Mireia Civís Zaragoza
Ramon Llull University, Education, Faculty Member
El trabajo analiza la capacidad de adaptación a la pandemia de la COVID-19 en el caso de los estudios de educación de la FPCEE Blanquerna (Universidad Ramon Llull). La discrepancia de opiniones recogidas en informes, medios y literatura... more
El trabajo analiza la capacidad de adaptación a la pandemia de la COVID-19 en el caso de los estudios de educación de la FPCEE Blanquerna (Universidad Ramon Llull). La discrepancia de opiniones recogidas en informes, medios y literatura en torno a la respuesta del estamento universitario a la pandemia motivan el trabajo. La finalidad es la de identificar debilidades, fortalezas, amenazas y oportunidades en el caso concreto que se estudia, partiendo del supuesto de que ha habido una buena adaptación. Así, se pretende verificar esta percepción a la par que identificar implicaciones prácticas para la mejora de su proyecto educativo y, si cabe, transferir las conclusiones a otros centros o grados universitarios.
Por un lado, se llevan a cabo cuatro grupos de discusión con alumnado y profesorado con un total de 33 participantes siguiendo el análisis DAFO. Por otro lado, se diseña un cuestionario en el que participan un total de 408 estudiantes recogiendo las dimensiones de institución/organización, profesorado, metodología y alumnado.
Los resultados muestran cómo la facultad se adaptó rápidamente a la situación con algunos matices en cuanto al mantenimiento de cierta magistralidad y a una mayor carga académica en el alumnado. En relación con el cansancio emocional los resultados confirman esta afectación a pesar de que se mantienen los niveles de motivación por los estudios cursados.
Así, se plantean implicaciones prácticas que tienen que ver con incrementar fórmulas evaluativas más formativas, diversificar las metodologías docentes online y mantener en algunas ocasiones el formato virtual al margen de la pandemia.
Por un lado, se llevan a cabo cuatro grupos de discusión con alumnado y profesorado con un total de 33 participantes siguiendo el análisis DAFO. Por otro lado, se diseña un cuestionario en el que participan un total de 408 estudiantes recogiendo las dimensiones de institución/organización, profesorado, metodología y alumnado.
Los resultados muestran cómo la facultad se adaptó rápidamente a la situación con algunos matices en cuanto al mantenimiento de cierta magistralidad y a una mayor carga académica en el alumnado. En relación con el cansancio emocional los resultados confirman esta afectación a pesar de que se mantienen los niveles de motivación por los estudios cursados.
Así, se plantean implicaciones prácticas que tienen que ver con incrementar fórmulas evaluativas más formativas, diversificar las metodologías docentes online y mantener en algunas ocasiones el formato virtual al margen de la pandemia.
Research Interests:
This paper studies the social side of pre-service teacher education and draws on social network analysis to explore the relation between the social capital of pre-service teachers and their academic and professional success. An online... more
This paper studies the social side of pre-service teacher education and draws on social network analysis to explore the relation between the social capital of pre-service teachers and their academic and professional success. An online survey was applied to a sample of 321 students enrolled full time either in Preschool Education or Primary Education programmes at the Ramon Llull University-FPCEE Blanquerna in Catalonia, Spain. The instrument consisted of a combination of social network questions and rating scale attributes. Findings allow us to understand the relationship between aspects of the cohort's social network and key development constructs and demonstrate the importance of considering informal interactions within the programme to improve the performance of pre-service teachers.
This study presents the validation of the final phase of the NetEdu Tool, an online tool targeted at promoting the social capital of networks of educational and social organizations in a region. The tool makes available to educational... more
This study presents the validation of the final phase of the NetEdu Tool, an online tool targeted at promoting the social capital of networks of educational and social organizations in a region. The tool makes available to educational leaders the possibility of self-assessing their own socio-educational network bearing in mind five dimensions: collaboration, transversality, horizontality, co-responsibility and innovation. The NetEdu Tool also facilitates micro-strategies so leaders can implement them to improve the levels attained on each of the dimensions and of the community ecosystem as a whole. In this study, we validated the micro-strategies via a panel of eight expert judges who assessed the intelligibility, consistency and utility of the micro-strategies. The results show a good selection of micro-strategies and high consistency, but it was suggested that its intelligibility be improved by including further nuances, specificity and exemplification. Thus, a series of changes and improvements in the tool were introduced, piloted and applied targeted at its usability, intelligibility, utility and inclusion.
Research Interests:
While the value of social capital for teaching seems paramount, a crucial question is how to shape the necessary learning climate that allows beginning pre-service teachers to build and access such social capital. A total of 321... more
While the value of social capital for teaching seems paramount, a crucial question is how to shape the necessary learning climate that allows beginning pre-service teachers to build and access such social capital. A total of 321 pre-service teachers from Barcelona participated in a survey including social network questions, climate scales, and performance data. Findings reveal a significant relationship between pre-service teachers' social capital and performance as well as professional competence. Also, results show that a collaborative and innovative climate is positively related to pre-service teachers' performance and professional competence as mediated through student's social capital. Thus, social capital plays a mediating role by explaining the relationship between a supportive learning climate in internship schools and pre-service teachers' performance.
Research Interests:
This paper studies the social side of pre-service teacher education and draws on social network analysis to explore the relation between the social capital of pre-service teachers and their academic and professional success. An online... more
This paper studies the social side of pre-service teacher education and draws on social network analysis to explore the relation between the social capital of pre-service teachers and their academic and professional success. An online survey was applied to a sample of 321 students enrolled full time either in Preschool Education or Primary Education programmes at the Ramon Llull University-FPCEE Blanquerna in Catalonia, Spain. The instrument consisted of a combination of social network questions and rating scale attributes. Findings allow us to understand the relationship between aspects of the cohort's social network and key development constructs and demonstrate the importance of considering informal interactions within the programme to improve the performance of pre-service teachers.
Este estudio examina el capital social de los maestros noveles a partir del Análisis de Redes Sociales (ARS) para explorar su relación con el desarrollo profesional. El capital social se concibe como un concepto multidimensional que... more
Este estudio examina el capital social de los maestros noveles a partir del Análisis de Redes Sociales (ARS) para explorar su relación con el desarrollo profesional. El capital social se concibe como un concepto multidimensional que permite explorar la parte estructural, relacional y cognitiva de la interacción social. Para ello, se realiza un análisis de las redes egocéntricas de diez maestros noveles con el fin de estudiar sus patrones de interacción dentro de la escuela. A su vez, se realizan entrevistas semi-estructuradas para comprender la importancia y significado de las relaciones sociales, triangulando esta información con los datos estructurales de las redes sociales. Los resultados nos ayudan a entender la importancia de considerar las interacciones informales tales como las relaciones de amistad y consejo como fuente de apoyo, así como la influencia del resto de dimensiones en la mejora del desarrollo profesional de los maestros noveles. Finalmente, se discuten las implicaciones para las políticas educativas que faciliten la incorporación de los nuevos maestros y el fomento de las relaciones sociales entre los profesionales. De este modo, los programas de mentorá
Estudios recientes demuestran la importancia y la aplicabilidad del concepto del capital social en educación, con especial interés en los maestros, centrándose en el análisis de las estructuras sociales para comprender cómo las relaciones... more
Estudios recientes demuestran la importancia y la aplicabilidad del concepto del capital social en educación, con especial interés en los maestros, centrándose en el análisis de las estructuras sociales para comprender cómo las relaciones entre ellos pueden facilitar o impedir el acceso a diferentes recursos. Con este propósito, el presente estudio realiza una revisión sistemática de las investigaciones que se han realizado a nivel internacional en relación al capital social y a las redes sociales de maestros para conocer y demostrar la importancia de estos constructos en la mejora de la praxis educativa, así como para fomentar su investigación. La búsqueda en las bases de datos Eric y Web of Science durante el periodo 2000-2015, reporta 143 estudios que cumplen con los criterios de inclusión definidos y, dentro de éstos, 14 trabajos entre los años 2008-2015 que pertenecen a la figura de los maestros, en los que se profundiza en este estudio. La mayoría de los estudios de maestros exploran la mejora del apoyo y del desarrollo profesional, a través de las interacciones y la creación de comunidades profesionales de aprendizaje. En los resultados se propone un modelo de clasificación de los 14 estudios en relación al capital social. Concretamente, se clasifica según su conceptualización, en base a sus diferentes dimensiones estructurales, relacionales y cognitivas, y su medición, teniendo en cuenta los recursos y las posiciones en la red. Sin embargo, los resultados apuntan a la necesidad de mayor consenso, debido a la heterogeneidad y variabilidad de los estudios revisados. Finalmente, en los estudios existe un acuerdo para explorar el capital social de maestros a partir del análisis de redes sociales con el fin de analizar tanto las redes formales, a partir del soporte intencionado proporcionado por las escuelas, como informales, que aparecen de manera espontánea de las relaciones personales.
El artículo reflexiona en torno a la emergencia del trabajo socioeducativo en red, articulado a partir de la colaboración entre instituciones sociales y educativas, y el reto que supone su gestión. En primer lugar se presenta el concepto... more
El artículo reflexiona en torno a la emergencia del trabajo socioeducativo en red, articulado a partir de la colaboración entre instituciones sociales y educativas, y el reto que supone su gestión. En primer lugar se presenta el concepto de red y el sentido que tiene plantear esta nueva forma de organizar la acción educativa y social que sitúa a la escuela en el núcleo de su entramado. Posteriormente se defienden los principios que deberían regir un trabajo socioeducativo en red exitoso y sostenible, abordando también el ámbito de la gestión de las redes y concretando las funciones y tareas a desarrollar por parte de sus gestores para ejercer un liderazgo efectivo. Finalmente, mediante el contraste de la aproximación teórica con algunas buenas prácticas de trabajo socioeducativo en red a nivel interinstitucional, se analizan las coincidencias observadas para concluir con la valoración de la viabilidad e interés del modelo presentado.
Today, education shows an urgent need for transformation to better respond to the complex and interdependent nature of current learning and social challenges we are facing. This chapter is based on the evidence of schools and district... more
Today, education shows an urgent need for transformation to better respond to the complex and interdependent nature of current learning and social challenges we are facing. This chapter is based on the evidence of schools and district initiatives that claim for systemic change with a strong focus on wider interconnection and collaboration between learners, professionals and organizations.
Networks for Change is a programme launched in 2017 by the Barcelona Education Consortium that intends to create professional networks of schools in the city. The programme seeks a deep change in the whole system: to influence how teachers learn from one another to lead a collective transformation of schools, moving towards inclusive, significant and profound learning of all students. To achieve this, the programme articulates 25 territorial networks of schools, spread over the 10 districts in the city of Barcelona, grouping a total of 283 schools (ages 3–18), 1,700 leadership teams and 10,000 teachers. The network sessions are facilitated by one district leader, existing a team of 13 facilitators in the programme. Each school assigns an internal and volunteering leadership team that is responsible to assist to the network meetings, so as to empower internal change processes in schools.
The present study evaluates the impact of the programme on the development of territorial networks, as well as on the changes emerged in school communities. The instruments used combine a quantitative and qualitative approach including a questionnaire for teams of leaders involved in the programme, a questionnaire for teachers from schools and a focus group with programme facilitators of the 25 networks.
The main results show that the Networks for Change programme is already becoming a response to the widely contrasted need to weave sustainable relationships between teachers from different schools in the system at the same time that it is strengthening the collaborative capacities of educational actors in the city’s neighbourhoods and territories. Likewise, and to take a step further in the development of the programme, it is suggested emphasizing the increase of transversality in the networks as cross-sector collaboration, distributing the leadership of the programme through its actors and establishing direct ways for the impact to schools and their transformation. Right now, the network mainly fulfils a function of generating learning among its participants, although the desired horizon is to extend this learning to the entire ecosystem and at the same time generate systemic change in the neighbourhoods in order to enhance and document real impact on learners.
Networks for Change is a programme launched in 2017 by the Barcelona Education Consortium that intends to create professional networks of schools in the city. The programme seeks a deep change in the whole system: to influence how teachers learn from one another to lead a collective transformation of schools, moving towards inclusive, significant and profound learning of all students. To achieve this, the programme articulates 25 territorial networks of schools, spread over the 10 districts in the city of Barcelona, grouping a total of 283 schools (ages 3–18), 1,700 leadership teams and 10,000 teachers. The network sessions are facilitated by one district leader, existing a team of 13 facilitators in the programme. Each school assigns an internal and volunteering leadership team that is responsible to assist to the network meetings, so as to empower internal change processes in schools.
The present study evaluates the impact of the programme on the development of territorial networks, as well as on the changes emerged in school communities. The instruments used combine a quantitative and qualitative approach including a questionnaire for teams of leaders involved in the programme, a questionnaire for teachers from schools and a focus group with programme facilitators of the 25 networks.
The main results show that the Networks for Change programme is already becoming a response to the widely contrasted need to weave sustainable relationships between teachers from different schools in the system at the same time that it is strengthening the collaborative capacities of educational actors in the city’s neighbourhoods and territories. Likewise, and to take a step further in the development of the programme, it is suggested emphasizing the increase of transversality in the networks as cross-sector collaboration, distributing the leadership of the programme through its actors and establishing direct ways for the impact to schools and their transformation. Right now, the network mainly fulfils a function of generating learning among its participants, although the desired horizon is to extend this learning to the entire ecosystem and at the same time generate systemic change in the neighbourhoods in order to enhance and document real impact on learners.
Research Interests:
L’educació i el fet educatiu en general se’ns presenta com una realitat complexa i polièdrica que requereix l’adopció de diferents punts de vista i perspectives si volem tenir-ne un coneixement al més acurat possible. Així doncs, en la... more
L’educació i el fet educatiu en general se’ns presenta com una realitat complexa i polièdrica que requereix l’adopció de diferents punts de vista i perspectives si volem tenir-ne un coneixement al més acurat possible. Així doncs, en la tasca de dilucidar quin és l’estat de l’educació a Catalunya aquest capítol ens apropa a la mirada i l’acció que desenvolupa el Consell Escolar de Catalunya (CEC) que, des de fa vint anys,1 actua al nostre país com a organisme superior de representació, consulta i participació dels diferents sectors implicats en l’ensenyament no universitari pel que fa a l’àmbit
ompetencial de la Generalitat de Catalunya.2 Així doncs, un coneixement més en profunditat de l’activitat del Consell ens permetrà conèixer els debats, les discussions i els reptes que encara Catalunya pel que fa a l’educació.
En aquest sentit, aquest capítol se centra en l’activitat desenvolupada pel Consell Escolar de Catalunya en els tres cursos anteriors al 2006-2007, és a dir, en l’activitat que va del curs 2003-2004 al curs 2005-2006, ja que respon al període del qual tenim l’activitat més recent degudament documentada i editada, així com les memòries d’activitats anuals corresponents. Tot i així, en algunes de les qüestions que tractem, hem procedit també a fer alguna referència puntual de màxima actualitat.
ompetencial de la Generalitat de Catalunya.2 Així doncs, un coneixement més en profunditat de l’activitat del Consell ens permetrà conèixer els debats, les discussions i els reptes que encara Catalunya pel que fa a l’educació.
En aquest sentit, aquest capítol se centra en l’activitat desenvolupada pel Consell Escolar de Catalunya en els tres cursos anteriors al 2006-2007, és a dir, en l’activitat que va del curs 2003-2004 al curs 2005-2006, ja que respon al període del qual tenim l’activitat més recent degudament documentada i editada, així com les memòries d’activitats anuals corresponents. Tot i així, en algunes de les qüestions que tractem, hem procedit també a fer alguna referència puntual de màxima actualitat.
D’uns anys ençà hi ha un gran acord en l’assumpció que l’escola en solitari no pot donar resposta als reptes complexos de la societat actual, i que cal que l’escola, la família i els diversos agents educatius del territori realitzin un... more
D’uns anys ençà hi ha un gran acord en l’assumpció que l’escola en solitari no pot donar resposta als reptes complexos de la societat actual, i que cal que l’escola, la família i els diversos agents educatius del territori realitzin un treball educatiu conjunt. En aquesta tasca de coresponsabilitat, però, s’haurien de tenir en compte sectors que, tot i no estar considerats clarament educatius, tenen molt a dir sobre la qüestió de l’educació.
Aquest estudi s’ha centrat justament en aquests sectors que, tot i tenir una preocupació per l’educació, tenen un impacte aparentment menys fort i directe en aquesta i que sovint queden al marge de les consultes i de la trama de complicitats que es pot establir amb el món educatiu. Sectors, tots ells, que tenen molta riquesa i llum a aportar a l’hora de dilucidar cap a on ha d’anar la nova escola del segle XXI i quin curs ha de seguir l’educació del país.
Les conclusions que es recullen en aquest document sorgeixen de la consulta i discussió entorn a l’escola i l’educació d’avui amb representants dels àmbits següents: economia i finances, empresarial, sindical, mitjans de comunicació, sanitari, serveis a les persones/serveis socials, tercer sector, organitzacions mediambientals, justícia i cossos de seguretat, esportiu, cultural, i arquitectura i urbanisme.
Aquest estudi s’ha centrat justament en aquests sectors que, tot i tenir una preocupació per l’educació, tenen un impacte aparentment menys fort i directe en aquesta i que sovint queden al marge de les consultes i de la trama de complicitats que es pot establir amb el món educatiu. Sectors, tots ells, que tenen molta riquesa i llum a aportar a l’hora de dilucidar cap a on ha d’anar la nova escola del segle XXI i quin curs ha de seguir l’educació del país.
Les conclusions que es recullen en aquest document sorgeixen de la consulta i discussió entorn a l’escola i l’educació d’avui amb representants dels àmbits següents: economia i finances, empresarial, sindical, mitjans de comunicació, sanitari, serveis a les persones/serveis socials, tercer sector, organitzacions mediambientals, justícia i cossos de seguretat, esportiu, cultural, i arquitectura i urbanisme.
Des del grup de recerca en Pedagogia Social i TIC de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE) Blanquerna de la Universitat Ramon Llull estem desenvolupant una tasca de recerca i reflexió entorn dels nous... more
Des del grup de recerca en Pedagogia Social i TIC de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE) Blanquerna de la Universitat Ramon Llull estem desenvolupant una tasca de recerca i reflexió entorn dels nous paradigmes socioeducatius que apunten al treball en xarxa i comunitari. 1 En aquest sentit, creiem que facilitar la connexió entre experiències conceptualment properes i sovint complementàries és una aposta innovadora que ha d’ajudar a la sostenibilitat dels processos de transformació i millora de l’educació i de les condicions de vida dels ciutadans.
Per aquesta raó vam organitzar aquest seminari, concebent-lo com un punt de trobada entre els ajuntaments i institucions amb els quals hem col·laborat i hem compartit una mateixa orientació transversal dels serveis socioeducatius i un mateix referent, la comunitat. La nostra voluntat ha estat donar visibilitat a algunes bones pràctiques, fer-les accessibles a altres agents socioeducatius i afavorirne la disseminació. Alhora hem volgut impulsar un espai per a la reflexió teòrica conjunta entorn del que definim com a pràctiques emergents de treball social i educatiu. Pensem que l’esforç per publicar els resultats d’aquesta jornada de treball també van en aquesta direcció.
El Seminari de xarxes socioeducatives, treball en xarxa i transversalitat. Es va celebrar el 18 de juny del 2009, a la FPCEE Blanquerna. Aquest document recull les diverses aportacions fetes en el marc d’aquella jornada, així com les principals conclusions a què es va arribar.
A llarg del document trobarem, en primer lloc, la transcripció de la taula rodona sobre el present i el futur de les xarxes socioeducatives, en la qual van participar diversos experts. Es tracta d’un debat que permet un apropament conceptual a les xarxes des de diferents àmbits i punts de vista, alhora que planteja alguns interrogants per debatre sobre la situació actual del treball socioeducatiu en xarxa.
A continuació, es presenten diverses experiències que es van exposar com a exemple de bones pràctiques per part dels professionals d’alguns dels ajuntaments amb els quals col·laborem o hem col·laborat. Aquestes experiències se situen en el marc del desenvolupament de xarxes educatives locals.
Per últim, a manera de síntesi i cloenda, s’exposen les principals conclusions a què es va arribar a partir de les diferents ponències i experiències i a partir també de la discussió final entre els assistents, amb la qual es va cloure el seminari. En aquest sentit, es recullen tant determinats aspectes vinculats a les característiques del treball socioeducatiu en xarxa com algunes reflexions sobre les oportunitats, els beneficis, les dificultats i la prospectiva que el caracteritzen.
Per aquesta raó vam organitzar aquest seminari, concebent-lo com un punt de trobada entre els ajuntaments i institucions amb els quals hem col·laborat i hem compartit una mateixa orientació transversal dels serveis socioeducatius i un mateix referent, la comunitat. La nostra voluntat ha estat donar visibilitat a algunes bones pràctiques, fer-les accessibles a altres agents socioeducatius i afavorirne la disseminació. Alhora hem volgut impulsar un espai per a la reflexió teòrica conjunta entorn del que definim com a pràctiques emergents de treball social i educatiu. Pensem que l’esforç per publicar els resultats d’aquesta jornada de treball també van en aquesta direcció.
El Seminari de xarxes socioeducatives, treball en xarxa i transversalitat. Es va celebrar el 18 de juny del 2009, a la FPCEE Blanquerna. Aquest document recull les diverses aportacions fetes en el marc d’aquella jornada, així com les principals conclusions a què es va arribar.
A llarg del document trobarem, en primer lloc, la transcripció de la taula rodona sobre el present i el futur de les xarxes socioeducatives, en la qual van participar diversos experts. Es tracta d’un debat que permet un apropament conceptual a les xarxes des de diferents àmbits i punts de vista, alhora que planteja alguns interrogants per debatre sobre la situació actual del treball socioeducatiu en xarxa.
A continuació, es presenten diverses experiències que es van exposar com a exemple de bones pràctiques per part dels professionals d’alguns dels ajuntaments amb els quals col·laborem o hem col·laborat. Aquestes experiències se situen en el marc del desenvolupament de xarxes educatives locals.
Per últim, a manera de síntesi i cloenda, s’exposen les principals conclusions a què es va arribar a partir de les diferents ponències i experiències i a partir també de la discussió final entre els assistents, amb la qual es va cloure el seminari. En aquest sentit, es recullen tant determinats aspectes vinculats a les característiques del treball socioeducatiu en xarxa com algunes reflexions sobre les oportunitats, els beneficis, les dificultats i la prospectiva que el caracteritzen.
Este libro analiza el fenómeno socioeducativo desde una perspectiva global, sistémica e integradora. El texto plantea la superación de dicotomías que han existido históricamente en el mundo de la pedagogía y que han dedicado esfuerzos a... more
Este libro analiza el fenómeno socioeducativo desde una perspectiva global, sistémica e integradora. El texto plantea la superación de dicotomías que han existido históricamente en el mundo de la pedagogía y que han dedicado esfuerzos a delimitar las fronteras de la pedagogía escolar, de la pedagogía social, de la educación reglada y de la no reglada, de lo formal, no formal e informal, etc.
Así mismo, se profundiza en el sentido histórico y anclajes de la hasta hoy llamada pedagogía comunitaria, concretando la viabilidad operativa de la nueva apuesta de la pedagogía comunitaria, o de la pedagogía en comunidad.
Finalmente, se exponen algunas propuestas concretas que ejemplifican esta apuesta cualifi cada y decidida por la nueva pedagogía comunitaria, y deriva hacia una nueva comprensión de la pedagogía comunitaria de carácter integrador, proactiva y preventiva que se nos presenta como una nueva concepción de la pedagogía en red y de redes, en auténtica comunidad socioeducativa.
Así mismo, se profundiza en el sentido histórico y anclajes de la hasta hoy llamada pedagogía comunitaria, concretando la viabilidad operativa de la nueva apuesta de la pedagogía comunitaria, o de la pedagogía en comunidad.
Finalmente, se exponen algunas propuestas concretas que ejemplifican esta apuesta cualifi cada y decidida por la nueva pedagogía comunitaria, y deriva hacia una nueva comprensión de la pedagogía comunitaria de carácter integrador, proactiva y preventiva que se nos presenta como una nueva concepción de la pedagogía en red y de redes, en auténtica comunidad socioeducativa.