Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Và al contegnud

Mort

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
To the Land Unknown (“A la terra descognossuda”) del Edmund Blair Leighton

La mort l’è la fin de la vita,[1] la cessazzion inreversibila de tute i fonzion biologeghe che sostegnen un organisem vivent. Quell ch’a resta de un organisem mort, de solit, el taca a marscì subet apœus a la mort.[2] La mort la riva per tucc e sgeneralment l’è aplicada a tut l’organisem. L’equivalent de la mort per di component individuai de un organisem – compagn di cellule e di tessud – l’è la necros.[3]

Capì quand che una persona la mœur l’è stait storegament una roba defizzila. A l’inizzi, la defenizzion de la mort la ocorreva quand che la persona la desmeteva de respirà e el sò cœur de bater, ma al dì de incœu quell istacc chì l’è nomà cognossud coma “mort clinega”.[4] Cont el vanzà de la medesina s’è descovert che quell istacc chì l’è pu inscì final coma es pensava.[5] La mort del scervell l’è considerada coma un quajcoss che el gh’ha pussee de sens, ma a gh’è tante defenizzion per quella roba chì. Un quajvun el cred che tute i fonzion del scervell gh’hann de fermàss, quand che dei olter disen che se la personalitaa e el sens de identitaa inn indait perdud per semper, la persona l’è de consideràss morta.[6] La mort del scervell l’è despess dovrada coma la defenizzion legal de mort.[7]

Tante colture gh’hann un’ideja de la vita depos la mort, che la pœul tœù denter el sgiudizzi de la vita di persone e de quell che hann fait quand che i eren ancamò viv. Gh’è anca devers costum per onorà la salma, compagn de l’obet, la cremazzion o el funeral del zel.[8]

  1. Cambridge Dictionary
  2. Hayman, Jarvis (2016). Human body decomposition. Amsterdam: Elsevier. ISBN 978-0-12-803713-3. OCLC 945734521. 
  3. Cambridge Dictionary
  4. United States. President's Commission for the Study of Ethical Problems in Medicine and Biomedical and Behavioral Research (1981). Defining Death: A Report on the Medical, Legal and Ethical Issues in the Determination of Death · Part 34. The Commission, 63. 
  5. United States Department of the Army (1999). Leadership Education and Training (LET 1). United States Department of the Army, 188. 
  6. Zaner, Richard M. (2011). Death: Beyond Whole-Brain Criteria, 1st, Springer, 77, 125. ISBN 978-94-010-7720-0. 
  7. Dictionary.com
  8. Newcomb, Tim (October 17, 2019). 7 Unique Burial Rituals Across the World.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]