| dbo:abstract
|
- Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855. Va participar en les operacions contra Babak el 837. El 230 de l'hègira (844-845) va participar en les expedicions contra les tribus rebels de la regió de Medina. El 852 el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armènia amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis. Es va instal·lar a Khelat d'eon va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuní, Aixot i David. A la regió va matar trenta mil persones. Va saquejar l'Apahunik, al nord del Llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reixtunik), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Aixot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Aixot, Muixel Vahevuní i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Aixot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats. Llavors Bogha es va llançar contra Gurguèn Artsruní, germà d'Aixot, Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurguèn va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, però no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperació de la situació, desferen l'exèrcit musulmà. Llavors va demanar audiència a Bogha i aquest el va reconèixer com a príncep de Vaspurakan al lloc de sa germà Aixot. Només proclamat Bogha va fer traïció i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Artsruní, germà de Gurguèn, va fugir a Abkhàzia. La branca menor dels Artsruní, representada per Gurguèn fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar allí i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que també fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, seu d'un príncep bagràtida protegit dels romans d'Orient. Bogha va passar l'hivern del 852 al 853 a Dvin. El 3 de novembre del 853 va fer matar centenars de captius que no es volien convertir a l'Islam (els anomenats màrtir Atomians). El 853 Sembat I Ablabas va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dvin. El seu fill Aixot (el futur Aixot I el Gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha va dirigir una expedició contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obeït l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del príncep Bagràtida de Taron, després el va ajudar contra el següent ostikan; i també una expedició contra l'emir de Tbilissi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardjètia Bagrat) Seguidament Bogha va fer una expedició contra els Tsanar, muntanyesos indòmits de la fonts dels rius Aragvi i del Alazan, als que no va poder sotmetre i va deixar la regió amb milers de baixes a les seves files. El príncep armeni de Katshen o Artsakh (a l'Aghuània), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers 828 o [829] i des de llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a Bardaa, la vila que feia de capital quan Dvin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Després d'un any de lluita sense èxit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar l'aman (perdó) al príncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, però se'l va obligar a viatjar a Samarra. També el seu pare Aternerseh fou fet presoner més tard. Per aquest temps Aixot Bagratuní (el futur Aixot I el Gran) va obtenir el perdó per a Gurguèn (fill d'Abubeldj) que va poder tornar de Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Però a Vaspurakan els naturals del país, després del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Artsruní, i Gurguèn en tornar va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar l'exèrcit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victòria que de fet va alliberar d'àrabs el Vaspurakan, ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurguèn com a príncep a canvi d'una submissió nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Artsruní, germà d'Aixot Artsruní, que havia fugit a Abkhàzia i havia tornat amb suport del curopalata bagràtida de Klardjètia i dels romans d'Orient. Gurguèn el va rebutjar i davant el perill àrab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el país: Gurguèn el Reixtunik i Mardastan i Grigor la resta. Però Grigor va morir poc després i Gurguèn va recuperar el poder complet. Vers el 855 Bogha va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germà Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balkh que, si bé no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a Kotaiq i finalment al Gardman on el príncep local, l'ixkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; també el seu germà Aixot fou fet presoner poc després. Però la traïció de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; després va envair el Outi o Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels Sevordiq. La vila de Shamkur, a la riba del Kura, que havia estat destruïda un temps abans pels khàzars, fou repoblada de musulmans i formaria amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armènia oriental. L'últim príncep que Bogha va enviar a Samarra fou a Sembat I Ablabas, el més lleial però que no per això se'n va lliurar: li va dir que anés a veure al Califa que el faria príncep d'Armènia però quan va arribar el van empresonar. Avançat el 855 Bogha va tornar a Samarra. Allí estaven tots els prínceps armenis que havia derrotat: Bagrat I Bagratuní de Taron (y els seus fills Aixot i David), Sembat I Ablabas príncep de Bagaran, Aixot Artsruní de Vaspurakan (amb el seu fill Grigor i el seu germà Gurguèn), els prínceps de Siunia Oriental Vasak i Aixot i els seus parents de Grigor i Felip, els prínceps de Siunia i Aghuània Aterneseh i Abu Musa Esai, el príncep Shal de Shake, Joan de Sassun, Grigor Mamikonian de Bagrevand, Esteve Kun dels Sevordiq, Ketridj de Gardman i Nerseh de . Joan de Sassun fou executat per haver matat al ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi (851-852). Esteve fou també executat per una venjança personal del califa. Els altres es van salvar mitjançant conversió a l'islam, menys Sembat Ablabas que no es va voler convertir i va ser retingut fins a la seva mort. Bogha encara va prendre part a l'expedició contra els romans d'Orient de l'any 857. El 861 quant fou assassinat Al-Mutawakkil estava absent, i va retornar corrent a Samarra i va donar suport als altres oficials turcs per imposar a Al-Mustain com a califa (862). Va morir el mateix 862. El seu fill Musa ibn Bogha va dirigir temporalment a Samarra el servei del Barid (correus i informació del califat). El seu successor com a ostikan fou Muhàmmad ibn Khàlid. (ca)
- بغا الكبير أو بغا الأكبر ، المعروف أيضا باسم بغا التركي، قائد عسكري تركي من القرن التاسع خدم العباسيين. كان من أصل تركي، وتم الحصول عليه مع أبنائه كعبد عسكري (غلام) من قبل المعتصم بالله في 819/820. وذكر لأول مرة في 825، ثم مرة أخرى في 835، عندما قاد تعزيزات في القتال ضد ثوار الخرمية بقيادة بابك الخرمي. وشارك بوقا أيضاً في حملة معتصم معركة عمورية في 838 والتي قادها شخصيًا العباسي الخليفة المعتصم بالله، حيث قاد بوقا مؤخرة الجيش، وخدم فيما بعد كحاجب للخليفة. في عامي 844/845، قمع ثورة القبائل البدوية في وسط الجزيرة العربية. بعد ذلك لعب دوراً هاماً في سحق الثورة الأرمنية في 850-855: في عام 852 م كلفه الخليفة المتوكل بقمعها. وانطلاقاً من قاعدته في ديار بكر، ركز أولاً على النصف الجنوبي من أرمينيا، أي مناطق فاسبوراكان وبحيرة وان، قبل أن ينتقل شمالاً إلى دفين إيبيريا وألبانيا. خلال هذه الحملات، هزم أيضا أمير إمارة تفليسي المنشق، وأقال وأحرق تبليسي. وبحلول نهاية عام 853، كان قد اخضع البلاد واسرى العديد من الأمراء والاغنياء والنبلاء الرجال القوقازيين ومنهم غريغور-ديرينك أرتسروني، وعمه غورغين ووالده أشوت الأول، وجميعهم أرسلوا إلى سامراء عاصمة الخلافة العباسية. تم إرسال بوقا إلى الثغور (الحدود) ضد الإمبراطورية البيزنطية في 857/858، حيث أشتهر وبقي هناك لسنوات قليلة مقبلة. وهكذا كان غائبًا عن سامراء في وقت اغتيال متوكل، لكنه عاد فور سماعه ذلك. وبعد وفاة وريث المتوكل، المنتصر، بعد بضعة أشهر، اختار بوقا والقادة الأتراك الآخرون من الجيش العباسي المستعين بالله خلفا له (انظر "الفوضى في سامراء"). توفي بوقا بعد بضعة أشهر، وذلك في أغسطس 862، وقيل بأنه كان يبلغ من العمر «أكثر من 90 سنة [هجرية]». قام ابنه موسى وأبناؤه من بعده أرتقوا في المناصب في المحكمة العليا والمكاتب العسكرية في سامراء خلال أواخر القرن التاسع. (ar)
- Bugha al-Kabir (Arabic: بوقا الكبير, lit. 'Bugha the Greater/Elder'), also known as Bugha al-Turki (Arabic: بوقا التركي, lit. 'Bugha the Turk'), was a 9th-century Khazar general who served the Abbasid Caliphate. He was of Khazar origin, and was acquired along with his sons as a military slave (ghulam) by al-Mu'tasim in 819/820. He is first mentioned in 825, and then again in 835, when he led reinforcements in the fight against the Khurramite rebels of Babak Khorramdin. Bugha also participated in Mu'tasim's Amorium campaign in 838, where he led the rearguard, and later served as the Caliph's chamberlain. In 844/845, he suppressed a revolt of the Bedouin tribes of central Arabia. Next he played an important role in crushing the Armenian revolt of 850–855: in 852 he was entrusted by the Caliph al-Mutawakkil with its suppression. Setting out from his base at Diyar Bakr, he first focused on the southern half of Armenia, i.e. the regions of Vaspurakan and Lake Van, before moving north to Dvin, Iberia and Albania. During these campaigns, he also defeated the renegade Emir of Tiflis, Ishaq ibn Isma'il, and sacked and burned Tiflis. By the end of 853, he had subdued the country and made many Caucasian magnates and princes (the eristavi and nakharar) captive, including , his uncle and his father , all sent to caliphal capital of Samarra. Bugha was dispatched to the frontier (thughur) against the Byzantine Empire in 857/8, where he distinguished himself and where he remained for the next few years. He was thus absent from Samarra at the time of Mutawwakil's assassination, but returned immediately upon hearing of it. Following the death of Mutawwakil's heir, al-Muntasir, a few months later, Bugha and the other Turkic commanders of the Abbasid army selected al-Musta'in as his successor (see the "Anarchy at Samarra"). Bugha died a few months later, in August 862, reportedly at an age of "over 90 [lunar] years". His son Musa, and his sons in turn, rose to the senior court and military offices in Samarra during the late 9th century. (en)
- Bugha al-Kabir aŭ Bugha la Granda, ankaŭ konata kiel Bugha al-Turki ("Bugha la turko"), estis tjurklingva generalo el la 9-a jarcento kiu servis la abasidojn. Li estis el tjurka origino, kaj estis akirita kune kun siaj filoj kiel milita sklavo de al-Mu'tasim en 819/820. Unue li estas menciita en 825, kaj poste denove en 835, kiam li gvidis plifortigojn en la batalo kontraŭ la ribelemaj ribeluloj de Babak Ĥoramdin. Bugha ankaŭ partoprenis la kampanjon Amorium de Mu'tasim en 838, kaj poste servis kiel la ĉambelano de la kalifo. En 844/845 li subpremis ribelon de la beduenaj triboj de centra Arabio. Poste li ludis gravan rolon por detrui la armenan ribelon de 850-855. (eo)
- Bugha al-Kabir (en árabe: بوقا الكبير), Bugha el Grande o Bugha el Viejo, y también conocido como Bugha al-Turki (en árabe: بوقا التركي), Bugha el Turco (c. 770 – 862), fue un general turco del siglo IX que sirvió al califato abasí en el curso del siglo IX. (es)
- Bughā al-Kabīr (Bughā il Vecchio) (in arabo: ﺑﻐﺎ ﺍﻟﻜﺒﻴﺮ), noto anche come Bughā al-Turkī (Bughā il Turco) (770 – 862) è stato un generale turco che servì il Califfato abbaside nel corso del IX secolo. Era di origine turca e fu acquistato nell'819-20 come schiavo destinato al servizio militare (ghulām), assieme ai suoi figli, da al-Mu'tasim, fratello del Califfo al-Maʾmūn e più tardi suo successore. Viene ricordato per la prima volta nell'825, e ancora nell'835, quando comandò i rinforzi inviati da Baghdad per sconfiggere i ribelli (o "khurramdiniti") di Babak Khorramdin. Bughā partecipò anche alla guidata da al-Mu'tasim nell'838, dove gli fu affidato il comando della retroguardia. Più tardi servì come hajib del Califfo al-Mu'tasim. Nell'844-45, represse la rivolta delle tribù beduine dell'Arabia centrale. In seguito rivestì un ruolo importante nello stroncare la rivolta armena dell'850–55, dopo che nell'852 ebbe ricevuto il comando delle operazioni dal Califfo al-Mutawakkil. Partendo dalla sua base a Diyarbakır, si concentrò dapprima sulla parte meridionale dell'Armenia, cioè le regioni del Vaspurakan e del Lago di Van, prima di muoversi verso settentrione su Dvin, l'Iberia e l'Albania. Nel corso di queste operazioni militari, sconfisse pure il rinnegato Emiro di Tiflis, , e mise a sacco e incendiò Tiflis. Verso la fine dell'853, aveva soggiogato l'intera regione e messo in catene molti magnati caucasici (gli eristavi e gli ), inviandoli nella nuova capitale abbaside di Samarra. Bughā fu quindi spedito alla frontiera (thughūr) con l'Impero bizantino nell'857-58, e si distinse per bravura, rimanendo lì per qualche anno. Era quindi assente a Samarra al tempo dell'omicidio di al-Mutawwakil, ma tornò subito in città non appena gli pervenne la notizia di quanto era accaduto. A seguito della morte del successore di al-Mutawwakil, il parricida al-Muntasir, pochi mesi più tardi, Bughā e altri comandanti turchi dell'esercito scelòsero come successore al-Musta'in (si veda Anarchia di Samarra"). Bughā morì pochi mesi dopo, nell'agosto dell'862, si dice all'età di "oltre 90 anni lunari". Suo figlio e i figli di costui, parteciparono da protagonisti alle successive vicende. (it)
- Bugha al-Kabir est un général turc qui a servi les califes abbassides Al-Wathiq et Al-Mutawakkil. Il a joué un rôle important dans l'écrasement de plusieurs révoltes. Il est mentionné pour la première fois en 835, quand il prend possession de terres. Il participe alors à la répression de la révolte de Babak Khorramdin dans l'armée abbasside, et les années suivantes il conduit ses propres troupes. Il dirige l'arrière-garde du calife Al-Mutasim lors de la bataille d'Amorium en 828. En 852-855, il est envoyé par le calife Al-Mutawakkil à la tête de 200 000 hommes contre les Arméniens révoltés. Ils sont écrasés, leur pays est dévasté. Une grande partie de la noblesse est exterminée. L'Arménie est ramenée dans une vassalité provisoire vis-à-vis des Abbassides. Il meurt en 862. (fr)
- Buga, o Velho ou Buga Alcabir ou Alquibir (Bugha al-Kabir), também conhecido como Buga, o Turco (Bugha al-Turki; m. agosto de 862), foi um general turco do século IX que serviu ao Califado Abássida. (pt)
- Буга аль-Кабир Старший (араб. بوقا الكبير; ум. в 862) — тюркский военачальник на службе у правителей Аббасидского халифата, занимавший пост наместника Армении и Иранского Азербайджана. Один из основных участников подавления восстания иранских хуррамитов Бабека. Разгромил вторжение хазар и алан. Является одним из героев армянского героического эпоса «Давид Сасунский» в образе Батмана Була, защитника Мсра Мелика. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Bugha al-Kabir aŭ Bugha la Granda, ankaŭ konata kiel Bugha al-Turki ("Bugha la turko"), estis tjurklingva generalo el la 9-a jarcento kiu servis la abasidojn. Li estis el tjurka origino, kaj estis akirita kune kun siaj filoj kiel milita sklavo de al-Mu'tasim en 819/820. Unue li estas menciita en 825, kaj poste denove en 835, kiam li gvidis plifortigojn en la batalo kontraŭ la ribelemaj ribeluloj de Babak Ĥoramdin. Bugha ankaŭ partoprenis la kampanjon Amorium de Mu'tasim en 838, kaj poste servis kiel la ĉambelano de la kalifo. En 844/845 li subpremis ribelon de la beduenaj triboj de centra Arabio. Poste li ludis gravan rolon por detrui la armenan ribelon de 850-855. (eo)
- Bugha al-Kabir (en árabe: بوقا الكبير), Bugha el Grande o Bugha el Viejo, y también conocido como Bugha al-Turki (en árabe: بوقا التركي), Bugha el Turco (c. 770 – 862), fue un general turco del siglo IX que sirvió al califato abasí en el curso del siglo IX. (es)
- Bugha al-Kabir est un général turc qui a servi les califes abbassides Al-Wathiq et Al-Mutawakkil. Il a joué un rôle important dans l'écrasement de plusieurs révoltes. Il est mentionné pour la première fois en 835, quand il prend possession de terres. Il participe alors à la répression de la révolte de Babak Khorramdin dans l'armée abbasside, et les années suivantes il conduit ses propres troupes. Il dirige l'arrière-garde du calife Al-Mutasim lors de la bataille d'Amorium en 828. En 852-855, il est envoyé par le calife Al-Mutawakkil à la tête de 200 000 hommes contre les Arméniens révoltés. Ils sont écrasés, leur pays est dévasté. Une grande partie de la noblesse est exterminée. L'Arménie est ramenée dans une vassalité provisoire vis-à-vis des Abbassides. Il meurt en 862. (fr)
- Buga, o Velho ou Buga Alcabir ou Alquibir (Bugha al-Kabir), também conhecido como Buga, o Turco (Bugha al-Turki; m. agosto de 862), foi um general turco do século IX que serviu ao Califado Abássida. (pt)
- Буга аль-Кабир Старший (араб. بوقا الكبير; ум. в 862) — тюркский военачальник на службе у правителей Аббасидского халифата, занимавший пост наместника Армении и Иранского Азербайджана. Один из основных участников подавления восстания иранских хуррамитов Бабека. Разгромил вторжение хазар и алан. Является одним из героев армянского героического эпоса «Давид Сасунский» в образе Батмана Була, защитника Мсра Мелика. (ru)
- بغا الكبير أو بغا الأكبر ، المعروف أيضا باسم بغا التركي، قائد عسكري تركي من القرن التاسع خدم العباسيين. كان من أصل تركي، وتم الحصول عليه مع أبنائه كعبد عسكري (غلام) من قبل المعتصم بالله في 819/820. وذكر لأول مرة في 825، ثم مرة أخرى في 835، عندما قاد تعزيزات في القتال ضد ثوار الخرمية بقيادة بابك الخرمي. وشارك بوقا أيضاً في حملة معتصم معركة عمورية في 838 والتي قادها شخصيًا العباسي الخليفة المعتصم بالله، حيث قاد بوقا مؤخرة الجيش، وخدم فيما بعد كحاجب للخليفة. في عامي 844/845، قمع ثورة القبائل البدوية في وسط الجزيرة العربية. (ar)
- Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855. Va participar en les operacions contra Babak el 837. El 230 de l'hègira (844-845) va participar en les expedicions contra les tribus rebels de la regió de Medina. Bogha va passar l'hivern del 852 al 853 a Dvin. El 3 de novembre del 853 va fer matar centenars de captius que no es volien convertir a l'Islam (els anomenats màrtir Atomians). Bogha encara va prendre part a l'expedició contra els romans d'Orient de l'any 857. El seu successor com a ostikan fou Muhàmmad ibn Khàlid. (ca)
- Bugha al-Kabir (Arabic: بوقا الكبير, lit. 'Bugha the Greater/Elder'), also known as Bugha al-Turki (Arabic: بوقا التركي, lit. 'Bugha the Turk'), was a 9th-century Khazar general who served the Abbasid Caliphate. (en)
- Bughā al-Kabīr (Bughā il Vecchio) (in arabo: ﺑﻐﺎ ﺍﻟﻜﺒﻴﺮ), noto anche come Bughā al-Turkī (Bughā il Turco) (770 – 862) è stato un generale turco che servì il Califfato abbaside nel corso del IX secolo. Era di origine turca e fu acquistato nell'819-20 come schiavo destinato al servizio militare (ghulām), assieme ai suoi figli, da al-Mu'tasim, fratello del Califfo al-Maʾmūn e più tardi suo successore. (it)
|
