Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Untzue

«Unzué» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Juan Carlos Unzué Labiana».
Plantilla:Infotaula geografia políticaUntzue
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 39′ 48″ N, 1° 37′ 12″ O / 42.66337141°N,1.61989336°O / 42.66337141; -1.61989336
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
CapitalUnzué-Untzue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població158 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,54 hab./km²)
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Part de
Superfície18,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud649 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad d'Olite
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Luis Irisarri Galar Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31396 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31238 Modifica el valor a Wikidata

Untzue (en basc, cooficialment en castellà Unzué) és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Monreal i Noain (Elortzibar), al sud amb Biurrun-Olcotz, Barasoain i Oloritz, a l'est amb Oricin i Echagüe i a l'oest amb Tiebas-Muru Artederreta.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
132 135 137 138 131 133 133 139 144 137 139
Fonts: Unzué<>Untzue i institut d'estadística de Navarra

Història

[modifica]

Untzue, amb la seva església de Santa María, figura en 1093 com a donada per Sanç Ramírez a l'abadia de Montearagón. Juntament amb altres llocs de la Valdorba va ser alliberat d'homicidis casuals en 1264 per Teobald II de Navarra. En 1335 les possessions de la corona a Untzue van ser lliurades en permuta als nobles Teresa Almoravid i Pero Ibáñez de Leet.

Durant la primera guerra carlina, el gener de 1835, Eraso atacà als liberals manats per Lorenzo, volent apoderar-se d'un comboi que aquestes duien de Tafalla a Pamplona. Els liberals aconsegueixen rebutjar-los causant als carlins 250 morts. En 1846 es va separar de la Valdorba. Fins a les reformes municipals de 1835-45 era governat, com la resta de la Valdorba, per l'alcalde de mercat de Pamplona.

Referències

[modifica]