Una jornada particular

Una jornada particular
Una giornata particolare
Fitxa
Direcció	Ettore Scola
Protagonistes	Sophia Loren; Marcello Mastroianni; John Vernon; Alessandra Mussolini; Françoise Berd; Vittorio Guerrieri; Adolf Hitler; Benito Mussolini
Producció	Carlo Ponti i Richard Hellman (en)
Dissenyador de producció	Luciano Ricceri
Guió	Maurizio Costanzo, Ruggero Maccari, Ettore Scola i Claude Fournier
Música	Armando Trovaioli
Fotografia	Pasqualino De Santis
Muntatge	Raimondo Crociani
Vestuari	Enrico Sabbatini
Distribuïdor	Massimo Vigliar i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Canadà i Itàlia
Estrena	1977
Durada	105 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Rodatge	Roma
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i cinema LGBT
Lloc de la narració	Roma
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1978); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1978); candidata internacional als Premis Oscar (1978) ;
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera (1977); Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1977) ;

Una jornada particular^[1] (títol original en italià: Una giornata particolare) és una pel·lícula italo-canadenca dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1977 i doblada al català.^[1]

Argument

En ple període feixista italià, assistim a la trobada de dos éssers que tot sembla separar. El país és en el seu 16è any de feixisme i viu un gir amb una fugida endavant: l'aliança amb Alemanya, lleis racials, declaració de guerra (referència històrica al 16 de maig de 1938). A Roma, el 6 maig de 1938, Hitler es troba amb Mussolini.

Tots els romans han deixat els seus habitatges per anar a la cerimònia. En un gran immoble, Antonietta, bona mare de família nombrosa (conforme a la doctrina mussoliniana: un marit d'allò més masclista i sis fills), és obligada de quedar-se a casa per ocupar-se de les tasques domèstiques mentre que realment hauria anat a veure el Duce com tothom. L'atzar la posarà en contacte amb un home sol que ha vist en un pis d'altra banda del pati. Es tracta de Gabriele, un intel·lectual homosexual que, per aquesta raó, ha estat exclòs de la ràdio nacional on era presentador i és amenaçat de deportació. Antonietta i Gabriele, sobre el fons de la retransmissió radiodifosa de l'exhibició militar que surt de casa de la conserge, s'enfrontaran en principi ideològicament abans de reconèixer-se en allò que els és comú i profunda solitud per finalment viure intenses emocions. Al final d'aquesta jornada particular, cadascú es trobarà de nou empresonat: la policia arresta Gabriele mentre que Antonietta, un cop ha tornat la família, se sotmetrà, com habitualment, al deure conjugal.^[2]

Repartiment

Sophia Loren: Antonietta
Marcello Mastroianni: Gabriele
John Vernon: Emanuele, el marit d'Antonietta
Françoise Berd: la conserge
Patrizia Basso: Romana
Tiziano De Persio: Arnaldo
Maurizio Di Paolantonio: Fabio
Antonio Garibaldi: Littorio
Vittorio Guerrieri: Umberto
Alessandra Mussolini: Maria Luisa
Nicole Magny: la filla de l'oficial

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis

Nominacions

1977. Palma d'Or al Festival de Cannes
1978. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1978. Oscar al millor actor per Marcello Mastroianni
1978. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Marcello Mastroianni

Al voltant de la pel·lícula^{[cal citació]}

Una jornada particular és sobretot coneguda pel treball de composició dels seus dos intèrprets principals. Sophia Loren interpreta una dona envellida abans d'hora, esgotada per la feina domèstica, mentre que Marcello Mastroianni s'aparta de la seva imatge de galant per interpretar el paper d'un homosexual.

La decoració de la residència, prou exigua perquè cadascú, i sobretot la conserge, pugui vigilar el seu vis-a-vis des de les seves finestres, contribueix a reforçar el sentiment d'opressió totalitària sofert pels personatges. La pel·lícula es beneficia d'un color amputat al màxim, al límit del blanc i negre. L'espai, tancat, estableix les tres unitats del teatre clàssic.

Destacar la presència, als crèdits d'aquesta pel·lícula antifeixista, d'Alessandra Mussolini (futura política, llavors adolescent), neta de Benito Mussolini però igualment neboda de Sophia Loren.

Frase famosa

Gabriele: «No és el llogater del sisè qui és antifeixista. És el feixisme qui és l'anti-llogater del sisè.»^{[cal citació]}

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Una jornada particular
↑ «Una giornata particolare». The New York Times.

[català-1] 1,0 ^1,1 Una jornada particular

[2] «Una giornata particolare». The New York Times.

[1]

[2]

Pel·lícules d'Ettore Scola
Llargmetratges	Se permettete parliamo di donne • La congiuntura • L'arcidiavolo • Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa? • Il commissario Pepe • Dramma della gelosia (tutti i particolari in cronaca) • Permette? Rocco Papaleo • La più bella serata della mia vita • Trevico-Torino - Viaggio nel Fiat-Nam • C'eravamo tanto amati • Lletjos, bruts i dolents • Signore e signori, buonanotte (co-regia) • Una jornada particular • I nuovi mostri • La terrazza • Passione d'amore • La Nuit de Varennes • La sala de ball • Maccheroni • La famiglia • Splendor • Che ora è • Il viaggio di Capitan Fracassa • Mario, Maria e Mario • Romanzo di un giovane povero • La cena • Competència deslleial • Gente di Roma • Che strano chiamarsi Federico
Curtmetratge	Thrilling (episodi) • Festival dell'Unità 1972 • Carosello per la campagna referendaria sul divorzio • I corti italiani
Documentals	Vorrei che volo • L'addio a Enrico Berlinguer (documental col·lectiu) • Un altro mondo è possibile (documental col·lectiu) • Lettere dalla Palestina (documental col·lectiu)

Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Foreign Film – Foreign Language 1949–1972	El lladre de bicicletes (1949) La Geneviève / La mujer de las camelias / Weg ohne Umkehr / Nijūshi no hitomi (1954) Kinder, Mütter und ein General / Curvas peligrosas / Kodomo no me / La paraula / Stella (1955) Vor Sonnenuntergang / To koritsi me ta mavra / Taiyo to bara / Guerra i pau / Valkoinen peura (1956) Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull / Tizoc: Amor indio / Kiiroi karasu (1957) L'Eau vive / Cesta duga godinu dana / Das Mädchen Rosemarie (1958) Wir Wunderkinder / Orfeu negre / Die Brücke / Kagi /Maduixes silvestres (1959) La veritat / La font de la donzella (1960) La ciociara (1961) Divorci a la italiana (1962) Mélodie en sous-sol (1963) Matrimonio all’italiana (1964) Giulietta dels esperits (1965) Un homme et une femme (1966) Vivre pour vivre (1967) Guerra i pau (1968) Z (1969) El passatger de la pluja (1970) HaShoter Azoulay (1971) Utvandrarna / Nybyggarna (1972)
Foreign Film 1973–1985	Der Fußgänger (1973) Secrets d'un matrimoni (1974) Lies My Father Told Me (1975) Cara a cara (1976) Una jornada particular (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) Tess (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) Fanny i Alexander (1983) Passatge a l'Índia (1984) La historia oficial (1985)
Foreign Language Film 1986–present	L'assalt (1986) La meva vida de gos (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Cinema Paradiso (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Farinelli, Il Castrato (1994) Els miserables (1995) Kolja (1996) Ma vie en rose (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Osama (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Vals Im Bashir (2008) Das weiße Band (2009) En un món millor (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La grande bellezza (2013) Leviatan (2014) Saul fia (2015) Elle (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Paràsits (2019) Minari: Història de la meva família (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)

Presentacions d'Itàlia al Premi Oscar a la Millor pel·lícula internacional
1947–1960	Sciuscià (1947) El lladre de bicicletes (1949) Au-delà des grilles (1950) La strada (1956) Les nits de la Cabiria (1957) I soliti ignoti (1958) La gran guerra (1959) Kapò (1960)
1961–1980	La nit (1961) Le quattro giornate di Napoli (1962) Fellini 8 ½ (1963) Ahir, avui i demà (1964) Matrimoni a la italiana (1965) La Battaglia di Algeri (1966) La Xina és a prop (1967) La ragazza con la pistola (1968) Satiricó (1969) Investigació sobre un ciutadà (1970) El jardí dels Finzi Contini (1971) Roma (1972) Amarcord (1974) Perfum de dona (1975) Pasqualino Settebellezze (1976) Una jornada particular (1977) I nuovi mostri (1978) Dimenticare Venezia (1979) Salto nel vuoto (1980)
1981–2000	Tre fratelli (1981) La notte di San Lorenzo (1982) E la nave va (1983) Mi manda Picone (1984) Maccheroni (1985) Notte d'estate con profilo greco, occhi a mandorla e odore di basilico (1986) La famiglia (1987) La llegenda del Sant Bevedor (1988) Cinema Paradiso (1989) Opere aperte (1990) Mediterraneo (1991) Nens robats (1992) Il grande cocomero (1993) Lamerica (1994) L'home de les estrelles (1995) La mia generazione (1996) Il testimone dello sposo (1997) La vida és bella (1998) Fuori del mondo (1999) I cento passi (2000)
2001–2020	L'habitació del fill (2001) Pinocchio (2002) Io non ho paura (2003) Le chiavi di casa (2004) La bestia nel cuore (2005) Nuovomondo (2006) La sconosciuta (2007) Gomorra (2008) Baaria (2009) La prima cosa bella (2010) Terraferma (2011) Cèsar ha de morir (2012) La grande bellezza (2013) El capital humà (2014) Non essere cattivo (2015) Foc al mar (2016) A Ciambra (2017) Dogman (2018) El traïdor (2019) Notturno (2020)
2021–present	È stata la mano di Dio (2021) Nostalgia (2022) Io capitano (2023)