Marta Curran is an assistant professor of Sociology of Education at the Complutense University of Madrid (UCM). Her research has been developed mainly within the research group GEPS (Globalization, Education and Social Policies) and GRISE (Sociology of Education Research Group) and her research areas of interest include understating educational inequalities by focusing on gender and social class, policy analysis, educational transitions, and the internationalization of education. In the last few years, she has been involved in two main projects: “Edupost16. The construction of post-16 educational opportunities. An analysis of post-compulsory educational transitions in urban settings” and “Youth an internationalization in education: The Case of the International Baccalaureate in Spain”. She has also extensive experience in knowledge transfer through research contracting in the following topics: early school leaving and youth policies Address: Departamento de Sociología Aplicada Facultad de Educación Universidad Complutense de Madrid C. del Rector Royo-Villanova, 1, 28040 Madrid
Quina és la situació actual de l’abandonament escolar prematur a Catalunya? Aquest informe analit... more Quina és la situació actual de l’abandonament escolar prematur a Catalunya? Aquest informe analitza el coneixement generat fins al moment, tot identificant les dades clau que permeten descriure les característiques i la incidència de la problemàtica, els buits d’informació i les línies estratègiques que haurien de conformar el marc d’una estratègia global contra l’AEP al territori català.
A pesar de la notable reducció que han experimentat les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) en els darrers anys i dels nombrosos esforços que s’han dut a terme tant des de l’àmbit polític com de l’acadèmic per diagnosticar i dissenyar mesures per combatre el fenomen, l’AEP segueix sent un dels principals reptes del sistema educatiu català. Disposem de nombroses evidències que ens mostren els efectes perniciosos que té per a un jove no assolir el nivell educatiu mínim recomanat pels principals organismes internacionals, com ara la Comissió Europea o l’OCDE, en el seu desenvolupament educatiu, laboral i vital. Tal com es mostra al llarg d’aquest informe, l’AEP és un fenomen que s’explica per múltiples factors, té un caràcter processual i acumulatiu i es troba estretament vinculat amb les desigualtats socials. En primer lloc, és multidimensional en tant que s’explica per la interacció d’un conjunt de factors de tipus sistèmic, escolars i individuals. En segon lloc, té un caràcter processual i acumulatiu, ja que si bé es desencadena a l’etapa de l’educació secundària, es va gestant al llarg de les etapes formatives prèvies.
Per acabar, es tracta d’un fenomen estretament vinculat a les desigualtats socials, ja que no es distribueix de la mateixa manera per tots els grups socials: és més present en homes, de classe treballadora, d’origen migrat, provinents de minories ètniques i de zones rurals. És per tot plegat que calen polítiques i mesures basades en una mirada global amb respostes sistemàtiques i coordinades que impliquin els diversos actors i els diversos espais educatius, i que prioritzin l’acció preventiva i l’equitat com a pilars fonamentals de qualsevol intervenció que pretengui assegurar que els i les joves tinguin una experiència educativa satisfactòria que els obri les portes en un futur
La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de i... more La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de internacionalización de la educación (IE). El programa, sin embargo, adopta distintas formas en distintos contextos nacionales y locales. Este artículo se propone examinar la reciente expansión del BI en Madrid desde la perspectiva de la Economía Política Cultural. Para ello, se basa en entrevistas en profundidad a actores clave, análisis de documentos (legales, técnicos, políticos y mediáticos) y datos cuantitativos secundarios. Madrid ha liderado el crecimiento del BI en España en la última década, aunque esta expansión ha pasado relativamente desapercibida. El artículo muestra que el crecimiento y la penetración de las iniciativas privadas de IE, como el BI, están relacionados con las características sociales y educativas de cada contexto. En particular, los resultados de nuestro trabajo confirman que estos programas tienden a expandirse más intensamente en sistemas educativos descentralizados donde las políticas neoliberales y neoconservadoras fomentan la autonomía, la competencia, la internacionalización y la “excelencia”, como es el caso de Madrid.
L’abandonament escolar prematur (AEP en endavant) és un dels
principals reptes educatius als qual... more L’abandonament escolar prematur (AEP en endavant) és un dels principals reptes educatius als quals s’han d’enfrontar les administracions municipals, regionals, estatals, i internacionals. Aquest és també el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que, davant les elevades taxes d’abandonament a l a ciutat, va encarregar un estudi sobre el fenomen, amb l’objectiu no només d’analitzar-lo, sinó també d’explorar-ne possibles solucions. Aquest informe executiu es basa en un estudi més extens on es pot consultar, amb més detall, l’anàlisi dels diferents àmbits estudiats. Aquest estudi parteix d’una mirada multidimensional a l’hora d’abordar l’AEP, i destaca la necessitat de plantejar actuacions -tant de caire holístic i universal com concretes i focalitzades- capaces d’intervenir en diversos àmbits de la vida dels i les joves, aspecte imprescindible per reduir l’abandonament escolar i generar dinàmiques d’èxit educatiu. En aquest sentit, d’aquest estudi es desprèn la centralitat que adquireixen les accions que intervenen més enllà d’aspectes estrictament acadèmics i que fan referència a les condicions econòmiques, socials, familiars i emocionals dels i les joves.
El Pla Local d’Infància i Adolescència de Figueres 2019-2023 neix del compromís de l’Ajuntament d... more El Pla Local d’Infància i Adolescència de Figueres 2019-2023 neix del compromís de l’Ajuntament de Figueres per seguir vetllant pels drets de la infància i l’adolescència. Els antecedents sobre els quals s’ha basat aquest pla radiquen en les línies estratègiques de les accions municipals desenvolupades fins el moment, en especial el reconeixement de Figueres, des de l’any 2000, com a membre de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, el PLIA anterior (2013-2016) i el reconeixement de la ciutat per part d’UNICEF com a Ciutat Amiga de la Infància l'octubre de 2016. El PLIA és un instrument que ha de servir per definir i guiar les prioritats municipals en matèria d’infància i adolescència per als propers quatre anys. Si bé la població objecte del pla són els infants (de 0 a 12 anys) i els adolescents (d’entre 12 i 18 anys) de la ciutat de Figueres, s’ha de tenir present que les polítiques d’infància i adolescència estan estretament vinculades a les polítiques familiars, fet pel qual en alguns casos s’incorporen també accions adreçades a les famílies amb menors al càrrec. Així doncs, l’objectiu del pla és establir les línies estratègiques que han de guiar la intervenció política de l’Ajuntament de Figueres en l’àmbit de la infància i l’adolescència per als propers quatre anys.
L’any 2016 l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un nou programa munici... more L’any 2016 l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un nou programa municipal de coneixement sobre el benestar de la infància a la ciutat des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme. Des de llavors, l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB en endavant) desenvolupa les diverses fases del programa Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Es tracta d’una eina per generar i mobilitzar coneixement de manera periòdica i comptant amb un ampli abast social i territorial per conèixer com estan els nens i nenes de la ciutat en diferents àmbits de les seves vides i com podríem millorar el seu benestar des de la coresponsabilitat de diversos actors, des de les administracions, fins a les escoles, les famílies i els propis nois i noies. En altres paraules, el programa Parlen desplega un mecanisme per recollir, co‐interpretar, articular i donar a conèixer, les valoracions i les propostes dels infants de 10 a 12 anys de la ciutat. Un mecanisme que, en definitiva, fa emergir el coneixement dels infants quan se’ls hi plantegen dues preguntes clau: Com esteu? i, Què podem fer perquè estigueu millor?
Educar en un context de canvi d’època no és senzill per a cap actor. Ni les famílies, ni l’escola... more Educar en un context de canvi d’època no és senzill per a cap actor. Ni les famílies, ni l’escola i l’institut, ni l’esport, ni el lleure educatiu... escapen a les complexitats socials que vivim en aquest context de fort canvi estructural a tots nivells. Donada aquesta complexitat creixent, són molt rellevants les iniciatives que, des de fa anys, es duen a terme arreu del país per tal de promoure un major treball en xarxa entre aquests diversos espais i actors educatius. Cada vegada entenem més que, per tal d’educar bé, ens cal el vincle amb altres rols, altres mirades i altres formes de treballar. En aquesta línia, l’Ajuntament de Figueres amb la complicitat dels Serveis Territorials del Departament d’Educació i les direccions dels Instituts de la ciutat endega una iniciativa que, en diversos territoris de l’Estat ja tenen una certa trajectòria però que a Catalunya, més enllà d’interessants experiències puntuals1, encara no s’ha plantejat com una política universal: introduir la figura del educador/a social als Instituts (i a les escoles). El missatge és clar: en un context de major complexitat educativa, el camí és el treball en xarxa entre perfils diversos, actors diferents i metodologies de treball que provenen de tradicions diverses. Creiem que aquest és un camí molt positiu ja encetat per l’estreta col·laboració que els centres de secundària han tingut des de fa anys tant amb els diferents serveis educatius (CRP, EAP, LIC...) com amb l’Ajuntament (Serveis Socials, Educació...). Un camí en el que ara Figueres es proposa fer un pas més. Aquest nou pas, l’entrada permanent d’educadors socials als instituts de la ciutat per esdevenir part de l’equip educatiu, encaixa perfectament amb la filosofia duta a terme fins al moment de col·laboració entre diversos espais i actors i busca donar-li un nou impuls. En les següents pàgines, s’elabora un recull de propostes sobre les funcions i tasques que aquests educadores/es poden portar a terme als instituts i que són fruit alhora, d’un debat consensuat entre els diferents actors implicats, i de l’experiència pilot que, de març a juny han realitzat dues educadores socials de contacte amb els 5 instituts públics de la ciutat.
L’objectiu d’aquest informe és presentar els resultats de l’avaluació multidimensional de l’èxit ... more L’objectiu d’aquest informe és presentar els resultats de l’avaluació multidimensional de l’èxit escolar que ha de donar suport al Pla Educatiu de Ciutat Vella. Un Pla que té el propòsit d’establir les prioritats en l’àmbit educatiu i elaborar una proposta d’accions dirigides a la millora de l’èxit educatiu del conjunt de la població que conforma el territori. En aquest sentit, una de les principals prioritats per al districte és reduir les elevades xifres d’absentisme i d’abandonament escolar que caracteritzen el territori i que suposen un repte pel desenvolupament social, cultural i econòmic del districte1. Per complir aquestes fites, tanmateix, és important tenir en compte que Ciutat Vella és un districte que compta amb la presència d’una gran quantitat d’institucions i entitats que configuren un potent teixit social en el territori i que posen a disposició un conjunt de recursos i serveis educatius que busquen assegurar que el dret a l’educació sigui una realitat per tota la població de Ciutat Vella.
El Programa de la Educación para Todos ha fijado una serie de objetivos internacionales que deber... more El Programa de la Educación para Todos ha fijado una serie de objetivos internacionales que deberían cumplirse en 2015. Aunque las principales preocupaciones de sus promotores y evaluadores se centran en las regiones mundiales con peores indicadores de desarrollo, en América Latina esta iniciativa suscita una serie de cuestiones específicas sobre la situación educativa de los países intermedios y emergentes. Este libro recopila las contribuciones de un equipo internacional de investigadores que entre 2009 y 2011 se ha dedicado a estudiar las implicaciones del Programa EPT en este continente. Para ello ha recibido la financiación del Ministerio de Ciencia e Innovación de España (proyecto EDU2008-00816; Ayudas Complementarias, 2010), de la Generalitat de Catalunya (convocatoria ARCS- AGAUR, 2010) y de la Universitat Autònoma de Barcelona (convocatoria de ayuda a congresos, 2010), así como el apoyo de la Oficina Internacional de la Educación de UNESCO.
Las contribuciones giran en torno a tres ejes. Primero analizan la contribución de las dimensiones económicas, legales y sociales del desarrollo humano a la educación, y luego los cambios de la agenda educativa latinoamericana durante el período de despliegue de la Educación para Todos. Finalmente, observan las estrategias políticas de varios gobiernos, organismos internacionales y movimientos sociales que han intervenido en los debates sobre esta iniciativa internacional.
European Educational Research Journal, Jul 12, 2022
The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to ... more The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to position schools in local education markets. The paper draws on data from a qualitative study based on observations in 25 open-door events in secondary schools in the city of Barcelona. The findings show, on the one hand, how promotional actions are mediated by a school's position in the local hierarchy and by objectively unequal features in terms of the type of ownership, social composition and programs offered. On the other hand, the findings reveal how, from these unequal positions, schools display different logics of action aimed at providing information about their status among families and students from different social backgrounds. Overall, the paper presents a typology of schools that contributes to a better understanding of the hierarchy of the local education markets in the transition to upper secondary education.
La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de i... more La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de internacionalización de la educación (IE). El programa, sin embargo, adopta distintas formas en distintos contextos nacionales y locales. Este artículo se propone examinar la reciente expansión del BI en Madrid desde la perspectiva de la Economía Política Cultural. Para ello, se basa en entrevistas en profundidad a actores clave, análisis de documentos (legales, técnicos, políticos y mediáticos) y datos cuantitativos secundarios. Madrid ha liderado el crecimiento del BI en España en la última década, aunque esta expansión ha pasado relativamente desapercibida. El artículo muestra que el crecimiento y la penetración de las iniciativas privadas de IE, como el BI, están relacionados con las características sociales y educativas de cada contexto. En particular, los resultados de nuestro trabajo confirman que estos programas tienden a expandirse más intensamente en sistemas educativos descentr...
Feminist scholars have been claiming for more than three decades that there is a mismatch between... more Feminist scholars have been claiming for more than three decades that there is a mismatch between better performance at school among girls and a gender- segregated labour market in which women are placed in positions of less prestige and in more precarious jobs ( Niemeyer and Colley, 2015 ). Evidence shows that girls obtain better grades, have lower grade retention rates, and enrol in greater numbers for higher education than their male peers. Evidence also shows that there is a gender bias in upper secondary educational transitions between ‘female- dominated’ studies – education, health and social work and humanities –and ‘male- dominated’ ones – technology, engineering, mathematics, manufacturing and construction ( EIGE, 2017 ). These sectors enjoy diff erent hierarchies in terms of social recognition. In recent decades, feminist scholars have continuously criticised mainstream explanations of boys’ underachievement from a narrative of a ‘crisis of masculinity’ ( Burke, 2011 : 174). The ‘poor boys’ perspective presents them as victims of a perceived feminised education system and has tended to omit the contradictions and tensions experienced by girls throughout their schooling. Likewise, popular media and political discourses have related this ‘crisis of masculinity’ to the decline of a manufacturing industry that employed a predominantly male workforce throughout the last century ( Archer and Yamasita, 2003 ). In recent years, there has been a shift in research, with more and more studies focusing their attention on debating and promoting the importance of more women choosing masculinised educational tracks, such as science, technology, engineering and mathematics (STEM), which have gained special relevance not only in the academic sphere but also in the political sphere. The aim of this chapter is to explore how gender dispositions are mobilised in upper secondary educational transitions, and specifi cally in Vocational Education and Training (VET) programmes. Of all educational stages, it is in VET where the greatest gender inequalities are found ( OECD, 2012 ). The ‘nature’ of vocational training more closely corresponds to a highly gender- segregated social division of labour than the academic track does ( Niemeyer and Colley, 2015 ). In the past decade, a slight increase in men opting for feminised courses has been observed, but not the other way around (Aguado Hern á ndez et al, 2020 ). In the light of this, our purpose is to focus on counter- hegemonic choices in terms of gender in order to understand why young people take an atypical gender pathway. To examine this further we have formulated the following research questions: how do young people make sense of their upper secondary transitions and how does gender fi t into this narrative? What attributes do young people assign to the diff erent training itineraries from a gender perspective and how do they position themselves in relation to these attributes? How are gender- atypical choices explained? Are there diff erent implications for girls and boys who opt for genderatypical choices? The chapter is structured as follows. In the fi rst section we review the relevant literature to understand how students’ identities and choices are mediated by gender dispositions. In the second section we describe the methodology of data collection and analysis. In the third section we present an analysis of 17 in- depth interviews with students who took a non- typical gender VET programme. The analysis involves a detailed exploration of these girls’ and boys’ characteristics in terms of their social background, educational trajectories, and learning dispositions as well as an in- depth inquiry into the reasons, meanings, and implications regarding their choices of these atypical tracks. Based on the empirical analysis, the conclusions discuss the implications for young people that take a non- normative pathway and the eff ects that these atypical gender transitions have on the transformation of gender inequalities.
The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to ... more The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to position schools in local education markets. The paper draws on data from a qualitative study based on observations in 25 open-door events in secondary schools in the city of Barcelona. The findings show, on the one hand, how promotional actions are mediated by a school's position in the local hierarchy and by objectively unequal features in terms of the type of ownership, social composition and programs offered. On the other hand, the findings reveal how, from these unequal positions, schools display different logics of action aimed at providing information about their status among families and students from different social backgrounds. Overall, the paper presents a typology of schools that contributes to a better understanding of the hierarchy of the local education markets in the transition to upper secondary education.
The expansion of the International Baccalaureate (IB) is part of a global trend of internationali... more The expansion of the International Baccalaureate (IB) is part of a global trend of internationalization of education (IE). Its adoption, however, takes diverse forms in different national and local contexts. Based on a Cultural Political Economy approach that analyses the enactment and recontextualization of educational policies, the aim of this paper is to explore the recent expansion of the IB in Madrid. Drawing on data collected through in-depth interviews with key actors, documents analysis (legal, technical, political and media) and secondary quantitative data, the findings of this paper highlight the key factors that explain why Madrid has led the growth of the IB Diploma in Spain in the last decade, an expansion that, however, has gone relatively unnoticed. The expansion and penetration of private IE initiatives, such as the IB Diploma, are related to a set of social and educational features that characterize the context of Madrid. In this regard, the IB Diploma seems to expand more intensely in decentralized educational systems where neoliberal and neoconservative policies promote autonomy, competition, internationalization and “excellence”, as is the case in Madrid.
There is a vast amount of literature which locates the home-school relationship as a keystone to ... more There is a vast amount of literature which locates the home-school relationship as a keystone to improving academic outcomes and preventing school dropouts. It is not always sufficiently clear, however, how these relationships are established and function and how they impact on students’ school engagement. This paper draws on the concepts of familial habitus and institutional habitus to better understand how home-school relationships are formed and how they are deeply class-biased. Using in-depth qualitative interviews with parents and teachers from four public secondary schools in Barcelona, this paper examines the factors explaining more and less harmonious relations between these two agents. This article will help shed light on the challenging relation between home and schools, taking into account different sociocultural contexts mediating this interaction and suggesting some implications in terms of educational policy from a social justice perspective.
The division of educational systems into different tracks—academic and vocational—represents one ... more The division of educational systems into different tracks—academic and vocational—represents one of the key elements in explaining social stratification and inequalities. Previous research identifies teachers' expectations as a critical factor to understand the relationship between tracking and social inequality. This paper discusses how ability is represented in teachers' discourses and whether and to what extent it works as a legitimation of systemic forms of tracking. Using in-depth interviews with 35 secondary school tutors, we analyse how teachers draw on the concept of ability to explain students' unequal transitions from a lower comprehensive to an upper tracked education system in Barcelona (Spain). The results indicate three main elements: a highly naturalistic conception of students' abilities among teachers; a remarkably dichotomised conception of theoretical and practical abilities that match with the academic and vocational tracks; and a direct association between types of student and types of track based on different types of ability at a cognitive, behavioural and personal level. Overall, the analysis contributes to opening the ‘black box’ of the notion of ability as represented by teachers and to identifying what we call the ‘mechanisms of misrecognition’ which serve to naturalise, legitimise and reproduce a highly segmented post-16 school system
Quina és la situació actual de l’abandonament escolar prematur a Catalunya? Aquest informe analit... more Quina és la situació actual de l’abandonament escolar prematur a Catalunya? Aquest informe analitza el coneixement generat fins al moment, tot identificant les dades clau que permeten descriure les característiques i la incidència de la problemàtica, els buits d’informació i les línies estratègiques que haurien de conformar el marc d’una estratègia global contra l’AEP al territori català.
A pesar de la notable reducció que han experimentat les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) en els darrers anys i dels nombrosos esforços que s’han dut a terme tant des de l’àmbit polític com de l’acadèmic per diagnosticar i dissenyar mesures per combatre el fenomen, l’AEP segueix sent un dels principals reptes del sistema educatiu català. Disposem de nombroses evidències que ens mostren els efectes perniciosos que té per a un jove no assolir el nivell educatiu mínim recomanat pels principals organismes internacionals, com ara la Comissió Europea o l’OCDE, en el seu desenvolupament educatiu, laboral i vital. Tal com es mostra al llarg d’aquest informe, l’AEP és un fenomen que s’explica per múltiples factors, té un caràcter processual i acumulatiu i es troba estretament vinculat amb les desigualtats socials. En primer lloc, és multidimensional en tant que s’explica per la interacció d’un conjunt de factors de tipus sistèmic, escolars i individuals. En segon lloc, té un caràcter processual i acumulatiu, ja que si bé es desencadena a l’etapa de l’educació secundària, es va gestant al llarg de les etapes formatives prèvies.
Per acabar, es tracta d’un fenomen estretament vinculat a les desigualtats socials, ja que no es distribueix de la mateixa manera per tots els grups socials: és més present en homes, de classe treballadora, d’origen migrat, provinents de minories ètniques i de zones rurals. És per tot plegat que calen polítiques i mesures basades en una mirada global amb respostes sistemàtiques i coordinades que impliquin els diversos actors i els diversos espais educatius, i que prioritzin l’acció preventiva i l’equitat com a pilars fonamentals de qualsevol intervenció que pretengui assegurar que els i les joves tinguin una experiència educativa satisfactòria que els obri les portes en un futur
La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de i... more La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de internacionalización de la educación (IE). El programa, sin embargo, adopta distintas formas en distintos contextos nacionales y locales. Este artículo se propone examinar la reciente expansión del BI en Madrid desde la perspectiva de la Economía Política Cultural. Para ello, se basa en entrevistas en profundidad a actores clave, análisis de documentos (legales, técnicos, políticos y mediáticos) y datos cuantitativos secundarios. Madrid ha liderado el crecimiento del BI en España en la última década, aunque esta expansión ha pasado relativamente desapercibida. El artículo muestra que el crecimiento y la penetración de las iniciativas privadas de IE, como el BI, están relacionados con las características sociales y educativas de cada contexto. En particular, los resultados de nuestro trabajo confirman que estos programas tienden a expandirse más intensamente en sistemas educativos descentralizados donde las políticas neoliberales y neoconservadoras fomentan la autonomía, la competencia, la internacionalización y la “excelencia”, como es el caso de Madrid.
L’abandonament escolar prematur (AEP en endavant) és un dels
principals reptes educatius als qual... more L’abandonament escolar prematur (AEP en endavant) és un dels principals reptes educatius als quals s’han d’enfrontar les administracions municipals, regionals, estatals, i internacionals. Aquest és també el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que, davant les elevades taxes d’abandonament a l a ciutat, va encarregar un estudi sobre el fenomen, amb l’objectiu no només d’analitzar-lo, sinó també d’explorar-ne possibles solucions. Aquest informe executiu es basa en un estudi més extens on es pot consultar, amb més detall, l’anàlisi dels diferents àmbits estudiats. Aquest estudi parteix d’una mirada multidimensional a l’hora d’abordar l’AEP, i destaca la necessitat de plantejar actuacions -tant de caire holístic i universal com concretes i focalitzades- capaces d’intervenir en diversos àmbits de la vida dels i les joves, aspecte imprescindible per reduir l’abandonament escolar i generar dinàmiques d’èxit educatiu. En aquest sentit, d’aquest estudi es desprèn la centralitat que adquireixen les accions que intervenen més enllà d’aspectes estrictament acadèmics i que fan referència a les condicions econòmiques, socials, familiars i emocionals dels i les joves.
El Pla Local d’Infància i Adolescència de Figueres 2019-2023 neix del compromís de l’Ajuntament d... more El Pla Local d’Infància i Adolescència de Figueres 2019-2023 neix del compromís de l’Ajuntament de Figueres per seguir vetllant pels drets de la infància i l’adolescència. Els antecedents sobre els quals s’ha basat aquest pla radiquen en les línies estratègiques de les accions municipals desenvolupades fins el moment, en especial el reconeixement de Figueres, des de l’any 2000, com a membre de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, el PLIA anterior (2013-2016) i el reconeixement de la ciutat per part d’UNICEF com a Ciutat Amiga de la Infància l'octubre de 2016. El PLIA és un instrument que ha de servir per definir i guiar les prioritats municipals en matèria d’infància i adolescència per als propers quatre anys. Si bé la població objecte del pla són els infants (de 0 a 12 anys) i els adolescents (d’entre 12 i 18 anys) de la ciutat de Figueres, s’ha de tenir present que les polítiques d’infància i adolescència estan estretament vinculades a les polítiques familiars, fet pel qual en alguns casos s’incorporen també accions adreçades a les famílies amb menors al càrrec. Així doncs, l’objectiu del pla és establir les línies estratègiques que han de guiar la intervenció política de l’Ajuntament de Figueres en l’àmbit de la infància i l’adolescència per als propers quatre anys.
L’any 2016 l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un nou programa munici... more L’any 2016 l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un nou programa municipal de coneixement sobre el benestar de la infància a la ciutat des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme. Des de llavors, l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB en endavant) desenvolupa les diverses fases del programa Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. Es tracta d’una eina per generar i mobilitzar coneixement de manera periòdica i comptant amb un ampli abast social i territorial per conèixer com estan els nens i nenes de la ciutat en diferents àmbits de les seves vides i com podríem millorar el seu benestar des de la coresponsabilitat de diversos actors, des de les administracions, fins a les escoles, les famílies i els propis nois i noies. En altres paraules, el programa Parlen desplega un mecanisme per recollir, co‐interpretar, articular i donar a conèixer, les valoracions i les propostes dels infants de 10 a 12 anys de la ciutat. Un mecanisme que, en definitiva, fa emergir el coneixement dels infants quan se’ls hi plantegen dues preguntes clau: Com esteu? i, Què podem fer perquè estigueu millor?
Educar en un context de canvi d’època no és senzill per a cap actor. Ni les famílies, ni l’escola... more Educar en un context de canvi d’època no és senzill per a cap actor. Ni les famílies, ni l’escola i l’institut, ni l’esport, ni el lleure educatiu... escapen a les complexitats socials que vivim en aquest context de fort canvi estructural a tots nivells. Donada aquesta complexitat creixent, són molt rellevants les iniciatives que, des de fa anys, es duen a terme arreu del país per tal de promoure un major treball en xarxa entre aquests diversos espais i actors educatius. Cada vegada entenem més que, per tal d’educar bé, ens cal el vincle amb altres rols, altres mirades i altres formes de treballar. En aquesta línia, l’Ajuntament de Figueres amb la complicitat dels Serveis Territorials del Departament d’Educació i les direccions dels Instituts de la ciutat endega una iniciativa que, en diversos territoris de l’Estat ja tenen una certa trajectòria però que a Catalunya, més enllà d’interessants experiències puntuals1, encara no s’ha plantejat com una política universal: introduir la figura del educador/a social als Instituts (i a les escoles). El missatge és clar: en un context de major complexitat educativa, el camí és el treball en xarxa entre perfils diversos, actors diferents i metodologies de treball que provenen de tradicions diverses. Creiem que aquest és un camí molt positiu ja encetat per l’estreta col·laboració que els centres de secundària han tingut des de fa anys tant amb els diferents serveis educatius (CRP, EAP, LIC...) com amb l’Ajuntament (Serveis Socials, Educació...). Un camí en el que ara Figueres es proposa fer un pas més. Aquest nou pas, l’entrada permanent d’educadors socials als instituts de la ciutat per esdevenir part de l’equip educatiu, encaixa perfectament amb la filosofia duta a terme fins al moment de col·laboració entre diversos espais i actors i busca donar-li un nou impuls. En les següents pàgines, s’elabora un recull de propostes sobre les funcions i tasques que aquests educadores/es poden portar a terme als instituts i que són fruit alhora, d’un debat consensuat entre els diferents actors implicats, i de l’experiència pilot que, de març a juny han realitzat dues educadores socials de contacte amb els 5 instituts públics de la ciutat.
L’objectiu d’aquest informe és presentar els resultats de l’avaluació multidimensional de l’èxit ... more L’objectiu d’aquest informe és presentar els resultats de l’avaluació multidimensional de l’èxit escolar que ha de donar suport al Pla Educatiu de Ciutat Vella. Un Pla que té el propòsit d’establir les prioritats en l’àmbit educatiu i elaborar una proposta d’accions dirigides a la millora de l’èxit educatiu del conjunt de la població que conforma el territori. En aquest sentit, una de les principals prioritats per al districte és reduir les elevades xifres d’absentisme i d’abandonament escolar que caracteritzen el territori i que suposen un repte pel desenvolupament social, cultural i econòmic del districte1. Per complir aquestes fites, tanmateix, és important tenir en compte que Ciutat Vella és un districte que compta amb la presència d’una gran quantitat d’institucions i entitats que configuren un potent teixit social en el territori i que posen a disposició un conjunt de recursos i serveis educatius que busquen assegurar que el dret a l’educació sigui una realitat per tota la població de Ciutat Vella.
El Programa de la Educación para Todos ha fijado una serie de objetivos internacionales que deber... more El Programa de la Educación para Todos ha fijado una serie de objetivos internacionales que deberían cumplirse en 2015. Aunque las principales preocupaciones de sus promotores y evaluadores se centran en las regiones mundiales con peores indicadores de desarrollo, en América Latina esta iniciativa suscita una serie de cuestiones específicas sobre la situación educativa de los países intermedios y emergentes. Este libro recopila las contribuciones de un equipo internacional de investigadores que entre 2009 y 2011 se ha dedicado a estudiar las implicaciones del Programa EPT en este continente. Para ello ha recibido la financiación del Ministerio de Ciencia e Innovación de España (proyecto EDU2008-00816; Ayudas Complementarias, 2010), de la Generalitat de Catalunya (convocatoria ARCS- AGAUR, 2010) y de la Universitat Autònoma de Barcelona (convocatoria de ayuda a congresos, 2010), así como el apoyo de la Oficina Internacional de la Educación de UNESCO.
Las contribuciones giran en torno a tres ejes. Primero analizan la contribución de las dimensiones económicas, legales y sociales del desarrollo humano a la educación, y luego los cambios de la agenda educativa latinoamericana durante el período de despliegue de la Educación para Todos. Finalmente, observan las estrategias políticas de varios gobiernos, organismos internacionales y movimientos sociales que han intervenido en los debates sobre esta iniciativa internacional.
European Educational Research Journal, Jul 12, 2022
The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to ... more The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to position schools in local education markets. The paper draws on data from a qualitative study based on observations in 25 open-door events in secondary schools in the city of Barcelona. The findings show, on the one hand, how promotional actions are mediated by a school's position in the local hierarchy and by objectively unequal features in terms of the type of ownership, social composition and programs offered. On the other hand, the findings reveal how, from these unequal positions, schools display different logics of action aimed at providing information about their status among families and students from different social backgrounds. Overall, the paper presents a typology of schools that contributes to a better understanding of the hierarchy of the local education markets in the transition to upper secondary education.
La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de i... more La expansión mundial del Bachillerato Internacional (BI) forma parte de una tendencia global de internacionalización de la educación (IE). El programa, sin embargo, adopta distintas formas en distintos contextos nacionales y locales. Este artículo se propone examinar la reciente expansión del BI en Madrid desde la perspectiva de la Economía Política Cultural. Para ello, se basa en entrevistas en profundidad a actores clave, análisis de documentos (legales, técnicos, políticos y mediáticos) y datos cuantitativos secundarios. Madrid ha liderado el crecimiento del BI en España en la última década, aunque esta expansión ha pasado relativamente desapercibida. El artículo muestra que el crecimiento y la penetración de las iniciativas privadas de IE, como el BI, están relacionados con las características sociales y educativas de cada contexto. En particular, los resultados de nuestro trabajo confirman que estos programas tienden a expandirse más intensamente en sistemas educativos descentr...
Feminist scholars have been claiming for more than three decades that there is a mismatch between... more Feminist scholars have been claiming for more than three decades that there is a mismatch between better performance at school among girls and a gender- segregated labour market in which women are placed in positions of less prestige and in more precarious jobs ( Niemeyer and Colley, 2015 ). Evidence shows that girls obtain better grades, have lower grade retention rates, and enrol in greater numbers for higher education than their male peers. Evidence also shows that there is a gender bias in upper secondary educational transitions between ‘female- dominated’ studies – education, health and social work and humanities –and ‘male- dominated’ ones – technology, engineering, mathematics, manufacturing and construction ( EIGE, 2017 ). These sectors enjoy diff erent hierarchies in terms of social recognition. In recent decades, feminist scholars have continuously criticised mainstream explanations of boys’ underachievement from a narrative of a ‘crisis of masculinity’ ( Burke, 2011 : 174). The ‘poor boys’ perspective presents them as victims of a perceived feminised education system and has tended to omit the contradictions and tensions experienced by girls throughout their schooling. Likewise, popular media and political discourses have related this ‘crisis of masculinity’ to the decline of a manufacturing industry that employed a predominantly male workforce throughout the last century ( Archer and Yamasita, 2003 ). In recent years, there has been a shift in research, with more and more studies focusing their attention on debating and promoting the importance of more women choosing masculinised educational tracks, such as science, technology, engineering and mathematics (STEM), which have gained special relevance not only in the academic sphere but also in the political sphere. The aim of this chapter is to explore how gender dispositions are mobilised in upper secondary educational transitions, and specifi cally in Vocational Education and Training (VET) programmes. Of all educational stages, it is in VET where the greatest gender inequalities are found ( OECD, 2012 ). The ‘nature’ of vocational training more closely corresponds to a highly gender- segregated social division of labour than the academic track does ( Niemeyer and Colley, 2015 ). In the past decade, a slight increase in men opting for feminised courses has been observed, but not the other way around (Aguado Hern á ndez et al, 2020 ). In the light of this, our purpose is to focus on counter- hegemonic choices in terms of gender in order to understand why young people take an atypical gender pathway. To examine this further we have formulated the following research questions: how do young people make sense of their upper secondary transitions and how does gender fi t into this narrative? What attributes do young people assign to the diff erent training itineraries from a gender perspective and how do they position themselves in relation to these attributes? How are gender- atypical choices explained? Are there diff erent implications for girls and boys who opt for genderatypical choices? The chapter is structured as follows. In the fi rst section we review the relevant literature to understand how students’ identities and choices are mediated by gender dispositions. In the second section we describe the methodology of data collection and analysis. In the third section we present an analysis of 17 in- depth interviews with students who took a non- typical gender VET programme. The analysis involves a detailed exploration of these girls’ and boys’ characteristics in terms of their social background, educational trajectories, and learning dispositions as well as an in- depth inquiry into the reasons, meanings, and implications regarding their choices of these atypical tracks. Based on the empirical analysis, the conclusions discuss the implications for young people that take a non- normative pathway and the eff ects that these atypical gender transitions have on the transformation of gender inequalities.
The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to ... more The aim of this paper is to explore the role of open-door events as key institutional devices to position schools in local education markets. The paper draws on data from a qualitative study based on observations in 25 open-door events in secondary schools in the city of Barcelona. The findings show, on the one hand, how promotional actions are mediated by a school's position in the local hierarchy and by objectively unequal features in terms of the type of ownership, social composition and programs offered. On the other hand, the findings reveal how, from these unequal positions, schools display different logics of action aimed at providing information about their status among families and students from different social backgrounds. Overall, the paper presents a typology of schools that contributes to a better understanding of the hierarchy of the local education markets in the transition to upper secondary education.
The expansion of the International Baccalaureate (IB) is part of a global trend of internationali... more The expansion of the International Baccalaureate (IB) is part of a global trend of internationalization of education (IE). Its adoption, however, takes diverse forms in different national and local contexts. Based on a Cultural Political Economy approach that analyses the enactment and recontextualization of educational policies, the aim of this paper is to explore the recent expansion of the IB in Madrid. Drawing on data collected through in-depth interviews with key actors, documents analysis (legal, technical, political and media) and secondary quantitative data, the findings of this paper highlight the key factors that explain why Madrid has led the growth of the IB Diploma in Spain in the last decade, an expansion that, however, has gone relatively unnoticed. The expansion and penetration of private IE initiatives, such as the IB Diploma, are related to a set of social and educational features that characterize the context of Madrid. In this regard, the IB Diploma seems to expand more intensely in decentralized educational systems where neoliberal and neoconservative policies promote autonomy, competition, internationalization and “excellence”, as is the case in Madrid.
There is a vast amount of literature which locates the home-school relationship as a keystone to ... more There is a vast amount of literature which locates the home-school relationship as a keystone to improving academic outcomes and preventing school dropouts. It is not always sufficiently clear, however, how these relationships are established and function and how they impact on students’ school engagement. This paper draws on the concepts of familial habitus and institutional habitus to better understand how home-school relationships are formed and how they are deeply class-biased. Using in-depth qualitative interviews with parents and teachers from four public secondary schools in Barcelona, this paper examines the factors explaining more and less harmonious relations between these two agents. This article will help shed light on the challenging relation between home and schools, taking into account different sociocultural contexts mediating this interaction and suggesting some implications in terms of educational policy from a social justice perspective.
The division of educational systems into different tracks—academic and vocational—represents one ... more The division of educational systems into different tracks—academic and vocational—represents one of the key elements in explaining social stratification and inequalities. Previous research identifies teachers' expectations as a critical factor to understand the relationship between tracking and social inequality. This paper discusses how ability is represented in teachers' discourses and whether and to what extent it works as a legitimation of systemic forms of tracking. Using in-depth interviews with 35 secondary school tutors, we analyse how teachers draw on the concept of ability to explain students' unequal transitions from a lower comprehensive to an upper tracked education system in Barcelona (Spain). The results indicate three main elements: a highly naturalistic conception of students' abilities among teachers; a remarkably dichotomised conception of theoretical and practical abilities that match with the academic and vocational tracks; and a direct association between types of student and types of track based on different types of ability at a cognitive, behavioural and personal level. Overall, the analysis contributes to opening the ‘black box’ of the notion of ability as represented by teachers and to identifying what we call the ‘mechanisms of misrecognition’ which serve to naturalise, legitimise and reproduce a highly segmented post-16 school system
España y Cataluña presentan unos niveles muy elevados de abandono escolar prematuro (AEP) que se ... more España y Cataluña presentan unos niveles muy elevados de abandono escolar prematuro (AEP) que se sitúan muy lejos de los objetivos establecidos por la estrategia europea Education and Training 2020. Dada la relevancia del fenómeno, se han desarrollado numerosas políticas para abordar el fenómeno y avanzar en su prevención y combate. Los centros de educación secundaria no son agentes neutros en la adopción de dichas políticas, sino que tienen un rol activo en su implementación y recontextualización. El objetivo del artículo es estudiar la forma a través de la cual los centros educativos, en tanto que contextos micropolíticos, gestionan los riesgos de AEP de su alumnado y aplican diferentes lógicas para abordar el fenómeno. Para ello se ha llevado a cabo un estudio de casos múltiple en cinco centros de educación secundaria obligatoria de Barcelona. Los resultados del análisis muestran cuatro grandes lógicas para hacer frente a los riesgos de AEP: la heterogeneidad, el acompañamiento, ...
The aim of this chapter is to analyse the construction of educational aspirations and post-school... more The aim of this chapter is to analyse the construction of educational aspirations and post-school destination choices of Catalan young people at the end of their compulsory schooling. Based on Bourdieu's theory of action and specifically on his notion of habitus, we analyse students' aspirations and choices from a threefold perspective: first, we focus on the impact of working class habitus in shaping students' dispositions and subjectivities; secondly, we add a gender perspective to analyse the configuration of students' learning identities beyond the purely impact of social class; and thirdly, we include the concept of institutional habitus to explore the role of different schools in generating students', dispositions, aspirations and choices. The research is based on an ethnographic methodology consisting in in-depth case studies in five public secondary schools in Barcelona. The findings reveal how educational dispositions, aspirations and choices are socially and relationally constructed and as so are not independent of the students' social identities and their respective educational institutions.
El objetivo central del proyecto de investigación es analizar el rol que juegan los centros educa... more El objetivo central del proyecto de investigación es analizar el rol que juegan los centros educativos y el profesorado en la configuración de la experiencia escolar de los jóvenes y en sus oportunidades de éxito, fracaso y/o abandono escolar prematuro. La investigación se ha desarrollado en base a una metodología cualitativa a través de estudios de caso en institutos públicos de la ciudad de Barcelona. Los objetivos específicos del estudio son dos: identificar las características más relevantes de la cultura escolar o del <em>habitus</em> institucional de los centros educativos para garantizar la vinculación escolar de los jóvenes y prevenir, así, los riesgos de abandono escolar prematuro, y analizar el efecto del <em>habitus </em>institucional sobre los procesos de vinculación escolar de los jóvenes y sobre sus oportunidades de éxito educativo.
Upper Vocational Education in Spain remains as a poorly developed and prestigious training path, ... more Upper Vocational Education in Spain remains as a poorly developed and prestigious training path, despite the significant progress made in recent years. Its levels of supply and demand are much lower than those of the Academic path -the Baccalaureate. In addition, in global terms, VET courses enrol a much higher percentage of working class’ students as well as young people with trajectories of school failure. The objective of this article is to analyse how VET students construct their identity as learners based on their educational experiences – both past and present – and their projections for the future. The analysis develops a qualitative methodology based on 42 in-depth interviews with students in the first course of upper secondary VET in Barcelona. The results show, on the one hand, that the learner identity of VET students is constructed upon on a mostly negative experience of compulsory schooling. This, in turn, is grounded on a public conception of them as bad students. On t...
A. Tarabini (Ed.), Educational Transitions and Social Justice: Understanding Upper Secondary School Choices in Urban Contexts. Policy Press., 2022
Feminist scholars have been claiming for more than three decades that
there is a mismatch between... more Feminist scholars have been claiming for more than three decades that there is a mismatch between better performance at school among girls and a gender- segregated labour market in which women are placed in positions of less prestige and in more precarious jobs ( Niemeyer and Colley, 2015 ). Evidence shows that girls obtain better grades, have lower grade retention rates, and enrol in greater numbers for higher education than their male peers. Evidence also shows that there is a gender bias in upper secondary educational transitions between ‘female- dominated’ studies – education, health and social work and humanities –and ‘male- dominated’ ones – technology, engineering, mathematics, manufacturing and construction ( EIGE, 2017 ). These sectors enjoy diff erent hierarchies in terms of social recognition. In recent decades, feminist scholars have continuously criticised mainstream explanations of boys’ underachievement from a narrative of a ‘crisis of masculinity’ ( Burke, 2011 : 174). The ‘poor boys’ perspective presents them as victims of a perceived feminised education system and has tended to omit the contradictions and tensions experienced by girls throughout their schooling. Likewise, popular media and political discourses have related this ‘crisis of masculinity’ to the decline of a manufacturing industry that employed a predominantly male workforce throughout the last century ( Archer and Yamasita, 2003 ). In recent years, there has been a shift in research, with more and more studies focusing their attention on debating and promoting the importance of more women choosing masculinised educational tracks, such as science, technology, engineering and mathematics (STEM), which have gained special relevance not only in the academic sphere but also in the political sphere. The aim of this chapter is to explore how gender dispositions are mobilised in upper secondary educational transitions, and specifi cally in Vocational Education and Training (VET) programmes. Of all educational stages, it is in VET where the greatest gender inequalities are found ( OECD, 2012 ). The ‘nature’ of vocational training more closely corresponds to a highly gender- segregated social division of labour than the academic track does ( Niemeyer and Colley, 2015 ). In the past decade, a slight increase in men opting for feminised courses has been observed, but not the other way around (Aguado Hern á ndez et al, 2020 ). In the light of this, our purpose is to focus on counter- hegemonic choices in terms of gender in order to understand why young people take an atypical gender pathway. To examine this further we have formulated the following research questions: how do young people make sense of their upper secondary transitions and how does gender fi t into this narrative? What attributes do young people assign to the diff erent training itineraries from a gender perspective and how do they position themselves in relation to these attributes? How are gender- atypical choices explained? Are there diff erent implications for girls and boys who opt for genderatypical choices? The chapter is structured as follows. In the fi rst section we review the relevant literature to understand how students’ identities and choices are mediated by gender dispositions. In the second section we describe the methodology of data collection and analysis. In the third section we present an analysis of 17 in- depth interviews with students who took a non- typical gender VET programme. The analysis involves a detailed exploration of these girls’ and boys’ characteristics in terms of their social background, educational trajectories, and learning dispositions as well as an in- depth inquiry into the reasons, meanings, and implications regarding their choices of these atypical tracks. Based on the empirical analysis, the conclusions discuss the implications for young people that take a non- normative pathway and the eff ects that these atypical gender transitions have on the transformation of gender inequalities.
, la lucha contra el fracaso y el abandono escolar se ha convertido en un objetivo político de pr... more , la lucha contra el fracaso y el abandono escolar se ha convertido en un objetivo político de primer orden y se han aplicado numerosas políticas y programas para su consecución. De hecho, la lucha contra el fracaso escolar no es ni mucho menos nueva en Cataluña. Ya hace años que los gobiernos autonómicos y locales han ido desplegando medidas muy diversas para mejorar los resultados de su alumnado y ampliar sus oportunidades formativas a medio y largo plazo (Bonal, 2012). Políticas de acompañamiento a la escolaridad, políticas de orientación, políticas de refuerzo escolar, políticas de atención a la diversidad y un largo etcétera se han aplicado en el contexto catalán desde hace años. El objetivo del capítulo, por tanto, no es tanto identificar qué políticas se han aplicado durante los últimos años sino entender por qué y cómo se han aplicado; cuál ha sido su lógica de intervención; cómo se han justificado y explicado. Se trata, por tanto, de entender la teoría del cambio que se esconde bajo el diseño y aplicación de dichas políticas. En particular, se pretende identificar cuáles son las prioridades programáticas y las lógicas discursivas de la acción gubernamental actual bajo el objetivo de fomentar el éxito escolar.
The aim of this chapter is to analyse the construction of educational aspirations and post-school... more The aim of this chapter is to analyse the construction of educational aspirations and post-school destination choices of Catalan young people at the end of their compulsory schooling. Based on Bourdieu's theory of action and specifically on his notion of habitus, we analyse students' aspirations and choices from a threefold perspective: first, we focus on the impact of working class habitus in shaping students' dispositions and subjectivities; secondly, we add a gender perspective to analyse the configuration of students' learning identities beyond the purely impact of social class; and thirdly, we include the concept of institutional habitus to explore the role of different schools in generating students', dispositions, aspirations and choices. The research is based on an ethnographic methodology consisting in in-depth case studies in five public secondary schools in Barcelona. The findings reveal how educational dispositions, aspirations and choices are socially and relationally constructed and as so are not independent of the students' social identities and their respective educational institutions.
Uploads
Books by Marta Curran
A pesar de la notable reducció que han experimentat les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) en els darrers anys i dels nombrosos esforços que s’han dut a terme tant des de l’àmbit polític com de l’acadèmic per diagnosticar i dissenyar mesures per combatre el fenomen, l’AEP segueix sent un dels principals reptes del sistema educatiu català. Disposem de nombroses evidències que ens mostren els efectes perniciosos que té per a un jove no assolir el nivell educatiu mínim recomanat pels principals organismes internacionals, com ara la Comissió Europea o l’OCDE, en el seu desenvolupament educatiu, laboral i vital.
Tal com es mostra al llarg d’aquest informe, l’AEP és un fenomen que s’explica per múltiples factors, té un caràcter processual i acumulatiu i es troba estretament vinculat amb les desigualtats socials. En primer lloc, és multidimensional en tant que s’explica per la interacció d’un conjunt de factors de tipus sistèmic, escolars i individuals. En segon lloc, té un caràcter processual i acumulatiu, ja que si bé es desencadena a l’etapa de l’educació secundària, es va gestant al llarg de les etapes formatives prèvies.
Per acabar, es tracta d’un fenomen estretament vinculat a les desigualtats socials, ja que no es distribueix de la mateixa manera per tots els grups socials: és més present en homes, de classe treballadora, d’origen migrat, provinents de minories ètniques i de zones rurals.
És per tot plegat que calen polítiques i mesures basades en una mirada global amb respostes sistemàtiques i coordinades que impliquin els diversos actors i els diversos espais educatius, i que prioritzin l’acció preventiva i l’equitat com a pilars fonamentals de qualsevol intervenció que pretengui assegurar que els i les joves tinguin una experiència educativa satisfactòria que els obri les portes en un futur
principals reptes educatius als quals s’han d’enfrontar les administracions
municipals, regionals, estatals, i internacionals. Aquest és també
el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que, davant les
elevades taxes d’abandonament a l a ciutat, va encarregar un estudi
sobre el fenomen, amb l’objectiu no només d’analitzar-lo, sinó també
d’explorar-ne possibles solucions. Aquest informe executiu es basa
en un estudi més extens on es pot consultar, amb més detall, l’anàlisi
dels diferents àmbits estudiats. Aquest estudi parteix d’una mirada multidimensional a l’hora d’abordar l’AEP, i destaca la necessitat de plantejar actuacions -tant de caire holístic i universal com concretes i focalitzades- capaces d’intervenir en diversos àmbits de la vida dels i les joves, aspecte imprescindible per reduir l’abandonament escolar i generar dinàmiques d’èxit educatiu. En aquest sentit, d’aquest estudi es desprèn la centralitat que adquireixen les accions que intervenen més enllà d’aspectes estrictament acadèmics i que fan referència a les condicions econòmiques, socials, familiars i emocionals dels i les joves.
El PLIA és un instrument que ha de servir per definir i guiar les prioritats municipals en matèria d’infància i adolescència per als propers quatre anys. Si bé la població objecte del pla són els infants (de 0 a 12 anys) i els adolescents (d’entre 12 i 18 anys) de la ciutat de Figueres, s’ha de tenir present que les polítiques d’infància i adolescència estan estretament vinculades a les polítiques familiars, fet pel qual en alguns casos s’incorporen també accions adreçades a les famílies amb menors al càrrec. Així doncs, l’objectiu del pla és establir les línies estratègiques que han de guiar la intervenció política de l’Ajuntament de Figueres en l’àmbit de la infància i l’adolescència per als propers quatre anys.
Es tracta d’una eina per generar i mobilitzar coneixement de manera periòdica i comptant amb un ampli abast social i territorial per conèixer com estan els nens i nenes de la ciutat en diferents àmbits de les seves vides i com podríem millorar el seu benestar des de la coresponsabilitat de diversos actors, des de les administracions, fins a les escoles, les famílies i els propis nois i noies.
En altres paraules, el programa Parlen desplega un mecanisme per recollir, co‐interpretar, articular i donar a conèixer, les valoracions i les propostes dels infants de 10 a 12 anys de la ciutat. Un mecanisme que, en definitiva, fa emergir el coneixement dels infants quan se’ls hi plantegen dues preguntes clau: Com esteu? i, Què podem fer perquè estigueu millor?
Las contribuciones giran en torno a tres ejes. Primero analizan la contribución de las dimensiones económicas, legales y sociales del desarrollo humano a la educación, y luego los cambios de la agenda educativa latinoamericana durante el período de despliegue de la Educación para Todos. Finalmente, observan las estrategias políticas de varios gobiernos, organismos internacionales y movimientos sociales que han intervenido en los debates sobre esta iniciativa internacional.
Papers by Marta Curran
A pesar de la notable reducció que han experimentat les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) en els darrers anys i dels nombrosos esforços que s’han dut a terme tant des de l’àmbit polític com de l’acadèmic per diagnosticar i dissenyar mesures per combatre el fenomen, l’AEP segueix sent un dels principals reptes del sistema educatiu català. Disposem de nombroses evidències que ens mostren els efectes perniciosos que té per a un jove no assolir el nivell educatiu mínim recomanat pels principals organismes internacionals, com ara la Comissió Europea o l’OCDE, en el seu desenvolupament educatiu, laboral i vital.
Tal com es mostra al llarg d’aquest informe, l’AEP és un fenomen que s’explica per múltiples factors, té un caràcter processual i acumulatiu i es troba estretament vinculat amb les desigualtats socials. En primer lloc, és multidimensional en tant que s’explica per la interacció d’un conjunt de factors de tipus sistèmic, escolars i individuals. En segon lloc, té un caràcter processual i acumulatiu, ja que si bé es desencadena a l’etapa de l’educació secundària, es va gestant al llarg de les etapes formatives prèvies.
Per acabar, es tracta d’un fenomen estretament vinculat a les desigualtats socials, ja que no es distribueix de la mateixa manera per tots els grups socials: és més present en homes, de classe treballadora, d’origen migrat, provinents de minories ètniques i de zones rurals.
És per tot plegat que calen polítiques i mesures basades en una mirada global amb respostes sistemàtiques i coordinades que impliquin els diversos actors i els diversos espais educatius, i que prioritzin l’acció preventiva i l’equitat com a pilars fonamentals de qualsevol intervenció que pretengui assegurar que els i les joves tinguin una experiència educativa satisfactòria que els obri les portes en un futur
principals reptes educatius als quals s’han d’enfrontar les administracions
municipals, regionals, estatals, i internacionals. Aquest és també
el cas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que, davant les
elevades taxes d’abandonament a l a ciutat, va encarregar un estudi
sobre el fenomen, amb l’objectiu no només d’analitzar-lo, sinó també
d’explorar-ne possibles solucions. Aquest informe executiu es basa
en un estudi més extens on es pot consultar, amb més detall, l’anàlisi
dels diferents àmbits estudiats. Aquest estudi parteix d’una mirada multidimensional a l’hora d’abordar l’AEP, i destaca la necessitat de plantejar actuacions -tant de caire holístic i universal com concretes i focalitzades- capaces d’intervenir en diversos àmbits de la vida dels i les joves, aspecte imprescindible per reduir l’abandonament escolar i generar dinàmiques d’èxit educatiu. En aquest sentit, d’aquest estudi es desprèn la centralitat que adquireixen les accions que intervenen més enllà d’aspectes estrictament acadèmics i que fan referència a les condicions econòmiques, socials, familiars i emocionals dels i les joves.
El PLIA és un instrument que ha de servir per definir i guiar les prioritats municipals en matèria d’infància i adolescència per als propers quatre anys. Si bé la població objecte del pla són els infants (de 0 a 12 anys) i els adolescents (d’entre 12 i 18 anys) de la ciutat de Figueres, s’ha de tenir present que les polítiques d’infància i adolescència estan estretament vinculades a les polítiques familiars, fet pel qual en alguns casos s’incorporen també accions adreçades a les famílies amb menors al càrrec. Així doncs, l’objectiu del pla és establir les línies estratègiques que han de guiar la intervenció política de l’Ajuntament de Figueres en l’àmbit de la infància i l’adolescència per als propers quatre anys.
Es tracta d’una eina per generar i mobilitzar coneixement de manera periòdica i comptant amb un ampli abast social i territorial per conèixer com estan els nens i nenes de la ciutat en diferents àmbits de les seves vides i com podríem millorar el seu benestar des de la coresponsabilitat de diversos actors, des de les administracions, fins a les escoles, les famílies i els propis nois i noies.
En altres paraules, el programa Parlen desplega un mecanisme per recollir, co‐interpretar, articular i donar a conèixer, les valoracions i les propostes dels infants de 10 a 12 anys de la ciutat. Un mecanisme que, en definitiva, fa emergir el coneixement dels infants quan se’ls hi plantegen dues preguntes clau: Com esteu? i, Què podem fer perquè estigueu millor?
Las contribuciones giran en torno a tres ejes. Primero analizan la contribución de las dimensiones económicas, legales y sociales del desarrollo humano a la educación, y luego los cambios de la agenda educativa latinoamericana durante el período de despliegue de la Educación para Todos. Finalmente, observan las estrategias políticas de varios gobiernos, organismos internacionales y movimientos sociales que han intervenido en los debates sobre esta iniciativa internacional.
there is a mismatch between better performance at school among girls and
a gender- segregated labour market in which women are placed in positions
of less prestige and in more precarious jobs ( Niemeyer and Colley, 2015 ).
Evidence shows that girls obtain better grades, have lower grade retention
rates, and enrol in greater numbers for higher education than their male peers.
Evidence also shows that there is a gender bias in upper secondary educational
transitions between ‘female- dominated’ studies – education, health and social
work and humanities –and ‘male- dominated’ ones – technology, engineering,
mathematics, manufacturing and construction ( EIGE, 2017 ). These sectors
enjoy diff erent hierarchies in terms of social recognition.
In recent decades, feminist scholars have continuously criticised mainstream
explanations of boys’ underachievement from a narrative of a ‘crisis of
masculinity’ ( Burke, 2011 : 174). The ‘poor boys’ perspective presents them as
victims of a perceived feminised education system and has tended to omit the
contradictions and tensions experienced by girls throughout their schooling.
Likewise, popular media and political discourses have related this ‘crisis of
masculinity’ to the decline of a manufacturing industry that employed a
predominantly male workforce throughout the last century ( Archer and
Yamasita, 2003 ). In recent years, there has been a shift in research, with
more and more studies focusing their attention on debating and promoting
the importance of more women choosing masculinised educational tracks,
such as science, technology, engineering and mathematics (STEM), which
have gained special relevance not only in the academic sphere but also in
the political sphere.
The aim of this chapter is to explore how gender dispositions are mobilised
in upper secondary educational transitions, and specifi cally in Vocational
Education and Training (VET) programmes. Of all educational stages, it is
in VET where the greatest gender inequalities are found ( OECD, 2012 ).
The ‘nature’ of vocational training more closely corresponds to a highly gender- segregated social division of labour than the academic track does
( Niemeyer and Colley, 2015 ). In the past decade, a slight increase in men
opting for feminised courses has been observed, but not the other way
around (Aguado Hern á ndez et al, 2020 ).
In the light of this, our purpose is to focus on counter- hegemonic
choices in terms of gender in order to understand why young people take
an atypical gender pathway. To examine this further we have formulated
the following research questions: how do young people make sense
of their upper secondary transitions and how does gender fi t into this
narrative? What attributes do young people assign to the diff erent training
itineraries from a gender perspective and how do they position themselves
in relation to these attributes? How are gender- atypical choices explained?
Are there diff erent implications for girls and boys who opt for genderatypical choices?
The chapter is structured as follows. In the fi rst section we review the
relevant literature to understand how students’ identities and choices are
mediated by gender dispositions. In the second section we describe the
methodology of data collection and analysis. In the third section we present
an analysis of 17 in- depth interviews with students who took a non- typical
gender VET programme. The analysis involves a detailed exploration of these
girls’ and boys’ characteristics in terms of their social background, educational
trajectories, and learning dispositions as well as an in- depth inquiry into
the reasons, meanings, and implications regarding their choices of these
atypical tracks. Based on the empirical analysis, the conclusions discuss the
implications for young people that take a non- normative pathway and the
eff ects that these atypical gender transitions have on the transformation of
gender inequalities.
El objetivo del capítulo, por tanto, no es tanto identificar qué políticas se han aplicado durante los últimos años sino entender por qué y cómo se han aplicado; cuál ha sido su lógica de intervención; cómo se han justificado y explicado. Se trata, por tanto, de entender la teoría del cambio que se esconde bajo el diseño y aplicación de dichas políticas. En particular, se pretende identificar cuáles son las prioridades programáticas y las lógicas discursivas de la acción gubernamental actual bajo el objetivo de fomentar el éxito escolar.