Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Berriozar

Plantilla:Infotaula geografia políticaBerriozar
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 50′ 10″ N, 1° 40′ 17″ O / 42.836111111111°N,1.6713888888889°O / 42.836111111111; -1.6713888888889
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
CapitalBerriozar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.919 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.029,15 hab./km²)
Zona lingüísticamixta
Geografia
Part de
Superfície2,71 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud428 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Pamplona
Identificador descriptiu
Codi postal31013 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31903 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webberriozar.es Modifica el valor a Wikidata

Berriozar és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Ezkabarte, al nord-oest amb Berriobeiti (Aizoain), a l'est amb Berriobeiti (Artika) i al sud amb Pamplona.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
5 500 5 412 5 445 5 557 6 002 6 735 7 577 7 865 8 244 8 555 8 636
Sources: Berriozar i Institut d'Estadística de Navarra

Història

[modifica]

La primera notícia de la història de Berriozar, apareix en el Llibre de Rediezmo de 1268 cita expressament Berriozar amb 8 focs o cases, és a dir, unes 40 persones. No obstant això, és possible que abans del segle xiii existissin en l'actual terme de Berriozar algunes corralisses i algunes cases de llaurador que s'utilitzarien en períodes de tranquil·litat i s'abandonarien en èpoques de guerra, ja que la població es refugiava en el recinte emmurallat de la capital.

En un document de 1205 se cita el topònim Berrio, sense distinció encara de Berrio-plano, Berrio-suso o Berrio-zar, tots ells van formar juntament amb 8 llocs més part de la Cendea de Ansoáin que s'ha mantingut fins a 1991. Les males collites van fer que en 1389 el llauradors no podrien pagar els impostos al rei Carles II el dolent passant els seus béns a la propietat de Beltrán de Ezpeleta (Baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro).

L'últim baró d'Ezpeleta va ser Don Beltrán. Els títols de baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro van passar amb les seves possessions a la casa d'Ablitas, que va exercir la jurisdicció sobri Berriozar per mitjà d'un alcalde major nomenat per ells, i reelegido cada tres anys. Aquest dret jurisdiccional sobri Berriozar va romandre fins a 1815, any que el rei Ferran VII va incorporar totes les jurisdiccions a la seva corona. Durant el segle xix els pobles de la Comarca de Pamplona van sofrir les conseqüències de diverses guerres: la Guerra de la Independència (1808-1814), la del Trienni Constitucional (1820-1823), la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Van haver d'abastir als bàndols contendents i van sofrir les seves represàlies. D'altra banda, epidèmies de verola, còlera i altres malalties contagiosas van fer disminuir la població, el que va portar com a conseqüència un estancament demogràfic.

En contrast amb el segle anterior, el segle xx va suposar para Berriozar un canvi total. Durant els anys 60 i 70 del segle XX Berriozar va ser població receptora d'emigració, com la resta de la Comarca. En 1930 Berriozar tenia 177 habitants, 305 en l'any 1950, 3.166 en 1970: i 5.019 habitants en 1981:. L'augment de la població va suposar també un urbanístic amb la creació de nous barris en la part plana (Casc Nou i Zortzico) i el poble passa de ser un poble agrícola per a convertir-se en una zona residencial pròpia de l'Àrea metropolitana de Pamplona. Berriozar va ser un dels dotze pobles que va integrar la Cendea de Ansoáin fins que es va emancipar en 1991 i es va configurar com a municipi independent.

Política

[modifica]
Llista d'alcaldes
2007-2011 Francisco Javier Lasa Nafarroa Bai
2003-2007 Benito Rios Ochoa PSN-PSOE
2000-2003 Benito Rios Ochoa PSN-PSOE
1999-2000 José Manuel Goldarazena Euskal Herritarrok
1995-1999 José Luis Campo AMO
1991-1995 Alfonso Alonso PSN-PSOE

Abans d'esdevenir municipi, foren alcaldes o presidents de la Junta de Vintena del Concejo de Berriozar José Luis Campo de la candidatura AMO i José María Barrena i Estela Vasco, ambdós del PSN-PSOE.

Referències

[modifica]