casa

Potser volíeu: CASA, Casa, casà, casă

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈka.zə/, occidental /ˈka.za/
Rimes: -aza
Etimologia: Del llatí casa ‎(«cabana»), possiblement del protoindoeuropeu *kat- ‎(«enllaçar junt; cadena, xarxa») (comparar amb catēna ‎(«cadena»)) o bé del protoindoeuropeu *ket- ‎(«cabanya, refugi») (comparar amb l'anglès antic heaþor ‎(«confinament, tancament, presó») o amb el mazanderani ‎(kat, «mur»)), possiblement a través d'un manlleu d'una altra llengua indoeuropeau i no pas per herència, a causa de la presència de la -s- medial.^[1]

Nom

casa f. ‎(plural cases)

Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.
Edifici destinat a un ús especial, tant si és públic com privat.
Seu, nucli d'una activitat o entitat.
Conjunt de persones amb relacions familiars que viuen junts.
De casa bona.
Construcció destinada a servir de refugi.
Empresa o marca que la representa.
Aquest bolígraf és de la casa BZ.
Recer per a animals.
Closca de mol·luscos, tortugues, etc.
casella
Casa o casella d'una carta astral.
(balear) Cambra d'un edifici o casament
(pilota valenciana) Obertura d'un frontó de dalt que comunica els vestidors amb la pista de joc, utilitzada de vegades per a amagar-hi la pilota.

Sinònims

cas (en parlar salat)
edifici, immoble, casal, habitacle, habitatge, pis
domicili, residència, mansió
torre, xalet, vil·la
mas
firma
llar
casella

Derivats

Compostos i expressions

Compostos:
- Casa cuina: Habitatge elemental d'una sola planta o d'un sol pis.
- Casa barata: casa per a obrers.
- Casa bressol: Institució que atén als infants mentre els seus pares treballen.
- Casa comuna, consistorial o de la vila: Seu de l'Administració municipal.
- Casa d'infants orfes: Casa o hospici per a orfes.
- Casa de barrets: desgavell (també casa de putes, registre vulgar).
- Casa de barrets, de mala nota, de tolerància, de putes o de cites: prostíbul.
- Casa de colònies: Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, que normalment són de nens i joves i que disposa d’instal·lacions per activitats educatives i lúdiques.
- Casa de beneficència, misericòrdia o caritat: Edifici per a pobres.
- Casa de bojos: Edifici on són tancats els dements.
- Casa de correcció: Reformatori.
- Casa de cultura: Institució cultural en l'àmbit municipal.
- Casa de Déu: església.
- Casa de joc: Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs de l'atzar.
- Casa de la Vall: Casa del Consell de les Valls d'Andorra, bàsicament s'hi celebren reunions.
- Casa de maternitat: Hospital on les dones immediatament abans i després d'infantar troben acolliment i assistència.
- Casa de veïns o casa de pisos: Edifici on viuen diferents famílies en pisos o apartaments.
- Casa de salut: casa on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos.
- Casa de socors: Assistència mèdica per a accidentats.
- Casa apiari: Instal·lació per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los del fred, els furts, la destrucció...
- Casa de pagès o de camp: Casa que està situada a fora del poblat.
- Casa gran, casa de la ciutat, casa de la vila, casa del comú o casa del poble: ajuntament.
- Casa pairal: habitatge associat a una família perquè ha pertangut a pares o altres ascendents.
- A casa de: A la casa d'algú.
Expressions:
- Caure a algú la casa a sobre: Passar a viure amb tristesa, soledat...
- D'estar per casa: fet amb negligència, sense valor.
- Ser com a casa: estar còmode.
- Llençar la casa per la finestra: ser generós, gastar molt.
- Com una casa: per mostrar la importància o la grandària.
- Tenir la casa oberta: ser hospitalari.
- Ésser com de casa: Ser una persona que es considera d'una altra família.
- Ésser molt de casa: Que li agrada molt estar amb la família.
- Fer casa a part: Separar-se dels que vivien plegats.

Traduccions

Edifici destinat a l'habitatge

Abkhaz: аҩны ^(ab)
Afrikaans: huis ^(af)
Alemany: Haus ^(de) n.
Amhàric: ቤት ^(am)
Anglès: house ^(en)
Àrab: بَيْت ^(ar) m.
Armeni: տուն ^(hy) ‎(tun)
Assamès: ঘৰ ^(as)
Asturià: casa ^(ast) f.
Àzeri: ev ^(az)
Baixkir: өй ^(ba)
Basc: etxe ^(eu)
Belarús: дом ^(be) m. ‎(dom)
Bengalí: ঘর ^(bn)
Birmà: အိမ် ^(my)
Bretó: ti ^(br) m.
Búlgar: къ̀ща ^(bg) f. ‎(kaxta)
Castellà: casa ^(es) f.
Cebuà: balay ^(ceb)
Coreà: 집 ^(ko) ‎(jip)
Còrnic: chi ^(kw)
Cors: casa ^(co)
Danès: hus ^(da) n.
Escocès: hoose ^(sco)
Eslovac: dom ^(sk) m.
Eslovè: hiša ^(sl) f.
Esperanto: domo ^(eo)
Estonià: maja ^(et)
Feroès: hús ^(fo) n.
Finès: talo ^(fi)
Francès: maison ^(fr)
Friülà: cjase ^(fur)
Gaèlic escocès: taigh ^(gd) m.
Gagaús: ev ^(gag)
Gallec: casa ^(gl) f.
Gal·lès: tŷ ^(cy) m.
Grec: σπίτι ^(el) ‎(spiti)
Groenlandès: illu ^(kl) f.
Guaraní: oga ^(gn), ogapy ^(gn), róga ^(gn)
Gujarati: ઘર ^(gu)
Haussa: 'daki ^(ha)
Hawaià: hale ^(haw)
Hebreu: בַּיִת ^(he) m.
Hindi: घर ^(hi) m.
Hongarès: ház ^(hu) m.
Indonesi: rumah ^(id)
Irlandès: teach ^(ga) m.
Islandès: hús ^(is) n.
Italià: casa ^(it)
Japonès: 家 ^(ja)
Javanès: omah ^(jv)
Kazakh: үй ^(kk) ‎(üy/ui)
Khmer: ផ្ទះ ^(km)
Kurd: xanî ^(ku)
Laosià: ບ້ານ ^(lo)
Letó: māja ^(lv) f.
Lituà: namas ^(lt)
Llatí: domus ^(la) f., casa ^(la) f.
Llengua de signes catalana: CASA ^(csc)
Luxemburguès: Haus ^(lb)
Macedoni: куќа ^(mk) f.
Malai: rumah ^(ms)
Malaiàlam: വീട് ^(ml)
Malgaix: trano ^(mg)
Maltès: dar ^(mt) m.
Manx: çhagh ^(gv)
Maori: whare ^(mi)
Marathi: घर ^(mr) n.
Moksa: куд ^(mdf) n.
Mongol: байшин ^(mn)
Nàhuatl: calli ^(nah)
Navaho: kin ^(nv)
Neerlandès: huis ^(nl) n.
Nepalès: घर ^(ne)
Noruec (bokmål): hus ^(no) n.
Noruec (nynorsk): hus ⁽ⁿⁿ⁾ n.
Occità: ostal ^(oc) m., casa ^(oc) (gascó)
Osseta: хӕдзар ^(os)
Paixtu: کور ^(ps)
Persa: خانه ^(fa)
Polonès: dom ^(pl)
Portuguès: casa ^(pt)
Portuguès: casa ^(pt)
Retoromànic: chasa ^(rm) f.
Romanès: casă ^(ro)
Romaní: kher ^(rom)
Rus: дом ^(ru) ‎(dom)
Samoà: fale ^(sm)
Sard: domo ^(sc)
Sicilià: casa ^(scn) f.
Suahili: nyumba ^(sw)
Suec: hus ^(sv) n.
Tadjik: хона ^(tg)
Tagal: bahay ^(tl)
Tahitià: fare ^(ty)
Tai: บ้าน ^(th)
Tàmil: வீடு ^(ta)
Tàtar: йорт ^(tt)
Telugu: ఇల్లు ^(te)
Tibetà: ཁང་པ ^(bo)
Tigrinya: ቤት ^(ti)
Turc: ev ^(tr)
Turcman: öý ^(tk)
Tuvalià: fale ^(tvl)
Txec: dům ^(cs)
Ucraïnès: дім ^(uk) m. ‎(dim)
Udmurt: корка ^(udm)
Uigur: ئۆي ^(ug)
Urdú: گھر ^(ur) m.
Uzbek: hovli ^(uz)
Való: måjhon ^(wa)
Vènet: caxa ^(vec)
Vietnamita: nhà ^(vi)
Volapük: dom ^(vo)
Wolof: kër ^(wo)
Xinès: 屋 ^(zh) ‎(wū)
Zhuang: ranz ^(za)
Zulu: indlu ^(zu)

Verb

casa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de casar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb casar.

Miscel·lània

Síl·labes: ca·sa (2)
Anagrama: saca

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
casa. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: casa

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈka.sa/

Americà: alt /ˈka.s(a)/, baix /ˈka.sa/

Rimes: -asa
Etimologia: Del llatí casa.

Nom

casa f. ‎(plural casas)

casa

Miscel·lània

Síl·labes: ca·sa (2)

Gallec

Nom

casa f. ‎(plural casas)

casa

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.sa/

Nom

casa f. ‎(genitiu casae)

cabana, barraca, granja
en general, casa petita o rural

Relacionats

domus

Derivats

Asturià: casa
Castellà: casa
Català: casa
Cors: casa
Francès: case, chez

Gallec: casa
Italià: casa
Portuguès: casa
Romanès: casă
Sicilià: casa

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	casa	casae
Vocatiu	casa	casae
Acusatiu	casam	casās
Genitiu	casae	casārum
Datiu	casae	casīs
Ablatiu	casā	casīs

Occità

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.zo̞/

Nom

casa f. ‎(plural casas o cases [aranès])

(gascó) casa

Sinònims

ostal (llenguadocià)

Romanès

Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

casa

nominatiu i acusatiu definit singular de casă

↑ De Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Leiden, Boston, EUA: Brill, 2008 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 9789004167971.

[1] De Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Leiden, Boston, EUA: Brill, 2008 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 9789004167971.

[1]