| dbo:abstract
|
- بجكم التركي هو أبو الحسين بجكم المكاني (و بجكم تعني ذيل الفَرَس) أمير الأمراء زمن الخليفة العباسي الراضي بالله. قلّده الخليفة العباسي كأمير الأمراء عام 326 هجري. تركي الأصل كان يفهم العربية ولا يتكلم بها. (ar)
- Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam (àrab: أبو الحسين بجكم المكاني, Abū l-Ḥusayn Bajkam al-Makānī), més conegut com Bàjkam at-Turkí (àrab: بجكم التركي, Bajkam at-Turkī; ‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida. Inicialment fou ghulam de Maqan ibn Kaki i després del daylamita Mardawidj senyor de Gilan, Tabaristan i Jibal. Fou un dels ghulams turcs que foren subornats per assassinar al seu senyor i després de la mort de Mardawidj va fugir al front de diversos ghulams implicats. Va servir llavors a Hasan ibn Harun, efímer governador del Jibal designat pel visir abbàssida Ibn Mukla, i llavors va anar a Bagdad esperant ser admès a l'exèrcit abbàssida, però no ho va aconseguir per l'oposició de la guàrdia hudjarita. Llavors va entrar al servei de Ibn Raik, governador de Wasit i Bàssora (per això en aquest temps se'l va anomenar Bajqam Raiq o Badjkam Raik) i va esdevenir cap d'una tropa de tucs i daylamites que va reclutar al Jibal. Quan el califa va cridar a Ibn Raik a primers de novembre del 936 per exercir el poder a l'Iraq com amir al-umara, Bajqam va esdevenir el seu lloctinent, especialment contra les indisciplinades guàrdies dels hudjarites i els sadjites, i contra el governador d'al-Ahwaz (Khuzistan), Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi. Després de lluitar contra els sadjites, Ibn Raijk va anar (final de novembre del 936) a Wasit amb el califa, i es va desfer dels hudjarites que acompanyaven a al-Radi. Llavors Ibn Raik, acompanyat de Badjkam, va retornar a Bagdad on aquest darrer fou nomenat cap de la policia i governador de les províncies orientals (febrer del 937). Ibn Raik, enfrontat amb el barídida que aspirava a ser amir al-umara, va decidir atacar el Khuzistan, però Ibn Raik fou derrotat i el seu rival va ocupar Bàssora. Però Badjkam en canvi va aconseguir dues brillants victòries sobre els barídides (superiors en nombre) i es va apoderar de tot el Khuzistan i va obligar a Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi a fugir a Bàssora. Badjkam i Ibn Raik es van reunir al front de Bàssora on van estar a punt de ser capturats. Mentre el barídida va anar al Fars a demanar ajut al buwàyhida Ali (després conegut com a Imad al-Dawla) que li va enviar el seu germà Ahmad (després conegut com a Muizz al-Dawla) que va reconquerir el Khuzistan. Ibn Raik va enviar a Badjkam a lluitar al Khuzistan, però a canvi aquest va demanar que si conqueria la província la volia governar com a sobirà; però no hi va haver ocasió doncs fou derrotat i va haver de fugir dels buwàyhides dirigint-se a Wasit mentre Ibn Raik anava a Bagdad per trobar diners per pagar les tropes de Badjkam (inicis del 938). Badjkam va romandre a Wasit i no va obeir a Ibn Raik que volia que marxés a lluitar al Khuzistan. En aquest moment Badjkam ja estava decidit a revoltar-se contra Ibn Raik i ocupar el seu lloc com amir al-umara. Ibn Raik, amoïnat, va pactar la reconciliació amb el barídida Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi; aquest però volia el govern de Wasit (fins i tot va atacar Badjkam a la ciutat sense èxit) i Badjkam finalment s'hi va entendre i li va prometre que li donaria si aconseguia el poder a l'Iraq. L'exvisir Ibn Mukla (els béns del qual havien estat expropiats per Ibn Raik) també va entrar en contacte amb Badjkam i fou ell qui va recomanar a aquest al califa com a successor d'Ibn Raik. El califa hi va venir bé i va encoratjar secretament a Badjkam contra Ibn Raik, però en canvi va entregar a Ibn Mukla a mans d'Ibn Raik. El setembre del 936 Badjkam va marxar a Bagdad amb l'excusa d'anar a buscar diners pels seus soldats, es va acostar a la capital, va eliminar la resistència que li va presentar Ibn Raik al nahr Diyala (on va fer desviar les aigües del canal Nahrawan i va tallar un pont), i va entrar a Bagdad. Ibn Raik va fugir i el califa va designar a Badjkam com amir al-umara. Aviat va decidir lluitar contra l'emir hamdànida de Mossul, Hasan ibn Abd Allah coneguut com Nasir al-Dawla, amb la col·laboració del califa (vers novembre del 938). Va derrotar a Nasir al-Dawla i va entrar a Mossul, però l'emir va poder fugir a l'Djazira on fou perseguit sense èxit. Les tropes de Badjkam foren hostilitzades contínuament a Mossul i la seva regió i mentre Ibn Raik va aprofitar per retornar a Bagdad. Així Badjkam i el califa van haver de signar la pau amb l'hamdànida a canvi que aquest pagués una primera quantitat a compte del tribut que devia. També van negociar amb Ibn Raik que va acceptar abandonar Bagdad a canvi del govern de , Diyar Mudar, el djund de Kinnasrin i els Awasim, base sobre la qual va sortir de la ciutat el 28 de gener de 939 i pocs dies després (febrer) i retornaven el califa i el seu amir al-umara. Llavors Badjkam va dirigir la seva atenció a l'amenaça buwàyhida sobre el baix Iraq. Va reforçar l'aliança amb el barídida Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi, que va rebre el govern de Wasit i va iniciar operacions contra els buwàyhides a Khuzestan; després el va fer nomenar visir del califa, tot i que va restar a Wasit sense exercir aquestes funciones de manera efectiva a Bagdad on va enviar un delegar. Badjkam es va casar amb una de les seves filles. Però els buwàyhides no renunciaven als seus plans i Ahmad va obtenir el suport del seu germà Hasan (després conegut com a Rukn al-Dawla) que dominava el Jibal. Aquest darrer va decidir atacar Wasit i va acampar a la riba esquerra del Tigris enfront de la ciutat. Badjkam hi va anar en ajut i el buwàyhida es va haver de retirar; l'exèrcit de Badjkam va perseguir als seus enemics cap al Jibal però foren derrotats i van haver de retornar. Però el 940 va esclatar el conflicte entre Badjkam i el que ara el seu sogre Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi que no amagava que volia ser amir al-umara i no havia donat suport a l'expedició de Badjkam al Jibal. El juliol Badjkam va renunciar a una nova expedició contra els buwàyhides al Jibal i l'agost del 940 va destituir a Abu Abd Allah Ahmad com a visir i va decidir fer una expedició a Wasit per prevenir el que pogués fer el barídida. Aquest va evacuar Wasit on Badjkam va entrar sense lluita. Va restar a la ciutat. Era allí era quan va saber la mort dal-Radi (19 de desembre del 940). El nou califa al-Muqtadir el va confirmar com amir al-umara. La primavera una part de les seves forces que operaven contra el barídida a la regió de Madhar al sud-est de Wasit, foren derrotades, i Badjkam fou cridat en ajut. Va sortir de Wasit (abril) però quan va arribar a Badhbin va saber que els seus havien aconseguit una victòria sobre el barídida i va decidir retornar. Durant el retorn va participar en una cacera i va topar amb una partida de bandits kurds als que va enfrontar però va resultar ferit d'un cop de llança, i va morir poc després el 21 d'abril del 941. Fou considerat especialment valent però sovint cruel i corrupte, tot i que era més recte que Ibn Raik i per això el califa el preferia a aquest; entenia l'àrab però no el parlava en públic i es valia d'un intèrpret; tenia consideració pels desitjos dels seus governats i va gaudir de molta simpatia a Wasit (on va fundar una casa d'acollida en temps de fam), però menys a Bagdad (on va fundar un hospital). Va negociar amb els càrmates el retorn de la Pedra Negra de la Kaba a canvi de diners, però sense èxit i a petició dels xiïtes va reconstruir la mesquita de Baratha. (ca)
- Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī (Arabic: أبو الحسين بجكم المكاني), referred to as Bajkam, Badjkam or Bachkam (from Bäčkäm, a Persian and Turkish word meaning a horse- or yak-tail), was a Turkish military commander and official of the Abbasid Caliphate. A former ghulam of the Ziyarid dynasty, Bajkam entered Abbasid service following the assassination of the Ziyarid ruler Mardavij in 935. During his five-year tenure at the Caliphate's court at Baghdad, he was granted the title of amir al-umara, consolidating his dominance over the caliphs al-Radi and al-Muttaqi and giving him absolute power over their domains. Bajkam was challenged throughout his rule by various opponents, including his predecessor as amir al-umara, Muhammad ibn Ra'iq, the Basra-based Baridis, and the Buyid dynasty of Iran, but he succeeded in retaining control until his death. He was murdered by a party of Kurds during a hunting excursion in 941, shortly after the accession of al-Muttaqi as Caliph. Bajkam was known both for his firm rule and for his patronage of Baghdad intellectuals, who respected and in some cases befriended him. His death led to a void in central power, resulting in a brief period of instability and fighting in Baghdad. (en)
- Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī (bahasa Arab: أبو الحسين بجكم المكاني), disebut sebagai Bajkam, Badjkam atau Bachkam (dari kata Bäčkäm, sebuah kata Persia dan Turki yang artinya ekor kuda atau yak), adalah seorang komandan militer Turki dan perwira Kekhalifahan Abbasiyah. Mantan dari , Bajkam memasuki penugasan Abbasiyah setelah pembunuhan penguasa Ziyariyah pada 935. (in)
- Abu Huceine Bajecã Almacani (em árabe: أبو الحسين بجكم المكاني; romaniz.: Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī), geralmente apenas referido apenas como Bajecã (Bäčkäm uma palavra pérsico-turca que significa calda de cavalo ou iaque), foi um comandante e oficial militar turco do Califado Abássida. Um antigo gulam da , Bajecã entrou para serviço abássida após o assassinado do (r. 930–935) em 935. Durante seu mandato de cinco anos na corte califal de Baguedade, foi agraciado com o título de emir de emires, consolidando seu domínio sobre os califas Arradi (r. 934–940) e Almutaqui (r. 940–944) e dando-o poder absoluto sobre os domínios deles. Bajecã foi desafiado em todo seu governo por vários oponentes, incluindo seu predecessor como emir de emires, ibne Raique, os Albarides de Baçorá, e os buídas do Irã, mas conseguiu manter o controle até sua morte. Foi assassinado por um grupo de curdos durante uma excursão de caça em 941, pouco depois da ascensão de Almutaqui como califa. Bajecã foi conhecido por seu governo firme e por seu patrocínio de intelectuais de Baguedade, a quem respeitavam e, em alguns casos, tornaram-se amigos. Sua morte levou um vazio do poder central, resultando num breve período de instabilidade e luta na capital. (pt)
- Абу-ль-Хусейн Баджкам аль-Макани (араб. أبو الحسين بجكم المكاني; ум. 21 апреля 941) более известный просто как Баджкам — аббасидский военачальник и государственный деятель тюркского происхождения. Начав свой путь как паж визиря дейлемита, в дальнейшем Баджкам поступил на службу к халифам Багдада. При ар-Ради и аль-Муттаки он сконцентрировал за собой значительную власть и занял пост (амир амиров, то есть верховный главнокомандующий). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- بجكم التركي هو أبو الحسين بجكم المكاني (و بجكم تعني ذيل الفَرَس) أمير الأمراء زمن الخليفة العباسي الراضي بالله. قلّده الخليفة العباسي كأمير الأمراء عام 326 هجري. تركي الأصل كان يفهم العربية ولا يتكلم بها. (ar)
- Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī (bahasa Arab: أبو الحسين بجكم المكاني), disebut sebagai Bajkam, Badjkam atau Bachkam (dari kata Bäčkäm, sebuah kata Persia dan Turki yang artinya ekor kuda atau yak), adalah seorang komandan militer Turki dan perwira Kekhalifahan Abbasiyah. Mantan dari , Bajkam memasuki penugasan Abbasiyah setelah pembunuhan penguasa Ziyariyah pada 935. (in)
- Абу-ль-Хусейн Баджкам аль-Макани (араб. أبو الحسين بجكم المكاني; ум. 21 апреля 941) более известный просто как Баджкам — аббасидский военачальник и государственный деятель тюркского происхождения. Начав свой путь как паж визиря дейлемита, в дальнейшем Баджкам поступил на службу к халифам Багдада. При ар-Ради и аль-Муттаки он сконцентрировал за собой значительную власть и занял пост (амир амиров, то есть верховный главнокомандующий). (ru)
- Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam (àrab: أبو الحسين بجكم المكاني, Abū l-Ḥusayn Bajkam al-Makānī), més conegut com Bàjkam at-Turkí (àrab: بجكم التركي, Bajkam at-Turkī; ‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida. (ca)
- Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī (Arabic: أبو الحسين بجكم المكاني), referred to as Bajkam, Badjkam or Bachkam (from Bäčkäm, a Persian and Turkish word meaning a horse- or yak-tail), was a Turkish military commander and official of the Abbasid Caliphate. A former ghulam of the Ziyarid dynasty, Bajkam entered Abbasid service following the assassination of the Ziyarid ruler Mardavij in 935. During his five-year tenure at the Caliphate's court at Baghdad, he was granted the title of amir al-umara, consolidating his dominance over the caliphs al-Radi and al-Muttaqi and giving him absolute power over their domains. Bajkam was challenged throughout his rule by various opponents, including his predecessor as amir al-umara, Muhammad ibn Ra'iq, the Basra-based Baridis, and the Buyid dynasty of Iran, b (en)
- Abu Huceine Bajecã Almacani (em árabe: أبو الحسين بجكم المكاني; romaniz.: Abū al-Husayn Bajkam al-Mākānī), geralmente apenas referido apenas como Bajecã (Bäčkäm uma palavra pérsico-turca que significa calda de cavalo ou iaque), foi um comandante e oficial militar turco do Califado Abássida. Um antigo gulam da , Bajecã entrou para serviço abássida após o assassinado do (r. 930–935) em 935. Durante seu mandato de cinco anos na corte califal de Baguedade, foi agraciado com o título de emir de emires, consolidando seu domínio sobre os califas Arradi (r. 934–940) e Almutaqui (r. 940–944) e dando-o poder absoluto sobre os domínios deles. (pt)
|
