Guarino Guarini
 Gravat posterior a la seva mort.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Camillo Guarino Guarini 17 gener 1624 Mòdena (Ducat de Mòdena) |
| Mort | 6 març 1683 (59 anys) Milà (Imperi Espanyol) |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Sant Nicolau de Tolentino (1645–1647) San Silvestro al Quirinale (1639–1645) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, matemàtiques i arquitectura |
| Ocupació | arquitecte, enginyer, matemàtic, filòsof |
| Activitat | 1639 - 1683 |
| Ocupador | Ducat de Savoia (1666–1683) Església de Santa Anna la Reial (1662–1666) Església Santíssima Anunziata (1660–1662) Església de San Vincenzo (1649–1656) |
| Orde religiós | Teatins |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Guarino Guarini (Mòdena, 17 de gener de 1624 - Milà, 6 de març de 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del segle xvii.
Biografia
[modifica]Va ingressar, com els seus germans, molt jove a l'ode dels teatins i va estudiar entre 1639 i 1645 al convent dels teatins de Roma i els dos anys següents al de Venècia.[1] A continuació va estar a diferents convents teatins italians fins el 1657. Del període 1657-1660 no es coneix gran cosa i alguns investigadors especulen amb possibles estances a Portugal, Espanya o Praga.[2] Des de 1660 fins a 1662 va estar a Messina, construint l'església Santissima Anunziata[3] i entre 1662 i 1666 va estar a París, invitat pel cardenal Mazarino, construint la casa dels teatins de París, Santa Anna la Reial.[4] El 1666 es va traslladar a Torí per posar-se al servei del ducat de Savoia.[5]
Va ser alhora estudiós de les matemàtiques, professor de literatura i filosofia a Messina, i arquitecte del duc Carles Manuel II de Savoia. Va escriure una sèrie de llibres de matemàtiques i de filosofia natural, en llatí i en italià, entre els quals el seu Euclides adauctus[6] és un dels primers tractats de geometria descriptiva.
Va dissenyar un nombre molt gran d'edificis públics i privats a Torí, incloent palaus per al duc de Savoia, l'església real de Sant Llorenç (1666-1680), la major part de la capella de la Santissima Sindone (el sant sudari) (1688), incorporant treballs previs de Castellamonte, el Palazzo Carignano (1679-1685), i diversos edificis públics i eclesiàstics a Mòdena, Messina, Verona, Viena, Praga, Lisboa i París.[7]
Va rebre influència estilística de Borromini, i la seva tendència va ser heretada pel seu alumne, Filippo Juvarra, i l'alumne d'aquest, Bernardo Antonio Vittone.[8]
Fundà famoses escoles-internats a Venècia, Verona, Florència, Pàdua i finalment a Ferrara. Centres des d'on difongué el seu model d'humanista. Tingué entre els seus alumnes a Victorino da Feltre i Lionello d'Este. Fou el primer a dissenyar un pla orgànic d'educació que responia als valors del Renaixement. Prenent les llengües i la literatura clàssiques com a fonaments del seu programa adreçat a la formació humana.[9]
Obra escrita
[modifica]Va publicar els següents llibres:[10]
- 1660 La pietà triomfante, una tragicomèdia moral publicada a Messina.[3]
- 1665 Placita Philosophica, un tractat de filosofia natural publicat a París.[11]
- 1671 Euclides adauctus
- 1675 Compendio della sfera celeste
- 1676 Trattato de fortificatione
- 1678 Leges temporum et planetarum, un breu tractat de cosmologia que anticipa el seu posterior
- 1683 Coelestis Mathematicae
- 1686 Dissegni d' architettura civile et ecclesiastica
- 1737 Architettura civile, publicat de forma pòstuma.[12]
Obra arquitectònica
[modifica]- 1659(?) Santa Maria della Divina Providenca a Lisboa, destruïda el 1755 per un terratrèmol
- 1660 Església dels clergues de Somasca a Messina, projecte no realitzat
- 1661 Façada de Santissima Annunziata i palau teatí adjacent, a Messina, destruït el 1908 per un terratrèmol
- 1666 Sainte-Anne-la-Royale a París, demolida el 1823
- 1668 Capella del Sant Sudari a Torí
- 1668 Església Reial de San Lorenzo a Torí, remodelació total d'un edifici preexistent
- 1676 Castell de Racconigi
- 1678 Colegio dei Nobili de Torí (actual seu de l'Acadèmia de Ciències), tot i que la seva participació sembla que va ser matginal
- 1678 Santuario della Consolata a Torí, remodelació acabada per altres arquitectes
- 1679 San Filippo Neri de Torí, encàrrec que es va quedar en el paper
- 1679 Palau Carignano a Torí
Referències
[modifica]- ↑ Meek, 1989, p. 6-7.
- ↑ Meek, 1989, p. 12.
- ↑ 3,0 3,1 Meek, 1989, p. 19.
- ↑ Meek, 1989, p. 27.
- ↑ Meek, 1989, p. 41.
- ↑ Williams, 2009, p. 415-440.
- ↑ Fittipaldi, 2014, p. x-xx.
- ↑ Fittipaldi, 2014, p. 53.
- ↑ Agazzi, 1980, p. 48-49.
- ↑ McQuillan, 1992, p. 264-265.
- ↑ McQuillan, 1992, p. 86.
- ↑ Fittipaldi, 2014, p. xxix.
Bibliografia
[modifica]- Agazzi, Aldo. Historia de la filosofia y la pedagogia. Volumen 2 (en castellà). Marfil Editorial, 1980. ISBN 9788426802200.
- Fittipaldi, Graziela. Spazio, forma e struttura nelle architetture di Guarino Guarini (en italià). Gangemi Editore, 2014. ISBN 978-88-492-9848-2.
- McQuillan, James Patrick «Geometry and light in the architecture of Guarino Guarini» (en anglès). Apollo - University of Cambridge Repository, 1992. DOI: 10.17863/CAM.406.
- Meek, Harold Alan. Guarino Guarini and his architecture (en anglès). Yale University Press, 1989. ISBN 0-300-03989-1.
- Williams, Kim (editor) «Guarino Guarini - Volum dedicat» (en anglès). Nexus Network Journal, Vol. 11, Num. 3, 2009, pàg. 329-494. DOI: 10.1007/978-3-7643-8978-9. ISSN: 1590-5896.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guarino Guarini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Tolin, Risa. «Optical Illusion & Projection in Domes: A Study of Guarino Guarini's Santissima Sindone» (en anglès). Union College, 1998. [Consulta: 29 setembre 2024].
- Marconi, Nicoletta. «Guarini, Guarino» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2003. [Consulta: 29 setembre 2024].