Political and Social Sciences

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), concepte i pràctica que s’ha introduït de forma progressiva en les empreses durant els darrers anys, emergeix en aquests moments de crisi econòmica com un dels principals fonaments d’una nova manera de fer, també en la gestió empresarial. Aquest article fa una aproximació a alguns dels aspectes fonamentals de la RSC i tracta d’aportar elements per a dissenyar polítiques públiques que incentivin la seva pràctica, tenint present els reptes de la nova governança, en un escenari d’interdependència global i una multiplicitat d’actors implicats. En aquest context, polítiques efectives de RSC poden contribuir i donar resposta a alguns dels reptes que cal abordar, com la competitivitat de les nostres empreses o la sostenibilitat i equitat del sistema.

Superades de manera desacomplexada aquelles propostes igualitaristes, tan absolutes com ingènues, el reconeixement que haurem de conviure amb una distribució més o menys desigual de les rendes econòmiques i dels patrimonis és un punt de partida situat al bell mig del sentit comú a l’hora de preguntar-nos quines són les desigualtats que podem admetre però que alhora ens permetin seguir avançant cap a una societat més justa.
És aleshores quan la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social adquireixen tot el seu potencial alliberador: la mobilitat s’incrementa quan reduïm la desigualtat.

This article studies the situation of primary education in Spain and, more specifically, in Catalonia and tries to assess whether our welfare State promotes equal opportunities towards its citizens by meeting the educational needs of 0- and 6-year-old children.

El Tractat de Lisboa suposà un pas en la bona direcció. Com ho van ser també els tractats de Roma, Maastricht, Amsterdam o Niça. Però la necessitat urgent d’enfortir la governança econòmica europea, avançant cap a un veritable govern econòmic europeu, planteja seriosos interrogants sobre el funcionament actual de la Unió i sobre el Tractat de Lisboa.

The need to define and specify the implications for the Left in "standing up for equality" or "fighting inequality” is evident. What do we mean? What equality? Equality of what? With which policies? Absolute egalitarianism is now outdated and we therefore recognise that our society must live with a more or less unequal distribution of income and wealth. We must recognise that we on the Left have been insufficiently capable of responding effectively to this ideological onslaught. Which inequalities can we accept?
Effort is required to provide clear, uninhibited answers to these questions if we believe, as the author does, that it still makes sense to develop a discourse and policies inspired by the concept of equality, which enable us to move towards a fairer society.
It is then when the equality of opportunities and the social mobility acquire all their emancipating potential: social mobility is also increased when we reduce inequalities.

Aquesta realitat ens permet descriure un territori policèntric, amb capitals comarcals i ciutats mitjanes que constitueixen una de les potencialitats per al desenvolupament econòmic de la Catalunya central, ja que són capaces de generar economies d’aglomeració basades en la cooperació entre ciutats i viles. En definitiva, una xarxa de municipis que s’integra i es relaciona amb la «Catalunya-ciutats» o amb la «ciutat de ciutats», utilitzant les terminologies de Trullén (1999) i Nel·lo (2001).

This article studies the situation of primary education in Spain and, more specifically, in Catalonia and tries to assess whether our welfare State promotes equal opportunities towards its citizens by meeting the educational needs of 0- and 6-year-old children.

This article studies the situation of primary education in Spain and, more specifically, in Catalonia and tries to assess whether our welfare State promotes equal opportunities towards its citizens by meeting the educational needs of 0- and 6-year-old children.