- Barcelona, Catalonia, Spain
Cristina Fontcuberta
Universitat de Barcelona, Història de l'art, Faculty Member
Al llarg de l’època moderna a la ciutat de Barcelona es van viure diverses plagues i episodis de pesta. Les importants conseqüències que van suposar per a la societat del període han estat analitzades a bastament pels historiadors. També... more
Al llarg de l’època moderna a la ciutat de Barcelona es van viure diverses plagues i episodis de pesta. Les importants conseqüències que van suposar per a la societat del període han estat analitzades a bastament pels historiadors. També han augmentat els estudis sobre l’art que es va produir a l’època en ciutats com Venècia, Palerm o Marsella, on també es patiren grans epidèmies. Si bé en el cas barceloní es parteix d’una bibliografia de caràcter més fragmentari, en aquest article es plantegen algunes qüestions en relació amb el panorama artístic quan s’esdevingueren malalties que assolaren la ciutat. Tenint present un context cívic amarat de religió, es van decorar diversos hospitals i llatzerets, es van fundar confraries que vetllaven per la fe en els sants com a intercessors per a la curació, i les autoritats de l’època encarregaren exvots escultòrics i pictòrics en els quals es van fer retratar als peus dels sants i advocacions protectores.
L’objectiu d’aquest article és el d’analitzar la iconografia de la sèrie de pintures que es conserven al Museu de la Seu de Manresa obrades per l’artista d’origen flamenc Josep Bal el 1712. En sis escenes s’hi representen l’assassinat del... more
L’objectiu d’aquest article és el d’analitzar la iconografia de la sèrie de pintures que es conserven al Museu de la Seu de Manresa obrades per l’artista d’origen flamenc Josep Bal el 1712. En sis escenes s’hi representen l’assassinat del canonge Francesc Mulet i la seva miraculosa resurrecció gràcies a la intercessió de la Immaculada. A més de posar en relleu la raresa iconogràfica de la sèrie en el panorama artístic català, aquí es pretén cercar les possibles fonts i models de Bal, que considerem que es troben entre la pintura catalana i la d’altres latituds. Interessa també remarcar el paper de la Immaculada com a una de les advocacions més populars de l’època, no tan sols a la Manresa ignasiana, sinó també al món contrareformista català, hispànic i catòlic.
Research Interests:
ART I PESTA: JUSTÍCIA DIVINA, RETRATS I SANTEDAT EN LA BARCELONA MODERNAAl llarg de l’època moderna a la ciutat de Barcelona es van viure diverses plagues i episodis de pesta. Les importants conseqüències que van suposar... more
ART I PESTA: JUSTÍCIA DIVINA, RETRATS I SANTEDAT EN LA BARCELONA MODERNAAl llarg de l’època moderna a la ciutat de Barcelona es van viure diverses plagues i episodis de pesta. Les importants conseqüències que van suposar per a la societat del període han estat analit-zades a bastament pels historiadors. També han augmentat els estudis sobre l’art que es va produir a l’època en ciutats com Venècia, Palerm o Marsella, on també es patiren grans epidèmies. Si bé en el cas barceloní es parteix d’una bibliografia de caràcter més fragmentari, en aquest article es plan-tegen algunes qüestions amb relació al panorama artístic quan s’esdevingueren malalties que asso-laren la ciutat. Tenint present un context cívic amarat de religió, es ven decorar diversos hospitals i llatzerets, es van fundar confraries que vetllaven per la fe en els sants com a intercessors per a la curació, i les autoritats de l’època encarregaren exvots escultòrics i pictòrics en els quals es van fer retratar als peus dels sants i advocacions protectores.
Research Interests:
Research Interests:
El arte de propaganda ha recibido la atención de numerosos especialistas. En cambio, el estudio del arte con una función crítica en la época moderna es escaso. Uno de los principios de este arte que glorifica y legitima el poder ha sido... more
El arte de propaganda ha recibido la atención de numerosos especialistas. En cambio, el estudio del arte con una función crítica en la época moderna es escaso. Uno de los principios de este arte que glorifica y legitima el poder ha sido la persuasión. Este artículo pretende examinar cuáles fueron las estrategias utilizadas por los artistas que realizaron imágenes que criticaban y ridiculizaban una persona, una institución o una situación, la mayoría de las veces hechas a raíz de un conflicto social, político o religioso. Como en el arte de propaganda, el contenido y el mensaje de estas imágenes son esenciales, y por lo tanto las técnicas de persuasión pueden ser estudiadas teniendo en cuenta diversos conflictos de la época y las obras que suscitaron. El análisis de la retórica de la imagen crítica es el objetivo de este artículo, en el cual se muestran algunos significativos ejemplos que lo ilustran
Research Interests:
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Joaquim Garriga, en estudiar l’evolució de la retaulística catalana del segle XVI, assenyalava la modernitat de retaules com el d’Argentona, en què la fusteria gòtica de Joan Romeu (1524) es completava amb les pintures de Nicolau de... more
Joaquim Garriga, en estudiar l’evolució de la retaulística catalana del segle XVI, assenyalava la modernitat de retaules com el d’Argentona, en què la fusteria gòtica de Joan Romeu (1524) es completava amb les pintures de Nicolau de Credença, Jaume Forner i Antoni Rupit (1531). En aquest article es pretén indagar sobre els models dürerians de les pintures sobre la Passió de Crist que formen part de la peça, i s’ha mirat de precisar-ne la filiació amb les diverses sèries de l’artista alemany dedicades a aquesta temàtica. Les taules dedicades a la vida de Sant Julià i santa Basilissa també centren l’atenció del text. Si autors com Post ja havien remarcat l’estranyesa d’unes escenes sense martiri, aquí s’han proposat algunes possibles fonts hagiogràfiques i precedents artístics de l’art català.
Research Interests:
Tal com apareixia en un goig de 1685 dedicat a santa Eulalia, la patrona fou invocada sovint a la Barcelona moderna. En una epoca de nombroses beatificacions i canonitzacions al mon catolic, i d’incorporacions rivals al santoral civic... more
Tal com apareixia en un goig de 1685 dedicat a santa Eulalia, la patrona fou invocada sovint a la Barcelona moderna. En una epoca de nombroses beatificacions i canonitzacions al mon catolic, i d’incorporacions rivals al santoral civic barceloni, a la ciutat s’hi van celebrar grans festes la tardor de 1686 arran de la concessio de l’extensio del res universal a santa Eulalia. Es van escriure goigs i villancets en honor a la patrona, es van dir sermons i es van fer processons, i fins es va celebrar un concurs de poesies i de jeroglifics. A mes, a l’esglesia dels servites es va instal·lar un altar amb quadres que representaven diverses escenes de la vida i martiri de la santa. Afortunadament, avui podem rastrejar aquestes manifestacions artistiques, algunes d’elles de caracter efimer, a traves de descripcions escrites o de gravats. Ens interessa indagar en aquesta comunicacio totes les informacions que ens ajudin a reconstruir la imatge i el culte de santa Eulalia a les acaballes del s...
Research Interests:
The artist in conflict: Mercenaries and engages in the critica1 art during the Eraly Modern period.
Research Interests:
Esta tesis doctoral analiza, a partir de un enfoque sociologico, el funcionamiento de lo que hemos llamado "arte critico" en la alta epoca moderna. Se estudian aquellas obras que se hicieron con una clara finalidad de denuncia o... more
Esta tesis doctoral analiza, a partir de un enfoque sociologico, el funcionamiento de lo que hemos llamado "arte critico" en la alta epoca moderna. Se estudian aquellas obras que se hicieron con una clara finalidad de denuncia o oposicion, que tienen como uno de sus objetivos principales la critica a una institucion, a una situacion o un personaje concreto. Siendo una tesis entre la historia del arte y la sociologia del arte, y a partir de un catalogo de obras significativo, se analizan las condiciones de produccion, difusion y recepcion de las mismas. No se trata, pues, de una historia del arte critico entre 1500 y 1700. Nuestro principal interrogante y a raiz del cual surgio la investigacion, era si este tipo de obras, que hemos distinguido de las imagenes moralizadoras, la caricatura, la satira y la pintura difamatoria, exstian antes del siglo XVIII. Muchos estudios han sido dedicados a analizar la funcion critica del arte, como una de las funciones que las artes visual...
Research Interests:
Research Interests:
Aquest llibre tracta de la funcio critica de les arts visuals a l�epoca moderna, de les obres que contenen una polemica oberta contra un personatge, una institucio o un fet. Recull l�existencia d�un art combatiu en dates anteriors al... more
Aquest llibre tracta de la funcio critica de les arts visuals a l�epoca moderna, de les obres que contenen una polemica oberta contra un personatge, una institucio o un fet. Recull l�existencia d�un art combatiu en dates anteriors al segle XVIII i estudia les condicions de produccio, difusio i recepcio d�aquestes imatges. En quin context sorgiren, que n�explica l�aparicio, qui les encarrega o qui les elabora.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
... La historia imaginada: : construcciones visuales del pasado en la Época Moderna. Imagen de portada del libro La historia imaginada. Información General. ... págs. 29-40. Por no usarse: sobreuso, circulación y mercado de imágenes... more
... La historia imaginada: : construcciones visuales del pasado en la Época Moderna. Imagen de portada del libro La historia imaginada. Información General. ... págs. 29-40. Por no usarse: sobreuso, circulación y mercado de imágenes políticas en la alta edad moderna. ...
L’immaginario degli animali nella corte di Filippo II tra scienza, arte e collezioni librarie Francesco Maria della Rovere (1549-1631), ultimo duca di Urbino, trascorse un periodo di formazione alla corte di Filippo II, tra il 1566 e il... more
L’immaginario degli animali nella corte di Filippo II tra scienza, arte e collezioni librarie
Francesco Maria della Rovere (1549-1631), ultimo duca di Urbino, trascorse un periodo di formazione alla corte di Filippo II, tra il 1566 e il 1568. In quel periodo vi si trovavano anche altri due giovani nobili e avidi di esperienze come Rodolfo II di Praga e il principe Carlo d’Austria, figlio del monarca spagnolo. Oltre ai grandi progetti di scoperta scientifica, Filippo aveva ereditato la collezione artistica di suo padre, l’imperatore Carlo V. A quel tempo, il monarca era anche impegnato nella costruzione del monastero di San Lorenzo de El Escorial, dove istituì una grande biblioteca. Nonostante una parte della biblioteca sia stata distrutta in un grande incendio del 1671, molti libri e immagini si sono preservati, e il loro contenuto è stato ricostruito. Tra le numerose immagini ospitate all’Escorial ci sono antichi manoscritti sull’arte della caccia, ma anche opere recenti delle spedizioni che Filippo aveva inviato in America per approfondire la storia naturale del Nuovo Mondo che appariva così esotico. Questo interesse per la natura e per l’arte sicuramente aveva avuto un forte impatto nei visitatori della corte asburgica, tra cui il giovane Francesco Maria della Rovere.
Francesco Maria della Rovere (1549-1631), ultimo duca di Urbino, trascorse un periodo di formazione alla corte di Filippo II, tra il 1566 e il 1568. In quel periodo vi si trovavano anche altri due giovani nobili e avidi di esperienze come Rodolfo II di Praga e il principe Carlo d’Austria, figlio del monarca spagnolo. Oltre ai grandi progetti di scoperta scientifica, Filippo aveva ereditato la collezione artistica di suo padre, l’imperatore Carlo V. A quel tempo, il monarca era anche impegnato nella costruzione del monastero di San Lorenzo de El Escorial, dove istituì una grande biblioteca. Nonostante una parte della biblioteca sia stata distrutta in un grande incendio del 1671, molti libri e immagini si sono preservati, e il loro contenuto è stato ricostruito. Tra le numerose immagini ospitate all’Escorial ci sono antichi manoscritti sull’arte della caccia, ma anche opere recenti delle spedizioni che Filippo aveva inviato in America per approfondire la storia naturale del Nuovo Mondo che appariva così esotico. Questo interesse per la natura e per l’arte sicuramente aveva avuto un forte impatto nei visitatori della corte asburgica, tra cui il giovane Francesco Maria della Rovere.