Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vejatz lo contengut

Honshū

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de geografia fisicaHonshū
(ja) 本州 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
TipeIlla japonesa Modifica el valor a Wikidata
Part deArchipèla japonés
quatre illas màgers de Japon Modifica el valor a Wikidata
Localizacion
EstatJapon Modifica el valor a Wikidata
Banhat permar de Japon, Ocean Pacific e mar interior de Seto (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Carte
Donadas
Punt culminantMont Fuji Modifica el valor a Wikidata
Superfícia227 939,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Dimensions240 (amplada) × 1 300 (longitud) km
Honshu, en marron encre sus la mapa de Japon

Honshū (en japonés: 本州) es la pus granda illa de Japon; es desseparada de Hokkaidō al nòrd per l'Estrech de Tsugaru, e de Shikoku al sud per la Mar Interiora de Seto, e al sud-oèst de Kyūshū per l'Estrech de Kanmon. Es la setena pus granda e la segonda pus poblada illa al mond après l'illa de Java.

L'illa mesura 1300 km de long e entre 50 a 230 km de larg, e sa superfícia totala es de 230 500 km², aperaquí 60% de la superfícia totala de Japon. .

Montanhosa e volcanica, Honshū coneis de tèrratrems frequents (lo Grand tèrratrem de Kantō daumatgèt fòrça Tòquio en setembre de 1923); lo suc pus naut es lo volcan actiu del Mont Fuji a 3776 m, que ne'n fa la setena illa pus nauta del mond. I a fòrça rius, inclús lo riu de Shinano, qu'es lo pus long de Japon. Lo clima es temperat, mas existís una diferéncia marcada entre los costats èst e sud (còsta pacifica o interiora), e los costats oèst e nòrd (còsta de la mar de Japon). Una cadena de montanha ocupa Honshū dins tota sa longor, a mai del Mt. Fuji, los Alps japoneses son caracteristics d'Honshū.

La populacion es de 98 352 000 abitants (en 1990; en 1975 èra de 89 101 702), concentrada dins las tèrras bassas disponiblas, mai que mai dins la plana de Kantō ont 25% de la populacion totala demòra dins lo Grand Airal de Tòquio, qu'inclutz las vilas de Tòquio e Yokohama, Kawasaki, Saitama e Chiba. La màger part de l'industria es localizada dins la region entre Tòquio e las vilas costièras del sud d'Honshu, inclutz Kyoto, Osaka, Nagoya, Kobe, e Hiroshima.

L'economia sus la còsta nòrd-oèst de la Mar de Japon es mai que mai la pesca e l'agricultura[1]; Niigata es senhalat coma un important productor de ris. Las planas de Kantō e Nōbi produson de ris e d'ortalissas. Yamanashi es una zona màger de la produccion de frucha, Aomori es famosa per sas pomas.

Lo centre istoric inclutz Kyoto, Nara, e Kamakura.

L'illa es devesida en cinc regions e conten 34 prefecturas, inclusa la metropòli de Tòquio. Las regions son Chūgoku (oèst), Kansai (sud, èst de Chūgoku), Chūbu (centre), Kantō (èst), e Tōhoku (nòrd).

Las prefecturas son:

  • Chūgoku — Hiroshima, Okayama-ken, Shimane-ken, Tottori-ken, Yamaguchi-ken.
  • Kansai — Hyōgo-ken, Kyoto-fu, Mie-ken, Nara-ken, Osaka-fu, Shiga-ken, Wakayama-ken.
  • Chūbu — Aichi-ken, Fukui-ken, Gifu-ken, Ishikawa-ken, Nagano-ken, Niigata-ken, Toyama-ken, Shizuoka-ken, Yamanashi-ken.
  • KantōChiba-ken, Gunma-ken, Ibaraki-ken,Kanagawa-ken, Saitama-ken, Tochigi-ken, Tokyo-to.
  • Tōhoku — Akita-ken, Aomori-ken, Fukushima-ken, Iwate-ken, Miyagi-ken, Yamagata-ken.

Honshū es religat a las illas de Hokkaidō, Kyūshū e Shikoku per de tunèls o ponts. De nombroses ponts nòus foguèron bastits entre las illas de la mar interiora e entre Honshū e Shikoku (Pont de Akashi-Kaikyo e lo Pont Ohnaruto; Pont Shin-Onomichi, Pont Innoshima, Pont Ikuchi, Pont Tatara, Pont Ohmishima, Pont Hakata-Ohshima, Pont Kurushima-Kaikyo; Pont Shimotsui-Seto, Pont Hitsuishijima, Pont Iwakurojima, Pont Yoshima, Pont Kita Bisan-Seto , e lo Pont Minami Bisan-Seto), e tanben lo Tunèl de Seikan que religa Honshū amb Hokkaidō.