| dbo:abstract
|
- Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes ) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum. Se suposa que eren d'ètnia sabèl·lica. Encara que pel nom se'ls ha relacionat amb la divinitat itàlica Picus, això és dubtós. Sili Itàlic diu que van conquerir la regió que antigament estava habitada per una tribu de pelasgs. Estrabó diu que eren una colònia d'exiliats grecs siracusans que es van establir a Ancona, però no dona cap referència de quan i perquè es va fer el trasllat. Cal suposar que el trasllat es va fer després de la conquesta del Picenum pels romans després del 268 aC. Per l'amenaçadora proximitat dels gals a Roma, aquests van buscar l'aliança dels picens i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picentins. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes més poblats d'Itàlia. El país fou ocupat militarment pels cònsols Semproni Sop i Appi Claudi en una sola campanya el 268 aC. Els picentins gairebé mai van oferir resistència a Roma, però a la Segona Guerra Púnica es van declarar favorables a Anníbal Barca, això va portar que al final de la guerra foren castigats severament: se'ls va prohibir servir a l'exèrcit i van haver de realitzar les pitjors feines. A més a més van haver d'abandonar la seva capital, Picentia i establir-se en llogarets reduïts; el 194 els romans van fundar al seu territori la colònia de Salernum. Picèntia va subsistir i apareix com una de les ciutats destruïdes fins a la guerra social (vers el 90 aC) però no prou per desaparèixer, ja que continua apareixent en les fonts literàries. Constava encara a la Taula de Peutinger i segurament correspon a la moderna vila de Vicenza a la vora del rierol Vicentino. Encara que el nom de picentes es dona a aquest poble i el de picens o picentins als habitants del Picenum, en el seu temps aquesta diferenciació no es va observar molt acuradament. Estrabó anomena picentins als habitants de Picenum (nord) i picentes (pikentes) als de la Campània (sud). Pompeu i Tàcit anomenen també picentins als habitants del Picenum. Els historiadors moderns consideren que els escriptors antics van confondre diversos pobles. Actualment, i per convenció, es designa picentins als antics pobladors del Picenum i picens als habitants de l'actual Picè. (ca)
- Picenové (latinsky: Picentes nebo Picentini) byl kmen žijící v předřímské době na severu Apeninského poloostrova u jadranského pobřeží. Především lingvistické teorie nicméně tvrdí, že nešlo o kmen jednoho etnického původu, předpokládá se totiž, že jižní část Picenů byla italického původu, severní asi spíše neitalického. Jižní Picenové mluvili jazykem blízkým umbrijštině, severní jazykem neznámým - dochovaly se z něj čtyři nápisy, které ale nebyly nikdy rozluštěny a byly připsány hypotetickému jazyku "severní picenština", jehož vztah k ostatním jazykům je ovšem nejasný, a tudíž i otázka etnická zůstává zatemněna. Jisté indicie svědčí, že byl spíše indoevropským, ale i to je předmětem sporů. Obě části populace byli spojeny až za Římské republiky, tehdy již ovšem celá oblast mluvila latinsky, což původní rozdíly setřelo a za Piceny byli označováni obyvatelé jihu i severu. První písemný dokument, který zmiňuje latinský název kmene Picentes, je z roku 268 nebo 267 př. n. l. Patrně však bylo latinské označení odvozeno z názvu kraje, nikoli kmene. Strabón tvrdil, že byli Picenové vlastně kolonizačním výsadkem Sabinů, ale moderní badatelé tuto tezi spíše nepřijímají. Strabón též přiřadil kolonizátorům mýtus, že se při příchodu do kraje nechali vést datlem (latinsky: picus) a odvodil od datla i název kmene (podle něj se většina kmenů takto nechala při kolonizaci vést zvířaty - Sabinové býkem, Hirpinové vlkem apod.). Jisté nicméně je, že datel hrál roli v totemickém náboženství Picenů a spjatost datla s názvem kmene tudíž vyloučit nelze, byť jistě nešlo o název latinský. Podle Livia uzavřeli Římané s Piceny roku 299 př. n. l. jakousi spojeneckou smlouvu. Přátelství se však zřejmě pokazilo, neboť je doloženo, že okolo roku 268 př. n. l. se zapojili do protiřímského odboje Galů a Etrusků a byli poraženi. Od té doby byli Picenové Římanům podřízeni a byli jimi dokonce hromadně přemisťováni, zejména do Kampánie. Postavili zde nové město Picentia (dnešní ). Podle Strabóna má picentinský původ i město Salerno. Po spojenecké válce z let 91–87 př. n. l., kde se různé italické kmeny vzbouřily proti Římu, kvůli neochotě udělovat Italikům římské občanství, všichni Picenové (kteří mimochodem bojovali na obou stranách konfliktu) římské občanství získali. Což poté vedlo k jejich rychlé romanizaci. Od toho momentu nemá smysl o samostatné existenci kmene dále hovořit. (cs)
- Die Picener (auch Picenter, Piceni) waren ein antikes Volk in Italien, das im 3. Jahrhundert v. Chr. in das Römische Reich aufging. (de)
- La picenoj – latine piceni - estis antikva popolo en Italio, kiu dum la 3-a jarcento a.K. estis finkonkerita de la Romia Imperio kaj integritia en la imperion, tiel ke la popolanoj estis politike, lingve kaj kulture romanigitaj. (eo)
- Los picenos fueron un pueblo itálico de lengua osco-umbra, históricamente ubicado en el milenio I a. C., en el territorio comprendido entre los ríos Foglia y Aterno a lo largo de una franja delimitada al oeste por los Apeninos y al este por las costas adriáticas, en la Italia central. El territorio piceno comprendía casi todo lo que actualmente son Las Marcas y la parte septentrional de Abruzos (territorio que comprende aproximadamente la actual provincia de Teramo y parte de la provincia de Pescara). Sufrieron en el siglo IV a. C. la invasión de los galos senones, que ocuparon la porción más septentrional (Ager Gallicus) de su territorio. Los picenos entraron más tarde en la órbita de la República romana y fueron inducidos por la evidente supremacía del ejército romano a unirse en una alianza con Roma, aceptando una condición de clara subordinación. Conservaron cierto grado de autonomía interna hasta que, a partir del siglo III a. C., con la batalla de Sentino (295 a. C.), se avivó el proceso de romanización del pueblo, incorporándose a la estructura político-cultural de Roma. (es)
- Pizenoar (antzinako grezieraz: Πίκεντες, Πικεντῖνοι) iparraldeko Adriatikoko kostaldean, Pizenon, bizi zen erromatarren aurreko herria izan zen. K.a. IV. mendean galiar senoneek okupatuak izan ziren, iparraldeko zatia bereganatu zutenak. Erromatar Errepublikan pizenoarrek Erromarekin bat egin zuten, nolabaiteko autonomia mantenduz. Baina (K.a. 295) eta gero, erromanizazio berpiztu zen. (eu)
- The name Picentes or Picentini refers to the population of Picenum, on the northern Adriatic coastal plain of ancient Italy. Their endonym, if any, is not known for certain. There is linguistic evidence that the Picentini comprised two different ethnicities: a group known to scholars as the "South Picenes" (or South Picenians) were an Italic tribe, while the "North Picenes" (or North Picenians) appear to have had closer links to non-Italic peoples. Usage of the toponym Picenum depends on the time period. The region between the Apennines and the Adriatic Sea south of Ancona was in Picenum during the entire early historic period. Between Ancona and Rimini to the north the population was multi-ethnic. In the Roman Republic it was Gallia Togata, but the Gauls were known to have combined or supplanted earlier populations. The ager Gallicus, as it was called, was considered both Gaul and Picenum. Under the Roman Empire the coast south of Rimini was united or reunited with the country south of Ancona as Picenum. By then the only language spoken was Latin. From Ancona southward a language of the Umbrian group was spoken, today called South Picene. It is attested mainly in inscriptions. Umbrian was an Italic language. North of Ancona around Pesaro a non-Italic language, written in a version of the Old Italic script, is attested by four inscriptions (three of which are very brief); this has been termed, for convenience, North Picene. Both the meaning of the inscriptions and the relationship of North Picene to other languages remain unknown. There is phonological evidence that it was linked more closely to the Indo-European language family (than to, for example, Etruscan). Some authors have referred to North Picene as simply "Picene" – under a hypothesis that it represents the original language across Picenum, although there is as yet no evidence for this. (en)
- Suku Pikenum (bahasa Latin: Picentes atau Picentini; bahasa Yunani Kuno: Πίκεντες, Πικεντῖνοι) merupakan nama serapan bahasa Latin untuk menyebut penduduk yang menempati Pikenum, di pesisir Adriatik di Italia kuno. Tidak diketahui nama endonim mereka. Terdapat bukti linguistik bahwa Pikenum sebenarnya terdiri dari dua suku yang berbeda: kelompok yang oleh para sarjana dikenal sebagai "Pikenum Selatan" merupakan bagian dari Suku Italik, sedangkan "Pikenum Utara" sepertinya bukan penutur bahasa Italik. (in)
- Les Picentes, Picènes, Picentins ou Picéniens furent des peuples italiques vivant dans le Picénum, sur la côte de la mer Adriatique du IXe siècle av. J.-C. au IIIe siècle av. J.-C., et dont un rameau d'origine sabine fut détaché des Picentins de l’Adriatique par les Romains, pour être transféré en Campanie sur la côte de la mer Tyrrhénienne. L'art de la guerre tient une place prépondérante chez les Picentes. Il semble qu'il y ait eu une activité mercenaire importante. Pour preuves, les fouilles archéologiques ont révélé la présence de nombreuses armes variées. (fr)
- I Piceni o Picenti erano un antico popolo italico che dal IX al III secolo a.C. visse nel territorio compreso tra i fiumi Foglia e Aterno, delimitato ad ovest dall'Appennino e a est dalle coste adriatiche. Il territorio piceno comprendeva quindi tutte le odierne Marche e la parte settentrionale dell'Abruzzo. Secondo l'etnogenesi tradizionale il popolo piceno ebbe origine da una primavera sacra e dall'alta Sabina si diffuse nel versante adriatico, con la guida del totem del picchio; per questo motivo, in epoca contemporanea, come stemma delle Marche fu scelto il picchio verde. La diffusione della civiltà picena segna il passaggio dall'Età del Bronzo a quella del Ferro, nonché il passaggio alla Storia, con l'introduzione della scrittura. Le testimonianze lasciate da questa civiltà sono molto ricche e fortemente caratterizzate, specie nella scultura, anche monumentale, nell'arte figurativa, che presenta una notevole fantasia nelle figure ed una tendenza all'astrattismo, nell'originalità delle forme della ceramica, nell'abbondante uso dell'ambra, nella grande varietà di armi, nei vistosi corredi femminili. La lingua della maggior parte delle iscrizioni è italica ed è detta lingua picena meridionale o semplicemente lingua picena; in quattro iscrizioni è attestata invece l'enigmatica lingua di Novilara. Nel IV secolo a.C. i Piceni subirono l'invasione dei Galli Sénoni, che occuparono la porzione settentrionale del loro territorio, che poi infatti assunse il nome di Ager Gallicus o Ager Gallicus Picenus. Conservarono comunque la loro autonomia e nel III secolo a.C. si allearono con i romani nella Battaglia del Sentino (295 a.C.). Dopo tale battaglia, vinta dalla coalizione romana, si avviò un processo di romanizzazione del popolo, che entrò gradualmente nell'orbita della Repubblica romana. In seguito alla guerra picentina, scoppiata in seguito all'espandersi progressivo e inarrestabile di Roma nel territorio piceno, il popolo fu inquadrato nelle strutture politico-culturali di Roma. (it)
- Picenowie lub Picentowie – jedno z plemion italskich, które od dziewiątego do trzeciego wieku p.n.e. zamieszkiwało terytorium między rzekami Foglia i Aterno, graniczący od zachodu z Apeninami, a od wschodu z brzegami Adriatyku. Terytorium Piceno obejmowało cały współczesny region Marche i najbardziej wysuniętą na północ część Abruzji. Według tradycyjnej etnogenezy lud Picenów wywodzi się ze święta wiosny, w czasie którego z plemienia Sabinów, zamieszkującego środkową część Półwyspu Apenińskiego, w kierunku Adriatyku wyruszyła grupa młodzieży niosąc totem zielonego dzięcioła; z tego powodu współcześnie zielony dzięcioł został wybrany godłem regionu Marche. Termin Piceni jest znany ze starożytnych źródeł greckich i łacińskich. Znaczenie etnonimu to „ci od dzięcioła”, etymologicznie powiązane z łacińskim słowem picus (dzięcioł). (pl)
- Picener, ibland även picenter, var ett italiskt folk som bodde i Picenum i Marche och norra Abruzzo. Området sträckte sig mellan floden Foglia, floden Aterno, västra Apenninerna och Adriatiska havet. De talade ett italiskt språk besläktat med umbriskan och oskiskan. Jordbruket var utvecklat bland picenerna som bodde i bördiga dalar. Picenerna var kända för sin produktion av vindruvor, äpplen, päron, oliver och mjöl. Utöver jordbruket bedrev man också jakt och fiske. Viktiga hantverk var metallbearbetning, keramik och textilier. Picenums geografiska placering gjorde det till ett viktigt handelscentrum. Viktiga handelsvaror var keramik, vapen, smycken och bärnsten. Picenernas gudar var förmodligen direkt relaterade till krig och det jordbrukssamhälle picenerna levde i. Ankan tycks ha haft en särställning som symbol för den avlidnes själ. Man har funnit ett fåtal av picenernas kultplatser. Den viktigaste av dessa är helgedomen till gudinnan nära Cupra Marittima. Man förmodar att många religiösa ritualer genomfördes utomhus långt från bebodda områden. Det är inte känt exakt när picenerna bosatte sig i området. Däremot står det klart att folkgruppen följde Tronto-dalen och Norica-bäckenet. Därefter spred de sig över hela Picenum. Deras huvudsäte blev staden Asculum och deras viktigaste helgedom uppfördes i Cupra Maritima. En annan stad var Cluana. År 299 f.Kr. nådde gallerna områden norr om Tibern. För att stoppa gallernas intrång i Picenum ingick picenerna en allians med Rom och förstärkte sin diplomatiska och militära ställning i förhållande till Pretuziano, som var allierade med samniterna. Några år senare försökte samniterna engagera picenerna i det som senare skulle kallas det tredje samnitiska kriget. Picenterna förblev lojala med sina allierade romarna. Det avgörande slaget stod 295 f.Kr. i slaget vid Sentinum i Umbrien. Rom nådde 295 f.Kr. adriatiska havet och erövrade området Pretuziano, söder om Picentum. Picenerna tillät den romerska armén fick passera Picentum, vilket ledde till att gallerna erövrades och att Picentum mot norr kom att gränsa mot romarriket. Picenerna bröt sin allians med Rom 269 f.Kr. och gjorde därigenom indirekt uppror mot romarriket. Staden Asculum var ledande i upproret som slogs ned 269 f.Kr. och 268 f.Kr.. Romarna lät deportera en del picener och andra romaniserades. År 268 f.Kr. erhöll de picenska städerna medborgarskap utan romersk rösträtt för att senare få romerskt medborgarskap med rösträtt 241 f.Kr.. Detta gällde dock ej Ascoli Piceno som blev foederato. Några italiska folk, , picener, samniter, marruciner, vestiner, peligner, frentaner, praetutiier och hirpiner gjorde revolt mot Rom 91 f.kr. Revolten gick under namnet bundsförvantskriget. De ville få ökade rättigheter som romerska medborgare. Revolten bröt ut i Asculum då hela den romerska befolkningen i staden mördades. De revolterande italiska folken slöt sig samman kring Corfinium som huvudstad. Under kriget kom romarna bland annat att belägra Acoli, som föll den 17 november 89 f.Kr. Belägringen av Asculum blev slutpunkt för bundsförvantkriget som ledde till att medborgarskapet utvidgades till att omfatta alla fria män. I och med det förstärktes romaniseringen av picenerna.
* Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från italienskspråkiga Wikipedia. (sv)
- Picentinos ou picentes (em latim: Picentes ou Picentini; em grego clássico: Πίκεντες ou Πικεντῖνοι) são exônimos latinos usados para definir o povo que habitava a região do Piceno, no norte da planície litorânea do mar Adriático, na antiga Itália. O endônimo, se é que existia, bem como o idioma deste povo, não são conhecidos com clareza. A definição de Piceno depende do período histórico. A região situada entre os Apeninos e o mar Adriático ao sul de Ancona (originalmente uma colônia grega foi conhecida como tal durante todo o início do período histórico. Entre Ancona e Rimini, ao norte, a população era multiétnica. Durante a República Romana a área ficou conhecida como "Gália Togada" (Gallia Togata), porém sabe-se que os gauleses teriam se misturado ou deslocado populações anteriores da região. O Campo Gálico, como era conhecido, era considerado território tanto gaulês quanto piceno. Sob o Império Romano a faixa litorânea ao sul de Rimini foi unida (ou reunida) com os territórios ao sul de Ancona, até Piceno; naquela altura o único idioma falado ali já era o latim. Ao sul de Ancona um idioma do grupo úmbrio era falado, conhecido atualmente como , conhecido apenas através de inscrições. O úmbrio era uma língua itálica. A norte de Ancona, por volta de Pesaro, a existência de um idioma totalmente diferente foi evidenciada por quatro inscrições, das quais apenas uma tem um tamanho considerável, e que foi chamada, por conveniência, de ; é um idioma do qual pouco se conhece, considerado uma língua isolada. Algumas teorias sugerem que poderia representar o idioma falado originalmente em todo o Piceno ao sul de Rimini. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Die Picener (auch Picenter, Piceni) waren ein antikes Volk in Italien, das im 3. Jahrhundert v. Chr. in das Römische Reich aufging. (de)
- La picenoj – latine piceni - estis antikva popolo en Italio, kiu dum la 3-a jarcento a.K. estis finkonkerita de la Romia Imperio kaj integritia en la imperion, tiel ke la popolanoj estis politike, lingve kaj kulture romanigitaj. (eo)
- Pizenoar (antzinako grezieraz: Πίκεντες, Πικεντῖνοι) iparraldeko Adriatikoko kostaldean, Pizenon, bizi zen erromatarren aurreko herria izan zen. K.a. IV. mendean galiar senoneek okupatuak izan ziren, iparraldeko zatia bereganatu zutenak. Erromatar Errepublikan pizenoarrek Erromarekin bat egin zuten, nolabaiteko autonomia mantenduz. Baina (K.a. 295) eta gero, erromanizazio berpiztu zen. (eu)
- Suku Pikenum (bahasa Latin: Picentes atau Picentini; bahasa Yunani Kuno: Πίκεντες, Πικεντῖνοι) merupakan nama serapan bahasa Latin untuk menyebut penduduk yang menempati Pikenum, di pesisir Adriatik di Italia kuno. Tidak diketahui nama endonim mereka. Terdapat bukti linguistik bahwa Pikenum sebenarnya terdiri dari dua suku yang berbeda: kelompok yang oleh para sarjana dikenal sebagai "Pikenum Selatan" merupakan bagian dari Suku Italik, sedangkan "Pikenum Utara" sepertinya bukan penutur bahasa Italik. (in)
- Les Picentes, Picènes, Picentins ou Picéniens furent des peuples italiques vivant dans le Picénum, sur la côte de la mer Adriatique du IXe siècle av. J.-C. au IIIe siècle av. J.-C., et dont un rameau d'origine sabine fut détaché des Picentins de l’Adriatique par les Romains, pour être transféré en Campanie sur la côte de la mer Tyrrhénienne. L'art de la guerre tient une place prépondérante chez les Picentes. Il semble qu'il y ait eu une activité mercenaire importante. Pour preuves, les fouilles archéologiques ont révélé la présence de nombreuses armes variées. (fr)
- Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes ) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum. Per l'amenaçadora proximitat dels gals a Roma, aquests van buscar l'aliança dels picens i la va obtenir el 299 aC en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picentins. La llarga pau va fer esdevenir el Picenum un dels districtes més poblats d'Itàlia. El país fou ocupat militarment pels cònsols Semproni Sop i Appi Claudi en una sola campanya el 268 aC. (ca)
- Picenové (latinsky: Picentes nebo Picentini) byl kmen žijící v předřímské době na severu Apeninského poloostrova u jadranského pobřeží. Především lingvistické teorie nicméně tvrdí, že nešlo o kmen jednoho etnického původu, předpokládá se totiž, že jižní část Picenů byla italického původu, severní asi spíše neitalického. Jižní Picenové mluvili jazykem blízkým umbrijštině, severní jazykem neznámým - dochovaly se z něj čtyři nápisy, které ale nebyly nikdy rozluštěny a byly připsány hypotetickému jazyku "severní picenština", jehož vztah k ostatním jazykům je ovšem nejasný, a tudíž i otázka etnická zůstává zatemněna. Jisté indicie svědčí, že byl spíše indoevropským, ale i to je předmětem sporů. Obě části populace byli spojeny až za Římské republiky, tehdy již ovšem celá oblast mluvila latinsky, (cs)
- Los picenos fueron un pueblo itálico de lengua osco-umbra, históricamente ubicado en el milenio I a. C., en el territorio comprendido entre los ríos Foglia y Aterno a lo largo de una franja delimitada al oeste por los Apeninos y al este por las costas adriáticas, en la Italia central. El territorio piceno comprendía casi todo lo que actualmente son Las Marcas y la parte septentrional de Abruzos (territorio que comprende aproximadamente la actual provincia de Teramo y parte de la provincia de Pescara). (es)
- The name Picentes or Picentini refers to the population of Picenum, on the northern Adriatic coastal plain of ancient Italy. Their endonym, if any, is not known for certain. There is linguistic evidence that the Picentini comprised two different ethnicities: a group known to scholars as the "South Picenes" (or South Picenians) were an Italic tribe, while the "North Picenes" (or North Picenians) appear to have had closer links to non-Italic peoples. (en)
- I Piceni o Picenti erano un antico popolo italico che dal IX al III secolo a.C. visse nel territorio compreso tra i fiumi Foglia e Aterno, delimitato ad ovest dall'Appennino e a est dalle coste adriatiche. Il territorio piceno comprendeva quindi tutte le odierne Marche e la parte settentrionale dell'Abruzzo. Secondo l'etnogenesi tradizionale il popolo piceno ebbe origine da una primavera sacra e dall'alta Sabina si diffuse nel versante adriatico, con la guida del totem del picchio; per questo motivo, in epoca contemporanea, come stemma delle Marche fu scelto il picchio verde. (it)
- Picenowie lub Picentowie – jedno z plemion italskich, które od dziewiątego do trzeciego wieku p.n.e. zamieszkiwało terytorium między rzekami Foglia i Aterno, graniczący od zachodu z Apeninami, a od wschodu z brzegami Adriatyku. Terytorium Piceno obejmowało cały współczesny region Marche i najbardziej wysuniętą na północ część Abruzji. Termin Piceni jest znany ze starożytnych źródeł greckich i łacińskich. Znaczenie etnonimu to „ci od dzięcioła”, etymologicznie powiązane z łacińskim słowem picus (dzięcioł). (pl)
- Picentinos ou picentes (em latim: Picentes ou Picentini; em grego clássico: Πίκεντες ou Πικεντῖνοι) são exônimos latinos usados para definir o povo que habitava a região do Piceno, no norte da planície litorânea do mar Adriático, na antiga Itália. O endônimo, se é que existia, bem como o idioma deste povo, não são conhecidos com clareza. (pt)
- Picener, ibland även picenter, var ett italiskt folk som bodde i Picenum i Marche och norra Abruzzo. Området sträckte sig mellan floden Foglia, floden Aterno, västra Apenninerna och Adriatiska havet. De talade ett italiskt språk besläktat med umbriskan och oskiskan. Det är inte känt exakt när picenerna bosatte sig i området. Däremot står det klart att folkgruppen följde Tronto-dalen och Norica-bäckenet. Därefter spred de sig över hela Picenum. Deras huvudsäte blev staden Asculum och deras viktigaste helgedom uppfördes i Cupra Maritima. En annan stad var Cluana. (sv)
|
