Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

About: Nakharar

An Entity of Type: LanguageUnit106284225, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Nakharar (Armenian: նախարար naxarar, from Parthian naxvadār "holder of the primacy") was a hereditary title of the highest order given to houses of the ancient and medieval Armenian nobility.

Property Value
dbo:abstract
  • Nakharar, en plural nakharark (armeni: նախարար, naxarar) era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari. Al segle iv hi havia unes 170 famílies de nakharark. El seu significat és 'aquell que té la família' però l'origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen). Al cap de la família, se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter. Els altres membres de cada família o casa governaven porcions del domini familiar. Els nakharark tenien una gran autoritat i se'ls anomenava també ishkhans o prínceps. El sistema s'ha anomenat feudal, però hi ha grans diferències. Una sola persona governa de fet tot el patrimoni, però se'l considera propietat de tota la família extensa. Si un dirigent mor sense deixar hereu, una altra branca de la mateixa família es fa càrrec de les possessions. Només es podien vendre les propietats a un membre de la família o amb el permís de la família, i això podria explicar perquè les famílies de la noblesa armènia eren endogàmiques, per evitar la dispersió del patrimoni. Els nakharark tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas també podia formar una milícia amb els habitants dels seus territoris. Un nakharar era el jutge suprem i cap de l'administració, i recaptava els impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obeïen dins dels seus dominis. Les principals famílers de nakharark eren: * Kamsarakan (governaven Arxarunik i Shirak) amb seu a Ervandashat. Tenien el títol militar hereditari de sparapet o comandant suprem de l'exèrcit. * Mamikonian (governaven Taron, Bagrevand i Aragadzotn) amb seu principal a Valarshapat però amb seus secundàries a Mouch i Olakan. Dvin estava als seus dominis. Els Mamikonian eren també sparapets hereditaris però d'infanteria. * Siuni (governaven Siunia) amb seu a Dzlouk al districte de Phaitakaran * Bagràtides (governaven Ingilene o Ankl, la vall de Tshorokh al Taiq, el país de Sper o Ispir i , el Kogovit, el Timoriq i Gogtn) amb seus a Ankl, Sembatavan, Sper, Bagaran i Dariunq (aquesta darrera al Kogovit). Tenien el títol hereditari de Tagadir (posa-corones, amb el dret de coronar els reis) i d'aspet (cap de la cavalleria). * Reixtuní (governaven la regió del llac Van, regió anomenada Reixtunik al sud del llac, la província de Mokq, i el Beznunik al nord del llac) amb seu a Khelat. * Artsruní (governaven el Petit Albag i Kordjaiq o Corduena) amb seu a Hadamakert. Tenien el títol hereditari d'Artsuvuní (porta àligues). * Amatuní (governaven l'Airarat o Aragodzotn) amb seu a Osakan. * Apahuní (governaven l'Apahunik al Turuberan) * Vahevuní (governaven part del Turuberan) amb seu a Mardali. * Gnuní (governaven l'Akhiovit al Turuberan) amb seu a Malazgird. * Karbelian * Mandakuni * Remposian (ca)
  • Nacharar (armenisch նախարար naxarar, mittelpersisch: naxvadār „inhaber des Vorrangs“, engl.: Nakharar) war ein erblicher Titel des Hochadels im Spätmittelalter in Armenien. (de)
  • Naĥararo (armene նախարար; plurale. naĥararkʿ նախարարք, de la parta lingvo naksvadār "tenilo de la supereco"), estis hereda titolo de la plej alta klaso donita al nobeldomoj de la antikva kaj mezepoka Armenio. Mezepoka Armenio estis dividita en grandaj biendomoj, kio estis la posedaĵo de kreskanta nobela klaso kaj estis regita de ties membroj, kiuj posedis la titolon Nahapet "familiestro" aŭ tanuter, "mastro". Aliaj membroj de Naĥarar-familioj regis pli malgrandajn partojn de la familibieno. Naĥararoj kun pli granda aŭtoritato estis rekonitaj kiel "ecĥanoj" (princoj). Tiu sistemo ofte estis etikedita tiel feŭda por praktikaj celoj. Tamen, ekzistas diferencoj inter tiu sistemo kaj la feŭda sistemo poste adoptita en Okcidenta Eŭropo. La biendomo kiel tutaĵo estis fakte regita de ununura persono, ĝi estis tamen konsiderita la posedaĵo de lia tuta pligrandigita familio, tiel ke, se la reganto mortis sen heredantoj, li estis sukcedita de membro de malsama branĉo de la familio. Krome, estis permesite fremdigi parton de la familibieno nur al alia membro de la familio aŭ de permeso de la tuta pligrandigita familio. Tio ankaŭ povas klarigi kial armenaj feŭdaj familioj estis normale endogamaj, por ne disigi partojn de la komuna posedaĵo, kiel okazas pro la dotoj al aliaj familioj. La origino de Naĥararoj ŝajnas etendiĝi al pagana Armenio, kiu kunekzistis kun la Romia kaj Parta imperioj. (eo)
  • Najarar (en armenio, նախարար naxarar, del parto naxvadār "primogénito") fue un título hereditario del alto rango dado a las casas de la nobleza antigua y medieval.​​ (es)
  • Le nakharar (en arménien : Նախարար, pluriel Նախարարք, nakharark, signifiant « premier né ») est un satrape héréditaire en Arménie[Selon qui ?] ou plutôt en Arménie ancienne. Ce titre est de premier ordre au sein de la noblesse arménienne antique et médiévale. Durant cette période, l'Arménie est divisée en larges domaines, propriétés d'une famille noble et gouvernés par l'un de ses membres, auquel les titres nahapet (« chef de famille ») ou tanuter (« maître de maison ») sont donnés. Les autres membres d'une famille de nakharar gouvernent à leur tour des portions plus petites du domaine familial. Les 'nakharark' jouissant d'une grande autorité sont reconnus comme ishkhans (princes). Ce système a souvent été qualifié de féodal pour des raisons pratiques ; cependant, il est différent du système féodal qui apparaît ultérieurement en Europe occidentale. Le domaine dans son entièreté est en fait gouverné par une seule personne mais est toutefois considéré comme étant la propriété de l'ensemble de sa famille élargie, de telle sorte que, si le dirigeant vient à mourir sans laisser d'héritier, un membre d'une autre branche de la famille lui succède. En outre, l'aliénation d'une partie du domaine familial n'est permise qu'en faveur d'un autre membre de la famille ou avec l'autorisation de la famille. Ceci peut également expliquer pourquoi les familles de l'Arménie médiévale sont normalement endogamiques, afin de ne pas disperser des parties du domaine, comme cela aurait été le cas si elles avaient dû en céder des parties en dot. Chaque famille de nakharar a une fonction politique supplémentaire : * un membre de la famille Arçrouni est toujours choisi comme porte-épée ; * parmi les Mamikonian est choisi le sparapet (général en chef des armées) ; * les Bagratouni fournissent toujours l'aspet (chef de la cavalerie) et le tagadir (pose couronne) ; etc. Cette structure subsiste inchangée pendant de nombreux siècles jusqu'aux invasions mongoles au xiiie siècle. Certains de ses aspects perdurent en Arménie jusqu'au xxe siècle et l'abolition de la noblesse par les Bolcheviks. (fr)
  • Nakharar (Armenian: նախարար naxarar, from Parthian naxvadār "holder of the primacy") was a hereditary title of the highest order given to houses of the ancient and medieval Armenian nobility. (en)
  • Nakharar ((HY) Նախարար: "primo nato"; plurale Նախարարք Nakhararq) fu un titolo ereditario del più alto ordine dei antichi e medievali. L'Armenia era divisa in grandi tenute di proprietà di nobili famiglie allargate e governate da un membro di esse, al quale spettava il titolo di nahapet "capofamiglia" o tanuter "padrone di casa". Altri membri della famiglia nakharar, a loro volta, governavano porzioni della tenuta di famiglia. I Nakhararq con maggiore autorità erano riconosciuti come "principi". Questo sistema è stato spesso etichettato, a fini pratici, come feudale; tuttavia vi sono differenze con il sistema feudale più tardi adottato in Europa occidentale. Ogni tenuta, nel suo complesso veniva effettivamente governata da una sola persona, nondimeno veniva considerata di proprietà dell'intera famiglia allargata, così che, se il governante moriva senza eredi, gli succedeva un membro di un differente ramo della famiglia. Inoltre, era consentito vendere una parte della proprietà di famiglia solo ad un altro membro della famiglia o con il permesso dell'intera famiglia allargata. Questo può anche spiegare perché le famiglie feudali armene erano normalmente endogamiche, in modo da non disperdere parti della proprietà, come sarebbe successo se avessero dovuto darne parti ad altre famiglie come dote. Va inoltre osservato che i matrimoni endogamici avevano anche una motivazione di tipo religioso, soprattutto prima del Cristianesimo, perché il paganesimo armeno favoriva fortemente i matrimoni tra consanguinei. Nell'Armenia del IV secolo, come in Partia, grandi territori erano posseduti ereditariamente da famiglie nobili e di fatto governati da un membro di esse. Tutta la famiglia allargata era devota al culto degli stessi antenati, viveva in piccoli villaggi fortificati e passava la maggior parte deltempo cacciando e banchettando. Inoltre, ogni famiglia nakharar aveva una particolare funzione sociale: in Armenia un membro della famiglia degli Arsacidi era scelto come re, che di conseguenza era una sorta di primus inter pares; tra i si nominava lo sparapet "comandante in capo dell'esercito", mentre uno dei Bagratidi diventava "comandante della cavalleria" ed incoronava il re in qualità di tagadir, e così via. La struttura nakharar rimase immutata per molti secoli e fu infine eliminata durante l'invasione mongola nel XIII secolo. Alcuni aspetti del sistema nakharar rimasero intatti in Armenia fino all'inizio del XX secolo, quando la classe nobile fu abolita del tutto dai Bolscevichi. (it)
  • Nacharar (ormiański նախարար; partyjski naxvadār, "posiadacz pierworództwa") – najwyższy tytuł dziedziczny starożytnej oraz średniowiecznej szlachty ormiańskiej. Pozwalał on na zarządzanie i dzielenie otrzymanej ziemi. Władca Armenii dzielił swoje państwo pomiędzy główne rody arystokratyczne. Głowy rodu stawały się nacharar, a konkretniej iszchanami - książętami (używano niekiedy tytułów nahapet "wódz rodziny" oraz tanuter "mistrz domu"). Rozdzielali następnie pomiędzy swoimi krewnymi, tworząc kolejnych nacharar. System ten bywa określany jako feudalny, jednak są różnice między tym systemem a systemem obowiązującym później w zachodniej Europie. Posiadłości ziemskie były faktycznie rządzone przez jedną osobę, ale nie były uznawane jako własność szeroko pojętej rodziny. Tak więc w przypadku bezdzietności majątek nie przechodził na własność kogoś z innej gałęzi rodziny. Dodatkowo fragment majątku nie mógł być przydzielony osobie spoza rodziny bez zgody wszystkich jej członków. Doprowadzało to do endogemiczności rodzin arystokratycznych, w celu zachowania własności w ramach jednego rodu. Warto wspomnieć, że przedchrześcijańskie wierzenia i kultura sprzyjała małżeństwom wewnątrzrodzinnym. Każdy nacharar miał obowiązek utrzymać i wyposażyć określoną liczbę i rodzaj oddziałów zbrojnych (jedno i drugie zależało od jego kategorii). W czasie wojny iszchanam zbierał oddziały ze wszystkich podległych mu ziem i stawał się sparapetem - dowódcą wojskowym. Instytucje szkoleniowe oraz sądownictwo były prowadzone przez duchowieństwo, bez udziału arystokracji. W IV wieku w Armenii, tak samo jak i w Partii, doszło do rozdania specjalnych funkcji między głównych nacharar. Np. mamikonian był sparapetem całej Armenii. Sukcesywnie system ten był osłabiany, a resztki zostały całkowicie zniesione przez bolszewików. (pl)
  • Nacarar (em armênio: Նախարար; romaniz.: Naḫarar) é um título hereditário utilizado pela nobreza armênia durante a Antiguidade e Idade Média. Há discordância entre os estudiosos sobre a duração do sistema nacarar tanto como um conceito e como terminologia, no entanto, é altamente improvável que o sistema nacarar, que existiu na Armênia desde a antiguidade, durou até a invasão Mongol. O estatuto de nacarar era herdado e subir de posto, o que raramente acontecia, era um direito exclusive do soberano. A remoção do título nacarar era ainda mais raro e também um privilégio exclusivo dos soberanos, um direito legal exercido somente em situações mais extremas. As invasões sem fim do Planalto armênio resultou na eliminação da nobreza nacarar, que era a espinha dorsal da defesa armênia, por volta do século XIV, deixando apenas vestígios da classe restante em áreas montanhosas remotas como no Carabaque. (pt)
  • Нахара́р (вірм. նախարար, буквально: «первісний», «первородний») — вірменський шляхетний титул. (uk)
  • Нахара́р (арм. նախարար, дословно: «первозданный», «первородный») — армянский дворянский титул. Нахарарство — наследственное княжество в раннесредневековой Армении. Первоначально титул «нахарар» принадлежал главе потомственной придворной службы-нахарарства при царском дворе в Армении или королевском дворе в Киликийской Армении. Почётная должность нахарара была прерогативой самых влиятельных великокняжеских родов и передавалась по наследству от отца к старшему сыну. Со временем под нахарарами стали понимать вообще представителей высшей аристократии древней Армении, глав аристократических родов. В этом смысле это звание стало аналогом мецамеца, ишхана, патрика, архонта и мелика. Нахарарами называли представителей крупных княжеских родов и наследственных правителей гаваров в Великой Армении. Чаще всего, нахарар воплощал в себе все три вышеприведённые значения этого слова. (ru)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5950988 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5500 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118476818 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:authorLink
  • Nina Garsoian (en)
dbp:first
  • N. (en)
dbp:last
  • Garsoian (en)
dbp:title
  • NAXARAR (en)
dbp:url
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:year
  • 2005 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Nacharar (armenisch նախարար naxarar, mittelpersisch: naxvadār „inhaber des Vorrangs“, engl.: Nakharar) war ein erblicher Titel des Hochadels im Spätmittelalter in Armenien. (de)
  • Najarar (en armenio, նախարար naxarar, del parto naxvadār "primogénito") fue un título hereditario del alto rango dado a las casas de la nobleza antigua y medieval.​​ (es)
  • Nakharar (Armenian: նախարար naxarar, from Parthian naxvadār "holder of the primacy") was a hereditary title of the highest order given to houses of the ancient and medieval Armenian nobility. (en)
  • Нахара́р (вірм. նախարար, буквально: «первісний», «первородний») — вірменський шляхетний титул. (uk)
  • Nakharar, en plural nakharark (armeni: նախարար, naxarar) era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari. Al segle iv hi havia unes 170 famílies de nakharark. El seu significat és 'aquell que té la família' però l'origen podria derivar del persa nafa (nació) o nakh (inici o origen). Al cap de la família, se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter. Els altres membres de cada família o casa governaven porcions del domini familiar. Les principals famílers de nakharark eren: (ca)
  • Naĥararo (armene նախարար; plurale. naĥararkʿ նախարարք, de la parta lingvo naksvadār "tenilo de la supereco"), estis hereda titolo de la plej alta klaso donita al nobeldomoj de la antikva kaj mezepoka Armenio. Mezepoka Armenio estis dividita en grandaj biendomoj, kio estis la posedaĵo de kreskanta nobela klaso kaj estis regita de ties membroj, kiuj posedis la titolon Nahapet "familiestro" aŭ tanuter, "mastro". Aliaj membroj de Naĥarar-familioj regis pli malgrandajn partojn de la familibieno. Naĥararoj kun pli granda aŭtoritato estis rekonitaj kiel "ecĥanoj" (princoj). (eo)
  • Le nakharar (en arménien : Նախարար, pluriel Նախարարք, nakharark, signifiant « premier né ») est un satrape héréditaire en Arménie[Selon qui ?] ou plutôt en Arménie ancienne. Ce titre est de premier ordre au sein de la noblesse arménienne antique et médiévale. Chaque famille de nakharar a une fonction politique supplémentaire : * un membre de la famille Arçrouni est toujours choisi comme porte-épée ; * parmi les Mamikonian est choisi le sparapet (général en chef des armées) ; * les Bagratouni fournissent toujours l'aspet (chef de la cavalerie) et le tagadir (pose couronne) ; etc. (fr)
  • Nakharar ((HY) Նախարար: "primo nato"; plurale Նախարարք Nakhararq) fu un titolo ereditario del più alto ordine dei antichi e medievali. L'Armenia era divisa in grandi tenute di proprietà di nobili famiglie allargate e governate da un membro di esse, al quale spettava il titolo di nahapet "capofamiglia" o tanuter "padrone di casa". Altri membri della famiglia nakharar, a loro volta, governavano porzioni della tenuta di famiglia. I Nakhararq con maggiore autorità erano riconosciuti come "principi". (it)
  • Nacharar (ormiański նախարար; partyjski naxvadār, "posiadacz pierworództwa") – najwyższy tytuł dziedziczny starożytnej oraz średniowiecznej szlachty ormiańskiej. Pozwalał on na zarządzanie i dzielenie otrzymanej ziemi. Władca Armenii dzielił swoje państwo pomiędzy główne rody arystokratyczne. Głowy rodu stawały się nacharar, a konkretniej iszchanami - książętami (używano niekiedy tytułów nahapet "wódz rodziny" oraz tanuter "mistrz domu"). Rozdzielali następnie pomiędzy swoimi krewnymi, tworząc kolejnych nacharar. (pl)
  • Nacarar (em armênio: Նախարար; romaniz.: Naḫarar) é um título hereditário utilizado pela nobreza armênia durante a Antiguidade e Idade Média. Há discordância entre os estudiosos sobre a duração do sistema nacarar tanto como um conceito e como terminologia, no entanto, é altamente improvável que o sistema nacarar, que existiu na Armênia desde a antiguidade, durou até a invasão Mongol. (pt)
  • Нахара́р (арм. նախարար, дословно: «первозданный», «первородный») — армянский дворянский титул. Нахарарство — наследственное княжество в раннесредневековой Армении. Первоначально титул «нахарар» принадлежал главе потомственной придворной службы-нахарарства при царском дворе в Армении или королевском дворе в Киликийской Армении. Почётная должность нахарара была прерогативой самых влиятельных великокняжеских родов и передавалась по наследству от отца к старшему сыну. Нахарарами называли представителей крупных княжеских родов и наследственных правителей гаваров в Великой Армении. (ru)
rdfs:label
  • Nakharar (ca)
  • Nacharar (de)
  • Naĥararo (eo)
  • Najarar (es)
  • Nakharar (fr)
  • Nakharar (it)
  • Nakharar (en)
  • Nacharar (pl)
  • Nacarar (pt)
  • Нахарар (ru)
  • Нахарар (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is gold:hypernym of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License