Símbolos: características, sentido y proyección, 2019
Resum: Els símbols heràldics i vexilològics de la Ciutat i del Regne de Valéncia (hui, oficialmen... more Resum: Els símbols heràldics i vexilològics de la Ciutat i del Regne de Valéncia (hui, oficialment, Comunitat Valenciana) tenen històricament un orige comú, com comunes eren moltes de les institucions forals i com idèntics són el gentilici i el topònim. Este fet, que no representà ninguna dificultat en époques anteriors, ve suscitant des del sigle XX una polèmica més o manco larvada que dificulta la construcció d’un relat identitari sòlit per al conjunt del poble valencià. Una polèmica que, en particular, se manifesta en la prevenció o el prejuí d’un sector social cap a la bandera que, d’acort en el vigent Estatut d’Autonomia, representa a tots els valencians. L’autor analisa succintament des d’una perspectiva històrica l’evolució dels símbols vexilològics de la Ciutat i del Regne, i propon vies de superació definitiva de la controvèrsia entorn a la Senyera com a símbol compartit de tots els valencians.
Resumen: Los símbolos heráldicos y vexilológicos de la Ciudad y del Reino de Valencia (hoy, oficialmente, Comunitat Valenciana) tienen históricamente un origen común, como comunes eran muchas de las instituciones forales y como idénticos son el gentilicio y el topónimo. Este hecho, que no representó ninguna dificultad en épocas anteriores, viene suscitando desde el siglo XX una polémica más o menos larvada que dificulta la construcción de un relato identitario sólido para el conjunto del pueblo valenciano. Una polémica que, en particular, se manifiesta en la prevención o el prejuicio de un sector social hacia la bandera que, de acuerdo en el vigente Estatuto de Autonomía, representa a todos los valencianos. El autor analiza someramente desde una perspectiva histórica la evolución de los símbolos vexilológica de la Ciudad y del Reino, y propone vías de superación definitiva de la controversia en torno a la Senyera como símbolo compartido de todos los valencianos
Abstract: The heraldic and vexilological symbols of the City and the Kingdom of Valencia (today, officially, the Valencian Community, Comunitat Valenciana) historically have a common origin, as common were many of the institutions, and as identical are the name given to the people of the City and the Kingdom (Valencians) and their place name (Valencia). This fact, which did not represent any difficulty in earlier times, has been arousing since the 20th century a more or less latent controversy that hinders the construction of a solid identity story for the whole of the Valencian people. A controversy that, in particular, manifests itself in the prevention or prejudice of a social sector towards the flag that, according to the current Statute of Autonomy, represents all Valencians. The author briefly analyzes from a historical perspective the evolution of the vexillological symbols of the City and the Kingdom, and proposes ways of definitively overcoming the controversy regarding the Senyera as a symbol shared by all Valencians.
Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat de Valéncia., 2019
El llingüiste Lluís Fullana Mira (1871-1948) fon durant décades el principal referent d'autoritat... more El llingüiste Lluís Fullana Mira (1871-1948) fon durant décades el principal referent d'autoritat per a la llengua valenciana. Les normes de 1914, votades democràticament pels escritors de l'época i compilades per Fullana, foren, no obstant, ignorades per sectors contraris a la normativisació del valencià, atacades per la naixent ideologia catalanista, i desactivades per postures personalistes. En este treball s'analisa la concepció gramatical i filològica de Fullana i la seua repercussió real en la societat valenciana de les primeres décades del sigle XX.
El lingüista Lluís Fullana Mira (1871-1948) fue durante décadas el principal referente de autoridad para la lengua valenciana. Las normas de 1914, votadas democráticamente por los escritores de la época y compiladas por Fullana, fueron, sin embargo, ignoradas por sectores contrarios a la normativización del valenciano, atacadas por la naciente ideología catalanista, y desactivadas por posturas personalistas. En este trabajo se analiza la concepción gramatical y filológica de Fullana y su repercusión real en la sociedad valenciana de las primeras décadas del siglo XX.
The linguist Lluís Fullana Mira (1871-1948) was for decades the main authority reference for the Valencian language. The 1914 linguistic norms, democratically voted by the writers of the time and compiled by Fullana, were, however, ignored by sectors opposed to the standardization of Valencian, attacked by the nascent Catalanist ideology, and deactivated by personalist positions. In this work, the grammatical and philological conception of Fullana and its real repercussion in Valencian society in the first decades of the 20th century are analyzed.
L'autor analisa les diferents propostes de normativisació i classificació de la llengua valencian... more L'autor analisa les diferents propostes de normativisació i classificació de la llengua valenciana, els debats entorn a la seua consideració com a llengua o dialecte, i preveu uns possibles escenaris futurs. Una ampliació revisada d'este treball pot trobar-se en la seua obra "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià"? (Ed. Mosseguello, Valéncia, 2014)
The author analyzes the different proposals for the standardization and classification of the Valencian language, the debates around its consideration as a language or dialect, and foresees possible future scenarios. A revised extension of this work can be found in "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià?" (Does the linguistic norm of the Valencian language have a future"?) (Ed. Mosseguello, Valencia, 2014)
Sobre la llingüicitat de l'idioma valencià i la seua viabilitat futura, 2020
Resum: És comú trobar en certs círculs acadèmics que els arguments filològics que postulen l'inde... more Resum: És comú trobar en certs círculs acadèmics que els arguments filològics que postulen l'independència llingüística de la llengua valenciana són acusats de ser acientífics. Ademés, la possibilitat de construir un estàndart llingüístic més pròxim a les característiques vernàcules de les varietats valencianes ve considerant-se com a irracional o innecessari. En la finalitat de proporcionar arguments vàlits per al reconeiximent i la supervivència futura de la llengua valenciana, l'autor d'este treball examina els arguments actuals de la sociollingüística i a continuació els aplica a l'idioma valencià.
Resumen: Es común encontrar en ciertos círculos académicos que los argumentos filológicos que postulan la independencia lingüística de la lengua valenciana son acusados de ser acientíficos. Además, la posibilidad de construir un estándar lingüístico más cercano a las características vernáculas de las variedades valencianas viene considerándose como irracional o innecesario. Con el fin de proporcionar argumentos válidos para el reconocimiento y la supervivencia futura de la lengua valenciana, el autor de este trabajo examina los argumentos actuales de la sociolingüística y a continuación los aplica al idioma valenciano.
Abstract: It is common to find in certain academic circles that philological arguments positing the linguistic independence of the Valencian language are accused of being unscientific. Also, the possibility of construction of a linguistic standard closer to the vernacular characteristics of the Valencian varieties has been considered irrational or unnecessary. In order to provide valid arguments for the recognition and future survival of the Valencian language, the author of this work examines the current sociolinguistic arguments and then applies them to Valencian.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa i l'idioma valencià: el punt de vista dels valenciaparlants discriminats , 2018
Informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Ex... more Informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa. (versió en valencià)
La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa y el idioma valenciano: el punto de vista de los valencianohablantes discriminados, 2018
Informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de... more Informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa. (versión en castellano)
The European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe and the Valencian language: the point of view of the discriminated Valencian speakers, 2018
Report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the... more Report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe (english version).
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa i l’idioma valencià: el punt de vista dels valenciaparlants discriminats , 2018
Apèndix a l'informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al... more Apèndix a l'informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa.
Apéndice al informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa.
Appendix to the report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe.
Normative grammar of the Valencian language, written by the philological section of the Royal Aca... more Normative grammar of the Valencian language, written by the philological section of the Royal Academy of Valencian Culture. The writting committee was formed by Bernat Arlandis, Marta Lanuza, Miquel Àngel Lledó (editor in chief), Voro López (director of the philological section) and Òscar Rueda (coordinator).
Aproximació al món de la construcció en l'etapa foral, moderna i contemporànea en el Regne de Val... more Aproximació al món de la construcció en l'etapa foral, moderna i contemporànea en el Regne de Valéncia, aixina com al seu lèxic propi. Ponència en les XXI Jornades de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
Artícul divulgatiu sobre la denominació de la llengua valenciana en el seu context històric.
Art... more Artícul divulgatiu sobre la denominació de la llengua valenciana en el seu context històric.
Artículo divulgativo sobre la denominación de la lengua valenciana en su contexto histórico.
Informative article on the denomination of the Valencian language in its historical context.
Historiadors, cronistes i dietaristes valencians, 2017
El autor expone una visión divulgativa de las cuatro grandes crónicas medievales de la Corona de ... more El autor expone una visión divulgativa de las cuatro grandes crónicas medievales de la Corona de Aragón en su contexto histórico y lingüístico.
L'autor expon una visió divulgativa de les quatre grans cròniques migevals de la Corona d'Aragó en el seu context històric i llingüístic.
The author presents an informative vision of the four great medieval chronicles of the Crown of Aragon in their historical and linguistic context.
Resenya de l'estudi "La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà" (Lluís Fornés Pérez-Cos... more Resenya de l'estudi "La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà" (Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). L'autor analisa críticament la proposta de Fornés i la seua aplicació a la realitat actual de la llengua valenciana.
Review of the study "The Valencian language and the Occitan-Roman diasystem" (La llengua valenciana i el diasistema occtiano-romà, Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). The author critically analyzes Fornés' proposal and its application to the current reality of the Valencian language.
Símbolos: características, sentido y proyección, 2019
Resum: Els símbols heràldics i vexilològics de la Ciutat i del Regne de Valéncia (hui, oficialmen... more Resum: Els símbols heràldics i vexilològics de la Ciutat i del Regne de Valéncia (hui, oficialment, Comunitat Valenciana) tenen històricament un orige comú, com comunes eren moltes de les institucions forals i com idèntics són el gentilici i el topònim. Este fet, que no representà ninguna dificultat en époques anteriors, ve suscitant des del sigle XX una polèmica més o manco larvada que dificulta la construcció d’un relat identitari sòlit per al conjunt del poble valencià. Una polèmica que, en particular, se manifesta en la prevenció o el prejuí d’un sector social cap a la bandera que, d’acort en el vigent Estatut d’Autonomia, representa a tots els valencians. L’autor analisa succintament des d’una perspectiva històrica l’evolució dels símbols vexilològics de la Ciutat i del Regne, i propon vies de superació definitiva de la controvèrsia entorn a la Senyera com a símbol compartit de tots els valencians.
Resumen: Los símbolos heráldicos y vexilológicos de la Ciudad y del Reino de Valencia (hoy, oficialmente, Comunitat Valenciana) tienen históricamente un origen común, como comunes eran muchas de las instituciones forales y como idénticos son el gentilicio y el topónimo. Este hecho, que no representó ninguna dificultad en épocas anteriores, viene suscitando desde el siglo XX una polémica más o menos larvada que dificulta la construcción de un relato identitario sólido para el conjunto del pueblo valenciano. Una polémica que, en particular, se manifiesta en la prevención o el prejuicio de un sector social hacia la bandera que, de acuerdo en el vigente Estatuto de Autonomía, representa a todos los valencianos. El autor analiza someramente desde una perspectiva histórica la evolución de los símbolos vexilológica de la Ciudad y del Reino, y propone vías de superación definitiva de la controversia en torno a la Senyera como símbolo compartido de todos los valencianos
Abstract: The heraldic and vexilological symbols of the City and the Kingdom of Valencia (today, officially, the Valencian Community, Comunitat Valenciana) historically have a common origin, as common were many of the institutions, and as identical are the name given to the people of the City and the Kingdom (Valencians) and their place name (Valencia). This fact, which did not represent any difficulty in earlier times, has been arousing since the 20th century a more or less latent controversy that hinders the construction of a solid identity story for the whole of the Valencian people. A controversy that, in particular, manifests itself in the prevention or prejudice of a social sector towards the flag that, according to the current Statute of Autonomy, represents all Valencians. The author briefly analyzes from a historical perspective the evolution of the vexillological symbols of the City and the Kingdom, and proposes ways of definitively overcoming the controversy regarding the Senyera as a symbol shared by all Valencians.
Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat de Valéncia., 2019
El llingüiste Lluís Fullana Mira (1871-1948) fon durant décades el principal referent d'autoritat... more El llingüiste Lluís Fullana Mira (1871-1948) fon durant décades el principal referent d'autoritat per a la llengua valenciana. Les normes de 1914, votades democràticament pels escritors de l'época i compilades per Fullana, foren, no obstant, ignorades per sectors contraris a la normativisació del valencià, atacades per la naixent ideologia catalanista, i desactivades per postures personalistes. En este treball s'analisa la concepció gramatical i filològica de Fullana i la seua repercussió real en la societat valenciana de les primeres décades del sigle XX.
El lingüista Lluís Fullana Mira (1871-1948) fue durante décadas el principal referente de autoridad para la lengua valenciana. Las normas de 1914, votadas democráticamente por los escritores de la época y compiladas por Fullana, fueron, sin embargo, ignoradas por sectores contrarios a la normativización del valenciano, atacadas por la naciente ideología catalanista, y desactivadas por posturas personalistas. En este trabajo se analiza la concepción gramatical y filológica de Fullana y su repercusión real en la sociedad valenciana de las primeras décadas del siglo XX.
The linguist Lluís Fullana Mira (1871-1948) was for decades the main authority reference for the Valencian language. The 1914 linguistic norms, democratically voted by the writers of the time and compiled by Fullana, were, however, ignored by sectors opposed to the standardization of Valencian, attacked by the nascent Catalanist ideology, and deactivated by personalist positions. In this work, the grammatical and philological conception of Fullana and its real repercussion in Valencian society in the first decades of the 20th century are analyzed.
L'autor analisa les diferents propostes de normativisació i classificació de la llengua valencian... more L'autor analisa les diferents propostes de normativisació i classificació de la llengua valenciana, els debats entorn a la seua consideració com a llengua o dialecte, i preveu uns possibles escenaris futurs. Una ampliació revisada d'este treball pot trobar-se en la seua obra "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià"? (Ed. Mosseguello, Valéncia, 2014)
The author analyzes the different proposals for the standardization and classification of the Valencian language, the debates around its consideration as a language or dialect, and foresees possible future scenarios. A revised extension of this work can be found in "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià?" (Does the linguistic norm of the Valencian language have a future"?) (Ed. Mosseguello, Valencia, 2014)
Sobre la llingüicitat de l'idioma valencià i la seua viabilitat futura, 2020
Resum: És comú trobar en certs círculs acadèmics que els arguments filològics que postulen l'inde... more Resum: És comú trobar en certs círculs acadèmics que els arguments filològics que postulen l'independència llingüística de la llengua valenciana són acusats de ser acientífics. Ademés, la possibilitat de construir un estàndart llingüístic més pròxim a les característiques vernàcules de les varietats valencianes ve considerant-se com a irracional o innecessari. En la finalitat de proporcionar arguments vàlits per al reconeiximent i la supervivència futura de la llengua valenciana, l'autor d'este treball examina els arguments actuals de la sociollingüística i a continuació els aplica a l'idioma valencià.
Resumen: Es común encontrar en ciertos círculos académicos que los argumentos filológicos que postulan la independencia lingüística de la lengua valenciana son acusados de ser acientíficos. Además, la posibilidad de construir un estándar lingüístico más cercano a las características vernáculas de las variedades valencianas viene considerándose como irracional o innecesario. Con el fin de proporcionar argumentos válidos para el reconocimiento y la supervivencia futura de la lengua valenciana, el autor de este trabajo examina los argumentos actuales de la sociolingüística y a continuación los aplica al idioma valenciano.
Abstract: It is common to find in certain academic circles that philological arguments positing the linguistic independence of the Valencian language are accused of being unscientific. Also, the possibility of construction of a linguistic standard closer to the vernacular characteristics of the Valencian varieties has been considered irrational or unnecessary. In order to provide valid arguments for the recognition and future survival of the Valencian language, the author of this work examines the current sociolinguistic arguments and then applies them to Valencian.
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa i l'idioma valencià: el punt de vista dels valenciaparlants discriminats , 2018
Informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Ex... more Informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa. (versió en valencià)
La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa y el idioma valenciano: el punto de vista de los valencianohablantes discriminados, 2018
Informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de... more Informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa. (versión en castellano)
The European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe and the Valencian language: the point of view of the discriminated Valencian speakers, 2018
Report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the... more Report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe (english version).
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa i l’idioma valencià: el punt de vista dels valenciaparlants discriminats , 2018
Apèndix a l'informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al... more Apèndix a l'informe elevat per les entitats Lo Rat Penat i Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa.
Apéndice al informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa.
Appendix to the report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe.
Normative grammar of the Valencian language, written by the philological section of the Royal Aca... more Normative grammar of the Valencian language, written by the philological section of the Royal Academy of Valencian Culture. The writting committee was formed by Bernat Arlandis, Marta Lanuza, Miquel Àngel Lledó (editor in chief), Voro López (director of the philological section) and Òscar Rueda (coordinator).
Aproximació al món de la construcció en l'etapa foral, moderna i contemporànea en el Regne de Val... more Aproximació al món de la construcció en l'etapa foral, moderna i contemporànea en el Regne de Valéncia, aixina com al seu lèxic propi. Ponència en les XXI Jornades de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.
Artícul divulgatiu sobre la denominació de la llengua valenciana en el seu context històric.
Art... more Artícul divulgatiu sobre la denominació de la llengua valenciana en el seu context històric.
Artículo divulgativo sobre la denominación de la lengua valenciana en su contexto histórico.
Informative article on the denomination of the Valencian language in its historical context.
Historiadors, cronistes i dietaristes valencians, 2017
El autor expone una visión divulgativa de las cuatro grandes crónicas medievales de la Corona de ... more El autor expone una visión divulgativa de las cuatro grandes crónicas medievales de la Corona de Aragón en su contexto histórico y lingüístico.
L'autor expon una visió divulgativa de les quatre grans cròniques migevals de la Corona d'Aragó en el seu context històric i llingüístic.
The author presents an informative vision of the four great medieval chronicles of the Crown of Aragon in their historical and linguistic context.
Resenya de l'estudi "La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà" (Lluís Fornés Pérez-Cos... more Resenya de l'estudi "La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà" (Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). L'autor analisa críticament la proposta de Fornés i la seua aplicació a la realitat actual de la llengua valenciana.
Review of the study "The Valencian language and the Occitan-Roman diasystem" (La llengua valenciana i el diasistema occtiano-romà, Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). The author critically analyzes Fornés' proposal and its application to the current reality of the Valencian language.
Uploads
Papers by Òscar Rueda
Una polèmica que, en particular, se manifesta en la prevenció o el prejuí d’un sector social cap a la bandera que, d’acort en el vigent Estatut d’Autonomia, representa a tots els valencians. L’autor analisa succintament des d’una perspectiva històrica l’evolució dels símbols vexilològics de la Ciutat i del Regne, i propon vies de superació definitiva de la controvèrsia entorn a la Senyera com a símbol compartit de tots els valencians.
Resumen: Los símbolos heráldicos y vexilológicos de la Ciudad y del Reino de Valencia (hoy, oficialmente, Comunitat Valenciana) tienen históricamente un origen común, como comunes eran muchas de las instituciones forales y como idénticos son el gentilicio y el topónimo. Este hecho, que no representó ninguna dificultad en épocas anteriores, viene suscitando desde el siglo XX una polémica más o menos larvada que dificulta la construcción de un relato identitario sólido para el conjunto del pueblo valenciano.
Una polémica que, en particular, se manifiesta en la prevención o el prejuicio de un sector social hacia la bandera que, de acuerdo en el vigente Estatuto de Autonomía, representa a todos los valencianos. El autor analiza someramente desde una perspectiva histórica la evolución de los símbolos vexilológica de la Ciudad y del Reino, y propone vías de superación definitiva de la controversia en torno a la Senyera como símbolo compartido de todos los valencianos
Abstract: The heraldic and vexilological symbols of the City and the Kingdom of Valencia (today, officially, the Valencian Community, Comunitat Valenciana) historically have a common origin, as common were many of the institutions, and as identical are the name given to the people of the City and the Kingdom (Valencians) and their place name (Valencia). This fact, which did not represent any difficulty in earlier times, has been arousing since the 20th century a more or less latent controversy that hinders the construction of a solid identity story for the whole of the Valencian people.
A controversy that, in particular, manifests itself in the prevention or prejudice of a social sector towards the flag that, according to the current Statute of Autonomy, represents all Valencians. The author briefly analyzes from a historical perspective the evolution of the vexillological symbols of the City and the Kingdom, and proposes ways of definitively overcoming the controversy regarding the Senyera as a symbol shared by all Valencians.
El lingüista Lluís Fullana Mira (1871-1948) fue durante décadas el principal referente de autoridad para la lengua valenciana. Las normas de 1914, votadas democráticamente por los escritores de la época y compiladas por Fullana, fueron, sin embargo, ignoradas por sectores contrarios a la normativización del valenciano, atacadas por la naciente ideología catalanista, y desactivadas por posturas personalistas. En este trabajo se analiza la concepción gramatical y filológica de Fullana y su repercusión real en la sociedad valenciana de las primeras décadas del siglo XX.
The linguist Lluís Fullana Mira (1871-1948) was for decades the main authority reference for the Valencian language. The 1914 linguistic norms, democratically voted by the writers of the time and compiled by Fullana, were, however, ignored by sectors opposed to the standardization of Valencian, attacked by the nascent Catalanist ideology, and deactivated by personalist positions. In this work, the grammatical and philological conception of Fullana and its real repercussion in Valencian society in the first decades of the 20th century are analyzed.
The author analyzes the different proposals for the standardization and classification of the Valencian language, the debates around its consideration as a language or dialect, and foresees possible future scenarios. A revised extension of this work can be found in "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià?" (Does the linguistic norm of the Valencian language have a future"?) (Ed. Mosseguello, Valencia, 2014)
Resumen: Es común encontrar en ciertos círculos académicos que los argumentos filológicos que postulan la independencia lingüística de la lengua valenciana son acusados de ser acientíficos. Además, la posibilidad de construir un estándar lingüístico más cercano a las características vernáculas de las variedades valencianas viene considerándose como irracional o innecesario. Con el fin de proporcionar argumentos válidos para el reconocimiento y la supervivencia futura de la lengua valenciana, el autor de este trabajo examina los argumentos actuales de la sociolingüística y a continuación los aplica al idioma valenciano.
Abstract: It is common to find in certain academic circles that philological arguments positing the linguistic independence of the Valencian language are accused of being unscientific. Also, the possibility of construction of a linguistic standard closer to the vernacular characteristics of the Valencian varieties has been considered irrational or unnecessary. In order to provide valid arguments for the recognition and future survival of the Valencian language, the author of this work examines the current sociolinguistic arguments and then applies them to Valencian.
Apéndice al informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de
Europa.
Appendix to the report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe.
Talks by Òscar Rueda
Artículo divulgativo sobre la denominación de la lengua valenciana en su contexto histórico.
Informative article on the denomination of the Valencian language in its historical context.
L'autor expon una visió divulgativa de les quatre grans cròniques migevals de la Corona d'Aragó en el seu context històric i llingüístic.
The author presents an informative vision of the four great medieval chronicles of the Crown of Aragon in their historical and linguistic context.
Book Reviews by Òscar Rueda
Review of the study "The Valencian language and the Occitan-Roman diasystem" (La llengua valenciana i el diasistema occtiano-romà, Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). The author critically analyzes Fornés' proposal and its application to the current reality of the Valencian language.
Una polèmica que, en particular, se manifesta en la prevenció o el prejuí d’un sector social cap a la bandera que, d’acort en el vigent Estatut d’Autonomia, representa a tots els valencians. L’autor analisa succintament des d’una perspectiva històrica l’evolució dels símbols vexilològics de la Ciutat i del Regne, i propon vies de superació definitiva de la controvèrsia entorn a la Senyera com a símbol compartit de tots els valencians.
Resumen: Los símbolos heráldicos y vexilológicos de la Ciudad y del Reino de Valencia (hoy, oficialmente, Comunitat Valenciana) tienen históricamente un origen común, como comunes eran muchas de las instituciones forales y como idénticos son el gentilicio y el topónimo. Este hecho, que no representó ninguna dificultad en épocas anteriores, viene suscitando desde el siglo XX una polémica más o menos larvada que dificulta la construcción de un relato identitario sólido para el conjunto del pueblo valenciano.
Una polémica que, en particular, se manifiesta en la prevención o el prejuicio de un sector social hacia la bandera que, de acuerdo en el vigente Estatuto de Autonomía, representa a todos los valencianos. El autor analiza someramente desde una perspectiva histórica la evolución de los símbolos vexilológica de la Ciudad y del Reino, y propone vías de superación definitiva de la controversia en torno a la Senyera como símbolo compartido de todos los valencianos
Abstract: The heraldic and vexilological symbols of the City and the Kingdom of Valencia (today, officially, the Valencian Community, Comunitat Valenciana) historically have a common origin, as common were many of the institutions, and as identical are the name given to the people of the City and the Kingdom (Valencians) and their place name (Valencia). This fact, which did not represent any difficulty in earlier times, has been arousing since the 20th century a more or less latent controversy that hinders the construction of a solid identity story for the whole of the Valencian people.
A controversy that, in particular, manifests itself in the prevention or prejudice of a social sector towards the flag that, according to the current Statute of Autonomy, represents all Valencians. The author briefly analyzes from a historical perspective the evolution of the vexillological symbols of the City and the Kingdom, and proposes ways of definitively overcoming the controversy regarding the Senyera as a symbol shared by all Valencians.
El lingüista Lluís Fullana Mira (1871-1948) fue durante décadas el principal referente de autoridad para la lengua valenciana. Las normas de 1914, votadas democráticamente por los escritores de la época y compiladas por Fullana, fueron, sin embargo, ignoradas por sectores contrarios a la normativización del valenciano, atacadas por la naciente ideología catalanista, y desactivadas por posturas personalistas. En este trabajo se analiza la concepción gramatical y filológica de Fullana y su repercusión real en la sociedad valenciana de las primeras décadas del siglo XX.
The linguist Lluís Fullana Mira (1871-1948) was for decades the main authority reference for the Valencian language. The 1914 linguistic norms, democratically voted by the writers of the time and compiled by Fullana, were, however, ignored by sectors opposed to the standardization of Valencian, attacked by the nascent Catalanist ideology, and deactivated by personalist positions. In this work, the grammatical and philological conception of Fullana and its real repercussion in Valencian society in the first decades of the 20th century are analyzed.
The author analyzes the different proposals for the standardization and classification of the Valencian language, the debates around its consideration as a language or dialect, and foresees possible future scenarios. A revised extension of this work can be found in "¿Té futur la normativa de l'idioma valencià?" (Does the linguistic norm of the Valencian language have a future"?) (Ed. Mosseguello, Valencia, 2014)
Resumen: Es común encontrar en ciertos círculos académicos que los argumentos filológicos que postulan la independencia lingüística de la lengua valenciana son acusados de ser acientíficos. Además, la posibilidad de construir un estándar lingüístico más cercano a las características vernáculas de las variedades valencianas viene considerándose como irracional o innecesario. Con el fin de proporcionar argumentos válidos para el reconocimiento y la supervivencia futura de la lengua valenciana, el autor de este trabajo examina los argumentos actuales de la sociolingüística y a continuación los aplica al idioma valenciano.
Abstract: It is common to find in certain academic circles that philological arguments positing the linguistic independence of the Valencian language are accused of being unscientific. Also, the possibility of construction of a linguistic standard closer to the vernacular characteristics of the Valencian varieties has been considered irrational or unnecessary. In order to provide valid arguments for the recognition and future survival of the Valencian language, the author of this work examines the current sociolinguistic arguments and then applies them to Valencian.
Apéndice al informe elevado por las entidades Lo Rat Penat y Real Acadèmia de Cultura Valenciana al Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de
Europa.
Appendix to the report submitted by the organizations Lo Rat Penat and Real Acadèmia de Cultura Valenciana to the Committee of Experts on the European Charter for Regional or Minority Languages of the Council of Europe.
Artículo divulgativo sobre la denominación de la lengua valenciana en su contexto histórico.
Informative article on the denomination of the Valencian language in its historical context.
L'autor expon una visió divulgativa de les quatre grans cròniques migevals de la Corona d'Aragó en el seu context històric i llingüístic.
The author presents an informative vision of the four great medieval chronicles of the Crown of Aragon in their historical and linguistic context.
Review of the study "The Valencian language and the Occitan-Roman diasystem" (La llengua valenciana i el diasistema occtiano-romà, Lluís Fornés Pérez-Costa, 2010). The author critically analyzes Fornés' proposal and its application to the current reality of the Valencian language.