SETEMBRE 2019 DESENVOLUPAMENT INTEGRAT DE COMPETÈNCIES TRANSVERSALS MITJANÇANT L’APB VIRTUAL CODI: 2018PID-UB/017 PARTICIPANTS: Imma Dorio (coord.) Montserrat Freixa Niella Pilar Figuera Gazo Mercedes Torrado Fonseca Mercedes Reguant Alvarez Carolina Quirós Dominguez Juan Llanes Ordoñez Robert-Guerau Valls Figuera Elisenda Perez Muñoz M. Eugenia Arús Leita Marta Venceslao Pueyo Franciele Corti LES UB 1. DADES DEL PROJECTE Títol del projecte: Desenvolupament integrat de les competències transversals UB mitjançant l’ABP Virtual Codi del projecte: 2018 PID – UB/017 Participants: Imma Dorio Alcaraz (coord.); Montserrat Freixa Niella; Pilar Figuera Gazo; Mercedes Torrado Fonseca; Mercedes Reguant Álvarez; Carolina Quirós Domínguez; Juan Llanes Ordóñez; Robert-Guerau Valls Figuera; Elisenda Pérez Muñoz; M. Eugenia Arús Leita; Marta Venceslao Pueyo i Franciele Corti. Graus i màster grau d’Educació Social; grau de Pedagogia; grau de mestre d’Educació Primària i grau de mestre d’Educació Infantil 2- RESUM I DESCRIPTORS 2.1. Resum Durant el curs 2018-2019, professors i professores que imparteixen docència en el grau d’Educació Social, el grau de Pedagogia, el grau de mestre d’Educació Primària i del grau de mestre d’Educació Infantil i en el màster de Psicopedagogia dels departaments Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i de Didàctiques Aplicades han implementat, en les seves assignatures, una innovació docent per promoure el desenvolupament integrat de les competències transversals mitjançant la metodologia per projectes en un entorn virtual (google sites). La innovació docent fonamenta i entén l’aprenentatge en base a tres pilars: l’aprenentatge per competències; l’aprenentatge per projectes; i l’aprenentatge en entorns virtual. I ha consistit, per una banda, en el disseny, planificació i avaluació d’un projecte de manera col·laborativa en un entorn virtual (google sites) i, per altra banda, en la gestió col·laborativa del disseny, planificació i avaluació del projecte. En termes generals, la valoració de la innovació docent és positiva tant per part dels estudiants participants com per al professorat. Per part dels estudiants, s’ha constatat que l’aprenentatge vist des d’aquesta perspectiva (competencial, actiu i digital) fa emergir tant les fortaleses com les mancances. Per part del professorat participant, la visió de l’aprenentatge vist des d’aquestes tres perspectives, ha suposat un repte i ha generat un procés de reflexió sobre l’abordament de la pràctica docent i les necessitats formatives del professorat universitari dins aquest marc pedagògic-didàctic. 1 2.1. Descriptors: Aprenentatge en entorns virtuals; Aprenentatge professionalitzador; Metodologies actives per a l’aprenentatge; Aprenentatge basat en projectes. 3- MANCANCES Com ja s’ha assenyalat, el projecte focalitza la innovacio docent en els tres eixos que es consideren pilars bàsics formatius i que estan poc instaurats en la pràctica docent universitària: L’aprenentatge per competències; l’aprenentatge basat en projectes (ABP) i l’aprenentatge en xarxa (entorn virtual). Aquests eixos tenen especial incidència tant en la formacio i millora de la qualitat docent del professorat com per la formacio i desenvolupament competencial dels estudiants de les assignatures que han format part del projecte d’innovació. Per els estudiants, la innovació docent significa desenvolupar les compete ncies transversals de manera global, tal com es presenten en el mo n professional. Es prete n doncs que els estudiants, mitjançant l’APB virtual, prenguin consciència i desenvolupin les compete ncies transversals. Igualment, introduir els estudiants en el treball en xarxa. Sovint, els estudiants tenen una visió fragmentada de la seva formació, poc significativa i vinculada a la seva tasca professional. Pel professorat, La innovació docent significa una manera de reforçar i millorar l’activitat docent orientada al desenvolupament de les compete ncies transversals, a l’ABP i habituar-se a utilitzar aplicacions digitals. El repte resideix en adaptar o transformar, si s’escau, les activitats d’aprenentatge en projecte i que aquest s’elabori en un entorn virtual, en aquest cas, el google sites. En conclusió, la innovació docent duta a terme ha pretès: - Formar i millorar la qualitat docent del professorat en dos entorns d’aprenentatge: ABP i entorn virtual/digital. - Desenvolupar les compete ncies transversals dels estudiants en dos entorns d’aprenentatge: ABP i entorn virtual/digital. 4- OBJECTIUS La finalitat del projecte d’innovació docent es centra en el desenvolupament integrat de les competències transversals mitjançat un projecte en un entorn virtual. Per tant, s’han plantejat dos objectius generals: 1. Dissenyar, planificar i avaluar un projecte de manera col·laborativa en un entorn virtual. 2. Gestionar de manera col·laborativa el disseny, la planificació i l’avaluació del projecte. 2 Al seu torn, aquests objectius generals s’han especificitat de la següent manera: 1. Contribuir a un projecte comú propi de la matèria d’estudi. 2. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. 3. Cercar, usar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. 4. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitzat de la matèria d’estudi i amb altres mitjans audiovisuals. 5. Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. 6. Mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques pròpies de la matèria d’estudi i del treball en un entorn virtual. A continuació, a la taula 1 es mostra la relació entre les competències transversals, els objectius d’aprenentatge i l’estructura del projecte que ha orientat la posada en marxa de la innovació docent. Taula 1. Relació entre les competències transversals, els objectius d’aprenentatge i l’estructura del projecte que ha orientat la posada en marxa de la innovació docent. COMPETENCIES TRANSVERSALS 1. compromís ètic 2. capacitat d’aprenentatge i responsabilitat 3. treball en equip 4. capacitat creativa i emprenedora 5. sostenibilitat 6. capacitat comunicativa OBJECTIUS D’APRENENTATGE - Contribuir a un projecte comú propi de la matèria d’estudi. - Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. - Cercar, usar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. - Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. - Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitzat de la matèria d’estudi i amb altres mitjans audiovisuals. - Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. - Mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques pròpies de la matèria d’estudi i del treball en un entorn virtual. ACTIVITAT DUTA A TERME PELS ESTUDIANTS PROJECTE EN UN ENTORN VIRTUAL Dissenyar, planificar i avaluar un projecte de manera col·laborativa en un entorn virtuals. - Elecció i justificació del tema i la seva estructura - Objectius del projecte - Marc conceptual - Desenvolupament del projecte - Criteris d’avaluació del projecte - Discussió i conclusions del projecte - Divulgació Gestionar de manera col·laborativa el disseny, la planificació i l’avaluació del projecte. - Establir els rols i les responsabilitats dels membres del grup. - Establir els acords de funcionament del grup - Elaborar el pla de treball 5. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTUACIÓ En primer lloc, assenyalar que la innovació docent s’ha dut a terme a diverses assignatures dels graus que ofereix la facultat i en un màster. A continuació es mostra la relació d’assignatures que han dut a terme la innovació docent. 3 GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL 360851 Interrogants i reptes de futur 360863 Identitat i desenvolupament professional 360977 Pràctiques externes GRAU DE PEDAGOGIA 360706 Estadística aplicada a l’educació 365667 Professionalització i sortides laborals I 361272 Resolució de problemes educatius a través de la recerca educativa GRAU D’EDUCACIÓ INFANTIL 361121 Acció tutorial: relacions família, escola i comunitat 361144 Practicum I (doble itinerari Educació Infantil i primària) GRAU EDUCACIÓ PRIMÀRIA 361098 Recerca i innovació en la pràctica educativa 361041 Acció tutorial: relacions escola, família i comunitat 363249 El fons musical a les biblioteques (menció: Biblioteques escolars) MÀSTER DE PSICOPEDGOGIA 565660 Orientació i transicions laborals El professorat de les assignatures implicades han seguit el mateix procediment d’implementació (veure taula 2). Tot i així, el professorat ha hagut d’adaptat le posada en marxa de l innovació docent d’acord a les característiques del pla docent (veure annex). Tot el professorat ha utilitzat l’aplicació del google sites com espai virtual perquè els estudiants duguessin a terme el seu projecte i el poguessin gestionar. De la mateixa manera, el professorat participant, en el si de la seva assignatura, ha decidit el procediment de seguiment del treball dut a terme per l’alumnat. Així doncs, hi ha professorat que han utilitzat el drive, altres ho han fet directament a través del google sites i un dels professors participants ha utilitzat l’app Slack Taula 2. Desenvolupament de l’actuació PRIMERA FASE: Preparació i adequació de la innovació docent a l’assignatura (fer un projecte) 1_Consensuar la manera d’implementar la innovació (dissenyar i gestionar de manera col·laborativa un projecte en un entorn virtual) 2_Adaptar la innovació al PD de l’assignatura ( fases del projecte i rubrica d’avaluació) 3_Familiaritzar al professorat en l’ús dels recursos informàtics que s’han d’utilitzar 4_Adaptar els recursos i materials informàtics a les característiques de cada assignatura. 5_Comprovar la disponibilitat dels recursos i materials per dur a terme la innovacio SEGONA FASE: Posada en marxa de la innovació docent amb el grup d’estudiants 1_Explicar els estudiants l’objectiu del treball i els recursos i materials que hauran d’utilitzar 2_Formar els grups de treball i formar-se en l’ús del google sites 3_Treball autònom de cada grup per (1) dissenyar, planificar i avaluar el projecte en un entorn virtual (google sites) i (2) gestionar-se com a grup de treball. 4_Avaluació del projecte elaborat pel grup d’estudiants 4 TERCERA FASE: VALORACIO FINAL DE LA INNOVACIO DOCENT 1_ Anàlisi DAFO 2_Valoració de la implementació de la innovació docent per cada assignatura 6. AVALUACIÓ, RESULTATS I INTERPRETACIÓ 6.1. AVALUACIÓ Per a l’avaluació de la innovació docent, orientada al desenvolupament integral de les competències transversals, s’ha fet una gradació de l’assoliment dels objectius d’aprenentatge previstos en el disseny, planificació i avaluació del projecte, així com la gestió del grup en la seva elaboració. Per aquest fi, el professorat disposava una rúbrica que es podia utilitzar com a guia (veure taula 3). Tanmateix, el professorat ha sol·licitat a l’alumnat, una vegada finalitzat el projecte (treball), que en fes una valoració qualitativa. Cal esmentar, que hi ha hagut algun professor que ha elaborat conjuntament amb l’alumnat, rúbriques d’avaluació. TAULA 3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE ELABORAT PER L’ALUMNAT CRITERIS I GRADACIÓ DELS OBJECTIUS D’APRENENTATGE PER A L’AVALUACIÓ Contribuir a un projecte comú propi de la matèria d’estudi El grup ha decidit de manera col·lectiva el tema del projecte (pregunta guia) i la seva estructura. El grup ha justificat amb criteris propis de l’àmbit d’estudi l’elecció del tema del projecte. El grup ha establert els rols i les responsabilitats de cada membre del grup l’hora de dur a terme el projecte. El grup ha elaborat, de manera col·laborativa, el pla de treball per dur a terme el projecte. el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte El grup ha decidit, de manera col·lectiva, el tema del projecte (pregunta guia) i la seva estructura. El grup ha justificat amb criteris propis de l’àmbit d’estudi l’elecció del tema del projecte. El grup ha dissenyat i planificat, si s’escau, les activitats d’intervenció, els instruments de recollida de dades en el projecte. El grup ha determinat els criteris d’avaluació del projecte (e.x. rúbriques d’avaluació) El grup ha elaborat, de manera col·laborativa, el pla de treball per dur a terme el projecte) El grup ha elaborat el diari de realització del projecte. el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Cercar, usar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual El grup ha cercat documentació (revisió de la literatura) per saber i fonamentar el tema del projecte, l’ha analitzat i la sintetitzat (descriure, narrar, elaborar gràfics, taules,.. el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Adaptar-se situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual 5 El grup ha estat capaç d’adaptar-se tan individualment com col·lectivament a la manera de funcionar com a grup. el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitzat de la matèria d’estudi i amb altres mitjans audiovisuals El grup ha justificat amb criteris propis de l’àmbit d’estudi l’elecció del tema del projecte El grup ha cercat documentació per saber i fomentar el tema del projecte, l’ha analitzat i la sintetitzat . El grup ha elaborat la discussió i les conclusions del projecte. El grup ha difós el projecte El grup ha fet les valoracions finals del projecte el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar un actitud d’autocrítica El grup ha justificat amb criteris propis de l’àmbit d’estudi l’elecció del tema del projecte. El grup ha cercat documentació per saber i fonamentar el tema del projecte, l’ha analitzat i l’ha sintetitzat El grup ha elaborat la discussió i les conclusions del projecte El grup ha difós el projecte El grup ha fet les valoracions finals del projecte el grup ha necessitat l’ajuda del El grup ha necessitat ajudes El grup ha actuat de manera professorat per dur a terme les puntuals del professorat per dur a autònoma una vegada conegudes tasques. terme les tasques les tasques Mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques pròpies de la matèria d’estudi i del treball en un entorn virtual El grup ha justificat amb criteris propis de l’àmbit d’estudi l’elecció del tema del projecte El grup ha establert els rols i les responsabilitats de les persones del grup a l’hora de dur a terme el projecte El grup ha estat capaç d’adaptar-se tan individualment com col·lectivament a la manera de funcionar del grup. el grup ha necessitat l’ajuda del professorat per dur a terme les tasques. El grup ha necessitat ajudes puntuals del professorat per dur a terme les tasques El grup ha actuat de manera autònoma una vegada conegudes les tasques 6.2. RESULTATS I INTERPRETACIÓ Els resultats obtinguts de la innovació docent implementada ha estat diversa. Quantitativament, el professorat destaca que la taxa d’èxit acadèmic de les assignatures implicades en el projecte no difereix en relació als altres grups que no han dut a terme la innovació. Es pot dir, que quantitativament no hi ha diferències entre el rendiment acadèmic dels estudiants dels grups participants i els altres grups d’una mateixa assignatura. Ara bé, el professorat si constata diferències en la qualitat dels projectes elaborats pels estudiants en relació als treballs fet en cursos anteriors o en grups on no han implementat la innovació docent. 6 Els estudiants que han participat en la innovació docent la valoren positivament, se senten satisfets d’haver-la dut a terme. 7. VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA En termes generals, la valoració de la innovació docent dut a terme és positiva i hi ha professorat que continuarà implementant el treball per projectes en un entorn virtual amb la finalitat de desenvolupar de manera integral les competències transversals. Igualment durant el curs 2019-2020. En aquelles assignatures on la valoració ha estat més positiva, s’afegiran altres professors i professores que també volen implementarho. La innovació docent implementada ha mostrat que el treball per projectes en un entorn virtual és una proposta didàctica directament transferible, especialment, a les assignatures orientades a la recerca i a les assignatures d’orientació i tutoria on els estudiants han de saber dissenyar, planificar i avaluar un projecte. També és una proposta idònia en aquelles assignatures que focalitzen en una temàtica concreta. Hi ha assignatures que s’han evidenciat algunes dificultats a l’hora d’adaptar la innovació docent a l’assignatura. Concretament aquelles assignatures que compten en una planificació docent amb una seqüenciació didàctica rígida. I aquelles assignatures que predomina el treball individual i per tant, a priori, no té cabuda el treball col·laboratiu. 8. BIBLIOGRAFIA Alsina, J. (coord.). (2013). Rúbriques per a l’avaluació de competències. Barcelona: ICE/Ed. Octaedro. Col·lecció Quaderns de docència universitària nº26. Alsina, J. (coord.). (2010). Avaluació per competències a la universitat: les competències transversals. Barcelona: ICE/ Ed. Octaedro. Col·lecció Quaderns de docència universitària nº 18 Lamer, J; Mergendoller, J; Boss, S. (2015). Setting the Standard for project based learning. A proven approach to rigorous classroom instruction. ASC Alexandria, VA USA. PBL WORKS Buck institute for education. http://www.pblworks.org Sayos, R. (coord.).(2013). Competències transversals a les titulacions de grau de la Universitat de Barcelona: ICE/E. Octaedro. Col·lecció Quaderns de docència universitària nº 27 7 ANNEX INFORME INDIVIDUAL DE CADASCUNA DE LES ASSIGNATURES PARTICIPANTS A L’INNOVACIÓ DOCENT Grau Educació Social - Interrogants i reptes de futur - Identitat i desenvolupament professional - Pràctiques externes Grau de Pedagogia - Resolució de problemes educatius a través de la recerca educativa - Professionalització i Sortides Laborals I - Estadística aplicada a l’Educació Grau d’Educació Infantil - Acció tutorial: relacions família, escola i comunitat - Practicum I (doble itinerari) Grau d’Educació Primària - Recerca i innovació educativa - Acció Tutorial: relacions família, escola i comunitat Màster de Psicologia - Orientació i transicions laborals 8 GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL ASSIGNATURA: - INTERROGANTS I REPTES DE FUTUR PROFESSORA: MARTA VENCESLAO PUEYO 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Educació Social ● ● ● ● Títol de l’assignatura: Educació Social: Interrogants i Reptes de Futur Crèdit: 6 ECTS Curs: Primer Breu descripció del pla docent de l’assignatura: l’assignatura planteja una reflexió sobre els diferents reptes actuals de l’educació social a partir de un diàleg, des de la pedagogia, amb altres disciplines de les ciències socials. Principalment, amb la sociologia i l’antropologia però també amb la història i la filosofia. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura ( canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades). L’assignatura ha introduït la innovació en el marc del desenvolupament de una de les evidències avaluatives: el treball grupal. Les competències a treballar son, principalment, dos: a) Analitzar, avaluar i investigar els contextos socials, culturals i educatius y b) Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comu . Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants). Un cop presentada la modalitat d’avaluació, s’aborda el google site com a eina per desenvolupar el treball grupal i assolir les competències. Es mostra el google site amb una proposta de índex o esquema a seguir, amb les pautes per realitzar el treball i el funcionament general d’aquesta eina. Tanmateix, es presenta el cronograma de desenvolupament i el calendari de tutories grupal i obligatòries per al seguiment del treball. Seguiment de la innovació docent. En aquest apartat hem de tenir en compte que el que estem fent és el seguiment de l’activitat ( elaboració d’un projecte en un entorn virtual) que hem proposat. Per nosaltres (professorat) aquesta activitat és la innovació. 9 ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). El estudiants tenen el encàrrec d’elaborar una pregunta o interrogant en relació a un tema que suscita el seu interès envers el temes, conceptes o experiències educatives abordades a l’aula. Es tracta de fer una petita recerca per aprofundir en la inquietud que cada grup hagi consensuat. ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). El grup va fent trobades periòdiques per 1) construir el interrogant; 2) elaborar una bibliografia que els permeti abordar l’interrogant; 3) desenvolupar la “recerca” tant en la seva basat teòrica com en el treball de camp (si és necessari); 4) plasmar el resultat a través de l’elaboració d’un audiovisual. Cadascuna d’aquestes fases ha de ser consignada i recollida al google site. ● Desenvolupament del projecte ( procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). S’han habilitat tant tutories obligatòries, como voluntàries per fer el seguiment del desenvolupament del treball. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). El dia de la presentació dels treballs grupals, els estudiants havien de mostrar el resultat del seu recorregut de investigació a partir de la projecció en la pantalla del google site on es recull les diferents etapes de desenvolupament del treball fins arribar al resultat final. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Anàlisi de les fortaleses i debilitats de la innovació docent (DAFO). Ja ho van fer. 10 GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL ASSIGNATURES: - IDENTITAT I DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL - PRÀCTIQUES EXTERNES PROFESSORA: MONTSERRAT FREIXA NIELLA DISTINTOS CURSOS, ASIGNATURAS DIFERENTES, MISMA PROFESORA 1.Datos contextuales La primera experiencia se ha desarrollado en la asignatura Identidad y desarrollo profesional del primer semestre del primer curso del grado de Educación social de 6 créditos. Es, pues, una de las primeras asignaturas que debe afrontar el alumnado en su primera inmersión en la Universidad. La suele disfrutar implicándose activamente puesto que debe trabajar su identidad personal para empezar a poner los cimientos de su identidad profesional. Significa, por lo tanto, un trabajo personal de autoconocimiento y de desarrollo de competencias personales para la profesión. El grupo precisamente está partido, 30 estudiantes, para poder ahondar en estos aspectos de forma más personalizada con la ayuda del grupo. Para iniciar la construcción de su identidad profesional, el plan docente estableció la actividad de entrevistar a un/a educador/a social para que le pudiese narrar en primera persona su crecimiento identitario personal y profesional. La entrevista es realizada por un grupo de estudiante, cuatro o cinco. La segunda experiencia se inserta en la asignatura de Prácticum 1 de tercer curso de Educación social. El estudiantado hace prácticas dos días a la semana en un centro y cada quince días acude al seminario de prácticas en la Facultad, en total 9 créditos. El grupo de prácticas ha estado conformado por 11 estudiantes. Las prácticas profesionales en los centros permiten la observación participante de las acciones de los tutores referentes y el inicio de la autonomía con el diseño e implementación de una actividad. La finalidad del seminario es ahondar en las situaciones acaecidas durante esta práctica desde la reflexividad y un posicionamiento del estudiante como futuro profesional. Todo ello quedará reflejado en la memoria de prácticas a presentar como una de las evidencias a evaluar. 2. Implementación de la innovación en la asignatura 2.1. Ajuste de la innovación docente a la asignatura El ajuste en la asignatura Identidad y desarrollo profesional no ha conllevado ninguna dificultad para realizar la entrevista pues, solamente ha significado el cambio de formato: del papel a la digitalización (google sites). Las competencias transversales que se desarrollan con esta actividad mediante el google sites son: capacidad de 11 análisis, síntesis, visiones globales y de aplicaciones de saberes a la práctica; capacidad de tomar decisiones y adaptación a nuevas situaciones; capacidad de colaborar con los otros y de contribuir a un proyecto; capacidad de buscar e integrar nuevos conocimientos y actitudes; capacidad de manifestar visiones integradas y sistémicas, y capacidad de comprender y expresarse oralmente y por escrito. El ajuste en el Prácticum 1 se ha centralizado en la primera parte de la memoria, el análisis institucional; pasando de ser una actividad individual a una actividad grupal. Las competencias transversales trabajadas son: capacidad de mostrar actitudes coherentes con concepciones éticas y deontológicas; capacidad de análisis, síntesis, visiones globales y de aplicaciones de saberes a la práctica; capacidad de tomar decisiones y adaptación a nuevas situaciones; capacidad de colaborar con los otros y de contribuir a un proyecto; capacidad de buscar e integrar nuevos conocimientos y actitudes; capacidad de manifestar visiones integradas y sistémicas, y capacidad de comprender y expresarse oralmente y por escrito. 2.2. Proceso de implementación de la innovación docente A mediados de noviembre, en la asignatura Identidad y desarrollo profesional se presenta la actividad. La actividad forma parte de las evidencias de evaluación, al estudiantado: objetivo, metodología, evaluación y la temporalidad haciendo énfasis en la exposición de la entrevista que deberá realizar el grupo ante todos sus compañeros. El mismo día de la presentación se forman los grupos y los propios estudiantes incluyen a sus compañeros que no han podido asistir en esta sesión. La profesora toma nota de los nombres de los estudiantes que forman cada grupo y presenta el google sites con todos los apartados que cada grupo deberá construir. Algunos alumnos han traído su portátil (a petición de la profesora en la sesión anterior) y los grupos se juntan para darse de alta al google sites e ir familiarizándose con la tarea a realizar. La duración de toda esta actividad ha consumido toda una sesión. Algunos grupos son hábiles puesto que, en otra asignatura, Usos, posibilidades y límites de las tecnologías de la información y Comunicación, que también están cursando en este primer trimestre, ya han elaborado un google sites mientras que otros grupos se sienten más perdidos, al no haber todavía realizado esta actividad en la otra asignatura (aunque exista coordinación en las asignaturas, no siempre los grupos van al mismo ritmo o el profesorado pone el mismo énfasis en los contenidos y actividades). La presentación de la innovación en el Prácticum 1 se realiza temporalmente antes que, en la asignatura anterior, concretamente a principios de octubre y consume también una sesión. Se dividen los grupos por los ámbitos de trabajo de la educación social a partir del tipo de centros en los que los estudiantes están realizando las prácticas. Estos estudiantes no muestran ninguna dificultad en el manejo de la herramienta. 2.3. Seguimiento de la innovación docente 12 El seguimiento en general en ambas asignaturas ha resultado costoso y difícil para la profesora. ● Diseño del proyecto en el Google Sites por parte del estudiantado. El alumnado de ambos cursos ha sido totalmente autónomo en el diseño del proyecto, siendo muy creativos con todo lo referido a la composición y maquetación (colores, tipografía de letras, organización de la información). Sin embargo, han repetido que la herramienta tiene limitaciones. La profesora no ha podido ayudarles ya que el estudiantado sabe más que ella. ● Planificación y gestión del proyecto. Este apartado no ha sido explicitado por casi ningún grupo, solamente el grupo de tercero de prácticas en la prisión que realmente el hecho de implementar el google sites les ha unido y han trabajado cooperativamente. En el primer curso, no ha existido una consolidación de grupo y trabajo en equipo. Se han repartido las diferentes fases del proyecto sin apenar interacción virtual entre el estudiantado. Y como suele suceder con los trabajos en grupo, un estudiante (probablemente el más responsable o ansioso por obtener un buen resultado) se ha encargado de la revisión final y de acabar los apartados. Los comentarios de los grupos han sido que han disfrutado con la realización de la entrevista pero que su sistematización en el google sites les ha supuesto más tiempo del que creían. Posiblemente, la inexperiencia de los estudiantes de primero de la vida académica universitaria les ha impedido gestionar bien su tiempo de realización y entrega de trabajos, priorizando aquellos que sentían como más difíciles de resolver con éxito. ● Desarrollo del proyecto En la asignatura de primero se había programado dos días de tutoría en el aula para hacer el seguimiento del proyecto de cada grupo en el aula con la intencionalidad de que cada grupo pudiera aportar a los demás. Pero no se pudieron realizar, primero por una huelga estudiantil y después porque desde la coordinación de la asignatura se había programado una conferencia que tuvo que cambiar de día. En tercero, se hizo una tutoría con el grupo del ámbito e de la prisión puesto que los demás grupos ya no continuaron con la herramienta. ● Evaluación de la actividad llevada a cabo por los estudiantes. Se ha realizado una evaluación final en ambos cursos. En tercero, la innovación forma parte del segundo punto de la memoria y se hizo la devolución en enero. Con la entrega final de la memoria en junio, parece una contradicción que exista una parte virtual y la otra en versión papel. En primero, la evaluación del proyecto también consistía en una exposición “creativa” (una dinámica) de algunos de los aspectos de la entrevista que había sorprendido más a los estudiantes. 13 3. EVALUACIÓN DE LA INNOVACIÓN DOCENTE. Las fortalezas de los estudiantes para realizar esta innovación docente en la asignatura se concretan, por una parte, en la motivación y las ganas del grupo y por otra, en la coincidencia temporal en cursar la asignatura de Usos, posibilidades y límites de las tecnologías de la información y Comunicación, puesto que la gran mayoría de estudiantes ya conocían la herramienta. Sin embargo, esta última fortaleza se ha convertido para los estudiantes más aventajados en una debilidad puesto que han manifestado su aburrimiento intelectual al implementar el google sites en diferentes asignaturas. En algunas ocasiones, esto se ha convertido en un problema entre los estudiantes de un mismo grupo. La debilidad más importante ha sido en la dificultad que han encontrado los estudiantes para organizarse el trabajo, aunque a su vez, esta herramienta virtual les ha permitido trabajar sin reuniones presenciales. Para este estudiantado que trabaja, la no presencialidad es un elemento favorecedor. Una amenaza que se ha hecho realidad han sido las distintas huelgas que han coincidido con los días de docencia de la asignatura que ha dificultado el seguimiento de la actividad. Los estudiantes del grupo de Prácticum asisten muy motivados al seminario ya que es el espacio donde pueden socializar todo lo que les ha sucedido durante la semana en su centro de prácticas. Por lo tanto, será una fortaleza si la herramienta les sirve para reflexionar sobre sus prácticas. Sin embargo, han surgido unas debilidades que no han permitido una reflexión profunda. La principal ha sido la dificultad de formar los grupos con estudiantes que estuviesen haciendo las prácticas en el mismo ámbito. En este sentido, de los cuatro grupos, en realidad, solamente uno era coherente para los estudiantes; el formado por dos estudiantes que hacían las prácticas en la prisión: una chica en la prisión de mujeres y un chico en la prisión de hombres. Los otros tres grupos se formaron a partir de otros criterios que la profesora veía su sentido y vínculo entre los centros, pero los estudiantes no encontraron el hilo conductor del grupo. Probablemente, la razón estribe en la focalización del alumnado en su propia práctica y centro y las implicaciones emocionales que ello conlleva, no les permite, en este primer contacto con la realidad profesional, tener una mirada abierta e integradora para relacionar los diferentes ámbitos. Este análisis de lo sucedido en esta primera implementación de la innovación sugiere que los grupos de estudiantes deberían compartir el mismo ámbito. Como la asignación de los estudiantes de prácticas a cada seminario no depende de la profesora, la posibilidad o no que el alumnado comparte el mismo ámbito de prácticas se convierte en una amenaza. Finalmente, estos estudiantes como los de primero valoran la oportunidad que les brinda esta herramienta para trabajar de forma no presencial. Con ambos cursos, la profesora ha tenido dificultades para compartir la herramienta con más de la mitad de los grupos. De hecho, la profesora se suele definir como “no tecnológica”, por lo tanto, una debilidad, pero, sin embargo, es una persona abierta a los cambios que los afronta como un reto a superar. En este sentido, el haber ya 14 implementado esta herramienta allana el camino para la implementación durante el siguiente curso, sabiendo ya subsanar los problemas tecnológicos encontrados. El haber realizado la experiencia en dos asignaturas durante el mismo semestre y tener problemas para visualizar los googles sites, no ha permitido a la profesora realizar un seguimiento en las distintas fases del proyecto, solamente al final. 4. CONCLUSIONES Y DISCUSIÓN SOBRE LA INNOVACIÓN DOCENTE. La Innovación docente podría haber tenido más éxito si la profesora hubiese superado antes (temporalmente) sus dificultades para compartir los distintos proyectos con el estudiantado. El seguimiento hubiese sido, entonces, de mejor calidad y formativo. Si diferentes asignaturas de un mismo semestre demandan al estudiante un mismo tipo de evidencia, existe el peligro de un cierto aburrimiento por parte de éste, especialmente si no le encuentran el sentido, como ha sucedido en el prácticum 1, aun siendo estudiantes de tercer curso y no de primero. La innovación necesita por parte del profesorado un trabajo más profundo de las competencias. Este consistiría en la explicitación de las competencias en cada apartado del proyecto para que el estudiantado fuese consciente de ellas y así, integrarlas y valorarlas. Al mismo tiempo, esta situación necesita de una devolución por parte del profesorado. 5. LÍNEAS DE FUTURO DE LA INNOVACIÓN DOCENTE. Respecto a la asignatura Identidad y desarrollo profesional, el futuro pasaría por trabajar juntamente con la asignatura Usos, posibilidades y límites de las tecnologías de la información y Comunicación de forma transversal. Así la creación y la utilización del google sites se realizaría y evaluaría en esta asignatura mientras que, en la primera, se valoraría el contenido, es decir la elaboración del proyecto y la gestión del proyecto. De esta forma, se podría trabajar mucho mejor las competencias puesto que se podrían hacer mucho más explícitas. Respecto a la asignatura de Prácticum 1, si se pueden formar grupos del mismo ámbito, el reto se situaría, por una parte, en cómo integrar al tutor de prácticas del centro y por otra, en homogeneizar la memoria de prácticas en un solo formato, en este caso, digitalment. 15 GRAU DE PEDAGOGIA ASSIGNATURA: - RESOLUCIÓ DE PROBLEMES EDUCATIUS A TRAVES DE LA RECERCA EDUCATIVA PROFESSORA: MERCEDES REGUANT ALVAREZ 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Pedagogia ● Títol de l’assignatura: Resolució de problemes educatius a través de la recerca educativa. ● Crèdit: 3 ● Curs: Optativa ● Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén apropar a l’alumnat a la realitat educativa i la seva problemàtica i la investigació com a mitjà efectiu per resoldre. Aquest fet es veu als blocs temàtics que presenta. 1. Resoldre i indagar, un binomi possible des de la recerca educativa 1.1. Què és un problema educatiu? Com s’identifica? Qui l’estableix? Com podem intervenir des de la recerca? Qui investiga? 1.2. Temes d’interès social i educatiu que actualment s’aborden des de la recerca 1.3. De la reflexió i la pràctica quotidiana a la recerca educativa 2. Possibilitats d’intervenció a la pràctica que deriven dels diversos enfocaments metodològics 2.1. Concepte i finalitats de la recerca socioeducativa. Fonaments teòrics i metodològics de la recerca educativa. 2.2. Principals enfocaments en la recerca educativa i social: característiques bàsiques, assumpcions paradigmàtiques, possibilitats de complementarietat. 2.3. Tècniques de recollida de dades i la seva orientació per al diagnòstic de problemes 2.4. Criteris de rigor científic i ètica de la recerca i la intervenció educativa 3. Experimentar, comprendre i transformar la realitat: els mètodes de recerca al servei de la resolució de problemes 3.1. Possibilitats i límits de la metodologia quasiexperimental en la resolució de problemes 3.2. Els mètodes qualitatius com a base per comprendre la realitat: etnografia i estudi de casos. 3.3. La resolució de problemes a través de la recerca-acció. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) D’acord al tarannà de l’assignatura, no va ser necessari fer canvis. Aquesta es treballa normalment com a projecte, potser que hem donat una mica de volta, però no massa. Tan sol, la incorporació del recurs, google sites com a repositori del treball continuat 16 i final. Per altra banda, ja feia algun temps que volia introduir la investigació avaluativa i a dins d’aquest marc, els mètodes qualitatius. Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants) Primer de tot, dir que el grup va ser força petit facilitant la seva implementació. El grup es va dividir en 3 subgrups, cadascun va desenvolupar tres propostes de resolució de problemes educatius associades als tres models d’investigació (quasi experimental, avaluativa i investigació-acció) a més a més, tots van resoldre el mateix problema –elegit i consensuat pel grup – amb els matisos particulars. Desprès d’estudiar el tema dels problemes educatius van elegir el fracàs escolar com a gran problema a resoldre des de diverses vessants. Les i el integrants del grup, no coneixien l’eina informàtica, però no van oposar resistència, al contrari, els va semblar bé fer diferent i novedós. Altre aspecte relacionat amb la implementació, és que van tenir una setmana per a “trastejar” amb l’aplicació. Després de fer l’explicació inicial, se’ls va donar una setmana per fer canvis de color, disseny, tipus de lletra, etc. Seguiment de la innovació docent. En aquest apartat hem de tenir en compte que el que estem fent és el seguiment de l’activitat ( elaboració d’un projecte en un entorn virtual) que hem proposat. Per nosaltres (professorat) aquesta activitat és la innovació. Com se ha dit abans, el grup era força petit i això va afavorir que pogués fer un seguiment molt acurat de les tasques de cada grup així com de l’aprenentatge. ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). Se’ls va subministrar una plantilla feta, que el grup va modificar. Cada tema va tenir un espai, que es va compartir en diverses pàgines. El marc teòric van fer-lo de manera cooperativa i van participar els tres grups. Per fer el seguiment d’aquest jo vaig demanar que fessin un document compartit amb accés i amb això vaig tenir control a les aportacions de cadascuna de les estudiants. Després, cadascun dels dissenys d’investigació van presentar: Disseny quasi experimental, per aquest tema es van dividir en tres pàgines i cadascun dels grup van fer la pròpia, amb possibles interrogants, hipòtesis, objectius, proposta d’acció, instruments de recollida d’informació, mostra, tipus de mostreig, tipus d’anàlisi. Disseny investigació-acció, per aquest tema es van dividir en tres pàgines i cadascun dels grup van fer la pròpia, amb plantejament ajustat al tipus de disseny, objectius, proposta d’acció: planificar, actuar, observar, reflexionar. Idear la primera planificació hipotètica. 17 Disseny investigació avaluativa, per aquest tema es van dividir en tres pàgines i cadascun dels grup van fer la pròpia, amb objectius, proposta d’acció, model d’avaluació, objecte, indicadors, criteris, fonts, moments, tipus d’instruments, tipus d’anàlisi. ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). Desprès d’explicar l’eina i els objectius, vam consensuar en grup les accions i la planificació. El grup va tenir un espai en el propi google sites per reportar les accions portades a terme, el compliment dels acords i els criteris de funcionament que van ser discutits i acordats pel grup classe. ● Desenvolupament del projecte ( procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). En aquest sentit, el desenvolupament del projecte va ser molt fluid, amb el cronograma acordat vaig revisar cadascun dels productes realitzats, van tenir retorn o feedback i per últim van fer les modificacions suggerides, que es van revisar com a treball final. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). L’avaluació es va fer a través dels productes elaborats i presentats al google sites, a mes han fet la pròpia autoavaluació al finalitzar cada fase del projecte. També es va considerar les aportacions fetes individualment al document de google form. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Els membres del grup han de valorar-se com a grup, l'eficàcia i eficiència de la seva organització i funcionament. igualment, haurien de valorar les aportacions a la seva formació acadèmica. PODEN FER-HO UTILITZANT LA TÈCNICA DAFO Grup A Grup B Fortaleces Buena conexión Cohesión grupal dentro del equipo Cooperación Cooperación Empatía Predisposición Buen nivel inicial Oportunitats Grup C Trabajo en equipo Cohesión grupal Respeto Empatía Dedicación Compromiso Utilidad de cara al Conocer los Acuerdos TFG diferentes diseños conjuntos de Investigación División trabajo del 18 Aprender sobre Saber más sobre el investigación Fracaso Escolar educativa Febleses Desconocimiento inicial Poca planificación Falta de tiempo Solo una clase a la semana Ritmo acelerado a veces para tan pocas horas Pocos alumnos horario Falta de tiempo Horarios distintos Realidades distintas Amenaces Mal docente Vida personal Falta de tiempo Pocas clases Altres comentaris individuals ● ● ● ● ● Pensamos que hemos estado bien organizadas ya que, al tener un documento compartido y un chat para hablar, hemos podido ir diciendo cada una nuestra aportación, cada una avisaba si había que modificar algo o si añadía información nueva. Cada semana las tres hemos ido haciendo cosas individualmente y conjunta. Pensamos que hemos hecho un buen trabajo, que nos hemos complementado y que hemos trabajado bien en equipo. La experiencia de realizar este trabajo fue muy enriquecedora, ya que aprendimos sobre los distintos tipos de investigación, sobre la vigencia e inmediatez de hacerle frente al fracaso escolar, sobre la importancia de realizar investigación educativa para la resolución de problemáticas actuales que requieren atención desde el campo pedagógico para el que nos estamos formando y también sobre el valor de trabajar colaborativamente en equipo. Aquesta assignatura en general, pensava que era diferent, en el sentit de resolució de problemes més "típics" que sorgeixen en l'entorn educatiu; i al descobrir que era investigar, analitzar... a través dels possibles dissenys em va sorprendre, sobretot ja que estic a 4rt de carrera i amb el TFG, això és molt útil. He après i m'he sorprès de com un problema es pot enfocar de diferents maneres segons l'enfocament que li donis. La temàtica hi ha classe ha estat correcte, m'ha agradat com s'ha gestionat i desenvolupat l'assignatura i les eines que la mestra ha donat per poder duu a terme les investigacions. També l'hora d’ avaluar fent un treball, però el tema de Google sites era molt nou per a mi. Crec que el desenvolupament d'aquesta assignatura se m'ha fet estrany per varis motius. La plataforma sites no és una plataforma que conegués i tampoc em motivava especialment. Crec que hi ha hagut temps per aprendre coses 19 ● ● ● ● ● molt important sobre com dur a terme una bona investigació, tot i que el tema sobre el qual han girat els treballs és molt difícil d'analitzar d'aquesta manera. Potser, i és arriscat, hagués estat bé que cada grup hagués fet treball autònom en un dels models i l'hagués presentat a la resta. Al apuntar-me a aquesta optativa pensava que seria més dinàmica i que simplement aprendríem a resoldre problemes que passen contínuament en una institució educativa, però per sorpresa per a mi, aquesta assignatura a pesar que el primer dia no entengués gaire bé la seva dinàmica, m'ha ensenyat a com desenvolupar diferents dissenys d'investigació, i mitjançant un tema triat per tots i del qual vam tractar amb profunditat, el qual també és un tema que em crida molt l'atenció i que per tant estava desitjant tractar i els diferents punts de vista que se li pot donar. Per el que fa a la dinàmica que ha tingut a la classe, l'he trobat correcte, tot i que al ser pocs es notava la falta de participació i de comentaris, ja que tractàvem d'un tema que encara que es dóna molt, tenim poca o almenys no la suficient informació com per parlar amb propietat sobre el tema. la manera com s'ha conduit l'optativa, com es comunicava a través del drive la professora ho he trobat innovador ja que cap professor ens posa el que hem fet aquell dia per tal que nosaltres siguem conscients del que hem fet i saber que fer per la propera sessió. L'únic inconvenient que he trobat ha sigut el fet del Google sites, ja que és una plataforma que desconeixia totalment i per tant, per mi ha estat una mica complicat el fet de saber realment com funcionava. Al principio al elegir esta optativa me la imaginé totalmente distinta, sinceramente la escogí un poco por descarte y horarios y no me fijé mucho en lo que realmente trataba la asignatura. En las primeras clases no me estaba gustando nada la optativa y solo pensaba en que había hecho una mala elección. Pero al final cuando comenzamos a estructurar el trabajo y a centrarnos más en los tipos de investigaciones ya dentro de nuestro tema principal, me empezó a gustar más. La verdad que esta clase ha sido una asignatura sencilla de compaginar la optativa con las demás asignaturas, ya que al ir trabajándola en clase y entre todos ir avanzando, no ha sido mucha tarea la que teníamos que llevarnos a casa. He aprendido muchos más este año realizando paso a paso entre todos cada tipo de investigación en la realización del trabajo, que no el año pasado (en primero) estudiando de manera muy teórica las características de cada investigación. Así que al final he acabado aprendiendo bastante sobre esto y además me ha interesado mucho. Además, decir que, me ha gustado la manera en que hemos trabajado, es decir, me ha parecido bastante bien que cada grupo tenga que indagar sobre las tres investigaciones, ya que, si cada grupo hubiera hecho una investigación solo, aunque luego se hubieran hecho 20 presentaciones explicando las investigaciones, al resto no le habría quedado tan clara cada investigación como haciéndola uno mismo. ● Por último, decir que las clases, por un lado, bajo mi punto de vista, eran muy extensas ya que hacíamos las dos horas de clase enteras, sin descansos. Pero, por otro lado, veo que era necesario ya que al ser solo una vez a la semana de clase y cayendo muchos viernes en días de fiesta o vagas, teníamos que aprovechar al máximo las horas que había. ● Y como valoración personal, creo que he participado mucho en la elaboración de mi trabajo, he ayudado a mis compañeras, he ido rectificando, modificando y añadiendo cosas cada semana y elaborando el trabajo de manera constante. No se ha dejado todo para el último día. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. Crec que aquest tipus de treball és molt apropiat a l’assignatura, el treball ha estat molt fluït i l’adaptació força fàcil de fer. És possible que amb una millor destresa per la meva part, de l’eina hauria estat millor l’execució del procés. Hauria de millorar l’avaluació. Sobre tot pensant el grups més grans. Sense dubte, i basant-me en els comentaris del grup, crec que ha estat una bona eina per treballar competències transversals com treball autònom i treball cooperatiu. 21 GRAU DE PEDAGOGIA ASSIGNATURA: - PROFESSIONALITZACIÓ I SORTIDES LABORALS I PROFESSOR: JUAN LLANES ORDOÑEZ 1.DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Pedagogia ● Títol de l’assignatura: Professionalització i Sortides Laborals I ● Crèdits: 6 crèdits ● Curs: Primer ● Breu descripció del pla docent de l’assignatura: aquesta assignatura es considerada la primera de pràctiques. Té l’objectiu de donar a conèixer les sortides professionals del pedagog amb una visió actual i projectada al futur, i fer que l’estudiant prengui consciència de la diversitat de situacions de treball del pedagog, de les funcions generals i específiques exigides, dels avantatges i inconvenients i de les vies d’accés. A més, promoure que l’estudiant desenvolupi competències transversals necessàries per a l’exercici de la professió. I per últim, que reflexioni sobre sí mateix, sobre la formació i l’itinerari curricular propi i tingui un millor autoconeixement i capacitat d’anàlisi dels interessos, les motivacions, les qualitats i les aptituds personals pròpies per desenvolupar les tasques professionals en diferents llocs de treball. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) Aquesta assignatura ja estava molt vinculada a l’objectiu del projecte d’innovació. Durant el transcurs de la matèria els estudiants han de fer un projecte en grup per conèixer més de prop una sortida professional del pedagog/a. Per duu a terme aquesta iniciativa han re realitzar una entrevista a un professional de la pedagogia. He introduït la innovació dins d’aquesta activitat que compta un 45% de l’avaluació de l’assignatura. Com s'explica a continuació, únicament he hagut d’adaptar el procés d’execució del treball i l’acompanyament, així com el format del producte final. De les competències proposades per l’equip no s’ha treballat directament la comunicació oral ni la sostenibilitat, la resta han estat possibles introduir-les. 22 Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants) Seguiment de la innovació docent. En aquest apartat hem de tenir en compte que el que estem fent és el seguiment de l’activitat (elaboració d’un projecte en un entorn virtual) que hem proposat. Per nosaltres (professorat) aquesta activitat és la innovació. ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). ● Desenvolupament del projecte (procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). Els estudiants, en aquesta assignatura, han de realitzar un treball en profunditat d’un dels àmbits d’inserció del pedagog. En aquest sentit, els primers dies de classe treballem els contextos on pot treballar un professional de la pedagogia: formal, social i empresarial. A partir d’aquí ens adentrem a profunditzar en els àmbits d’actuació: inserció i/o orientació, recursos humans, socioeducatiu, sociocultural, educatiu, mediació, esportiu, salut, TICs, entre d’altres. A partir de l’explicació del mapa (dels grans trets) on es situa un professional de la pedagogia, se’ls planteja el treball en grup amb la finalitat que refermin el seu coneixement en alguns dels objectius descrits en el pla docent: aquells que fan referència a coneixements (conèixer les sortides professionals del Grau de Pedagogia; conèixer diversos àmbits d’intervenció professional relacionades amb el Grau), i a habilitats (desenvolupar competències transversals, en aquest cas, treball en equip, capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, comunicació escrita, tecnològica, capacitat creativa i emprenedora i compromís ètic). Una vegada presentats els contextos i àmbits, se’ls presenta, a classe, el guió del treball i se’ls explica, detingudament, en què consisteix cada part. L’element clau és partir d’una entrevista, mínim, d’un professional de la pedagogia relacionat amb l’àmbit triat. Taula 1: Guió del treball per profunditzar en una sortida professional de la pedagogia 1.- Justificación del tema: Interés personal y/o grupal Afinidades con el tema Detección de la necesidad social Contextualización de la temática (contexto, ámbito, marco de referencia) 23 2.- Metodología de trabajo (Entrevista con los profesionales afines): Conocimiento del centro o institución (descripción) Origen y evolución del centro Servicios que ofrece la fundación/entidad/empresa Exploración del ámbito profesional objeto de estudio Funciones (generales y específicas) Competencias concretas para desarrollar (generales y transversales) Colectivo con el que trabaja Vías de acceso a este perfil profesional Indagar en la trayectoria personal a partir de la entrevista (miedos, dudas, como ha desarrollado su trayectoria, inquietudes, posibilidades, límites, …) 3.- Estudio comparativo con otros profesionales y/o sectores afines (entrevista, observación, …): Descripción de los perfiles profesionales afines Relaciones e implicaciones entre si 4.- Conclusiones: Valoración grupal de este sector profesional y de la necesidad social Valoración personal y grupal del desarrollo del trabajo (trabajo en equipo) 5.Bibliografía http://www.suagm.edu/umet/biblioteca/pdf/GuiaRevMarzo2012APA6taEd.pdf Una vegada presentat el treball es passa a l’elecció de la temàtica, a partir de la dinàmica 1x1. Aquesta consisteix en què tots parlin entre ells durant un minut per conèixer els interessos i línies comunes. A partir de la dinàmica es configuren els grups de treball amb l’assessorament del professor. Per tant, es configuren els grup a partir dels interessos professionals. Aquest any, els àmbits i contextos en els que els estudiants han decidit profunditzar després de la dinàmica, han estat: 1.- Context empresarial, recursos humans 2.- Context social, col·lectiu de dones 3.- Context social, Equip d’Atenció a la Infància i l'Adolescència 4.- Context educatiu, Orientació en centres educatius de secundària 5.- Context social, àmbit esportiu 5.- Context social, àmbit penitenciari 6.- Context educatiu, Equip d’Atenció Psicopedagògica 7.- Context empresarial, coaching personal 8.- Context social, àmbit sociocultural En el decurs de l’assignatura, se’ls va introduint elements perque puguin complimentar tots els apartats del treball. En aquest curs acadèmic, se’ls ha explicat el seguiment del treball i que l’entrega final es farà amb google-sites. Tindran una entrega obligatòria a la meitat del procés de 24 l'assignatura (abril) i una tutoria per grups on analitzar com porten el treball. Es van resolent els dubtes al llarg de l’assignatura i al final de cada classe. Per poder complir amb el treball, com a complement d’una entrevista a un professional se’ls explica a l’aula, com ha de fer-se aquesta entrevista des d’una perspectiva de l’orientació professional i es treballa conjuntament amb el professor en el guió d’aquesta. S’ha optat que l’entrevista fos semiestructurada. En paral·lel, han d’iniciar la cerca del pedagog ja que es vital que abans que acabi la primera setmana d’abril hagin pogut realitzar l’entrevista professional de l’àmbit seleccionat. A més, de manera conjunta, es treballen a l’aula les competències professionals del pedagog a partir del llibre blanc d’ANECA (2004) que hauran de recuperar per analitzar-lo i veure que diu la teoria i la pràctica sobre el que fa un professional de la pedagogia així com les seves funcions. I es treballen els elements que conformen el perfil professional. Una altra eina utilitzada per realitzar el seguiment de cada grup ha estat l’aplicatiu SLACK. Es tracta d’una app que funciona com whatsapp però està vinculada al correu electrònic de cada estudiant i del professor i ha servit per conèixer el funcionament de cada grup. Aquesta eina s’ha utilitzat per seguir l’organització i planificació del grup i quins rols han anat assumint cadascun d’ells al llarg del treball. Destaca el treball previ a l’aula sobre la importància del treball en equip (des de l’organització d’un equip fins al funcionament del mateix). I SLACK s’ha utilitzat expressament per aquest seguiment. A més, cada persona del grup, al llarg del treball, ha hagut d’assumir dos rols. Tot això s’inclourà en les conclusions del treball a partir d’unes pautes clares donades a classe i que tots els estudiants hauran pogut tenir a la seva disposició des de l’inici del curs A més, els treballs els han exposat a classe, on ha calgut treballar la importància de la comunicació oral (des d’una perspectiva professional) a classe. Han hagut de presentar el treball als seus companys per donar a conèixer la professió estudiada i aproparlos a ella a partir d’una dinàmica que acompanyés l’exposició des d’una perspectiva pràctica vivencial. Aquest punt no s’ha inclòs directament en el procés d’avaluació -vinculat a la innovació- perquè ha estat un objectiu de l'assignatura que deriva d’aquest treball però no implica directament el pretès per un projecte d’innovació docent. La presentació oral també serveix de tutoria en el procés, ja que el professor i els companys poden presentar dubtes i elements per la reflexió. Una altra de les qüestions que s’han inclòs, ha estat ensenyar-los-hi la importància de l’avaluació en qualsevol procés formatiu. En aquest sentit, com a professionals de la pedagogia, una de les seves funcions serà la d’avaluar processos, programes, persones, etc. Se’ls hi ha presentat aquest element a clase i s’ha treballat amb ells la consciència de l’avaluació: co-avaluativa, hetero avaluativa, autoavaluativa i com caminar cap a una avaluació autèntica. Han col·laborat tots en la creació d’una rúbrica que el professor utilitzarà per avaluar el projecte. Després d’un treball en cascada (a la inversa) des de petits grups fins al gran grup, s’ha consensuat una rúbrica que es presenta a continuació. A partir dels indicadors explicitats en el projecte. 25 Otra de las cuestiones que se ha incluido ha sido enseñarles la importancia de la evaluación en cualquier proceso formativo. En este sentido como profesionales de la pedagogía una de sus funciones será la de evaluar procesos, programas, personas, etc. Se les ha presentado este elemento en clase y se ha trabajado con ellos la conciencia de la evaluación: coevaluación, heteroevaluación, autoevaluación y como caminar hacia una evaluación auténtica. Han colaborado todos en la creación de la rúbrica que el profesor utilizará para evaluar el proyecto. Tras un trabajado en cascada (a la inversa) desde pequeños grupos hasta el gran grupo se ha consensuado la rúbrica que se presenta a continuación. A partir de los indicadores explicitados en el proyecto. COMPETÈNC IES SUBCOMPETÈN CIES ROLS ESTABLERTS ORGANITZACIÓ ENTRE EL GRUP TREBALL EN EQUIP RESPONSABILIT AT INSUFICIENT 1-3,9 SUFICIENT 45,9 No hi ha assignació de rols. Hi ha un rol establert però no els segueixen. No tenen cap planificació. No s’escolten entre ells. Tenen planificació però no la segueixen del tot, ja que els hi costa arribar a un acord, per tant, els resultats no són els esperats. El grup es despreocupa i la responsabilit at recau en una sola persona. La responsabilit at està compartida per mig grup. NOTABLE 6-7,9 Els tenen assignats i es perceben però no han canviat de rol. Tenen una planificació però a vegades els hi ha costat dur-la a terme. S’escolten però de vegades no es posen d’acord i tenen discussions. Durant les hores de treball un membre del grup no treballa i distreu als demés companys. La major part dels membres del EXCEL·LENT 8-10 Cada membre del grup té dos rols definits, i a més ho ha portat a la pràctica. Tenen una planificació i assoleixen els objectius proposats. S’escolten entre el grup i arriben a acords. Tots fan la seva feina a les hores de treball. Tots comparteixen la responsabilit at. 26 grup comparteixen la responsabilit at. RESOLUCIÓ GRUPAL EXTERNA INTERNA I No han progressat. No han sabut afrontar situacions. Els hi costa molt progressar. Els hi ha costat molt afrontar situacions. Han progressat notablement. De vegades els hi ha costat progressar. CAPACITAT D'APRENENTATGE I RESPONSABILITAT L'elecció del tema i la seva necessitat social no ha estat justificada. No han aprofundit en l'entrevista ni tampoc han aconseguit extreure la informació necessària del tema tractat, així com connectar el treball con la informació teòrica del llibre blanc de l’ANECA i altres documents afins. Han justificat escassament l’elecció del tema. Han treballar únicament alguns aspectes del treball vinculat a l’entrevista, i han aprofundit en alguns termes de la teoria proposada. Han justificat la necessitat social del tema i a més han fent una introducció adequada atenent tots els elements indicats en el índex del treball. Han extret tota la informació necessària de l’entrevista i han pogut reflectir-lo en el treball. A més han justificat les funcions i competèncie s amb la teoria. COMUNICACIÓ ESCRITA Presència d'abundants faltes d'ortografia. No s'utilitzen adequadame nt els connectors entre paràgrafs. Paràgrafs Presència de faltes d'ortografia. No s'utilitzen adequadame nt els connectors entre paràgrafs. Paràgrafs sense estar Algunes faltes d'ortografia (màxim tres). No s'utilitzen adequadame nt els connectors entre paràgrafs al llarg de tot Han progressat com a grup. Han sabut afrontar les situacions. Han justificat la necessitat social i han atès totes les parts de la introducció i a més han introduït referents teòrics sobre el tema. Han relacionat l’entrevista amb el treball i han pogut reflectir-lo vinculat teoria i practica. Han introduït noves referències teòriques per argumentar i aprofundir més sobre el tema tractat. Una falta d'ortografia. Utilització adequat dels connectors entre paràgrafs. Paràgrafs justificats i amb interlineat 27 sense estar justificats i sense interlineat simple. Diferents grandàries de lletra en el redactat. Falta de coherència, adequació i cohesió durant tot l'escrit, és a dir, sense fil argumental. GOOGLE SITES TECNOLÒ GICA SLACK El grup ha utilitzat la web únicament per plasmar la finalitat del treball però no han construït el treball a partir del programa. No han fet un treball gradual i de creixement del propi projecte a partir del programa. El grup no ha utilitzat l’APP i si ho ha fet ha estat únicament per a informar però no de manera justificats i sense interlineat simple (en alguns moments). Diferents grandàries de lletra en el redactat (en alguns moments). Falta de coherència, adequació i cohesió durant tot l'escrit, és a dir, sense fil argumental en parts importants de l’escrit. l’escrit. Paràgrafs justificats i interlineat simple. Lletra adequada en durant tot el redactat. Falta de coherència, adequació i cohesió durant tot l'escrit, és a dir, sense fil argumental moments puntuals de l’escrit. simple. Lletra unificada en el redactat. Coherència, adequació i cohesió durant tot l'escrit, és a dir, sense fil argumental. El grup no ha estat constant en la construcció del treball. No han mostrat massa interès durant la seva realització. A la primera entrega no havien fet el punt 1 i 2 del treball de manera col·laborativa a partir de la web. El grup ha fet un ús irregular del programa os s’han visualitzat els avanços de alguns membres del grup. La web ha estat una eina per treball com a grup parcial. El grup ha fet un ús constant del programa os s’han visualitzat els avanços dels membres del grup. Realment la web ha estat una eina per treball com a grup. El grup ha utilitzat l’APP per a informar dels avanços únicament operatius del treball. No El grup ha utilitzat l’APP per a informar dels avanços únicament operatius del treball. Han manifestat El grup ha utilitzat l’APP per a informar dels avanços únicament operatius del treball. Han manifestat 28 proactiva expressant els rols adquirits i les actes amb la planificació i organització del treball. DISSENY TREBALL CAPACITA T CREATIVA I EMPREND EDORA DEL CREATIVITAT El treball sembla estat fet en format Word però a partir d’una digital, os únicament hi ha text. Els colors i lletra utilitzat se han fet sense criteri, utilitzant la plantilla del propi programa. No s'han formulat preguntes originals ni coherents en l'entrevista. Les reflexions no han estat elaborades i argumentade s des de una han manifestat qüestions relatives als rols, ni han mostrat la seva planificació i consecució al llarg del treball. El treball sembla estat fet en format Word però a partir d’una digital, os únicament hi ha text. Encara que els colors i la lletra utilitzada s’han escollit amb criteri propi i s’ha introduït alguna foto, link o element gràfic. Les preguntes de la entrevista únicament han estat correctes. Les reflexions no han aportat massa innovació al camp d’estudi. qüestions relatives als rols i han mostrat la seva planificació i consecució al llarg del treball. qüestions relatives als rols i han mostrat la seva planificació i consecució al llarg del treball. A més han aportat informació extra compartit sensacions de les entrevistes. Han fet un ús actiu de l’APP. Hi ha un bon disseny del treball visualment, on el grup ha mostrat tenir competèncie s gràfiques. Hi ha un disseny atractiu del treball visualment, on el grup ha mostrat tenir competèncie s gràfiques i de format de la informació a partir del mon tecnològic amb qualitat estètica. Han relacionat conceptes al llarg del treball. Han formulat preguntes originals i coherents en l'entrevista. Han fet Han relacionat conceptes de diferents àmbits i/o assignatures del grau al llarg del treball. Han formulat preguntes originals i 29 visió innovadora. COMPRO MÍS ÈTIC EMPRENDEDOR/ A No són autocrítics, no s'han gestionat de manera correcta i no han tingut autonomia en el moment de fer el treball. Han tingut una actitud negativa i no han sabut resoldre els problemes o elaborar alguns apartats del treball amb proactivitat. VISIÓ AMB PERSPECTIVA INTEGRADORA No heu integrat en el treball el respecte pel drets humans, ni el respecte pel la professió ni aspectes ètics atent a un llenguatge amb perspectiva de gènere. No haver-hi reflexions elaborades. Pràcticament no han estat autocrítics i han pres decisions de manera aleatòria, sense justificació. L'esforç ha estat desigual per els membres del grup. S'han plantejat metes i objectius sense coherència. Es mostra iniciativa per part del grup i capacitat crítica. Han tingut bastant autonomia. S'han plantejat metes i objectius i han complert en la consecució d’ells. Heu integrat en el treball el respecte pel drets humans únicament. Haver-hi citat únicament alguns autors. Heu integrat en el treball el respecte pel drets humans i el respecte pel la professió. Haver-hi citat únicament alguns autors i a la persona entrevistada en el treball. coherents en l'entrevista. Han fet reflexions elaborades i contrastades amb un alt grau d’innovació. El grup ha estat autocrític, han sabut prendre decisions, autogestionar -se i ser autònom. Han tingut iniciativa en el moment de buscar al professional de la pedagogia. L'actitud ha estat positiva i han creat un ambient de treball favorable. S'han motivat uns als altres al llarg del treball. Heu integrat en el treball el respecte pel drets humans, el respecte pel la professió i aspectes ètics atent a un llenguatge amb perspectiva de gènere. Haver-hi citat els autors i a la persona 30 citat els autors i el propi entrevistat/d e en el treball. REFLEXIÓ SOBRE L’INFLUENCIA DEL/LA PEDAGOG/A EN EL SEU ÀMBIT PROFESSIONAL No actuar amb bases científiques i criteris d’acció tècnica especialitzad a (pedagògica i metodologie s pròpies) ni coincidents amb el conjunt de professionals i expressats en documents i publicacions reconegudes . entrevistada en el moment exacte que us ha aportat informació rellevant per al treball Actuar amb bases científiques i criteris de acció tècnica al llarg del treball. Actuar amb bases científiques i criteris de acció tècnica al llarg del treball. Atenent a la influència del/la pedagog/a amb el camp d’actuació atenent el treball interdisciplina ri amb la resta de professionals. Actuar amb bases científiques i criteris d’acció tècnica especialitzad a (pedagògica i metodologie s pròpies) coincidents amb el conjunt de professionals i expressats en documents i publicacions reconegudes. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Anàlisi de les fortaleses i debilitats de la innovació docent (DAFO) Aquest apartat es dividirà en dos, elements òptims descoberts després de la implementació de la innovació en l'activitat proposada en l'assignatura Professionalització i Sortides Laborals I. I en l'anàlisi d'aquelles qüestions que no han estat possibles atendre en aquesta matèria. Al tenir l'índex del treball prèviament establert la creació i estructura del Google Sites ha estat senzilla i amena per a tots els grups. Tots han seguit una mateixa pauta que ha facilitat el seguiment i avaluació. És cert que els estudiants estan més còmodes treballant en Google drive i passant la informació al Sites posteriorment i aquest fet fa que el seguiment individual anés més difícil d'albirar. Ara bé, com de manera complementària hem treballat amb l'aplicatiu SLACK tot el que s'ha vinculat a l’organització i planificació del treball en equip l'hem portat a aquesta APP i ha estat fàcil saber qui participava i qui no. Havien d'assumir dos rols al llarg de la matèria i això ha permès que estiguessin molt connectats a nivell de grup i el treball en xarxa a permès el seu seguiment i la col·laboració entre els membres del propi grup. 31 En aquest sentit, per primera vegada, he aconseguit que treballaran per afinitat de la temàtica i no per afinitat dels membres del grup. Elements fonamental en una assignatura que té com a objectiu ensenyar la professió i a ser professionals. Treballar des del projecte d'innovació ha possibilitat aquest element. Com a repte de futur és podria fer alguna tutoria més de procés (al final) abans d'haver de plasmar el com han treballat en paper amb ells, ja que han estat capaç de portar-ho a la pràctica cada dia però en el moment d'escriure'l els han quedat elements d'anàlisis que haguessin estat essencials recollir per a la seva presa de consciència. Una altra de les qüestions molt positiva ha estat l'acompanyament que jo com a professor he pogut fer dels treballs, encara que a vegades hem parlat en classe i s'han fet tutoria puntuals, majorment el treball es realitza fora de l'aula i poder diagnosticar problemes en temps real ha permès actuar ràpidament per a solucionar aquests inconvenients des d'una perspectiva diagnòstica i no esperar al final de matèria, que és el que acostuma a passar, on en aquest moment cal actuar des d'una mirada curativa i aquest no és l'objectiu del procés d'aprenentatge. A més, el fet d'haver consensuat amb ells la rúbrica d'avaluació ha estat clau perquè en el moment d'avaluar el projecte tothom tenia en compte els indicadors. Potser per al pròxim curs cal acabar d'analitzar realment les competències que es vinculen a l'activitat (en aquest cas proposada des de la innovació en aquesta matèria) perquè encara que no s'han treballat totes les competències indicades en el projecte d'innovació, algunes d'elles han estat difícils d'incloure, encara que finalment s'han fet. El poder haver consensuat amb ells les competències que incloíem i no ha estat un èxit, però des d'una mirada crítica s'han inclòs algunes que no acabaven de quadrar l'activitat. Finalment és cert que encara que no s'ha contemplat dins de l'activitat la competència oral, el pròxim curs es podria valorar incloure en la rúbrica d'avaluació i en el projecte. Aquest any quan es va presentar l'assignatura sol es va vincular el projecte al treball en grup escrit i per no canviar de criteri a meitat de curs no es va proposar incloure la presentació oral, però es podria realitzar el curs acadèmic pròxim. No es va assumir perquè normalment aquesta assignatura es comparteix entre dos professors i l'activitat es va vincular al treball d'un dels dos professors, l'any que ve que es tornarà a compartir caldrà analitzar com col·laborar entre els dos docents de la matèria. En aquest sentit el poder incloure el Google Sites i el SLACK permet al docent que dóna la primera part de la matèria (vinculada al treball d'anàlisi de la professió) continuar amb l'assessorament durant tot el curs d'una manera més real i efectiva quan no està present a l'aula, ja que el treball sempre el lliuren al final de la matèria. 32 GRAU DE PEDAGOGIA ASSIGNATURA: - ESTADÍSTICA APLICADA A L’EDUCACIÓ PROFESSOR: ROBERT- GUERAU VALLS FIGUERA 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Pedagogia ● ● ● ● Títol de l’assignatura: Estadística Aplicada a l’Educació* Crèdits: 6 Curs: 2n Curs - Obligatòria Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén establir els principis y conceptes bàsics de l’estadística descriptiva i iniciar-los en l’estadística inferencial. A més, s’estableixen les bases per iniciar-se en l’anàlisi de dades estadístiques mitjançant el programa SPSS * El projecte s’ha implementat en un grup d’estudiants de nou accés procedents de CFGS, tot i que l’assignatura és de 2n del Grau de Pedagogia, aquests alumnes són tots de primer. Els continguts treballats són els següents: 1. Introducció a l’estadística 1.1. Conceptes bàsics d’estadística 2. Introducció al programa SPSS 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) Va haver d’adaptar-se la primera activitat per poder ajustar-ho al format de SITES no obstant això no es va requerir d’una modificació del pla docent per tal de realitzar la innovació. Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants) A l’inici del curs es va destinar mitja sessió posterior a la introducció del curs en la que es va explicar, detalladament, l’objectiu de la innovació i, sobretot, el funcionament de GOOGLE SITES per tal de facilitar al màxim als estudiants aquesta part més mecànica on es descobreix un nou format de treball, per tal de que es poguessin 33 centrar més en el contingut i el desenvolupament de les competències que es pretenien amb aquesta innovació. Molts dels i les estudiants ja havien tingut algun tipus de contacte amb la plataforma (cal tenir en compte que venen de CFGS), això va facilitar molt la tasca posterior que va permetre que es centressin en el treball col·laboratiu que es busca en aquesta innovació. Fins al moment, l’activitat plantejada, si ve es treballava de manera col·laborativa, el format de treball i entrega del “producte” era més tradicional: treball a l’aula i entrega en un document. A classe es va mostrar un exemple de projecte de SITE creat pel professor: - Crear l’espai (Site) de cada grup. - Triar un disseny atractiu i afegir una imatge relacionada amb el tema del treball. - Crear els apartats necessaris, d’acord al guió del treball demandat. - Crear un apartar per consignar la gestió del treball i les reflexions al respecte. Seguiment de la innovació docent. ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). El guió per desenvolupar el projecte d’innovació va ser el següent: PROJECTE D'INNOVACIÓ: 1) INTRODUCCIÓ • Diferencia entre estadística descriptiva i inferencial. • Estructura del treball ● Necessitat d’ús d’un qüestionari ● L’anàlisi de dades quantitatiu 2) ELABORACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE • L’instrument utilitzat: com s’ha treballat amb l’aplicació de formularis de google ● Introducció al SPSS o Passar les dades al programa o Depurar la matriu de dades o Tipus de variables o Reflexió de tot el procés ● Resultats: a partir de diferents funcions que ens permet realitzar el programa, presentar els principals resultats obtinguts amb el programa, interpretant les taules i gràfics obtinguts. 3) GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PROJECTE • Com s’ha organitzat el treball 34 ● Funcionalitats, avantatges i inconvenients d’utilitzar una plataforma com Sites en el procés d’aprenentatge. El treball es va centrar exclusivament en la primera part del curs 2-3 primeres setmanes, tot i que van tenir temps fins al final de l’assignatura per poder dissenyar el seu projecte i presentar la informació de la manera que creguessin més adient. A part de la sessió inicial (d’una hora de durada) on se’ls hi va explicar el projecte d’innovació i una mica per damunt les funcions de les que disposava sites, el treball es va dur a terme fora de l’aula. A excepció d’una sessió per resoldre dubtes de com havien de presentar la informació (tot i que tenien l’esquema a seguir, es el que més va costar) i una sessió al final per recollir aquells comentaris valoratius de l’experiència. ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). Cada grup es va a organitzar lliurement, i de manera totalment autònoma, consultant al professor segons les seves necessitats i demostrant diferents capacitat de coordinació i concreció del projecte. No obstant es va detectar una mancança de competències executives a l’hora d’organitzar-se per l’entrega del treball, donat que la data de lliurament era oberta fins a la finalització de l’assignatura, alguns grups no van treballar fins gairebé al final. ● Desenvolupament del projecte (procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). El seguiment de l'avaluació del projecte s’ha dut a terme a partir de les tutories i les dues sessions que s’han realitzat. A més a més, com que el projecte l’havia creat el mateix professor (i s’havia compartit amb els diferents grups) es podia anar observant l’evolució del treball que feien cadascuna de les persones del grup. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). En general, els estudiants van avaluar estar molt satisfets amb la creació del Site. Van valorar el desenvolupament de la competència digital; no obstant, aquelles persones que no havien tingut un contacte previ amb la plataforma sí que van mostrar inquietud a l’hora d’haver de treballar amb un programa nou (sobretot perquè la pròpia assignatura ja implicava haver d’iniciar-se amb l’SPSS). Aquestes valoracions es van fer en l'última sessió, en gran grup, on es van anotar els comentaris que cada grup anava fent de la seva experiència. 35 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT (DAFO) Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com una manera d’aprendre (estudiants) FORTALESES FACTORS INTERNS DEBILITATS - Li han dedicat hores (motivació) - Baixes habilitats executives a entendre i fer servir la - Assignatura de primer, poca plataforma, entenent que allò motivació per la matèria seria beneficiós pel seu procés - Via d’accés: Grau superior d’aprenentatge. - No hi ha hagut una transformació en l’aprenentatge OPORTUNITATS AMENACES - Coneixements previs de TIC - L’Edat: son estudiants que, malgrat estar per damunt de la mitjana del seus companys (perquè venen de CFGS) encara estan a primer de carrera FACTORS EXTERNS Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com a metodologia docent (professorat) FORTALESES DEBILITATS - El FACTORS INTERNS treball d'elaboració d'un - Necessitat projecte d'innovació per grups constant s'ajusta a perfecció al projecte RIMDA. - L'assignatura de “Recerca i innovació” és un context privilegiat per a la implementació de projectes d'innovació docent. - Personalment, m'ha agradat aprendre a utilitzar el Google Sites i aplicar-ho a la docència. OPORTUNITATS de feedback AMENACES - Els plans i equips docents. 36 FACTORS EXTERNS 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. La innovació proposada ha tingut un impacte positiu en la realització del projecte d'innovació, sobretot per tenir present diferents maneres de treballar i presentar la informació. Destacaria, com l'aprenentatge d'una nova eina com és Google Sites els pot ser de gran utilitat en un futur, ja sigui com a estudiants o com a professionals. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT Aquest curs serà complicat tornar a implementar la innovació de nou, donat que les activitats de l’assignatura s’han modificat. No obstant, es procuraran fer els ajustos necessaris en aquells projectes per tal de permetre la implementació d’una eina com sites, que pugui afavorir el seu procés d’aprenentatge i el treball i desenvolupament d’una competència tan anomenada però poc treballada com el treball col·laboratiu. 37 GRAU MESTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL ASSIGNATURA: - ACCIÓ TUTORIAL: RELACIONS FAMILIA, ESCOLA I COMUNITAT PROFESSORA: INMACULADA DORIO ALCARAZ 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Mestre d’Educació Infantil ● ● ● ● ● Títol de l’assignatura: Acció tutorial: relació família, escola i comunitat Crèdit: 6 Curs: 2n curs 1r semestre Formació: formació bàsica Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén aproximar a l’estudiant a les tasques de tutoria i orientació del mestre tutor des d’una perspectiva ecosistèmica. L’assignatura està distribuïda en dos grans mòduls, cada un d’ells és responsable un departament. El primer mòdul comprèn els tres primers temes ( Polítiques familiars; Desigualtat, pobresa i exclusió; Transformacions de les estructures familiars), la responsabilitat docent dels quals correspon al departament de sociologia. La segona part de l’assignatura compren l’altra mòdul el qual inclou tres temes ( acció tutorial a l’escola; la relació del mestre tutor/a amb l’infantil de 0 a 6; la relació del mestre tutor/a amb les famílies) la responsabilitat docent d’aquests temes correspon al departament MIDE. La proposta d’innovació s’ha dut a terme en el segon mòdul de l’assignatura (MIDE) i en concret, a l’elaboració del treball que els estudiants han de fer en grup i que consisteix en el disseny i planificació d’un pla d’acció tutorial. Aquest treball és una síntesi dels conceptes que apareixen en aquesta part de l’assignatura. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura Per dur a terme la innovació s’ha adaptat l’estructura del treball (pla d’acció tutorial) a l’estructura d’un projecte en el google sites. L’únic canvi significatiu és que el projecte l’han d’elaborar en un entorn digital. En cada fase del projecte s’han identificat les competències transversals associades. 38 ELABORACIÓ PROJECTE DEL OBJECTIUS D’APRENENTATGE ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi de la matèria d’estudi. ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el Elecció i justificació del disseny, planificació i avaluació del projecte. tema i la seva ● Argumentar de manera raonada i constructiva i estructura mostrar una actitud autocrítica. ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Objectius del projecte ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Marc conceptual ● Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. ● Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Disseny i planificació de la intervenció (activitats destinades a l’escola, alumnat i família) ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics Criteris d’avaluació ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. 39 ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics Divulgació ● Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. GESTIÓ DEL PROJECTE Establir els rols i les ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi responsabilitats de la matèria d’estudi. Establir els acords del ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el funcionament del grup disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Adaptar-se a situacions derivades del disseny, Elaborar el pla de planificació i avaluació del projecte en un entorn treball virtual. COMPETÈNCIES TRANSVERSALS OBJECTIUS D’APRENENTATGE Compromís ètic ● capacitat crítica i autocrítica ● capacitat de mostrar ● Mostrar actituds coherents amb els actituds coherents amb principis ètics i deontològics. concepcions ètiques i deontològiques Capacitat d’aprenentatge responsabilitat ● capacitat d’anàlisi, i de síntesi, de visions globals i aplicació dels sabers a la pràctica ● capacitat de prendre decisions i adaptació a noves situacions Treball en equip ● capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir un projecte comú ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi de la matèria d’estudi. 40 capacitat creativa i emprenedora ● capacitat de formular , dissenyar i gestionar projectes ● capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds. Sostenibilitat ● capacitat l’impacte de valorar social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit. ● capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques. Capacitat comunicativa • capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitat de la disciplina • capacitat de cercar, usar i integrar la informació. ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. ● Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. ● Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. ● Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. ● Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. ● Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. Procés d’implementació de la innovació docent. Al començament de la segona part de l’assignatura, quan se’ls presenta les activitats d’avaluació, és el moment en que se’ls hi diu que hauran de dissenyar i planificar un projecte (pla d’acció tutorial) en grup i des del google sites. En aquest moment, és quan es valoren els coneixements previs sobre aquesta aplicació. La motivació dels estudiants és variable, alguns estudiants mostren resistències perquè no coneixen l’aplicació i consideren que serà una desavantatge fer el treball des d’un entorn digital. Altres estudiants se senten motivats per desenvolupar la seva competència digital. Se’ls mostra com serà el treball mitjançant un model elaborat per la professora i que serveix com a punt de partida. El model conté l’estructura bàsica del projecte. 41 El treball s’inicia amb els grups formats en la primera part de l’assignatura. Cada grup té disponible el google sites amb l’estructura bàsica del projecte. El grup escull el tema del seu projecte que apareix a la portada del google sites. Es dedica una sessió a l’aula d’informàtica per explicar les fases del PAT i els grups comencen a introduir els apartats de com gestionaran l’elaboració del projecte. A partir d’aquest moment, es destina un temps abans d’acabar la classe per tutoritzar el treball. Seguiment de la innovació docent. Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). En aquesta assignatura, les fases del projecte coincideixen en les fases del PAT. Els estudiants ja tenien prèviament definides les fases. Els estudiants han de prendre decisions sobre el tema del projecte, la seva elaboració i la seva gestió com a grup. ● Planificació i gestió del projecte Cada grup ha pres, de manera autònoma, les decisions sobre el tema a desenvolupar i la gestió i funcionament del grup. ● Desenvolupament del projecte • Els estudiants han dut a terme el projecte de manera no presencial. Tot hi així, mitja hora abans d’acabar la classe es destinava a resoldre dubtes sobre el desenvolupament del treball. El seguiment també s’ha fet supervisant el treball en el google sites. S’han fet els comentaris oportuns per el desenvolupament del treball. • Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants El treball desenvolupat pels estudiants representa el 20% de la nota de la segona part de l’assignatura. S’avaluen totes les fases del projecte, les quals estan degudament identificades, es fa una valoració de cada fase en relació als objectius d’aprenentatge. Si s’escau, se’ls hi dona l’oportunitat de fer canvis de millora. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Fortaleses Tots els estudiants han respost positivament al desenvolupament de la tasca. S’han mostrat motivats per treballar en un entorns digital. Han treballat de manera asincrònica. 42 El treball ha posat de manifest les capacitats dels estudiant per treballar en equip, gestionar-se, resoldre les situacions sobrevingudes de manera constructiva i col·laborativa. Hi ha grups que han mostrat una autonomia, una responsabilitat i capacitat d’aprenentatge superior a les expectatives. Debilitats Dificultats per gestionar el temps destinat a l’elaboració del treball. S’ha evidenciat les dificultats que algun grup ha tingut a l’hora de gestionar el treball. (poca o nul·la implicació d’algun membre del grup l’elaboració del treball). Poca competència digital per part d’alguns estudiants Poca autonomia del grup a l’hora de prendre decisions sobre el desenvolupament del projecte. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. En termes generals, el treball per projectes s’ha evidenciat com una metodologia eficaç per treballar les competències transversals. El fet que el projecte fos en un entorn virtual ha afegit motivació i compromís a l’hora de dur a terme el treball. Ara bé, l’ús d’aquesta metodologia també ha evidenciat les dificultats que tenen certs estudiants per complir amb les demandes exigides. En aquest cas, no han pogut respondre als compromisos acadèmics amb el seu grup de treball. Aquesta poca disponibilitat de l’estudiant (atribuïda a factors externs) ha provocat situacions d'estrès i de rebuig a aquesta proposta metodològica. Encara que cada membre del grup tenia assignades unes responsabilitats, l’entorn virtual ha condicionat als membres del grup a consensuar i revisar de manera global el projecte presentat millorant en coherència interna. Respecte a l’avaluació de l’estudiant. Afegir les valoracions directament a cada fase del projecte, indicant el grau d’assoliment de l’objectiu d’aprenentatge proporciona a l’estudiant una informació més acurada del seu desenvolupament competencial. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT. La posada en marxa d’aquesta innovació ha evidenciat que en aquesta assignatura, Acció tutorial: relació família, escola i comunitat, les metodologies actives com ara el treball per projectes aconsegueixen implicar i comprometre als estudiants en major mesura que altres metodologies passives. En aquest sentit, cal aprofundir en l’ús a l’àmbit universitari d’aquest tipus de metodologia. Igualment, cal indagar sobre la pertinença d’incorporar metodologies pròpies d’entorns virtuals a entorns presencials. Cal aprofitar l’avanç tecnològic. 43 GRAU MESTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL (DOBLE ITINERARI) ASSIGNATURA: - PRACTICUM I PROFESSORA: INMACULADA DORIO ALCARAZ 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Doble titulació de mestre d’Educació Infantil i mestre d’Educació ● ● ● ● ● Primària Títol de l’assignatura: Practicum I Crèdit: 18 Curs: 2n curs 2r semestre Formació: pràctiques Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén aproximar a l’estudiant al context educatiu mitjançat estades d’un mes de durada a una escola bressol i a una escola d’infantil i primària. L’estudiant ha de poder analitzar i reflexionar sobre la pràctica educativa tant de l’etapa d’educació infantil com de l’etapa d’educació primària a partir de l’experiència viscuda en les dues escoles de pràctiques i des de la interacció amb el grups classe (mestre tutor/a i alumnat) assignats. En aquesta assignatura, la innovació s’ha dut a terme en el treball de síntesi, anomenada memòria de pràctiques, que l’estudiant ha de fer al finalitzar les pràctiques. En aquest cas, aquesta tasca s’ha dividit en dues parts. A la primera part, els estudiants han d’elaborar, en grup, un projecte en un entorn virtual. La segona part consisteix en una reflexió personal sobre l’estada de pràctiques. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura Per dur a terme la innovació s’ha adaptat l’estructura del treball (memòria de pràctiques) a l’estructura d’un projecte en el google sites. El canvi significatiu és que, una part de la memòria individual, s’estructura com un projecte en equip. Es deixa com a memòria individual la reflexió personal de l’estudiant. Al finalitzar el projecte, els estudiants han de presentar-lo a la resta dels estudiants del seminari. El tema del projecte és comú per tots els grups i té a veure amb el context socioeducatiu de l’escola bressol i el context socioeducatiu de l’escola infantil i 44 primària. Cada grup, decideix l’estructura del treball amb la condició que té que incloure els elements d’anàlisi que assenyala el pla docent. ELABORACIÓ DEL PROJECTE OBJECTIUS D’APRENENTATGE ● ● Elecció i justificació del tema i la seva estructura ● ● ● Objectius del projecte ● ● ● ● Desenvolupament del projecte ● ● ● ● ● Avaluació del projecte ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi de la matèria d’estudi. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics ● Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. les ● del ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi de la matèria d’estudi. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. Divulgació GESTIÓ DEL PROJECTE Establir els rols i responsabilitats Establir els acords funcionament del grup ● Elaborar el pla de treball COMPETÈNCIES TRANSVERSALS Compromís ètic ● capacitat crítica i autocrítica ● capacitat de mostrar actituds coherents amb concepcions ètiques i OBJECTIUS D’APRENENTATGE ● Mostrar actituds coherents amb els principis ètics i deontològics. deontològiques 45 Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat ● capacitat d’anàlisi, de síntesi, de ● visions globals i aplicació dels sabers a la pràctica capacitat de prendre decisions i adaptació a noves situacions Treball en equip ● capacitat de col·laborar amb els altres ● ● ● ● Contribuir en l’elaboració d’un projecte comú propi de la matèria d’estudi. ● Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. i de contribuir un projecte comú capacitat creativa i emprenedora ● capacitat de formular , dissenyar i gestionar projectes ● capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds. ● capacitat de manifestar integrades i sistèmiques. ● ● Sostenibilitat ● capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit. ● ● visions Capacitat comunicativa • capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitat de la disciplina • capacitat de cercar, usar i integrar la informació. Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. Prendre decisions de manera col·laborativa en el disseny, planificació i avaluació del projecte. Adaptar-se a situacions derivades del disseny, planificació i avaluació del projecte en un entorn virtual. ● ● Argumentar de manera raonada i constructiva i mostrar una actitud autocrítica. Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit amb domini del llenguatge especialitat de la matèria i per recursos audiovisuals. Buscar, utilitzar i integrar coneixements propis de la matèria d’estudi en un entorn virtual. Procés d’implementació de la innovació docent. Al començament de l’assignatura quan s’informa del pla docent de l’assignatura i de l’avaluació es comunica als estudiants que la memòria de pràctiques tindrà dues parts: el projecte en grup i la reflexió personal. També es comenta que el projecte es farà de manera virtual al google sites. En aquest moment, és quan es valoren els coneixements previs sobre aquesta aplicació (google sites). La motivació dels estudiants és variable, alguns estudiants mostren resistències perquè no coneixen l’aplicació i consideren que serà una desavantatge fer el treball des d’un entorn digital. Altres estudiants se senten motivats per desenvolupar la seva competència digital. Se’ls mostra com serà el treball mitjançant un model elaborat per la professora i que serveix com a punt de partida. El model conté l’estructura bàsica del projecte. El treball s’inicia amb els grups formats segons les escoles de pràctiques. Cada grup té disponible el google sites amb l’estructura bàsica del projecte, la qual poden modificar segons els seus criteris. 46 Es dedica una sessió perquè els grups puguin accedir al google sites i començar a introduir els apartats de com gestionaran l’elaboració del projecte. A partir d’aquest moment, es destina una temps abans d’acabar el seminari per tutoritzar el treball. Seguiment de la innovació docent. • Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants En aquesta assignatura, el tema a tractar en el projecte coincideix amb els continguts del pla docent de l’assignatura. Els estudiants han de decidir l’estructura i com desenvoluparan els continguts a través de l’experiència viscuda a les escoles. Així doncs els estudiants han de prendre decisions sobre l’estructura del projecte, el seu desenvolupament i com es gestionaran com a grup. • Planificació i gestió del projecte Cada grup ha pres, de manera autònoma, les decisions sobre l’estructura i el desenvolupament del projecte, així com la gestió i funcionament del grup. • Desenvolupament del projecte Els estudiants han dut a terme el projecte de manera no presencial. Tot hi així, es destina mitja hora abans d’acabar la classe per resoldre dubtes sobre el desenvolupament del treball. El seguiment també s’ha fet supervisant el treball en el google sites. S’han fet els comentaris oportuns per el desenvolupament del treball. • Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants El treball desenvolupat pels estudiants forma, junt amb la participació i assistència als seminaris i la reflexió personal, el 60% de la nota final de l’assignatura de pràctiques. Respecte a l’avaluació del projecte, s’avaluen totes les fases del projecte, les quals estan degudament identificades, es fa una valoració de cada fase en relació als objectius d’aprenentatge. Si s’escau, se’ls hi dona l’oportunitat de fer canvis de millora. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Fortaleses Els estudiants han respost positivament al desenvolupament de la tasca. S’han mostrat motivats per treballar en un entorns digital. Han sabut treballat de manera asincrònica. S’ha posat de manifest que els estudiants són capaços de gestionar-se com equip, de prendre decisions i complir-les, de resoldre les situacions sobrevingudes de manera constructiva i col·laborativa. Hi ha grups que han mostrat una autonomia, una responsabilitat i capacitat d’aprenentatge superior a les expectatives. Debilitats 47 Alguns estudiants han mostrat poques competències digitals i poca disponibilitat per aprendre. Algun grup ha mostrat dificultats per gestionar -se com a grup: no s’han complert les decisions preses pel grup, no s’ha sabut gestionar el temps (poca o nul·la implicació d’algun membre del grup l’elaboració del treball). Poca autonomia del grup a l’hora de prendre decisions sobre el desenvolupament del projecte. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. En termes generals, el treball per projectes s’ha evidenciat com una metodologia eficaç per treballar les competències transversals. El fet que el projecte fos en un entorn virtual ha afegit motivació i compromís a l’hora de dur a terme el treball. Ara bé, l’ús d’aquesta metodologia també ha evidenciat les dificultats que tenen certs estudiants per complir amb les demandes exigides ( aquests estudiants són majoritàriament, els estudiants que tenen un treball). En aquest cas, no han pogut respondre els compromisos acadèmics amb el seu grup de treball. Aquesta poca disponibilitat de l’estudiant, ha provocat situacions d’estres i de rebuig a aquesta proposta metodològica perquè exigeix que l’estudiant sigui proactiu. Encara que cada membre del grup tenia assignades unes responsabilitats, l’entorn virtual ha condicionat als membres del grup a consensuar i revisar de manera global el projecte presentat millorant en coherència interna. Respecte a l’avaluació de l’estudiant. Afegir les valoracions directament a cada fase del projecte, indicant el grau d’assoliment de l’objectiu d’aprenentatge proporciona a l’estudiant una informació més acurada del seu desenvolupament competencial. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT. La posada en marxa d’aquesta innovació ha evidenciat que en aquesta assignatura, Pràcticum I, el treball per projectes permet a l’estudiant analitzar, comparar i reflexionar sobre la diversitat i la complexitat del context educatiu i de la pràctica docent ja que els estudiants han de contrastar les seves experiències. En aquest sentit, cal aprofundir en l’ús a l’àmbit universitari d’aquest tipus de metodologia. 48 GRAU MESTRE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ASSIGNATURA - RECERCA I INNOVACIÓ EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA PROFESSORA: FRANCIELE CORTI 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Mestre d’Educació Primària ● ● ● ● Títol de l’assignatura: Recerca i innovació en la pràctica educativa* Crèdit: 6 Curs: Obligatòria Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén que els estudiants aprenen a dissenyar de forma col·laborativa un projecte d’innovació educativa en alguna temàtica del seu interès pedagògic. * Cal tenir en compte que el projecte es va aplicar en dos grups de l’assignatura, per tant, ha impactat en 112 estudiants de 4t curs de Magisteri de Ed. Primària. Els continguts treballats son els següents: 1. Introducció. Més enllà d’educar: la innovació i la recerca com a components de la identitat professional dels i les mestres 1.1. L’educador o educadora com a investigador reflexiu i com a intel·lectual. La recerca com a eina de desenvolupament professional 1.2. Per què innovar? La millora de les pràctiques i el desenvolupament professional 2. Compromís i qualitat: la innovació educativa 2.1. Concepte d’innovació educativa: atributs, tipologies i estratègies bàsiques 2.2. Fonts i recursos d’accés a la innovació en l’etapa de l’educació primària 2.3. Àrees prioritàries d’innovació docent. Bones pràctiques en l’etapa de l’educació primària 2.4. Elements i planificació d’un projecte d’innovació educativa 3. La investigació en educació primària. Funcions de la investigació 3.1. Concepte, naturalesa i deontologia de la investigació educativa 3.2. Principals temes i línies d’interès per a la recerca en educació primària 3.3. Enfocaments metodològics de la investigació en educació. Complementarietat i integració metodològica 3.4. Principals tècniques de recollida i anàlisi de dades 3.5. La recerca orientada a la presa de decisions i a la millora dels processos d’ensenyament aprenentatge: recerca avaluativa i investigació en l’acció 49 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) No va ser necessari fer canvis en la planificació de l’assignatura, ja que el treball es va desenvolupar com està previst en tots els grups. Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants) A causa del fet que la professora de l'assignatura s'ha sumat posteriorment al PID, a mitjan semestre, la implementació del mateix no s'ha donat des de l'inici de l'assignatura. En aquest sentit, els projectes d'innovació grupals s'han desenvolupat per altres vies de treball col·laboratiu inicialment (Google Docs, Dropbox, etc.) i solament s'ha passat al Google Sites en la seva fase final. És important remarcar que si bé la proposta s'ha presentat als alumnes amb el treball ja avançat, va ser molt ben rebuda pel grup-classe. A classe es va mostrar un exemple de Site creat per la professora, sol·licitant las primeres tasques a desenvolupar pels grups de treball: - Crear l’espai (Site) de cada equip. - Triar un disseny atractiu i afegir una imatge relacionada amb el tema del treball. - Crear els apartats necessaris, d’acord al guió del treball dement. - Crear un apartar per consignar la gestió del treball i les reflexions al respecte. - Incloure a la professora com a editora del Site. Seguiment de la innovació docent. ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). El guió per desenvolupar el projecte de innovació va ser el següent: PROJECTE D'INNOVACIÓ: 1) INTRODUCCIÓ • Punt de partida. Descripció de la situació inicial del context concret i les seves característiques fonamentals. • Definició del problema o necessitat. Tema sobre el que es realitzarà la innovació. Finalitat i justificació del projecte. • Novetats rellevants del projecte. Millora educativa que podria implicar. 2) MARC TEÒRIC • Antecedents. Estat de la qüestió. Informació que hi ha sobre aquest tema o innovació. 50 • Conceptualització teòrica. Definició dels conceptes clau que serviran de base per al projecte. 3) PLANIFICACIÓ • Objectiu general i específics del projecte. Han de ser concrets, factibles i avaluables. • Temporització. Incloure cronograma d'activitats. • Activitats. Explicar breument les activitats a desenvolupar (tres amb planificació didàctica). • Recursos humans i materials necessaris 4) AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ • Planificació temporal de l'avaluació (inicial, processual i/o final). • Tècniques o estratègies per a la recollida d'informació. Cal desenvolupar, al menys, una de les tècniques d’avaluació. 5) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES És la llista de les fonts utilitzades per elaborar el marc teòric i els altres apartats del projecte. Es recomana seguir la normativa APA. 6) ANNEXES Incloure informació que no és indispensable per la comprensió del contingut del projecte, però que és important per tenir una imatge complerta del projecte. Alguns exemples d'annexes serien el qüestionari que es pretén utilitzar, un programa d'ordinador que s'utilitzarà, i els gràfics i les fotografies del context, entre d’altres. El treball es va dividir en dues fases (i lliuraments) fonamentals: en la primera s’havien de desenvolupen els aparts 1 i 2 del guió i a la segona part, els 3 i 4. Cada grup va desenvolupar el treball fora de classe, però a cada sessió es destinaven aproximadament 30 minuts per consultes generals i tutories individuals. La creació del Site s'ha dut a terme en el moment del segon lliurament. No hi ha hagut grans dificultats per part de cap dels grups. ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). Cada grup es va a organitzar lliurement, consultant a la professora segons les seves necessitats i demostrant diferents capacitat de coordinació i concreció del projecte. Las dates de lliurament obligatori van servir per motivar el treball de procés i no solament al final. ● Desenvolupament del projecte (procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). 51 El seguiment de l'avaluació del projecte s'ha vist compromès per la incorporació tardana de la professora al PID. D'aquesta manera, solament s'ha dut a terme una avaluació final. L’avaluació final es va fer valorant els treballs a Google Sites. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). En general, els estudiants van avaluar estar molt satisfets amb la creació del Site. Van valorar el desenvolupament de la competència digital i la possibilitat de donar a conèixer els seus projectes via internet (difusió). Aquestes valoracions es van fer en l'última classe, en gran grup. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT (DAFO) Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com una manera d’aprendre (estudiants) FORTALESES DEBILITATS - El perfil del grup és molt - Alguns estudiants (no molts) FACTORS INTERNS afavoridor: són de 4t curs de Magisteri en Educació Primària. D'una manera general, bastant compromesos amb el seu procés d'aprenentatge. - Compromís amb el grup de treball (grups de 4 a 6 estudiants). OPORTUNITATS tenen un baix domini de les eines digitals, la qual cosa els ha bloquejat en el desenvolupament del Site. AMENACES - D'una FACTORS EXTERNS manera general els - Limitacions de l'eina. Algunes de estudiants van valorar molt les coses que els estudiants positivament l'oportunitat volien poder fer o afegir en la d'aprendre a crear un Site. Si bé seva pàgina web els era ja treballaven de manera impossible, per exemple afegir col·laborativa a través del Google un espai per a comentaris dels Docs, el Sites els ha permès, una lectors del projecte en la pròpia vegada finalitzat el projecte pàgina. d'innovació, divulgar-lo en internet. 52 Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com a metodologia docent (professorat) FORTALESES DEBILITATS - El treball d'elaboració d'un projecte - El FACTORS INTERNS d'innovació per grups s'ajusta a perfecció al projecte RIMDA. - L'assignatura de “Recerca i innovació” és un context privilegiat per a la implementació de projectes d'innovació docent. - Personalment, m'ha agradat aprendre a utilitzar el Google Sites i aplicar-ho a la docència. OPORTUNITATS fet d'haver-me incorporat tardanament al projecte m'ha impossibilitat començar la seva implementació al principi del semestre. Crec que el curs que ve, quan el faci des de l'inici, podré tenir encara millors resultats. AMENACES - Aprofitar l'eina per a treballar amb - Les competències declarades per la FACTORS EXTERNS més profunditat la “divulgació” dels projectes creats pels grups d'estudiants de l'assignatura. UB, que dificulten el treball d'anàlisi del seu assoliment. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. La innovació proposada, encara que implementada tardanament en el desenvolupament de l'assignatura, ha impactat positivament en la realització del projecte d'innovació, sobretot en el que concerneix la seva divulgació. Com a punt a destacar, considero que l'aprenentatge d'una nova eina com és el Google Sites els serà molt útil en el futur als estudiants. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT En el següent curs implementaré la innovació des de l'inici de l'assignatura. D'aquesta manera, més enllà del ja dit, podré observar també els seus possibles beneficis quant a la gestió del treball en equip. 53 GRAU MESTRE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ASSIGNATURA - RECERCA I INNOVACIÓ EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA PROFESSORA: CAROLINA QUIRÓS DOMINGUEZ 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Grau: Mestre d’Educació Primària ● Títol de l’assignatura: Recerca i innovació en la pràctica educativa* ● Crèdit: 6 ● Curs: Obligatòria ● Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén que els estudiants aprenguin a dissenyar, de forma col·laborativa, un projecte d’innovació educativa en alguna temàtica del seu interès pedagògic. * Cal tenir en compte que el projecte es va aplicar en dos grups de l’assignatura, per tant, ha impactat en 112 estudiants de 4t curs de Magisteri d’Ed. Primària. Els continguts treballats són els següents: 1. Introducció. Més enllà d’educar: la innovació i la recerca com a components de la identitat professional dels i les mestres 1.1. L’educador o educadora com a investigador reflexiu i com a intel·lectual. La recerca com a eina de desenvolupament professional 1.2. Per què innovar? La millora de les pràctiques i el desenvolupament professional 2. Compromís i qualitat: la innovació educativa 2.1. Concepte d’innovació educativa: atributs, tipologies i estratègies bàsiques 2.2. Fonts i recursos d’accés a la innovació en l’etapa de l’educació primària 2.3. Àrees prioritàries d’innovació docent. Bones pràctiques en l’etapa de l’educació primària 2.4. Elements i planificació d’un projecte d’innovació educativa 3. La investigació en educació primària. Funcions de la investigació 3.1. Concepte, naturalesa i deontologia de la investigació educativa 54 3.2. Principals temes i línies d’interès per a la recerca en educació primària 3.3. Enfocaments metodològics de la investigació en educació. Complementarietat i integració metodològica 3.4. Principals tècniques de recollida i anàlisi de dades 3.5. La recerca orientada a la presa de decisions i a la millora dels processos d’ensenyament aprenentatge: recerca avaluativa i investigació en l’acció 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) No va ser necessari fer canvis en la planificació de l’assignatura, ja que el treball es va desenvolupar tal i com està previst en tots els grups, però incorporant tres aspectes nous i mols significatius: - L’ús de la plataforma Google-sites com a espai de treball de l’equip (abans s’utilitzava Google Drive o Dropbox). - La incorporació de la docent com a membre-editor dels continguts de l’espai de treball, per poder revisar i fer una avaluació continuada del procés de treball. - La incorporació d’un apartat per a reflexionar i comentar respecte del treball i la seva gestió com a grup (distribució) Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants) El projecte d’innovació es comença a treballar des de l’etapa inicial de l’assignatura, avançant paulatinament en els diferents apartats proposats. Des de la primera sessió destinada a la planificació del projecte, es va a presentar la idea de fer-ho mitjançant Google-sites i, encara que la majoria dels estudiants va dir que mai l’havia utilitzat, es van mostrar oberts i motivats per conèixer una nova eina informàtica. A classe es va presentar una plantilla de Site creada per la professora, sol·licitant les primeres tasques a desenvolupar pels grups de treball: - Crear l’espai (Site) de cada equip. - Triar un disseny atractiu i afegir una imatge relacionada amb el tema del treball. - Crear els apartats necessaris, d’acord al guió del treball dement. - Crear un apartar per consignar la gestió del treball i les reflexions al respecte. - Incloure a la professora com a editora del Site. 55 Seguiment de la innovació docent. Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants ● (elaboració del projecte, fases del projecte,...). El guió per desenvolupar el projecte d’innovació va ser el següent: PROJECTE D'INNOVACIÓ: 1) INTRODUCCIÓ • Punt de partida. Descripció de la situació inicial del context concret i les seves característiques fonamentals. • Definició del problema o necessitat. Tema sobre el que es realitzarà la innovació. Finalitat i justificació del projecte. • Novetats rellevants del projecte. Millora educativa que podria implicar. 2) MARC TEÒRIC • Antecedents. Estat de la qüestió. Informació que hi ha sobre aquest tema o innovació. • Conceptualització teòrica. Definició dels conceptes clau que serviran de base per al projecte. 3) PLANIFICACIÓ • Objectiu general i específics del projecte. Han de ser concrets, factibles i avaluables. • Temporització. Incloure cronograma d'activitats. • Activitats. Explicar breument les activitats a desenvolupar (tres amb planificació didàctica). • Recursos humans i materials necessaris 4) AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ • Planificació temporal de l'avaluació (inicial, processual i/o final). • Tècniques o estratègies per a la recollida d'informació. Cal desenvolupar, al menys, una de les tècniques d’avaluació. 5) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES És la llista de les fonts utilitzades per elaborar el marc teòric i els altres apartats del projecte. Es recomana seguir la normativa APA. 6) ANNEXES Incloure informació que no és indispensable per la comprensió del contingut del projecte, però que és important per tenir una imatge complerta del projecte. Alguns exemples d'annexes serien el qüestionari que es pretén utilitzar, un programa d'ordinador que s'utilitzarà, i els gràfics i les fotografies del context, entre d’altres. 56 El treball es va dividir en dues fases (i lliuraments) fonamentals: en la primera, s’havien de desenvolupar els aparts 1 i 2 del guió i a la segona part, els punts 3 i 4. Cada grup va desenvolupar el treball fora de classe, però a cada sessió es destinaven aproximadament 30 minuts per consultes generals i tutories individuals. En general comentaven que l’ús de Googlesite era fàcil d’aprendre i que una vegada agafaven pràctica podien treballar igual de bé que amb el Drive. L’elaboració del projecte a partir de l’entorn de Google-sites va tenir algunes dificultats, principalment perquè dos equips van perdre tot el treball realitzat a la primera fase per un problema de Google que es va poder resoldre. Els grups han hagut de crear un nou Site per fer el treball. Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del ● grup per desenvolupar el projecte). Cada grup es va a organitzar lliurement, consultant a la professora segons les seves necessitats i demostrant diferents capacitat de coordinació i concreció del projecte. Les dates de lliurament obligatori (revisió al Sites) van servir per motivar el treball de procés i no solament al final del període. Desenvolupament del projecte ( procediments que s’han dut a ● terme per fer el seguiment de la innovació docent). Per cada lliurament es demanava descriure, a l’apartat de gestió, com va ser el treball de l’equip i la seva organització. Això va permetre fer un seguiment del treball cooperatiu, més enllà dels resultats obtinguts. L’avaluació final es va fer valorant els treballs a Google-sites. Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del ● projecte en un entorn virtual). Els estudiants van avaluar el treball en un qüestionari (on line) on es demanava la seva opinió respecte dels aprenentatges assolits i de la nova eina utilitzada (Google-sites). El 56% van respondre la consulta (63 persones). Els resultat van ser el següents: 57 També es va realitzar un grup de discussió amb 7 estudiants i al preguntarlos-hi per aspectes positius y negatius, van comentar: Aspectes positius de fer el projecte amb Google Sites: - Eina nova, no utilitzada anteriorment en altres assignatures. - Permet treballar col·laborativament i de forma organitzada. - Té gran diversitat de dissenys i possibilitats de presentació. “No coneixia Google Sites, però la veritat és que m'ha agradat. És innovador” (estudiant 7) “La veritat és que és un format atractiu a l'hora de presentar-lo a un públic més obert que un grup de treball o professors. A nivell d'utilitat, destacar l'aprendre a utilitzar aquesta eina” (estudiant 5). “Va resultar molt més útil d'el que es preveu però crec que se li pot treure molt més partit amb algun tipus de formació prèvia ja que al principi ens trobem molt desorientats.” (estudiant 3) Aspectes negatius de fer el projecte amb Google Sites: - No permet usar altres dispositius (mòbil, tauleta) per a editar el lloc. - Es produeixen problemes en la plataforma i es pot esborrar tot el treball. - És difícil utilitzar la normativa de citació APA. El desconeixement de l'eina requereix d'aprenentatge adicional per a poder utilitzar. “No és una eina molt útil per a treballar en grup, ja que no podem veure què realitza cadascun, tornar enrere i veure canvis, ni xerrar a través d'algun xat” (estudiant 4). “Vam tenir un problema en finalitzar el treball, se'ns va esborrar tot el contingut i no va haver-hi forma de recuperar el treball que, amb tant esforç, realitzem” (estudiant 8). “No considero que Google Sites sigui una eina per a lliurar projectes sinó més aviat per a crear blogs o webs” (estudiant 1). 58 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT (DAFO) Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com una manera d’aprendre (estudiants) FORTALESES FACTORS INTERNS DEBILITATS ● Predisposició positiva dels ● Diferents nivells de compromís estudiants a treballar en grup. dels membres del grup, per la ● Experiències prèvies en treball qual cosa la distribució del treball no va ser equitativa en cooperatiu. tots els grups. ● Actitud participativa i disposada a l’aprenentatge de noves eines de ● Poca disponibilitat de temps fora de l’horari de classes, ja que la treball. majoria dels estudiants treballen. ● Facilitats per aprendre a utilitzar ● Com a nova eina, es requereix de noves eines tecnològiques. més temps que amb altres ja conegudes. OPORTUNITATS AMENACES ● Els estudiants van considerar positiu ● L’eina encara no funciona bé, FACTORS EXTERNS conèixer els Sites com a nova eina presenta algunes dificultats tècniques. de treball cooperatiu. ● L’eina permet presentar el treball de ● Pèrdua d'informació per falles tècniques. forma més creativa que les habituals, ja que ofereix diferents possibilitats. ● La difusió del projecte és fàcil. Desenvolupament de les competències transversals a través del abp en un entorn virtual com a metodologia docent (professorat) FORTALESES FACTORS INTERNS ● Crec que és important incorporar noves eines a la nostra docència. ● L’assignatura de recerca i innovació és molt adequada, per la seva temàtica, per introduir innovacions com DEBILITATS ● El fet de no conèixer bé l’eina des del començament va dificultar la presentació als estudiants. ● Els estudiants de 4t curs tenen poc temps per dedicar al treball cooperatiu. 59 aquesta. ● L’elaboració de projectes d’innovació és una tasca d’avaluació que afavoreix l’avaluació de les competències transversals. OPORTUNITATS AMENACES ● Google Sites permet presentar el ● Google Sites no permet fer FACTORS EXTERNS projecte de forma creativa i diferent. comentaris als estudiants en el ● L’eina permet afegir pàgines amb la els apartats del seu treball. correcció (rúbrica, pauta, etc.) al Site ● L’eina encara no funciona bé, de cada grup. presenta algunes dificultats ● La revisió se facilita al tenir tots els tècniques. treballs al Sites. ● La utilització de l’eina en el futur podria ser més profitosa, pel coneixement previ d’aquesta. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. Crec que la innovació proposada ha impactat positivament en la realització del projecte educatiu de l'assignatura, ja que els estudiants han après a utilitzar una nova eina, que facilita la gestió del treball d'equip. La incorporació de noves eines és molt positiva per a la formació dels futurs mestres, ja que els convida a ells mateixos, a ser innovadors i provar cada dia noves formes de treballar. És incongruent que demanem als estudiants d'educació que siguin innovadors si nosaltres, com a docents, no ho som. Aprendre a dissenyar projectes socioeducatius és fonamental per als estudiants de diferents ensenyaments de la nostra facultat, ja que serà una competència que hauran de posar en pràctica en diversos contextos laborals en els quals hagin d'exercir la seva tasca. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT Continuaré utilitzant l'eina Google Sites en futures edicions de l'assignatura. Seria interessant recollir informació que permeti constatar si pel fet de tenir més pràctica com a docents en l'ús d'aquesta eina, la utilització per part dels estudiants és més fàcil. 60 GRAU MESTRE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (DOBLE ITINERARI) ASSIGNATURA: - ACCIÓ TUTORIAL: RELACIONS FAMÍLIA, ESCOLA I COMUNITAT PROFESSORA: ELISENDA PEREZ MUÑOZ 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● ● ● ● ● ● Grau: Mestre d’Educació Primària Títol de l’assignatura: Acció tutorial: relació família, escola i comunitat Crèdit: 6 Curs: 1r curs 2n semestre Formació: formació bàsica Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L’assignatura pretén aproximar a l’estudiant a les tasques de tutoria i orientació del mestre tutor des d’una perspectiva ecosistèmica. L’assignatura està distribuïda en dos grans mòduls, cada un d’ells és responsable un departament. El primer mòdul comprèn els tres primers temes ( Polítiques familiars; Desigualtat, pobresa i exclusió; Transformacions de les estructures familiars), la responsabilitat docent dels quals correspon al departament de sociologia. La segona part de l’assignatura compren l’altra mòdul el qual inclou tres temes ( acció tutorial a l’escola; la relació del mestre tutor/a amb l’infantil de 0 a 6; la relació del mestre tutor/a amb les famílies) la responsabilitat docent d’aquests temes correspon al departament MIDE. La proposta d’innovació s’ha dut a terme en el segon mòdul de l’assignatura (MIDE) i en concret, a l’elaboració del treball que els estudiants han de fer en grup i que consisteix en el disseny i planificació d’un pla d’acció tutorial. Aquest treball és una síntesi dels conceptes que apareixen en aquesta part de l’assignatura. En el cas d’aquesta assignatura s’ha de tenir en compte que el projecte es va aplicar a dos grups de l’assignatura, per tant, ha impactat en 69 estudiants de 1er curs de magisteri d’Educació Primària (22 del grup 9B i 47 del grup 7A). 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades) 61 Per implementar aquesta innovació docent no ha calgut fer canvis significatius en l’estructura de l’assignatura ni en la metodologia de treball. L’ús d’aquesta eina s’ha pogut incorporar sense dificultats. Els canvis més significatius han estat els següents: - L’ús del Google Site com a espai de treball col·laboratiu. Aquest treball es realitzava anteriorment però amb metodologia presencial. Era cada grup qui determinava si volia utilitzar alguna eina i quina eina volia utilitzar. Majoritàriament utilitzaven el google drive però de forma molt puntual. - El treball incorpora un últim apartat on els alumnes han de reflexionar sobre la seva gestió com a grup de treball (com han distribuït la feina, com han treballat, quins rols ha tingut cada membre, etc.). Procés d’implementació de la innovació docent. Aquesta innovació s’implementa en la segona part de l’assignatura. S’explica als alumnes que hauran de preparar una sèrie d’apartats d’un Pla d’Acció Tutorial. Els alumnes han de preparar aquest treball en grup i han d’utilitzar el google sites com a eina digital que els permetrà fer aquest treball de forma col·laborativa. Al tractar-se d’alumnes de 1er de grau, en cap dels dos grups, els alumnes tenien coneixements sobre aquesta eina ni sobre el seu ús. En un inici hi va haver reticències per part d’alguns estudiants en utilitzar aquesta eina però ràpidament es van deixar portar per la resta del grup. La professora va demanar voluntaris per preparar l’explicació del funcionament del google sites per la segona sessió de classe, deixant clar que en cas de dubtes ella les podria resoldre, sense que aquesta responsabilitat caigués sobre els voluntaris. La sessió de formació es va fer mitjançant una demo preparada pels voluntaris. El fet que aquesta formació la preparés un alumne va provocar que la resta se sentissin més còmodes per fer les consultes que consideressin. La resta de la classe van anar seguint la sessió amb els seus ordinadors (ja estaven avisats de la sessió anterior de que havien de portar com a mínim un ordinador cada dues persones per aquella sessió en concret). L’estructura del Pla d’Acció Tutorial ja ve marcada per l’assignatura, per tant els tres grans blocs i els epígrafs a desenvolupar estan prèviament definits per la coordinació de l’assignatura. Això suposa una tranquil·litat de cara als estudiants, ja que tenen una base clara sobre la que poder elaborar el seu treball. El treball s’inicia amb els grups formats en la primera part de l’assignatura. Cada grup té disponible el google sites amb l’estructura bàsica del projecte. El grup escull el tema del seu projecte que apareix a la portada del google sites. Els grups van treballant durant el transcurs de l’assignatura seguint l’esquema. Per altra banda, en algunes de les sessions se’ls va deixar una estona per poder treballar en grup de forma presencial, per tal d’organitzar-se la feina, planificar-se i prendre decisions. 62 Seguiment de la innovació docent. Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). En aquesta assignatura, les fases del projecte coincideixen en les fases del PAT. Els estudiants ja tenien prèviament definides les fases. Els estudiants han de prendre decisions sobre el tema del projecte, la seva elaboració i la seva gestió com a grup. ● Planificació i gestió del projecte Cada grup ha pres, de manera autònoma, les decisions sobre el tema a desenvolupar i la gestió i funcionament del grup. ● Desenvolupament del projecte • Els estudiants han dut a terme el projecte de manera no presencial. Tot hi així, mitja hora abans d’acabar la classe es destinava a resoldre dubtes sobre el desenvolupament del treball. El seguiment també s’ha fet supervisant el treball en el google sites. S’han fet els comentaris oportuns per el desenvolupament del treball. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants El treball desenvolupat pels estudiants representa el 20% de la nota de la segona part de l’assignatura. S’avaluen totes les fases del projecte, les quals estan degudament identificades, es fa una valoració de cada fase en relació als objectius d’aprenentatge. Si s’escau, se’ls hi dona l’oportunitat de fer canvis de millora. 2. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Fortaleses - Els alumnes han tingut predisposició a treballar en grup. - Els alumnes valoren positivament la implementació d’eines tecnològiques a les assignatures. - En general han tingut facilitat per utilitzar aquesta nova eina. - Amb aquesta eina han pogut presentar els seus treballs a la resta de companys i entregar el treball a la professora. No han hagut d’utilitzar diferents formats. - L’ús del google sites fa que la percepció dels alumnes sobre aquesta part de l’assignatura millori. Veuen que l’assignatura s’adapta a les tecnologies de la informació i a les noves generacions d’alumnes amb qui hauran de treballar com a docents. Debilitats - En alguns casos la distribució del treball no ha estat equitativa. 63 - Alguns estudiants han mostrat poca competència en l’ús de l’eina i falta d’interès en aprendre el seu ús i les possibilitats que ofereix. L’eina no ha pogut evitar que en alguns casos més que un treball col·laboratiu es faci un treball en grup on els rols estan molt dividits i on no tot el grup ha arribat a treballar des de tots els prismes que ofereix un treball d’aquesta tipologia. 4. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ DOCENT. L’ús d’aquesta eina i aquesta metodologia en l’assignatura d’Acció Tutorial ha tingut un impacte positiu, ja que ha fet que els estudiants utilitzin una eina que no coneixien anteriorment. A partir d’aquest ús han pogut valorar també la importància que té la competència tecnològica a la professió que han triat, la de docent. Les noves generacions cada vegada són més tecnològiques i l’oferta formativa també, per tant cal treballar aquesta competència des de totes les possibles vessants. El fet d’implementar noves eines i estar oberts al canvi també fomenta el desenvolupament de certes competències en els nostres alumnes. Aquestes competències estan molt vinculades a la flexibilitat, cada cop més necessària en un entorn global i molt canviant. Aquesta eina també ha impactat positivament en els nostres estudiants ja que facilita el treball en equip. Amb aquesta eina els estudiants han pogut treballar en equip amb tot tipus de facilitats horàries i contextuals. Han pogut treballar cadascú a l’horari que li ha anat millor i des de el lloc que ha pogut, sense que això hagi afectat a la resta de membres del grup ni a la qualitat del treball. 5. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT. Un cop analitzats els resultats de la implementació del google sites durant aquest curs a l’assignatura d’Acció tutorial: relació família, escola i comunitat la valoració és molt positiva. Pel proper curs continuaré amb l’ús d’aquesta eina ja que la percepció, tant dels estudiants com meva, ha estat satisfactòria. Pel properes edicions potser seria convenient que es preparés algun tipus de qüestionari o sistema d’avaluació perquè l’estudiant pogués valorar què li ha aportat l’ús d’aquesta eina, per tenir en compte aspectes que potser des de la perspectiva del docent ens han passat desapercebuts. 64 MÀSTER DE PSICOPEDAGOGIA ASSIGNATURA: - ORIENTACIÓ I TRANSICIONS LABORALS PROFESSORA: PILAR FIGUERA GAZO 1. DADES CONTEXTUALS DE L’ASSIGNATURA. ● Màster: Psicopedagogia ● Títol de l’assignatura: Orientació i Transicions Laborals ● Crèdits: 5 ECTS ● Curs: no pertinent al màster Breu descripció del pla docent de l’assignatura: L'assignatura se centra en l'orientació professional, una de les funcions clau de la Intervenció psicopedagògica en el context sociolaboral. Al llarg de les sessions s'aporten instruments conceptuals i metodològics per a comprendre el desenvolupament de la carrera i identificar els processos de canvi i les transicions en les persones joves i adultes. S'analitzen models i programes d'orientació professional que permetin un desenvolupament de les competències per a la gestió de les transicions; s'aprofundeix en les polítiques, sistemes i serveis des dels quals es desenvolupa la intervenció en aquest camp. 2. IMPLEMENTACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT A L’ASSIGNATURA. Ajustament de la innovació docent a l’assignatura (canvis del PD per poder incorporar la innovació docent a l’assignatura i determinació de les competències transversals desenvolupades). He introduït la innovació en el marc del desenvolupament d’una de les evidències avaluatives. L’activitat és grupal i representa el 35% de la nota final de l’estudiant. El treball consisteix en la descripció i reflexió sobre la situació de l'orientació professional en una localitat o comarca (si la grandària de la localitat és petita), a partir dels conceptes presentats en el tema “Sistemes i Polítiques d’Orientació Professional”. En aquest tema l’objectiu és comprendre el paper estratègic que l'orientació exerceix en el triangle educació-formació-empro en el context de les polítiques de la Unió Europea i a Espanya i Catalunya. S’analitza que la pràctica de l'orientació al llarg de la vida requereix articular sistemes integrats d'orientació en i des del territori. Previ a la realització de la activitat per part dels estudiants es presenten els conceptes de “Sistemes integrats d’orientació” i se’ls explica les accions a dur a terme pel desenvolupament d'un sistema d'orientació a nivell local que garanteixi que els ciutadans disposen d'accions d'orientació en les diferents transicions i situacions. Es treballa a classe a partir de la lectura de Manzanares, A. 65 (2013). Sistemas integrados de orientación. Una propuesta para la articulación de estructuras y servicios a nivel local. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 24 (1), 62-77. I McCarthy, J.M. (2016). La dimensión del servicio público de la orientación. En A. Manzanares y C. Sanz (coord). Orientación Profesional. Fundamentos y estrategias (pp. 39-48). Madrid: Wolters Kluwer. Publicado on-line en 2018 La finalitat del treball és contribuir a la reflexió sobre els conceptes plantejats, a partir de l'aplicació del vocabulari i de les idees claus a l'anàlisi d'una realitat pròxima i coneguda. Els objectius són: reflexionar sobre les implicacions de l'orientació al llarg de la vida i la creació de sistemes integrats d'orientació professional. I analitzar la realitat dels serveis d'orientació d'un territori sobre la base dels principis d'orientació al llarg de la vida i sistemes integrats d'orientació, presentats en l'article. El treball es planteja a partir d’un conjunt de preguntes que tenen com a finalitat, contribuir a la reflexió sobre els conceptes plantejats, a partir de l'aplicació del vocabulari i de les idees claus a l'anàlisi d'una realitat pròxima i coneguda. L’EXISTÈNCIA DE SERVEIS ESPECÍFICS: Identificar els serveis d'orientació professional (és a dir, aquells serveis dirigits a ajudar, informar, assessorar, formar a les persones per a les transicions professionals) en un àmbit municipal. Representar gràficament el mapa del serveis. Descriure les característiques dels dos serveis més importants en el territori. LA RESPOSTA A LES NECESSITATS Valorar la capacitat de la xarxa de serveis del territori per a donar resposta a les necessitats d'orientació de les persones en el context actual. Justificar els criteris de valoració. EL FUNCIONAMENT DE LA XARXA Reflexionar sobre les connexions que s'estableixen en la xarxa de serveis i justificar, sobre la base d'evidències, en quina mesura l'organització respon als principis d'un sistema integrat d'orientació, tal com s'estableix en l'article de Manzanares. EL MODEL D’INTERVENCIÓ Valorar quin és el model d'intervenció dominant en els dos serveis objecte d'anàlisi Procés d’implementació de la innovació docent (presentació i posada en marxa de la innovació docent amb els estudiants). Es va introduir l’activitat a l’aula i es va presentar la plataforma Google-sites amb l’objectiu que els estudiants prenguessin consciència del valor de l’eina per poder visibilitzar el seu treball. Paral·lelament es va crear un espai al campus virtual –amb indicacions per l’ús de l’eina- i es va obrir un fòrum per intercanviar qüestions en 66 relació al treball i l’ús del programa. Es va crear una plantilla global per cada grup per tal de poder seguir el seu treball amb una proposta d’índex o esquema a seguir. Seguiment de la innovació docent. En aquest apartat hem de tenir en compte que el que estem fent és el seguiment de l’activitat ( elaboració d’un projecte en un entorn virtual) que hem proposat. Per nosaltres (professorat) aquesta activitat és la innovació. ● Disseny del projecte en el GOOGLE SITES per part dels estudiants (elaboració del projecte, fases del projecte,...). Els estudiants van dissenyar el projecte atenent a les qüestions presentades. És veritat que van innovar en relació a la plantilla general enviada. ● Planificació i gestió del projecte (organització i funcionament del grup per desenvolupar el projecte). Els grups es van organitzar de manera diferent ja que els estudiants de màster estan molt condicionats per les mil i una activitats que tenen. Es reunien en el moment de la classe i el treball es va anar construint on-line seguint l’esquema de les següents fases: Fase 1. Identificar un territori d’anàlisi. Fase 2. Planificar l’estudi de camp (estratègia) Fase 3. Estudi de camp Fase 4. Anàlisi i conclusions. Fase 5. Presentació del treball a l’aula ● Desenvolupament del projecte (procediments que s’han dut a terme per fer el seguiment de la innovació docent). Seguiment a l’aula, tutories grupals i fòrum. La classe té un nombre reduït d’estudiants i això ha permès treballar d’aquesta manera, amb una atenció molt individualitzada dels dubtes que anaven sorgint al voltant de la plataforma de Google-sites. ● Avaluació de l’activitat duta a terme pels estudiants (elaboració del projecte en un entorn virtual). Entre els indicadors avaluats es va incloure la presentació de les dades, tot valorant el grau d’elaboració i presentació de les idees i els recursos introduïts. 3. AVALUACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT. En el context de la meva assignatura ha estat un encert incloure l’eina. L’assignatura inclou tres evidències: la primera es un treball en grup escrit basat en una narrativa biogràfica, on la narració i l’argumentació és l’element fonamental. Els estudiants fan, a nivell individual, un diari reflexiu que es presenta en un format lliure per l’estudiant. 67 El treball on s’aplica la innovació és el més adient i es on crec que l’estudiant pot treure més profit de l’eina; ja que en aquest cas, la part més significativa és el fet de poder representar de manera molt visual i sintètica, la informació i per això el google sites es una eina molt interessant. Els estudiants no van tenir cap problema en utilitzar-la. Els treballs presentats van ser de molta qualitat i, en comparació amb altres cursos, el procés es va entendre molt millor. La valoració va ser molt positiva. Les competències que s’han desenvolupat amb l’aplicació han estat: la planificació i el treball en grup però, sobretot la capacitat de seleccionar informació rellevant i representar-la, així com comunicar-la a diferents audiències. La manera de construir el treball va variar entre els grups. Com era d’esperar el problema va sorgir amb el grup en el que participava un estudiant amb un trastorn Asperger (problemes de comunicació i cooperació) 4. LÍNIES DE FUTUR DE LA INNOVACIÓ DOCENT. En futures edicions de l’assignatura es valora molt positivament el poder continuar amb aquest format. 68