Drafts by Anna Isabel Fontanet Caparrós
L'adequació del perfil dels mestres davant de les necessitats de l'escola actual , 2017
Aquesta recerca s’emmarca dins de l’Estudi d’Ocupadors de l’Agència per a la Qualitat del
Sistem... more Aquesta recerca s’emmarca dins de l’Estudi d’Ocupadors de l’Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) sobre la valoració de les competències dels nous
docents contractats als centres d’educació infantil, primària i secundària, dins de l’àmbit privat, concertat i públic de Catalunya. Concretament, es centra en
l’adequació del perfil dels mestres davant de les necessitats de l’escola actual.
Actualment vivim en una societat complexa i canviant, de manera que l’escola ha de fer front als nous reptes socioeducatius per satisfer les seves necessitats i adaptar-se a aquesta realitat.
En aquest context, la figura del mestre esdevé una peça fonamental en el procés de canvi. Dins de l’àmbit educatiu la formació inicial dels mestres ha estat objecte de discussió pel que fa a les seves competències, característiques, habilitats, actituds o coneixements que haurien d’adquirir, però actualment el debat segueix vigent adoptant una vessant més professionalitzadora. Seguint aquest propòsit, l’estudi pretén conèixer i identificar les competències que ha de tenir el mestre com a motor de canvi en el sistema educatiu, tot incidint en la millora de la formació universitària dels mestres a Catalunya. A la vegada també busca aprofundir en altres variables com poden ser la innovació, el procés de selecció i contractació, l’acollida dels nous docents i la relació entre l’escola i
la universitat. Donant així una visió més aprofundida de la realitat dels centres participants.
En aquest sentit, l’estudi aprofundeix en l’adequació de la formació universitària a partir de les dades recollides per l’AQU Catalunya, des de la perspectiva dels ocupadors. Així, l’escola respon qüestions cabdals com què cal exigir quan s’ha de contractar a un nou mestre, què creuen que és imprescindible en la seva formació, quines característiques personals i de formació prioritzen més quan s’ha de fer una selecció de personal, què busquen i què necessiten. Tenir en compte l’opinió dels ocupadors és necessari per comprendre les necessitats de la realitat educativa del moment i la societat en general, amb la mirada posada en la formació que els futurs docents estan rebent a les
universitats. D’aquesta manera, la recerca també fomenta la millora de l’encaix entre les demandes
formatives dels centres educatius i l’oferta de les universitats, promovent el diàleg tan necessari entre escola i universitat.
Papers by Anna Isabel Fontanet Caparrós
Des de fa anys, la formacio inicial dels mestres es objecte de discussio en l’ambit educatiu, aix... more Des de fa anys, la formacio inicial dels mestres es objecte de discussio en l’ambit educatiu, aixi com les competencies que aquests han d'assolir i demostrar, les seves caracteristiques, habilitats, actituds i coneixements. L’objectiu de la nostra tesi ha estat identificar les caracteristiques que ha de tenir la formacio inicial dels mestres a Catalunya, per tal que aquests arribin a ser motor de canvi i puguin respondre a les necessitats socioeducatives actuals. Per assolir aquest proposit hem realitzat una deteccio de necessitats i una analisi de la realitat de l'actual situacio de l'educacio a Catalunya, on hem identificat els reptes als quals han de fer front l’educacio i les escoles, i que ens han portat a explorar els conseguents processos d’innovacio i a determinar les competencies que han de tenir els mestres per treballar en aquest context. Els reptes, les competencies i la innovacio ens han donat la base per poder plantejar com hauria de ser la formacio inicial...
Educational Studies, 2019
Cultura y Educación, 2019
Abstract Today, educational change and innovation are a clear priority in educational centres acr... more Abstract Today, educational change and innovation are a clear priority in educational centres across the world. This article analyses the strengths and opportunities presented by the process of educational innovation taking place in Catalonia from the perspective of school head teachers, employing a quanti-qualitative methodology using 227 surveys and 29 semi-structured interviews. The results locate the innovation process in a phase characterized by efforts aimed at updating existing practice, resistance to change generated by the system itself, and a lack of systematic reflection on current practice. Two strengths of the process reported relate to its scale and transversality across the whole territory on the one hand, and the importance that collaboration between teachers and schools is having in order to facilitate innovation. Other aspects highlighted are: the need to invest more planning in innovation processes; the need for the Deparment of Education to reflect on its own role within the process; and, finally, the need to develop the role of technologies as facilitators of innovation and communication.
Cultura y Educación, 2019
Today, educational change and innovation are a clear priority in educational centres across the w... more Today, educational change and innovation are a clear priority in educational centres across the world. This article analyses the strengths and opportunities presented by the process of educational innovation taking place in Catalonia from the perspective of school head teachers, employing a quanti-qualitative methodology using 227 surveys and 29 semi-structured interviews. The results locate the innovation process in a phase characterised by efforts aimed at updating existing practice, resistance to change generated by the system itself, and a lack of systematic reflection on current practice. Two strengths of the process reported relate to its scale and transversality across the whole territory on the one hand, and the importance that collaboration between teachers and schools is having in order to facilitate innovation. Other aspects highlighted are: the need to invest more planning in innovation processes; the need for the Deparment of Education to reflect on its own role within the process; and, finally, the need to develop the role of technologies as facilitators of innovation and communication. Resumen: El cambio educativo y la innovación son hoy una clara prioridad en los centros educativos de todo el mundo. Este artículo analiza las fortalezas y las oportunidades que presenta el proceso de innovación educativa que se está viviendo en Cataluña des de la perspectiva de los directores de centro, y plantea una metodología cuanti-cualitativa, mediante 227 encuestas y 29 entrevistas semiestructuradas. Los resultados sitúan el proceso de innovación en una fase caracterizada por los esfuerzos en actualizar las prácticas existentes, las resistencias al cambio provocadas por el propio sistema y la falta de reflexión sistemática sobre la misma acción. Se constatan dos fortalezas del proceso, como son su amplitud y su transversalidad en todo el territorio, así como la importancia que está teniendo la colaboración entre docentes y entre centros para impulsar la innovación. También se detecta la necesidad de una mayor planificación de los procesos de innovación; la necesidad de reflexión por parte del Departamento de Enseñanza entorno a su rol dentro del proceso; y finalmente la necesidad de ahondar en el rol de las tecnologías como facilitadores de la innovación y la comunicación. Palabras clave: Innovación educativa; Reforma educativa; Liderazgo; Sistema educativo; Administrador de la educación. Translation from Spanish/ Traducción del español:
Educational Studies, 2019
This study explores the competencies that teachers need and it aims at both determining whether t... more This study explores the competencies that teachers need and it aims at both determining whether teachers currently have them and proposing training strategies that can contribute to achieving them. The research is based on quantitative and qualitative methods, through the use of a survey answered by school leaders (n = 281) along with interviews to some of them (n = 29). The results reveal how today’s schools need teachers who can constantly acquire new competencies, particularly personal and relational ones. Thus, a teacher’s professional development follows a progression in which both social-emotional competencies and sound classroom management are crucial. Other areas of emphasis are joint efforts between schools and universities and the need to consult the educational teams at schools when devising educational policies or designing training plans. We find that teachers partly have these competencies, which has implications for universities and continuing education.
Uploads
Drafts by Anna Isabel Fontanet Caparrós
Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) sobre la valoració de les competències dels nous
docents contractats als centres d’educació infantil, primària i secundària, dins de l’àmbit privat, concertat i públic de Catalunya. Concretament, es centra en
l’adequació del perfil dels mestres davant de les necessitats de l’escola actual.
Actualment vivim en una societat complexa i canviant, de manera que l’escola ha de fer front als nous reptes socioeducatius per satisfer les seves necessitats i adaptar-se a aquesta realitat.
En aquest context, la figura del mestre esdevé una peça fonamental en el procés de canvi. Dins de l’àmbit educatiu la formació inicial dels mestres ha estat objecte de discussió pel que fa a les seves competències, característiques, habilitats, actituds o coneixements que haurien d’adquirir, però actualment el debat segueix vigent adoptant una vessant més professionalitzadora. Seguint aquest propòsit, l’estudi pretén conèixer i identificar les competències que ha de tenir el mestre com a motor de canvi en el sistema educatiu, tot incidint en la millora de la formació universitària dels mestres a Catalunya. A la vegada també busca aprofundir en altres variables com poden ser la innovació, el procés de selecció i contractació, l’acollida dels nous docents i la relació entre l’escola i
la universitat. Donant així una visió més aprofundida de la realitat dels centres participants.
En aquest sentit, l’estudi aprofundeix en l’adequació de la formació universitària a partir de les dades recollides per l’AQU Catalunya, des de la perspectiva dels ocupadors. Així, l’escola respon qüestions cabdals com què cal exigir quan s’ha de contractar a un nou mestre, què creuen que és imprescindible en la seva formació, quines característiques personals i de formació prioritzen més quan s’ha de fer una selecció de personal, què busquen i què necessiten. Tenir en compte l’opinió dels ocupadors és necessari per comprendre les necessitats de la realitat educativa del moment i la societat en general, amb la mirada posada en la formació que els futurs docents estan rebent a les
universitats. D’aquesta manera, la recerca també fomenta la millora de l’encaix entre les demandes
formatives dels centres educatius i l’oferta de les universitats, promovent el diàleg tan necessari entre escola i universitat.
Papers by Anna Isabel Fontanet Caparrós
Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) sobre la valoració de les competències dels nous
docents contractats als centres d’educació infantil, primària i secundària, dins de l’àmbit privat, concertat i públic de Catalunya. Concretament, es centra en
l’adequació del perfil dels mestres davant de les necessitats de l’escola actual.
Actualment vivim en una societat complexa i canviant, de manera que l’escola ha de fer front als nous reptes socioeducatius per satisfer les seves necessitats i adaptar-se a aquesta realitat.
En aquest context, la figura del mestre esdevé una peça fonamental en el procés de canvi. Dins de l’àmbit educatiu la formació inicial dels mestres ha estat objecte de discussió pel que fa a les seves competències, característiques, habilitats, actituds o coneixements que haurien d’adquirir, però actualment el debat segueix vigent adoptant una vessant més professionalitzadora. Seguint aquest propòsit, l’estudi pretén conèixer i identificar les competències que ha de tenir el mestre com a motor de canvi en el sistema educatiu, tot incidint en la millora de la formació universitària dels mestres a Catalunya. A la vegada també busca aprofundir en altres variables com poden ser la innovació, el procés de selecció i contractació, l’acollida dels nous docents i la relació entre l’escola i
la universitat. Donant així una visió més aprofundida de la realitat dels centres participants.
En aquest sentit, l’estudi aprofundeix en l’adequació de la formació universitària a partir de les dades recollides per l’AQU Catalunya, des de la perspectiva dels ocupadors. Així, l’escola respon qüestions cabdals com què cal exigir quan s’ha de contractar a un nou mestre, què creuen que és imprescindible en la seva formació, quines característiques personals i de formació prioritzen més quan s’ha de fer una selecció de personal, què busquen i què necessiten. Tenir en compte l’opinió dels ocupadors és necessari per comprendre les necessitats de la realitat educativa del moment i la societat en general, amb la mirada posada en la formació que els futurs docents estan rebent a les
universitats. D’aquesta manera, la recerca també fomenta la millora de l’encaix entre les demandes
formatives dels centres educatius i l’oferta de les universitats, promovent el diàleg tan necessari entre escola i universitat.