Skip to main content

MONICA OLIVA POVEDA

Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Prehistòria, PhD

Independent Researcher, PhD Prehistory & Archaeology, Faculty Member

Followers

188

Following

160

Co-authors

55

Mentions

199

Public Views

Doctora en Història, menció en Arqueología Prehistòrica (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2015), Màster en Arqueología Prehistòrica (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2002), Llicenciatura en Història (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 1998) y Post-grau en Gestió Documental (Universitat Oberta de Catalunya-UOC, 2011). Especialitat de malacologia marina i determinació de traces tecnològiques i funcionals en objectes de malacologia marina, os, dent, banya.

PhD in History, specialy Prehistoric Archaeology (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2015), Master in Prehistoric Archeology (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2002), Degree in History (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 1998) and Postgraduate in Documentary Management (Universitat Oberta of Catalonia-UOC, 2011).
Specialist about marine malacology and determination in technological and functional traces in objects of marine malacology, bone, tooth, horn...

Docteur en histoire (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2015), Master en archéologie préhistorique (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 2002), diplôme en histoire (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, 1998) et troisième cycle en gestion documentaire (Universitat Oberta de Catalogne-UOC, 2011). Spécialité de malacologie marine et détermination de traces technologiques et fonctionnelles dans des objets de malacologie marine, os, dent, corne.

less

InterestsView All (51)

Uploads

Thesis by MONICA OLIVA POVEDA

Els ornaments personals del jaciment de Can Roqueta II Est. De la fi del V mil·lenni a inicis del II mil·lenni cal.ANE.

Treball de recerca de Tercer Cicle. Màster en Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Autònoma... more Treball de recerca de Tercer Cicle. Màster en Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els objectes personals d’ornamentació dels pobladors de Can Roqueta-II(Est) s’han documentat a estructures diverses i que provenen de contextes cronològics igualment diversos. Aquests ornaments personals es troben associats a individus o en estructures que feien una funció d’abocador o d’activitats diverses domèstiques. Les diferents matèries primeres que van utilitzar per la producció dels ornaments són bàsicament l’os, els minerals i la malacologia marina.

Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l’elaboració d’ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane) al nord-est de la península Ibèrica

Tesis Doctoral, PhD Thesis, 2015

L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de di... more L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic. [-]

Papers by MONICA OLIVA POVEDA

Los adornos personales de La Draga

Darreres troballes de la prehistòria recent a l'Alt Empordà. Dos assentaments a l'aire lliure : la Serra del Mas Bonet (Vilafant) i els Banys de la Mercè (Capmany)

El complex arqueològic de Can Roqueta: un poblat paradigmàtic del bronze inicial a la Depressió Prelitoral Catalana

Les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment arqueològic de Can Roqueta han ... more Les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment arqueològic de Can Roqueta han permèsdocumentar un notable assentament que presenta una forquilla cronològica que abasta, bàsicament, la primerameitat del II mil·lenni cal. BC, en un moment que ha estat definit com a bronze inicial. Les estructures documentades,sempre negatives, presenten una gran diversitat de rebliments, de tipologia i de funcionalitat, on l’úsfunerari pren un pes específic fonamental per entendre l’organització social i econòmica d’aquest assentamentde l’edat del bronze

Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l'elaboració d'ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane) al nord-est de la península Ibèrica

L'elaboracio d'aquesta tesi parteix de l'estudi de les estrategies de gestio i aprofi... more L'elaboracio d'aquesta tesi parteix de l'estudi de les estrategies de gestio i aprofitament de diverses materies primeres que es duia a terme per a la produccio d'ornaments personals en el si de les comunitats prehistoriques entre el VIe-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D'una banda s'han establert els morfo-tipus ornamentals i les materies primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; tambe s'han abordat els aspectes tecnologics de fabricacio dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l'analisi de traces d'us i context arqueologic, s'estableix la funcionalitat final per tal l'elaborar unes pautes interpretatives a nivell socio-economic de la presencia d'aquests items dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels seguents jaciments arqueologics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filua (Santa Perpetua de M...

Les sepultures de la Feixa del Moro

A inicis dels anys vuitanta, amb motiu de la realització del primer inventari general del patrimo... more A inicis dels anys vuitanta, amb motiu de la realització del primer inventari general del patrimoni arqueològic d’Andorra, es va documentar al paratge conegut com la Feixa del Moro, un sepulcre en cista que, per les seves característiques arquitectòniques i els materials recuperats a l’interior, s’adscrivia al neolític mitjà, també conegut com la cultura dels sepulcres de fossa (Bosch Gimpera 1919). Les intervencions posteriors realitzades en aquesta zona de muntanya van posar al descobert diverses estructures d’hàbitat i de producció, així com dues noves sepultures en cista. La magnitud de la troballa i l’aposta que va fer el director de les intervencions per impulsar anàlisis innovadores varen fer d’aquest jaciment arqueològic un dels referents més importants del neolític del nord-est peninsular vigent encara en l’actualitat. Trenta anys després, un equip pluridisciplinari, en el marc de diferents projectes d’investigació (HAR2011-23149, HAR2015-67323-C2-1/2-P, HAR2016-75201-P), ha analitzat i revisat nombrosos enterraments entre els quals es troba el jaciment de la Feixa del Moro. Amb aquest article, els integrants de l’estudi s’han proposat revisar i actualitzar tota la informació existent de la Feixa del Moro per garantir la coherència i el rigor d’aquestes dades en estudis futurs. Alhora es donen a conèixer els resultats de les darreres anàlisis realitzades per engrescar els investigadors a promoure nous estudis que ajudin a entendre les societats neolítiques. Així doncs, l’article té els objectius següents: 1. Revisar tota la informació existent. 2. Actualitzar les dades. 3. Presentar els nous resultats.Peer reviewe

Tombes à dalles néolithiques (cistes et chambres) du nord-est de la péninsule Ibérique : une vision historiographique et chronologique

EnglishEven though stone slab burials are well known in archaeological literature since the begin... more EnglishEven though stone slab burials are well known in archaeological literature since the beginning of the 20th century (mostly thanks to J. Vilaro, then M. Cura, J. Castany and Ll. Guerrero), they have been largely overlooked during this last decade. Even so, numerous graves have been discovered with parallels with other contemporary - or sub-contemporary- Neolithic burials in southern France, northern Italy or Switzerland. The scarce or null visibility of the burials, their deficient state of conservation, the lack of surveying projects and the alterations caused by soil movements in agro-pastoral areas can be the reason for the few discoveries of this kind of burial during the last few years. Neolithic communities selected specific spaces and territories to bury their dead and in particular at locations between 589 m and 747 m above sea level. They used stone slabs to build two types of tombs: (1) cistas, which are cist tombs, buried and sealed tightly by the four slabs that ma...

Coneixent les poblacions neolítiques de la Catalunya interior gràcies a les seves pràctiques funeràries

Dins de les "Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central (3es : 2014 : Roda de Ter, Catal... more

Caractérisation de l'outillage, des récipients et des ornements des sépultures de la culture des «Sepulcros de Fosa»

Une partie des analyses realisees et presentees dans ce travail a ete realisee dans fe cadre du p... more Une partie des analyses realisees et presentees dans ce travail a ete realisee dans fe cadre du projet «Aproximacion a las primeras comunidades neoliticas del NE peninsular a traves de sus practicas funerarias (HAR2011-23149) JJ» finance par le Ministere de f'Economie et de fa Competitivite du Gouvernement d'Espagne. Nous remercions egafement pour leur collaboration le Departament d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya et les differents musees que nous avons visites (Museu Diocesa i Comarcal de Solsona, Museu d'Historia de Sabadell, Museu Arqueologic de Barcelona y Girona, Vinseum de Vilafranca del Penedes, Museu de Manresa, Museu de Granollers,Patrimoni cultural d'Andorra). Patrimoni Cultural d'Andorra).

Que laissait-on dans les tombes neolithiques du nord-est de la Peninsule Iberique?

[EN] In this paper, we present the latest results and current on-going analysis of the Neolithic ... more [EN] In this paper, we present the latest results and current on-going analysis of the Neolithic grave goods associated with the communities that lived in the north-eastem Iberian Peninsula between the 5th and 4th millennia cal BC. Aspects such as raw materials, tool morphologies, artefact distributions, production techniques and the degree of tool degree are addressed from a multidisciplinary point of view.[FR] Dans cet article, nous proposons de présenter les derniers résultats de l'analyse du mobilier funéraire néolithique des communautés du nord-est de la Péninsule Ibérique enmtre le Ve et le IVe millénaire av. n-è. Des aspects comme la matière première, la forme des outils, la distribution des artefacts, les productions techiques et le degré d'utilisation des outils seront abordés d'un point de vue pluridisciplinaire.Peer Reviewe

The time of callaïs: radiocarbon dates and Bayesian chronological modelling

Research on the provenance of rare green stone materials has produced new insights into the value... more Research on the provenance of rare green stone materials has produced new insights into the value systems of societies in western and central Europe between the 6th and 3rd millennia cal BC. This contribution presents the results of a Bayesian statistical analysis of 406 current available radiocarbon results from variscite and turquoise (callais) contexts in Europe, along with the results of provenance analyses, undertaken to investigate the fine-grained temporal pattern for the exploitation, circulation and deposition of callais artifacts.

The use of marine shell in Cingle Vermell and Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona, Spain), two prehistoric sites in the western Mediterranean. First approach

Technology, production and use of malacological ornaments and tools at the prehistoric site of Can Roqueta (Sabadell, Barcelona, Spain)

El jaciment neolític de la Feixa del Moro: revisió, noves dades i perspectives d'estudi

The excavations carried out from 1983 to 1985 on an Andorran hillside by the former Andorra Natio... more The excavations carried out from 1983 to 1985 on an Andorran hillside by the former Andorra National Artistic Heritage Archaeological Research Service revealed one of the most important Neolithic sites in the Pyrenees. Directed by Xavier Llovera, the excavations uncovered a settlement with two interesting features: 1) it was located in a high mountain area, and 2) the same place possessed numerous domestic and funerary structures. Both factors have made La Feixa del Moro a key site in the prehistory of both the Pyrenees and the western Mediterranean in general. Three decades later, a pluridisciplinary team has begun a careful review of the documentation, studied the human remains and artefacts in the graves, carried out several forms of biochemical analysis and obtained new radiocarbon determinations for the individuals exhumed in two of the three burials in stone boxes (or cists). The objective is a better understanding of the first farming communities that settled in the Pyrenees.

Elementos de adorno neolíticos de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca). Campañas de excavación 2011-2017

Recoge los contenidos presentados a II Congreso de Arqueologia y Patrimonio Aragones (CAPA)

Expected performance of the ATLAS experiment - detector, trigger and physics

A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstructi... more A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstruction of tracks, leptons, photons, missing energy and jets is investigated, together with the performance of b-tagging and the trigger. The physics potential for a variety of interesting physics processes, within the Standard Model and beyond, is examined. The study comprises a series of notes based on simulations of the detector and physics processes, with particular emphasis given to the data expected from the first years of operation of the LHC at CERN.

Dogs that Ate Plants: Changes in the Canine Diet During the Late Bronze Age and the First Iron Age in the Northeast Iberian Peninsula

Journal of World Prehistory, 2021

We studied 36 dogs ( Canis familiaris ) from the Can Roqueta site in the Catalan pre-littoral dep... more We studied 36 dogs ( Canis familiaris ) from the Can Roqueta site in the Catalan pre-littoral depression (Barcelona), dated between the Late Bronze Age and the First Iron Age (1300 and 550 cal BC). We used a sample of 27 specimens to analyse the evolution of the dogs’ diet based on the carbon δ 13 C and nitrogen δ 15 N isotope composition. The results show a marked human influence in that these natural carnivores display a highly plant-based diet. The offset between canids and herbivorous ungulates does not reach the minimum established for a trophic level, which implies an input of C 3 and C 4 (millet) cultivated plants. Moreover, the homogeneity in the values indicates that humans prepared their dogs’ food.

La nécropole néolithique de la Feixa del Moro (Juberri, Andorre) : examen et nouvelles données

Bulletin de la Société préhistorique française, 2016

Deciphering Neolithic activities from a Cardial burial site (Cova Bonica) on the western Mediterranean coast

Journal of Archaeological Science: Reports, 2019

Els ornaments personals del jaciment de Can Roqueta II Est. De la fi del V mil·lenni a inicis del II mil·lenni cal.ANE.

Treball de recerca de Tercer Cicle. Màster en Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Autònoma... more Treball de recerca de Tercer Cicle. Màster en Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els objectes personals d’ornamentació dels pobladors de Can Roqueta-II(Est) s’han documentat a estructures diverses i que provenen de contextes cronològics igualment diversos. Aquests ornaments personals es troben associats a individus o en estructures que feien una funció d’abocador o d’activitats diverses domèstiques. Les diferents matèries primeres que van utilitzar per la producció dels ornaments són bàsicament l’os, els minerals i la malacologia marina.

Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l’elaboració d’ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane) al nord-est de la península Ibèrica

Tesis Doctoral, PhD Thesis, 2015

L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de di... more L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic. [-]

Los adornos personales de La Draga

Darreres troballes de la prehistòria recent a l'Alt Empordà. Dos assentaments a l'aire lliure : la Serra del Mas Bonet (Vilafant) i els Banys de la Mercè (Capmany)

El complex arqueològic de Can Roqueta: un poblat paradigmàtic del bronze inicial a la Depressió Prelitoral Catalana

Les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment arqueològic de Can Roqueta han ... more Les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment arqueològic de Can Roqueta han permèsdocumentar un notable assentament que presenta una forquilla cronològica que abasta, bàsicament, la primerameitat del II mil·lenni cal. BC, en un moment que ha estat definit com a bronze inicial. Les estructures documentades,sempre negatives, presenten una gran diversitat de rebliments, de tipologia i de funcionalitat, on l’úsfunerari pren un pes específic fonamental per entendre l’organització social i econòmica d’aquest assentamentde l’edat del bronze

Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l'elaboració d'ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane) al nord-est de la península Ibèrica

L'elaboracio d'aquesta tesi parteix de l'estudi de les estrategies de gestio i aprofi... more L'elaboracio d'aquesta tesi parteix de l'estudi de les estrategies de gestio i aprofitament de diverses materies primeres que es duia a terme per a la produccio d'ornaments personals en el si de les comunitats prehistoriques entre el VIe-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D'una banda s'han establert els morfo-tipus ornamentals i les materies primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; tambe s'han abordat els aspectes tecnologics de fabricacio dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l'analisi de traces d'us i context arqueologic, s'estableix la funcionalitat final per tal l'elaborar unes pautes interpretatives a nivell socio-economic de la presencia d'aquests items dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels seguents jaciments arqueologics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filua (Santa Perpetua de M...

Les sepultures de la Feixa del Moro

A inicis dels anys vuitanta, amb motiu de la realització del primer inventari general del patrimo... more A inicis dels anys vuitanta, amb motiu de la realització del primer inventari general del patrimoni arqueològic d’Andorra, es va documentar al paratge conegut com la Feixa del Moro, un sepulcre en cista que, per les seves característiques arquitectòniques i els materials recuperats a l’interior, s’adscrivia al neolític mitjà, també conegut com la cultura dels sepulcres de fossa (Bosch Gimpera 1919). Les intervencions posteriors realitzades en aquesta zona de muntanya van posar al descobert diverses estructures d’hàbitat i de producció, així com dues noves sepultures en cista. La magnitud de la troballa i l’aposta que va fer el director de les intervencions per impulsar anàlisis innovadores varen fer d’aquest jaciment arqueològic un dels referents més importants del neolític del nord-est peninsular vigent encara en l’actualitat. Trenta anys després, un equip pluridisciplinari, en el marc de diferents projectes d’investigació (HAR2011-23149, HAR2015-67323-C2-1/2-P, HAR2016-75201-P), ha analitzat i revisat nombrosos enterraments entre els quals es troba el jaciment de la Feixa del Moro. Amb aquest article, els integrants de l’estudi s’han proposat revisar i actualitzar tota la informació existent de la Feixa del Moro per garantir la coherència i el rigor d’aquestes dades en estudis futurs. Alhora es donen a conèixer els resultats de les darreres anàlisis realitzades per engrescar els investigadors a promoure nous estudis que ajudin a entendre les societats neolítiques. Així doncs, l’article té els objectius següents: 1. Revisar tota la informació existent. 2. Actualitzar les dades. 3. Presentar els nous resultats.Peer reviewe

Tombes à dalles néolithiques (cistes et chambres) du nord-est de la péninsule Ibérique : une vision historiographique et chronologique

EnglishEven though stone slab burials are well known in archaeological literature since the begin... more EnglishEven though stone slab burials are well known in archaeological literature since the beginning of the 20th century (mostly thanks to J. Vilaro, then M. Cura, J. Castany and Ll. Guerrero), they have been largely overlooked during this last decade. Even so, numerous graves have been discovered with parallels with other contemporary - or sub-contemporary- Neolithic burials in southern France, northern Italy or Switzerland. The scarce or null visibility of the burials, their deficient state of conservation, the lack of surveying projects and the alterations caused by soil movements in agro-pastoral areas can be the reason for the few discoveries of this kind of burial during the last few years. Neolithic communities selected specific spaces and territories to bury their dead and in particular at locations between 589 m and 747 m above sea level. They used stone slabs to build two types of tombs: (1) cistas, which are cist tombs, buried and sealed tightly by the four slabs that ma...

Coneixent les poblacions neolítiques de la Catalunya interior gràcies a les seves pràctiques funeràries

Dins de les "Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central (3es : 2014 : Roda de Ter, Catal... more

Caractérisation de l'outillage, des récipients et des ornements des sépultures de la culture des «Sepulcros de Fosa»

Une partie des analyses realisees et presentees dans ce travail a ete realisee dans fe cadre du p... more Une partie des analyses realisees et presentees dans ce travail a ete realisee dans fe cadre du projet «Aproximacion a las primeras comunidades neoliticas del NE peninsular a traves de sus practicas funerarias (HAR2011-23149) JJ» finance par le Ministere de f'Economie et de fa Competitivite du Gouvernement d'Espagne. Nous remercions egafement pour leur collaboration le Departament d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya et les differents musees que nous avons visites (Museu Diocesa i Comarcal de Solsona, Museu d'Historia de Sabadell, Museu Arqueologic de Barcelona y Girona, Vinseum de Vilafranca del Penedes, Museu de Manresa, Museu de Granollers,Patrimoni cultural d'Andorra). Patrimoni Cultural d'Andorra).

Que laissait-on dans les tombes neolithiques du nord-est de la Peninsule Iberique?

[EN] In this paper, we present the latest results and current on-going analysis of the Neolithic ... more [EN] In this paper, we present the latest results and current on-going analysis of the Neolithic grave goods associated with the communities that lived in the north-eastem Iberian Peninsula between the 5th and 4th millennia cal BC. Aspects such as raw materials, tool morphologies, artefact distributions, production techniques and the degree of tool degree are addressed from a multidisciplinary point of view.[FR] Dans cet article, nous proposons de présenter les derniers résultats de l'analyse du mobilier funéraire néolithique des communautés du nord-est de la Péninsule Ibérique enmtre le Ve et le IVe millénaire av. n-è. Des aspects comme la matière première, la forme des outils, la distribution des artefacts, les productions techiques et le degré d'utilisation des outils seront abordés d'un point de vue pluridisciplinaire.Peer Reviewe

The time of callaïs: radiocarbon dates and Bayesian chronological modelling

Research on the provenance of rare green stone materials has produced new insights into the value... more Research on the provenance of rare green stone materials has produced new insights into the value systems of societies in western and central Europe between the 6th and 3rd millennia cal BC. This contribution presents the results of a Bayesian statistical analysis of 406 current available radiocarbon results from variscite and turquoise (callais) contexts in Europe, along with the results of provenance analyses, undertaken to investigate the fine-grained temporal pattern for the exploitation, circulation and deposition of callais artifacts.

The use of marine shell in Cingle Vermell and Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona, Spain), two prehistoric sites in the western Mediterranean. First approach

Technology, production and use of malacological ornaments and tools at the prehistoric site of Can Roqueta (Sabadell, Barcelona, Spain)

El jaciment neolític de la Feixa del Moro: revisió, noves dades i perspectives d'estudi

The excavations carried out from 1983 to 1985 on an Andorran hillside by the former Andorra Natio... more The excavations carried out from 1983 to 1985 on an Andorran hillside by the former Andorra National Artistic Heritage Archaeological Research Service revealed one of the most important Neolithic sites in the Pyrenees. Directed by Xavier Llovera, the excavations uncovered a settlement with two interesting features: 1) it was located in a high mountain area, and 2) the same place possessed numerous domestic and funerary structures. Both factors have made La Feixa del Moro a key site in the prehistory of both the Pyrenees and the western Mediterranean in general. Three decades later, a pluridisciplinary team has begun a careful review of the documentation, studied the human remains and artefacts in the graves, carried out several forms of biochemical analysis and obtained new radiocarbon determinations for the individuals exhumed in two of the three burials in stone boxes (or cists). The objective is a better understanding of the first farming communities that settled in the Pyrenees.

Elementos de adorno neolíticos de Coro Trasito (Tella-Sin, Huesca). Campañas de excavación 2011-2017

Recoge los contenidos presentados a II Congreso de Arqueologia y Patrimonio Aragones (CAPA)

Expected performance of the ATLAS experiment - detector, trigger and physics

A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstructi... more A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstruction of tracks, leptons, photons, missing energy and jets is investigated, together with the performance of b-tagging and the trigger. The physics potential for a variety of interesting physics processes, within the Standard Model and beyond, is examined. The study comprises a series of notes based on simulations of the detector and physics processes, with particular emphasis given to the data expected from the first years of operation of the LHC at CERN.

Dogs that Ate Plants: Changes in the Canine Diet During the Late Bronze Age and the First Iron Age in the Northeast Iberian Peninsula

Journal of World Prehistory, 2021

We studied 36 dogs ( Canis familiaris ) from the Can Roqueta site in the Catalan pre-littoral dep... more We studied 36 dogs ( Canis familiaris ) from the Can Roqueta site in the Catalan pre-littoral depression (Barcelona), dated between the Late Bronze Age and the First Iron Age (1300 and 550 cal BC). We used a sample of 27 specimens to analyse the evolution of the dogs’ diet based on the carbon δ 13 C and nitrogen δ 15 N isotope composition. The results show a marked human influence in that these natural carnivores display a highly plant-based diet. The offset between canids and herbivorous ungulates does not reach the minimum established for a trophic level, which implies an input of C 3 and C 4 (millet) cultivated plants. Moreover, the homogeneity in the values indicates that humans prepared their dogs’ food.

La nécropole néolithique de la Feixa del Moro (Juberri, Andorre) : examen et nouvelles données

Bulletin de la Société préhistorique française, 2016

Deciphering Neolithic activities from a Cardial burial site (Cova Bonica) on the western Mediterranean coast

Journal of Archaeological Science: Reports, 2019

Objetos de oro y epicampaniforme en la Cova del Gegant. Relaciones en la costa mediterránea de la Península Ibérica durante la Edad del Bronce

Trabajos de Prehistoria, 2017

En este trabajo se analiza el estrato XXV de la Cova del Gegant (Sitges, Barcelona), adscrito a l... more En este trabajo se analiza el estrato XXV de la Cova del Gegant (Sitges, Barcelona), adscrito a la Edad del Bronce, y se destaca la problemática cronológica de este período. En este yacimiento encontramos decoraciones epicampaniformes del “Grupo del Nordeste”, tradicionalmente atribuidas a un Bronce Antiguo, un osario colectivo datado por C14 en el Bronce Medio, ornamentos en ámbar/resina de amplia cronología y dos piezas áureas, muy escasas en el nordeste de la Península Ibérica, que vinculamos con el episodio sepulcral. Las piezas arqueológicas y la serie de dataciones radiocarbónicas nos proporcionan datos importantes sobre las redes de intercambio y los desplazamientos a lo largo de la fachada mediterránea de la Península Ibérica durante la Edad de Bronce.

Análisis comparativo del impuesto predial e impacto en una industria de alimentos de Panamá comparado con el mismo impuesto en Colombia

La Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), un assentament neolític del IV/III mil·lenni cal BC en el Prepirineu català. Part 1

Universitat Autònoma de Barcelona i Ajuntament de Sant Joan les Fonts , 2016

En aquesta publicació es presenten els resultats científics de l’excavació del jaciment arqueològ... more En aquesta publicació es presenten els resultats científics de l’excavació del jaciment arqueològic de la Prunera, a la Garrotxa, una intervenció preventiva provocada pel pas de l’autovia A26 sobre aquest assentament neolític. Els treballs arqueològics varen ser assumits per la Universitat Autònoma de Barcelona, i varen comptar amb la col·laboració de la Universitat de Girona i del Museu Comarcal de la Garrotxa.

La Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), un assentament neolític del IV/III mil·lenni cal BC en el Prepirineu català.Part 2

Universitat Autònoma de Barcelona i Ajuntament de Sant Joan les Fonts , 2016

En aquesta publicació es presenten els resultats científics de l’excavació del jaciment arqueològ... more En aquesta publicació es presenten els resultats científics de l’excavació del jaciment arqueològic de la Prunera, a la Garrotxa, una intervenció preventiva provocada pel pas de l’autovia A26 sobre aquest assentament neolític. Els treballs arqueològics varen ser assumits per la Universitat Autònoma de Barcelona, i varen comptar amb la col·laboració de la Universitat de Girona i del Museu Comarcal de la Garrotxa.

Memòria de la Història documental i fotogràfica de l'Ateneu Igualadí.

Ateneu Igualadí i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya., p. 178. Igualada .SIGNATURA: LL-4903, 2010

CABANES, SITGES I TOMBES EL PARATGE DE CAN ROQUETA (SABADELL, VALLÈS OCCIDENTAL) DEL 1300 AL 500 AC

QUADERNS D'ARQUEOLOGIA DE SABADELL 4, 2007

El jaciment de Can Roqueta es troba localitzat dintre del terme municipal de Sabadell en el conte... more El jaciment de Can Roqueta es troba localitzat dintre del terme municipal de Sabadell en el context de la depressió prelitoral catalana, un espai àmpliament ocupat a finals de la prehistòriareiteradament durant la prehistòria des del neolític fins a la primera edat del ferro. Entre el 1300 AC i el 500 AC l’ocupació s’intensifica substancialment, augmenta el poblament, s’incrementa l’explotació del medi i s’amplien les relacions amb poblacions foranes.
Paral·lelament al desenvolupament de la disciplina arqueològica al nostre país a principis del segle xx, el paratge va esdevenir un punt de referència per als estudiosos. En els darrers anys la seva importància encara ha augmentat gràcies al volum i la qualitat de les troballes efectuades, entre elles una necròpolis d’incineració amb més de 1.000 tombes.

Els ornaments i les joies a la prehistòria de Sabadell

Entre la intimitat i l'exhibició. La joia feta, portada i venerada a sabadell. Museu d'Art de Sabadell. , 2006

Ornaments no metàl·lics: Tragèdia al Call. Tàrrega 1348.

Tragèdia al Call. Tàrrega 1348. Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega., 2014

Fitxes descriptives dels ornaments no metàl·lics recuperats a la fossa comuna jueva de Tàrrega.

L'ÚS DE LES PETXINES COM A EINES, ORNAMENTS I AMULETS. LES PETXINES DE PELEGRÍ

Els cementiris medievals de Banyoles, 2015

ELS ORNAMENTS DOCUMENTATS EN ELS CONTEXTOS FUNERARIS

Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus, 2018

El conjunt ornamental de la Feixa del Moro és un clar exemple de la importància de la variscita e... more El conjunt ornamental de la Feixa del Moro és un clar exemple de la importància de la variscita en els aixovars del neolític mitjà. En aquest cas, es van documentar una dena en forma de barrilet a la cista 1, un collar i un braçalet de denes de variscita a la cista 2 i un altre braçalet compost de denes de variscita a la cista 3.

LES BOUTONS PRISMATIQUES PERFORÉS EN V

Grottes sépulcrales préhistoriques des Hautes-Corbières, 2015

La grotte III de Las Claousos a livré un petit lot de boutons perforés en V de type prismatique. ... more La grotte III de Las Claousos a livré un petit lot de boutons perforés en V de type prismatique. On fera ici le point sur ce type de vestige habituellement considéré comme caractéristique de la fin du Chalcolithique et des débuts du Bronze ancien de la zone est pyrénéenne. DE QUELQUES MODÈLES PLUS ANCIENS OU CONTEMPORAINS Pour nous limiter à la seule période néolithique et dans le cadre du Sud de la France, la fabrication de « boutons »-en fait le plus souvent des éléments de collier ou des parures de vêtements-débute bien avant la transition à l'Âge du bronze. On connaît en effet des tenta-tives de percement en V dès le Paléolithique et le Mésolithique (Barge et Arnal 1984-1985). Les boutons ronds à pointement conique dits « de Durfort », taillés dans le calcaire, peuvent être attribués au Néolithique final : connus en contexte Ferrières, ils seront largement en usage lors du déroulement du Fontbouisse. Parmi les productions anciennes extérieures au Midi, on doit citer les boutons en coquillage présents en Sicile (grotte de l'Uditore, culture de Conca d'Oro) et à Malte (hypogée de Hal Saflieni) (Evans 1953, 1971 ; Cassano et al. 1975) dont les dépôts sont en général datés de la seconde moitié du IV e millénaire. Toutefois la présence de boutons en V sur coquille (spondy-lus) est déjà attestée à Malte au moins dès la phase Zebbug. En effet un petit hypogée à deux chambres symétriques, accessibles par une cheminée, a pu être fouillé à proximité du grand complexe souterrain du « Brochtorff Circle » à Gozo. Les datations radiocarbone placent les dépôts funéraires de cette tombe vers 4100-3800 BC. Onze boutons en V, ronds ou ovales, étaient associés à certaines dépouilles déposées dans ces chambres (Malone et al. 1995 ; Malone et al. 2009, pp. 276-277). Les petits boutons hémisphériques d'os ou d'ivoire sont liés au complexe campaniforme. Ils connaissent une large extension dans la péninsule Ibérique, Baléares incluses, et dans la moitié sud-ouest de la France, en deçà d'une ligne allant de la Loire inférieure à la Suisse et à la Provence orientale, avec quelques prolongements en Italie centrale et en Sardaigne. On exclura de cette catégorie certains boutons plus grands (2,5 cm de diamètre) décorés sur leur périphérie de cercles pointés, ces motifs pouvant se compléter quelquefois d'un thème central cruciforme. La répartition de ces dernières pièces se localise sur la façade atlantique, depuis le Pays Basque (Cueva de Kobeaga, dolmen de Goldamburu) jusqu'au Centre-Ouest de la France où se trouve le noyau le plus représentatif (dolmens d'Ardillières, de Peu-Pierroux, de la Pierre Folle, d'Aussu-rucq). Mais ce modèle connaît aussi une très large répartition européenne de la Pologne et de la Bohême-Moravie jusqu'aux îles Britanniques, alors qu'il est très rare dans le Sud de l'Europe (un exemplaire en Sardaigne, un autre à la grotte de Toralla en Catalogne). L'exemplaire en os de cette grotte Toralla est plano-convexe, sans perforation, et porte une décoration périphérique de huit cercles pointés autour d'une ligne circulaire. Il se rattache au niveau D, avec campaniforme pyrénéen (Maluquer 1944, fig. 16). Cette décoration est semblable à celle caractérisant la majo-rité des boutons prismatiques perforés en V et décorés de la Catalogne.

Estructura singular adscrita al Neolítico Antiguo Postcardial del yacimiento de Can Roqueta (Sabadell/Barberà del Vallès): CR/CRV255, de uso comunal a espacio funerario

by Noemi Terrats, MONICA OLIVA POVEDA, Tona Majó, and xavier clop

VI Congreso del Neolítico Peninsular, Granada , 2016

The use of marine malacology in Cingle vermell and Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona). two prehistoric sites in western Mediterranean , first approach.

ÁLVAREZ, E.; CARVAJAL, D.R. (Eds.). Not only food: Marine, Terrestrial and Freshwater molluscs in Archaeological sites. 2nd Archaeomalacology Working Group Meeting (Santander, 19-22 February 2008). ICAZ 2008. Munibe Suplemento nº 31: 138-145. Donostia-San Sebastián., 2011

Coneixent a la població inhumada en cistes neolítiques del nord-est peninsular. Noves dades

by MONICA OLIVA POVEDA, Juan Francisco Gibaja, Eulàlia Subirà, and F. Xavier Oms Arias

IV JORNADES D'ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2016 441, 2016

Des de l’any 2011, un grup d’investigadors/es de diferents institucions nacionals i estrangeres t... more Des de l’any 2011, un grup d’investigadors/es de diferents institucions nacionals i estrangeres treballen en l’estudi de les pràctiques
funeràries neolítiques del nord-est de la Península Ibèrica. Les investigacions s’han dut a terme en el marc de varis projectes d’investigació finançats per el Ministerio de Economía y Competitividad: HAR2011-23149, HAR2015-67323-C2, HAR2016-75201-P y HAR2016-75201-P. Una part dels projectes gira entorn dels enterraments en cista documentats en comarques de l’interior: Berguedà, Bages, i Solsonès, així com Andorra.

2016 Una inhumación del Primer Milenio BC con restos óseos de caballo (Can Roqueta-Can Revella, Cataluña)

by Silvia Albizuri, Tona Majó, and MONICA OLIVA POVEDA

"Presentamos el caso de la estructura funeraria del sector de Can Roqueta/Can Revella, dentro del... more "Presentamos el caso de la estructura funeraria del sector de Can Roqueta/Can Revella, dentro del paraje de Can Roqueta (Sabadell, Barcelona). En esta inhumación se registraron restos de caballo como acompañamiento y la excepcionalidad del caso se suma a las escasas inhumaciones que conviven en este periodo cronológico en el paraje y a su vez en Catalunya. Can Roqueta en su totalidad ha proporcionado una cantidad interesante de huesos de caballo en el interior de silos de los diferentes sectores arqueológicos que lo forman. Entre ellos destacan patas articuladas y cráneos dispuestos de forma cuidada así como dos ejemplares completos que también serán estudiadas con el objetivo de caracterizar morfométricamente los caballos de este yacimiento.
La importancia del caso reside en la actitud funeraria adoptada: se trata de una inhumación acompañada por un cráneo de caballo y de otros restos de un segundo caballo. En el mismo momento y dentro del mismo paraje está en pleno funcionamiento la necrópolis de incineración Can Piteu- Roqueta donde fueron localizadas 1.190 urnas a escasos metros del sector arqueológico de Can Revella.
"

Els ornaments del jaciment de Bosc de Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Les peces d'ornament personal del jaciment de La Gardunya (Barcelona)

Les dades i resultats dels ornaments que presentem permeten caracteritzar i aprofundir en les res... more Les dades i resultats dels ornaments que presentem permeten caracteritzar i aprofundir en les restes materials recuperades durant la intervenció en el jaciment de la Gardunya (Barcelona). Procedeixen de dues estructures d’inhumació, una corresponent a moments del neolític mitjà, un “sepulcre de fossa” i una altra, un hipogeu amb inhumacions múltiples, UE3488 corresponent al Bronze inicial.

Malacofauna marina del jaciment de carrer Riereta 37/ carrer Sant Pau 84 (Barcelona)

Aquest informe presenta les primeres dades d’un estudi global de la malacologia marina procedent ... more Aquest informe presenta les primeres dades d’un estudi global de la malacologia marina procedent del jaciment de C/Riereta 37-37 bis/Sant Pau 84 de Barcelona, un jaciment prehistòric dins el pla de Barcelona, a escassos metres de la línia de mar. En el cas de C/Riereta 37/Sant Pau 84 , la recollida de mol·uscs marins de la sorra, les roques o el mar i el seu transport fins al jaciment comporta necessàriament unes implicacions que van més enllà de les estrictament subsistencials, ja que el nombre defectius recuperats a la intervenció permeten assegurar més d’una funció intencional dels mol·luscs, a banda d’una certa aportació alimentària.

Malacología marina i indústria en os del jaciment de Camp Cinzano 2004-2005 ( Vilafranca del Penedès, Barcelona)

Les dades i resultats que presentem en aquest informe formen part de l'estudi de les restes de ma... more

Ornaments, estris personals en matèries dures animals i argila i malacofauna marina procedents de la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Barcelona).

Els ornaments personals en matèries dures animals i en argila cuita estan presents a la necròpoli... more Els ornaments personals en matèries dures animals i en argila cuita estan presents a la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta de forma residual, donat que la gran part de l’ornamentació està representada bàsicament en metall. El nombre de peces evidencia l’abandonament de certes matèries primeres per a la producció d’habillament com a conseqüència de la introducció de noves manufactures.
Pel que fa a les espècies de malacofauna marina determinades a Can Piteu-Can Roqueta pertanyen al tipus Mollusca (mol·luscs, animals tous), al subtipus Conchifera (Mol·luscs amb closca) i a les classes Bivalvia (bivalbs) i Gastropoda (cargols).

Ornaments personals en el jaciment de Banys de la Mercè (Capmany, Girona)

En el jaciment de Banys de la Mercè (Capmany, Girona), els ornaments localitzats no permeten adsc... more En el jaciment de Banys de la Mercè (Capmany, Girona), els ornaments localitzats no permeten adscriure’ls a individus però sí que ens informen d’aspectes com el tipus d’ornament, la matèria primera, els processos d’elaboració, influències foranes... Durant la prospecció i excavació de les estructures del jaciment es varen localitzar sis ornaments personals, dels que 3 es poden definir com tipus dena de collar, pulsera o turmellera i 3 corresponen a denes-penjoll, tots fets amb pedra. Els ornaments apareixen en les estructures: AB-16-1; AJ-19-1; E3-11, E3-90 i E7 , amb un ventall cronològic que va des de neolític antic, neolític final, bronze inicial i material indeterminada

Malacofauna marina i estris en os de Can Roqueta/Can Revella 2009 (Sabadell/Barberà del Vallès), Barcelonas

Les dades i resultats de l’estudi de malacofauna marina que presentem permeten aprofundir en aque... more Les dades i resultats de l’estudi de malacofauna marina que presentem permeten aprofundir en aquestes restes materials recuperades durant la intervenció en el jaciment de la Can Roqueta/Can Revella 2009 i que venen a afegir-se als estudiats amb anterioritat al paratge de Can Roqueta.
També s'inclou l’anàlisi d’estris en malacofauna, os i dent ( matèria primera, morfometria, estudi de la transfomació i ús). Igualment, els
estris en os i dent amplien la mostra estudiada fins al moment en el mateix paratge i afegeixen noves tipologies d’estudi.

Estudi dels ornaments personals i malacologia marina del jaciment de Can Roqueta/Torre-romeu (Sabadell).

Presentem l’estudi dels ornaments personals i la malacologia marina procedent del jaciment de Can... more Presentem l’estudi dels ornaments personals i la malacologia marina procedent del jaciment de Can Roqueta /Torre-romeu que troba emmarcat dins el polígon industrial i arqueològic de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). Els ornaments de Can Roqueta/Torre-romeu no només estan representats en contextos funeraris sinó que també provenen de contextos relacionats amb àrees de producció o d’hàbitat, com les fosses d’emmagatzematge. Igualment, la malacologia marina està present, seguint amb la dinàmica identificada a altres zones de Can Roqueta (Can Roqueta- DIASA, Can Roqueta-II...), en diversos tipus d’estructures arqueològiques : àmbits funeraris, àmbits productius o àrees d’hàbitat.D’una altra banda, l’anàlisi morfològic-tecnològic i contextual de la malacologia marina aporta igualment dades complementàries en molts aspectes i novedoses pel que fa a nous períodes representats a Can Roqueta.

Ornaments i estris de malacofauna marina, os i pedra del jaciment de Can Roqueta/Can Revella 2005-2006 (Sabadell/Barberà del Vallès)

Aquest informe presenta els resultats de l’estudi preliminar dels ornaments personals i els estri... more Aquest informe presenta els resultats de l’estudi preliminar dels ornaments personals i els estris singulars fets sobre malacofauna marina, os i pedra procedents del jaciment de Can Roqueta /Can Revella. Aquest jaciment, que es troba dins el polígon industrial Can Roqueta ( Sabadell i Barberà del Vallès, Vallès Occidental ) forma part igualment del complex arqueològic de Can Roqueta (Carlús et alii, 2002).

La malacofauna marina, ornaments i indústria en os del jaciment de Can Filuà, campanya 2007 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental).(Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona)

Inèdit, treball dins Memòria arqueològica, 2009

Les dades i resultats que presentem permeten caracteritzar i aprofundir en les restes de malacofa... more Les dades i resultats que presentem permeten caracteritzar i aprofundir en les restes de malacofauna marina, els ornaments i la indústria en os recuperats durant la intervenció de Can Filuà 2007. A nivell de context arqueològic, aquests objectes estaven present en diversos tipus d’estructures arqueològiques : àmbits productius i/o enmagatzematge i estructures complexes relacionades amb l’hàbitat (Terrats, 2008).