización del grano y de las condiciones de temperatura y humedad y de ver que un silo se podía reutilizar
perfectamente; la investigación ha avanzado hacia nuevas comprobaciones, como la posibilidad de vaciar el silo
parcialmente e incluso de trasladar el grano a nuevos silos. Esta experimentación aportan datos para entender
los procesos de traslado y comercialización del grano en época ibérica.
Cereal, silo, experimentación.
For over four years there has been an important experimentation in the conservation of grain, using one of the best
preserved silos of the Iberian fortified granary of Sant Esteve (Olius, Solsonès) of the third century BC. After checking
the stability of the grain, temperature and humidity and after seeing how a silo could be reused as well, research
has moved into new search, such the possibility of partially empty of the silo and the removal of the barley to a new
silo in order to understand the processes of transporting and marketing of the grain in the Iberian period.
Cereal, silo, experimentation.
mejor conservados del granero ibérico fortificado de San Esteve (Olius, Solsonès) del siglo III aC. Tras comprobar
la estabilización del grano y de las condiciones de temperatura y humedad y de ver que un silo se podía reutilizar
perfectamente; la investigación ha avanzado hacia nuevas comprobaciones, como la posibilidad de vaciar el silo
parcialmente e incluso de trasladar el grano a nuevos silos. Esta experimentación aportan datos para entender
los procesos de traslado y comercialización del grano en época ibérica.
Cereal, silo, experimentación.
For over four years there has been an important experimentation in the conservation of grain, using one of the best
preserved silos of the Iberian fortified granary of Sant Esteve (Olius, Solsonès) of the third century BC. After checking
the stability of the grain, temperature and humidity and after seeing how a silo could be reused as well, research
has moved into new search, such the possibility of partially empty of the silo and the removal of the barley to a new
silo in order to understand the processes of transporting and marketing of the grain in the Iberian period.
Cereal, silo, experimentation.
Research Interests:
En el II Congreso de Arqueología Experimental llevado a cabo en Ronda en 2008 se mostró la primera parte del trabajo objeto del presente artículo. La cerámica ibérica es el material más representativo y porcentualmente el más elevado de... more
En el II Congreso de Arqueología Experimental llevado a cabo en Ronda en 2008 se mostró la primera parte del
trabajo objeto del presente artículo. La cerámica ibérica es el material más representativo y porcentualmente el
más elevado de lo que se recupera en las excavaciones de este periodo. Su elaboración, que suponía un elevado
grado de precisión artesanal y conocimientos técnicos, se desconoce completamente. Con el objetivo de intentar
reproducir esta cerámica se está construyendo en Verdú ( Urgell , Lleida) la réplica de un horno alfarero ibérico.
Concretamente se ha tomado como modelo el horno de la Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) por su buen
estado de conservación y la fiabilidad de los resultados de su excavación. En 2008 presentábamos los resultados
de la construcción de la cámara de combustión. En la actualidad se está finalizando la cámara de cocción, paso
previo a la puesta en marcha de las cocciones experimentales. Para la construcción de ésta, se ha realizado un
estudio arquitectónico que evalúa la posibilidad de que la cámara fuera construida en falsa cúpula.
Cerámica ibérica, Verdú, horno de la Casa Grande, cocciones experimentales.
In the Second Congress of Experimental Archaeology held in Ronda in 2008 it was showed the first part of the
research covered by this article. The Iberian pottery is the most representative material and the highest percentage
of what is recovered from the excavations of this period. However, its production, which meant a high degree of
skilled craftsmanship and technical knowledge, is completely unknown. With the aim of trying to reproduce this
pottery is being built in Verdú (Urgell, Lleida) a replica of an Iberian pottery kiln. It was taken as a model the kiln
of Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) for its good condition and reliability of the results of the excavation.
In 2008 we presented the results of the construction of the combustion chamber. Today it has just finished the
cooking chamber and now is ready for experimental firings. With the help of an architectural study the possibility
of a false dome upper chamber is proposed.
Iberian pottery, Verdú, kiln of Casa Grande, experimental firings.
trabajo objeto del presente artículo. La cerámica ibérica es el material más representativo y porcentualmente el
más elevado de lo que se recupera en las excavaciones de este periodo. Su elaboración, que suponía un elevado
grado de precisión artesanal y conocimientos técnicos, se desconoce completamente. Con el objetivo de intentar
reproducir esta cerámica se está construyendo en Verdú ( Urgell , Lleida) la réplica de un horno alfarero ibérico.
Concretamente se ha tomado como modelo el horno de la Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) por su buen
estado de conservación y la fiabilidad de los resultados de su excavación. En 2008 presentábamos los resultados
de la construcción de la cámara de combustión. En la actualidad se está finalizando la cámara de cocción, paso
previo a la puesta en marcha de las cocciones experimentales. Para la construcción de ésta, se ha realizado un
estudio arquitectónico que evalúa la posibilidad de que la cámara fuera construida en falsa cúpula.
Cerámica ibérica, Verdú, horno de la Casa Grande, cocciones experimentales.
In the Second Congress of Experimental Archaeology held in Ronda in 2008 it was showed the first part of the
research covered by this article. The Iberian pottery is the most representative material and the highest percentage
of what is recovered from the excavations of this period. However, its production, which meant a high degree of
skilled craftsmanship and technical knowledge, is completely unknown. With the aim of trying to reproduce this
pottery is being built in Verdú (Urgell, Lleida) a replica of an Iberian pottery kiln. It was taken as a model the kiln
of Casa Grande (Alcalá de Júcar, Albacete) for its good condition and reliability of the results of the excavation.
In 2008 we presented the results of the construction of the combustion chamber. Today it has just finished the
cooking chamber and now is ready for experimental firings. With the help of an architectural study the possibility
of a false dome upper chamber is proposed.
Iberian pottery, Verdú, kiln of Casa Grande, experimental firings.
Research Interests:
Preliminary results on the research about the Iberian workshop of Hortes de Cal Pons Eva Miguel Gascón (1), Jaume Buxeda i Garrigós (1), David Asensio i Vilaró (2, 3, 4, 5), Ramon Cardona (4), Borja Gil Limón (4), Jordi Herms (4), Rafel... more
Preliminary results on the research about the Iberian workshop of Hortes de Cal Pons
Eva Miguel Gascón (1), Jaume Buxeda i Garrigós (1), David Asensio i Vilaró (2, 3, 4, 5), Ramon Cardona (4), Borja Gil Limón (4), Jordi Herms (4), Rafel Jornet i Niella (2, 5), Jordi Morer de Llorens (4, 5), Josep Pou (4).
(1) Cultura Material i Arqueometria UB (ARQUB, GRACPE), Dept. d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Montalegre, 6, 08001 Barcelona (Catalonia, Spain) (emiguel@ub.edu) (jbuxeda@ub.edu)
(2) Grup de recerca d’Aqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE), Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Montalegre, 6, 08001 Barcelona (Catalonia, Spain),
(3) Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Plaça Cívica, s/n, 08193 Bellaterra, Barcelona (Catalonia, Spain).
(4) Centre d’Estudis Lacetans, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona (Catalonia, Spain)
(5) Món Iber ROCS S. L “Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica”, Santa Anna, 25, 08800 Vilanova i la Geltrú (Catalonia, Spain).
The archaeological site of Hortes de Cal Pons (Pontons, Catalonia, Spain) is nowadays one of the best examples at the NE of the Iberian Peninsula to understand the manufacturing process of Iberian pottery because of the large number of recovered structures and their degree of preservation. Since 2008, the Centre d'Estudis Lacetans and the Universitat de Barcelona had been working at this site applying different interdisciplinary methodologies in order to figured out how Iberian kilns were constructed and to reproduce their firing techniques.
The seven Iberian updraft kilns founded at Hortes de Cal Pons, dated back to the 5th-4th centuries BC, are exceptionally well-preserved. Their combustion chambers and the firing chamber floors (i.e., the grids or grates) remain intact, and some firing chambers preserve nearly 1 m of their original height. It has been also possible to document several settling basins of clay and constructive structures, probably dedicated to store the manufactured pottery. Ethnographic studies, done by the research team at Morocco, documented significant similarities between Iberian and Berber pottery workshops that enable sound base analogies. The ethnographic and archaeological information were combined in order to reproduce these Iberian kilns at the Camp d'Experimentació de la Protohistòria of Verdú (Catalonia, Spain), where several controlled experimental firings have already been done with the collaboration of contemporary potters, using local clays but also a ready to use industrial clay.
A total of 24 vessels of the archaeological assemblage (including amphorae, storage jars and tableware), 3 vessels of the experimental firing and samples of the industrial and local clays have been analysed by X-ray fluorescence (XRF) and X-ray diffraction (XRD). According to the stratification revealed by XRF and XRD analysis in terms of meaningful compositional groups and mineralogical fabrics, and availability of specimen, a subsample has been further analysed by scanning electron microscopy (SEM). These results shed light on several aspects of Iberian pottery production.
Eva Miguel Gascón (1), Jaume Buxeda i Garrigós (1), David Asensio i Vilaró (2, 3, 4, 5), Ramon Cardona (4), Borja Gil Limón (4), Jordi Herms (4), Rafel Jornet i Niella (2, 5), Jordi Morer de Llorens (4, 5), Josep Pou (4).
(1) Cultura Material i Arqueometria UB (ARQUB, GRACPE), Dept. d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Montalegre, 6, 08001 Barcelona (Catalonia, Spain) (emiguel@ub.edu) (jbuxeda@ub.edu)
(2) Grup de recerca d’Aqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE), Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, Montalegre, 6, 08001 Barcelona (Catalonia, Spain),
(3) Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Plaça Cívica, s/n, 08193 Bellaterra, Barcelona (Catalonia, Spain).
(4) Centre d’Estudis Lacetans, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Plaça Palau, 1, 25280 Solsona (Catalonia, Spain)
(5) Món Iber ROCS S. L “Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica”, Santa Anna, 25, 08800 Vilanova i la Geltrú (Catalonia, Spain).
The archaeological site of Hortes de Cal Pons (Pontons, Catalonia, Spain) is nowadays one of the best examples at the NE of the Iberian Peninsula to understand the manufacturing process of Iberian pottery because of the large number of recovered structures and their degree of preservation. Since 2008, the Centre d'Estudis Lacetans and the Universitat de Barcelona had been working at this site applying different interdisciplinary methodologies in order to figured out how Iberian kilns were constructed and to reproduce their firing techniques.
The seven Iberian updraft kilns founded at Hortes de Cal Pons, dated back to the 5th-4th centuries BC, are exceptionally well-preserved. Their combustion chambers and the firing chamber floors (i.e., the grids or grates) remain intact, and some firing chambers preserve nearly 1 m of their original height. It has been also possible to document several settling basins of clay and constructive structures, probably dedicated to store the manufactured pottery. Ethnographic studies, done by the research team at Morocco, documented significant similarities between Iberian and Berber pottery workshops that enable sound base analogies. The ethnographic and archaeological information were combined in order to reproduce these Iberian kilns at the Camp d'Experimentació de la Protohistòria of Verdú (Catalonia, Spain), where several controlled experimental firings have already been done with the collaboration of contemporary potters, using local clays but also a ready to use industrial clay.
A total of 24 vessels of the archaeological assemblage (including amphorae, storage jars and tableware), 3 vessels of the experimental firing and samples of the industrial and local clays have been analysed by X-ray fluorescence (XRF) and X-ray diffraction (XRD). According to the stratification revealed by XRF and XRD analysis in terms of meaningful compositional groups and mineralogical fabrics, and availability of specimen, a subsample has been further analysed by scanning electron microscopy (SEM). These results shed light on several aspects of Iberian pottery production.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests: Mediterranean archaeology, European Archaeology, Iron Age, Protohistoric Iberian Peninsula, Iron Age archaeology, and 14 moreLate Bronze Age, Urban archeology, Tumulus, Commensality, Necropolis, Palaeoeconomy, Phoenician trade, Iberian, Iberian Iron Age, Ritual Practices, Oppidum, La Tene, PATRIMONY, and Halstatt
Estinclells is an Iberian Culture settlement in the Municipalitu of Verdú, Urgell (Catalonia) dating from the third century BC. Archaeological work was carried out between 2002 and 2014 under auspices of the Regional Museum of Urgell and... more
Estinclells is an Iberian Culture settlement in the Municipalitu of Verdú, Urgell (Catalonia) dating from the third century BC. Archaeological work was carried out between 2002 and 2014 under auspices of the Regional Museum of Urgell and the Archaeology Section of the Centre d'Estudis Lacetans in the framework of the research project entitled "Economy and Evolution of the Iberian population in the Corb, Ondara and Sió River Valleys: Excavation of the Iberian Settlement of Estinclells, Verdú".
EXPERIMENTACIÓ EN L’EMMAGATZEMATGE EN SITGES. EL CAS D’OLIUS (CATALUNYA) Ramon Cardona Colell Josep Pou Vallès (Centre d’Estudis Lacetans) El jaciment arqueològic de Sant Esteve d’Olius es troba a la comarca del Solsonès, al centre de... more
EXPERIMENTACIÓ EN L’EMMAGATZEMATGE EN SITGES. EL CAS D’OLIUS (CATALUNYA)
Ramon Cardona Colell
Josep Pou Vallès
(Centre d’Estudis Lacetans)
El jaciment arqueològic de Sant Esteve d’Olius es troba a la comarca del Solsonès, al centre de Catalunya. Es tracta d’un enclau estratègic que va ser ocupat durant el període ibèric (s. III-II aC) i des d’època medieval fins a l’actualitat. La seva situació, al peu del riu Cardener, afluent del Llobregat, permet una bona comunicació entre les planes agrícoles de la zona i la costa (el riu Llobregat desemboca al costat de la ciutat de Barcelona). Les excavacions han tret a la llum les restes d’una muralla del període ibèric que protegia un petit conjunt de recintes associats a un camp de sitges de les quals s’han excavat aproximadament un centenar. En època medieval, es construeix una església d’estil romànic, associada amb un castell i un camp de sitges que coincideix amb l’antic camp de sitges del període ibèric. Per tant, ens trobem en un indret que, durant dos períodes històrics diferents ha exercit, almenys parcialment, la mateixa funció: un centre d’emmagatzematge de cereals amb el sistema de sitges.
La tipologia de les sitges d’ambdós períodes és completament diferent. Tan sols s’ha trobat una sitja, medieval, completa, buida al seu interior i que encara conservava la tapadora. El fet de trobar algunes sitges de tipologia ibèrica reblertes amb material d’època medieval, ha fet plantejar la hipòtesi de l’aprofitament durant l’edat mitjana d’algunes sitges que es trobaven intactes d’època ibèrica. Per comprovar, entre d’altres qüestions, si una sitja podia ser reaprofitada s’ha dut a terme una experimentació utilitzant la sitja medieval que es va trobar intacta. Així el setembre de 2007 es van introduir a l’interior de la sitja 1000 kg d’ordi. S’instal•len uns sensors de temperatura i humitat que prenen registre cada hora en tres punts de l’interior: el fons, el centre i la part superior. També es registra la temperatura i humitat de l’exterior.
Les gràfiques de temperatura i humitat demostren que, un cop s’ha estabilitzat el cereal a l’interior, tant la temperatura com la humitat relativa augmenten i/o disminueixen en funció de les que es registren a l’exterior, però sense les àmplies oscil•lacions diàries que es produeixen a l’aire lliure. Això provoca una estabilització del cereal, que manté una temperatura mitjana de 21º i una humitat relativa entre el 40 i el 70%. Un any i mig aproximadament després la sitja es va obrir i es va analitzar el cereal. Quan aquest s’havia introduït a la sitja tenia una activitat d’aigua (aw) de 0,38. En extreure’l aquesta havia augmentat fins a 0,78, gairebé al límit per a ser apte per al consum humà. Es va buidar parcialment la sitja deixant una cambra d’aire per experimentar si era possible obrir i tancar la sitja al llarg del procés de conservació. Després de vint-i-quatre mesos, el 2011, es reobre la sitja una altra vegada per procedir ja a recollir les últimes mostres i fer el buidat definitiu. Posteriorment el gra ben conservat es trasllada a unes noves sitges del Camp d’Experimentació de la Protohistòria a Verdú (CEP) per experimentar el trasllat del gra en possibles rutes comercials. Les mostres de 2011 presenten valors d’activitat d’aigua molt superiors als registrats el 2009, des de aw 0.882 fins a aw 0.925. Són valors que ja no asseguren la inhibició de bacteris, llevats i altres microorganismes.
Ramon Cardona Colell
Josep Pou Vallès
(Centre d’Estudis Lacetans)
El jaciment arqueològic de Sant Esteve d’Olius es troba a la comarca del Solsonès, al centre de Catalunya. Es tracta d’un enclau estratègic que va ser ocupat durant el període ibèric (s. III-II aC) i des d’època medieval fins a l’actualitat. La seva situació, al peu del riu Cardener, afluent del Llobregat, permet una bona comunicació entre les planes agrícoles de la zona i la costa (el riu Llobregat desemboca al costat de la ciutat de Barcelona). Les excavacions han tret a la llum les restes d’una muralla del període ibèric que protegia un petit conjunt de recintes associats a un camp de sitges de les quals s’han excavat aproximadament un centenar. En època medieval, es construeix una església d’estil romànic, associada amb un castell i un camp de sitges que coincideix amb l’antic camp de sitges del període ibèric. Per tant, ens trobem en un indret que, durant dos períodes històrics diferents ha exercit, almenys parcialment, la mateixa funció: un centre d’emmagatzematge de cereals amb el sistema de sitges.
La tipologia de les sitges d’ambdós períodes és completament diferent. Tan sols s’ha trobat una sitja, medieval, completa, buida al seu interior i que encara conservava la tapadora. El fet de trobar algunes sitges de tipologia ibèrica reblertes amb material d’època medieval, ha fet plantejar la hipòtesi de l’aprofitament durant l’edat mitjana d’algunes sitges que es trobaven intactes d’època ibèrica. Per comprovar, entre d’altres qüestions, si una sitja podia ser reaprofitada s’ha dut a terme una experimentació utilitzant la sitja medieval que es va trobar intacta. Així el setembre de 2007 es van introduir a l’interior de la sitja 1000 kg d’ordi. S’instal•len uns sensors de temperatura i humitat que prenen registre cada hora en tres punts de l’interior: el fons, el centre i la part superior. També es registra la temperatura i humitat de l’exterior.
Les gràfiques de temperatura i humitat demostren que, un cop s’ha estabilitzat el cereal a l’interior, tant la temperatura com la humitat relativa augmenten i/o disminueixen en funció de les que es registren a l’exterior, però sense les àmplies oscil•lacions diàries que es produeixen a l’aire lliure. Això provoca una estabilització del cereal, que manté una temperatura mitjana de 21º i una humitat relativa entre el 40 i el 70%. Un any i mig aproximadament després la sitja es va obrir i es va analitzar el cereal. Quan aquest s’havia introduït a la sitja tenia una activitat d’aigua (aw) de 0,38. En extreure’l aquesta havia augmentat fins a 0,78, gairebé al límit per a ser apte per al consum humà. Es va buidar parcialment la sitja deixant una cambra d’aire per experimentar si era possible obrir i tancar la sitja al llarg del procés de conservació. Després de vint-i-quatre mesos, el 2011, es reobre la sitja una altra vegada per procedir ja a recollir les últimes mostres i fer el buidat definitiu. Posteriorment el gra ben conservat es trasllada a unes noves sitges del Camp d’Experimentació de la Protohistòria a Verdú (CEP) per experimentar el trasllat del gra en possibles rutes comercials. Les mostres de 2011 presenten valors d’activitat d’aigua molt superiors als registrats el 2009, des de aw 0.882 fins a aw 0.925. Són valors que ja no asseguren la inhibició de bacteris, llevats i altres microorganismes.
Research Interests:
El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP) Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat... more
El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una
fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a
partir del Camp d’Experimentació de la
Protohistòria (CEP)
Els Estinclells suposen per a la
ilergècia un
exemple excepcional d’un poblat ibèric
del segle III aC. La interpretació de les
restes l’afavoreix la constatació
d’una sola fase d’ocupació
amb un abandonament
força coherent i homogeni
a l’entorn del 200 aC, amb
molta seguretat relacionat amb els
esdeveniments històrics de la Segona
fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a
partir del Camp d’Experimentació de la
Protohistòria (CEP)
Els Estinclells suposen per a la
ilergècia un
exemple excepcional d’un poblat ibèric
del segle III aC. La interpretació de les
restes l’afavoreix la constatació
d’una sola fase d’ocupació
amb un abandonament
força coherent i homogeni
a l’entorn del 200 aC, amb
molta seguretat relacionat amb els
esdeveniments històrics de la Segona
Research Interests:
La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons - Corral Nou (Pontons, Alt Penedès) Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms Moderador: Joan Sanmartí Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la... more
La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons
- Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)
Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel
Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí
Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la
Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans
estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més
important coneguda fins al moment a Catalunya.
Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats
experimentals que s’hi han fet han permès
documentar set forns de planta circular i la zona
de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar
àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica
oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació
utilitzades.
- Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)
Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel
Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí
Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la
Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans
estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més
important coneguda fins al moment a Catalunya.
Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats
experimentals que s’hi han fet han permès
documentar set forns de planta circular i la zona
de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar
àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica
oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació
utilitzades.