Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Carlos Alcaraz Garfia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos Alcaraz Garfia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carlos Alcaraz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 2003 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
El Palmar (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaVillena Modifica el valor a Wikidata
FormacióFerrero Tennis Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes74 kg Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2018 Modifica el valor a Wikidata -
Patrimoni net estimat35.877.555 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Entrenat perJuan Carlos Ferrero Donat Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 203–52 Modifica el valor a Wikidata  180 Modifica el valor a Wikidata 1 (2023)
Tennis dobles 7–5 Modifica el valor a Wikidata 3 Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
X: carlosalcaraz Instagram: carlitosalcarazz Modifica el valor a Wikidata

Carlos Alcaraz Garfia (El Palmar, 5 de maig de 2003) és un tennista espanyol que va ser número 1 del rànquing ATP l'any 2022, l'home més jove d'assolir esta fita en la disciplina esportiva del tennis.[1]

En el seu palmarés té sis títols individuals, entre els quals en destaquen tres Grand Slam, l'US Open 2022, Wimbledon 2023 i Roland Garros 2024, i dos de categoria Masters. Va accedir al capdavant del rànquing individual l'ATP amb només 19 anys, fet que el va convertir en el tennista més jove en aconseguir-ho en categoria masculina.[2] El 2022 es va convertir en el primer tennista masculí espanyol en guanyar el torneig Miami Open pertanyent a l'World Tour Masters 1000 de l'ATP.[3]

Biografia

[modifica]

Carlos Alcaraz Garfia va néixer el 5 de maig de 2003, a El Palmar, Múrcia, Espanya, fill de Carlos Alcaraz González i Virginia Garfia Escandón. Té tres germans. Va començar a jugar a tennis en la Reial Societat Club de Camp de Múrcia, del qual el seu pare n'era director de l'acadèmia. Quan va començar a destacar en l'esport, va traslladar-se a Villena per entrenar a l'acadèmia esportiva Equelite JC Ferrero sota les ordres de l'extennista professional Juan Carlos Ferrero.[4]

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 4 (4−0)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 2022 US Open Casper Ruud 6−4, 2−6, 7−6(1), 6−3
Guanyador 2. 2023 Wimbledon Novak Đoković 1−6, 7−6(6), 6−1, 3−6, 6−4
Guanyador 3. 2024 Roland Garros Alexander Zverev 6−3, 2−6, 5−7, 6−1, 6−2
Guanyador 4. 2024 Wimbledon (2) Novak Đoković 6−2, 6−2, 7−6(4)

Jocs Olímpics

[modifica]

Individual

[modifica]
Any Campionat Oponent Resultat
2024 Jocs Olímpics, París, França Novak Đoković 6−7(3), 6−7(2)

Carrera professional

[modifica]

2023

[modifica]

El 7 de gener, Alcaraz va anunciar la seva retirada de l'Open d'Austràlia a causa d'una lesió als isquiotibials de la cama dreta que va patir mentre s'entrenava.[5] Després de finalitzar el torneig, va perdre el número 1 mundial a favor del campió Novak Đjoković.[6] Va mantenir el lloc durant un total de 20 setmanes.

En el seu primer torneig de tornada per a la temporada 2023 al Golden Swing de Sud-amèrica, Alcaraz va guanyar el seu setè títol a l'Open d'Argentina a Buenos Aires, derrotant al segon cap de sèrie Cameron Norrie. Es va convertir en el primer adolescent en guanyar l'esdeveniment.[7] Defensant el seu títol a l'Open de Rio, va aconseguir arribar a dues finals consecutives, i la seva desena en total com a adolescent empatat amb Jimmy Connors, Michael Chang i Lleyton Hewitt.[8] Alcaraz va derrotar el classificat xilè Nicolás Jarry per arribar a la final, on va tornar a jugar contra Cameron Norrie, però va perdre en tres sets.[9] Alcaraz també tenia previst jugar a Acapulco al febrer, però es va retirar abans del torneig després de patir una altra lesió als isquiotibials.[10]

Al Masters d'Indian Wells va aconseguir la victòria número 100 de la seva carrera, en derrotar el 31è cap de sèrie, Tallon Griekspoor, per assolir la quarta ronda, cosa que el va convertir en el segon jugador més ràpid en arribar a aquesta posició després de John McEnroe i més ràpid que els 3 Grans (Federer, Nadal i Đoković).[11][12] Va arribar a semifinals després de la retirada de Jack Draper i després de derrotar el vuitè cap de sèrie, Félix Auger-Aliassime.[13][14] En un partit anticipat, Alcaraz va derrotar a l'onzè cap de sèrie Jannik Sinner en sets consecutius per arribar a la final.[15][16] Va guanyar el vuitè títol de la seva carrera i el tercer de Masters 1000 sobre el cinquè cap de sèrie Daniil Medvedev, trencant la seva ratxa de 19 partits guanyats i convertint-se en el primer jugador a guanyar el torneig sense cedir un set des de Roger Federer el 2017. A més, es va convertir en el novè i més jove home en guanyar les dues etapes del Sunshine Double. Com a resultat, va tornar al número 1 mundial el 20 de març de 2023.[17]

A Miami, on Alcaraz era el defensor del títol, va arribar a les semifinals sense haver cedit un sol set, derrotant Facundo Bagnis, Dušan Lajović, Tommy Paul (16è cap de sèrie) i Taylor Fritz (9è cap de sèrie). Aquesta vegada va perdre contra el desè cap de sèrie Jannik Sinner en tres sets.[18] Va caure al núm. 2 de la classificació en no haver pogut defensar els punts del seu títol de l'any anterior.[19]

Alcaraz tenia previst jugar el Masters de Montecarlo la setmana següent, però es va retirar a causa d'una artritis posttraumàtica a la mà esquerra. Va començar la gira europea a terra batuda a l'Open de Barcelona, on era el campió defensor. Va derrotar Nuno Borges, Roberto Bautista i Alejandro Davidovich, Dan Evans a semifinals i Stéfanos Tsitsipàs a la final per defensar amb èxit el seu títol sense cedir un set. També va ser el tercer títol de la temporada. A l'Open de Madrid va guanyar el desè títol de la seva carrera en derrotar a la final a Jan-Lennard Struff i defensar amb èxit el seu títol. Alcaraz es va convertir en el sisè jugador més jove en assolir els 10 títols a l'Era Open.[20]

Alcaraz aixecant el trofeu de Wimbledon després de guanyar a Novak Djoković.

Al següent torneig sobre terra batuda, el Masters de Roma, Alcaraz es va guanyar l'oportunitat de fer-se amb el número 1 mundial amb només jugar el seu partit de segona ronda. Després de la victòria, va recuperar el primer lloc de Novak Djokovic. No obstant això, va ser derrotat a la següent ronda per Fabian Marozsan, número 135 del món, en sets consecutius.[21] A l'Open de França del 2023, Alcaraz va avançar a semifinals, però va ser derrotat per Novak Djokovic en quatre sets després de patir rampes al començament del tercer set. Djokovic va recuperar el número 1 del rànquing d'Alcaraz, després que aquest acabés guanyant el torneig.[22]

Al Queen's Club Championships, va aconseguir el primer títol de la seva carrera sobre herba, en vèncer en la final a l'australià Alex de Minaur en dos sets. La victòria en el torneig londinenc també el va tornar al número 1 mundial de la classificació.[23] Al Campionat de Wimbledon de 2023, com a primer cap de sèrie, va arribar a la final després de vèncer Jeremy Chardy, Alexandre Muller, Nicolas Jarry, Matteo Berrettini, Holger Rune i Daniil Medvedev. Alcaraz va derrotar Novak Djokovic en cinc sets a la final, posant fí a la ratxa de 34 victòries consecutives de Djokovic a Wimbledon i assegurant-se el número 1 de la classificació. Amb aquesta victòria, Alcaraz es va convertir en el segon jugador, després d'Andy Murray, a derrotar Djokovic a la final de Wimbledon.[24] A més, Alcaraz es va convertir en el primer jugador no pertanyent als “4 grans” (Federer, Nadal, Đoković i Murray) en guanyar Wimbledon des de la victòria de Lleyton Hewitt el 2002.[25]

Palmarès

[modifica]

Individual: 21 (16−5)

[modifica]
Llegenda
Grand Slams (4−0)
Jocs Olímpics Argent (1)
ATP Finals (0−0)
ATP World Tour Masters 1000 (5−1)
ATP World Tour 500 (5−2)
ATP World Tour 250 (2−1)
Títols per superfície
Dura (5−1)
Gespa (3−0)
Terra batuda (8−4)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyador 1. 25 de juliol de 2021 Umag, Croàcia Terra batuda Richard Gasquet 6−2, 6−2
Guanyador − 13 de novembre de 2021 Next Gen ATP Finals, Itàlia Terra batuda Sebastian Korda 4−3(5), 4−2, 4−2
Guanyador 2. 20 de febrer de 2022 Rio de Janeiro, Brasil Terra batuda Diego Schwartzman 6−4, 6−2
Guanyador 3. 3 d'abril de 2022 Miami, Estats Units Dura Casper Ruud 7−5, 6−4
Guanyador 4. 24 d'abril de 2022 Barcelona, Catalunya Terra batuda Pablo Carreño Busta 6−3, 6−2
Guanyador 5. 15 de maig de 2022 Madrid, Espanya Terra batuda Alexander Zverev 6−3, 6−1
Finalista 1. 24 de juliol de 2022 Hamburg, Alemanya Terra batuda Lorenzo Musetti 4−6, 7−6(6), 4−6
Finalista 2. 31 de juliol de 2022 Umag, Croàcia Terra batuda Jannik Sinner 7−6(5), 1−6, 1−6
Guanyador 6. 11 de setembre de 2022 US Open, Estats Units Dura Casper Ruud 6−4, 2−6, 7−6(1), 6−3
Guanyador 7. 19 de febrer de 2023 Buenos Aires, Argentina Terra batuda Cameron Norrie 6−3, 7−5
Finalista 3. 26 de febrer de 2023 Rio de Janeiro Dura Cameron Norrie 7−5, 4−6, 5−7
Guanyador 8. 19 de març de 2023 Indian Wells, Estats Units Dura Daniïl Medvédev 6−3, 6−2
Guanyador 9. 23 d'abril de 2023 Barcelona (2) Terra batuda Stéfanos Tsitsipàs 6−3, 6−4
Guanyador 10. 7 de maig de 2023 Madrid (2) Terra batuda Jan-Lennard Struff 6−4, 3−6, 6−3
Guanyador 11. 25 de juny de 2023 Londres, Regne Unit Gespa Alex de Minaur 6−4, 6−4
Guanyador 12. 16 de juliol de 2023 Wimbledon, Regne Unit Gespa Novak Đoković 1−6, 7−6(6), 6−1, 3−6, 6−4
Finalista 4. 20 d'agost de 2023 Cincinnati, Estats Units Dura Novak Đoković 7−5, 6−7(7), 6−7(4)
Guanyador 13. 17 de març de 2024 Indian Wells (2) Dura Daniïl Medvédev 7−6(5), 6−1
Guanyador 14. 9 de juny de 2024 Roland Garros, França Terra batuda Alexander Zverev 6−3, 2−6, 5−7, 6−1, 6−2
Guanyador 15. 13 de juliol de 2024 Wimbledon (2) Gespa Novak Đoković 6−2, 6−2, 7−6(4)
Finalista 5. 4 d'agost de 2024 Jocs Olímpics, París, França Terra batuda Novak Đoković 6−7(3), 6−7(2)
Guanyador 16. 2 d'octubre de 2024 Pequín, Xina Dura Jannik Sinner 6−7(6), 6−4, 7−6(3)

Períodes com a número 1

[modifica]
Núm. Predecessor Dates Successor Setmanes Acumulat
1. Daniïl Medvédev 12/09/2022 − 29/01/2023 Novak Đoković 20 20
2. Novak Đoković 20/03/2023 − 02/04/2023 Novak Đoković 2 22
3. Novak Đoković 22/05/2023 − 11/06/2023 Novak Đoković 3 25
4. Novak Đoković 26/06/2023 − 10/09/2023 Novak Đoković 11 36

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A 2R 3R A QF 0 / 3 7 – 3
Roland Garros Q1 3R QF SF G 1 / 4 18 – 3
Wimbledon NC 2R 4R G G 2 / 4 18 – 2
US Open A QF G SF 1 / 3 16 – 2
ATP Finals A A A SF 0 / 1 2 – 2
Total Victòries–Derrotes 1−1 32−17 57−13 65−12 162 – 43
Rànquing a final d'any 141 32 1 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El prodigi és número 1». l'Esportiu, 13-09-2022. [Consulta: 15 setembre 2022].
  2. ↑ Agustí, X. «Alcaraz tomba un ídol». L'Esportiu de Catalunya, 07-05-2022. [Consulta: 7 maig 2022].
  3. ↑ Heredia, Sergio. «“Vull guanyar un gran”» p. 34. La Vanguardia, 05-04-2022. [Consulta: 7 maig 2022].
  4. ↑ «Juan Carlos Ferrero será el nuevo coach de Carlos Alcaraz» (en castellà). Equelite.com, 07-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-04-12. [Consulta: 13 maig 2022].
  5. ↑ «Australian Open 2023: World No. 1 Carlos Alcaraz withdraws from Grand Slam tournament due to leg injury», 07-01-2023. Arxivat de l'original el 7 gener 2023. [Consulta: 7 gener 2023].
  6. ↑ «Djokovic Returns To No. 1, Mover Of Week». Association of Tennis Professionals, 30-01-2023. Arxivat de l'original el 8 febrer 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
  7. ↑ «Carlos Alcaraz Wins Buenos Aires Title in Season Debut». ATP Tour. Arxivat de l'original el 26 febrer 2023. [Consulta: 26 febrer 2023].
  8. ↑ @YoungTennisGuns. «Most ATP finals as a teenager in the Open era:», 26-02-2023. Arxivat de l'original el 7 març 2023.
  9. ↑ «Alcaraz Extends Perfect Season, Sets Norrie Rematch with Rio SF Comeback». ATP Tour. Arxivat de l'original el 26 febrer 2023. [Consulta: 26 febrer 2023].
  10. ↑ «Top seed Carlos Alcaraz out of Acapulco with hamstring strain». ESPN, 01-03-2023. Arxivat de l'original el 4 març 2023. [Consulta: 4 març 2023].
  11. ↑ «Carlos Alcaraz 'really proud' to reach milestone before Djokovic, Nadal and Federer», 15-03-2023. Arxivat de l'original el 15 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  12. ↑ «7 Key Matches In Alcaraz's Fast Path To 100 Wins». Association of Tennis Professionals, 14-03-2023. Arxivat de l'original el 14 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  13. ↑ «Alcaraz Moves Into Indian Wells QFs After Draper Retirement». Association of Tennis Professionals, 15-03-2023. Arxivat de l'original el 15 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  14. ↑ Berbok, John. «Carlos Alcaraz defeats Felix Auger-Aliassime for first time in four tries at Indian Wells», 17-03-2023. Arxivat de l'original el 25 març 2023. [Consulta: 25 març 2023].
  15. ↑ «SF Preview: Alcaraz, Sinner Renew Rivalry In Indian Wells». Association of Tennis Professionals, 17-03-2023. Arxivat de l'original el 24 març 2023. [Consulta: 25 març 2023].
  16. ↑ «CARLOS ALCARAZ SETS UP INDIAN WELLS FINAL WITH DANIIL MEDVEDEV AFTER BEATING JANNIK SINNER - 'YOU HAVE TO BEAT THE BEST'». Eurosport, 20-03-2023. [Consulta: 25 març 2023].
  17. ↑ «Alcaraz Wins Indian Wells, Returns To World No. 1». Association of Tennis Professionals, 20-03-2023. Arxivat de l'original el 20 març 2023. [Consulta: 20 març 2023].
  18. ↑ «Sinner Storms Back To Beat Alcaraz In Miami SF, Ending Spaniard's No. 1 Reign - Tennis», 01-04-2023. Arxivat de l'original el 3 abril 2023. [Consulta: 4 abril 2023].
  19. ↑ «Jannik Sinner wins the point of the year, then ends Carlos Alcaraz's hopes for a Sunshine Double», 01-04-2023. Arxivat de l'original el 2 abril 2023. [Consulta: 4 abril 2023].
  20. ↑ «Carlos Alcaraz Makes History with 10th Title | ATP Tour | Tennis». Arxivat de l'original el 8 maig 2023. [Consulta: 8 maig 2023].
  21. ↑ «Fabian Marozsan Beats Carlos Alcaraz in Rome Upset | ATP Tour | Tennis». Arxivat de l'original el 22 maig 2023. [Consulta: 22 maig 2023].
  22. ↑ «Djokovic beats cramping Alcaraz, into French final», 09-06-2023.
  23. ↑ Ingle, Sean. «Carlos Alcaraz wins Queen's and declares himself a 'favourite' for Wimbledon». The Guardian, 26-06-2023. [Consulta: 15 juliol 2023].
  24. ↑ «Stat of the Day: Carlos Alcaraz ends longest Centre Court winning streak for first Wimbledon title». [Consulta: 17 juliol 2023].
  25. ↑ Gharib, Anthony. «Carlos Alcaraz wins Wimbledon, denies Novak Djokovic record 24th Grand Slam singles title», 16-07-2023. [Consulta: 17 juliol 2023].
  26. ↑ «Alcaraz Wins Laureus Breakthrough Of The Year Award» (en anglès). ATP, 08-05-2023. [Consulta: 25 maig 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Alcaraz Garfia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Alcaraz_Garfia&oldid=34165128»