Eduard Tomas Sanahuja

Article sobre els papers trobats de Mn.Pau Farret, on feia durant anys un important buidatge de la documentació de l'Arxiu Parroquial de Sitges, molta perduda a l'inici de la guerra civil. Entre aquesta documentació, s'estudia i aprofundeix en la referent a les confraries sitgetanes i en el primer apunt històric trobat a Sitges de "lo ball de bastons".

El període previ a la guerra civil espanyola amb la 2a República i el posterior amb una llarga dictadura, suposaran dos moments on com ha succeït al llarg de la història, els poders polítics voldran imposar la seva influència sobre les festes sitgetanes. Aquestes doncs es veuran afectades tant per les prohibicions de la 2a República i moviments anticlericals, com per l'intervencionisme i el nacionalcatolicisme de la posterior dictadura.
En aquest article es mostrarà la segona part de l'estudi, amb com van persistir les festes sitgetanes davant les prohibicions de la dictadura franquista i especialment com es van recuperar les afectades pel període anterior.

El període previ a la guerra civil espanyola amb la 2a República i el posterior amb una llarga dictadura, suposaran dos moments on com ha succeït al llarg de la història, els poders polítics voldran imposar la seva influència sobre les festes sitgetanes. Aquestes doncs es veuran afectades tant per les prohibicions de la 2a República i moviments anticlericals, com per l'intervencionisme i el nacionalcatolicisme de la posterior dictadura.
En aquest article es mostrarà la primera part de l'estudi, amb com van persistir les festes sitgetanes davant les prohibicions de la 2a República.

A Sitges s'estrenen el 1845 la parella de Gegants moros d'en Querol. Que van estar en actiu fins a 1919-1920, compartint les dues darreres dècades protagonisme amb la parella de gegants nous (els actuals gegants centenaris de Sitges). En aquest estudi es descobreix molta de la història fins ara desconeguda de l'antiga parella, com van estar en actiu més anys del que es creia i quin va ser el seu esdevenir un cop "retirats".

Les prohibicions de Carles III promogudes pel seu govern il·lustrat afectaran les festes i celebracions d'arreu de l'estat espanyol i per tant, les confraries que són qui les gestionaven. En aquest article es mostrarà com van viure les confraries sitgetanes aquesta situació i el que van fer per minimitzar-ne els efectes

"Com tota festa, Corpus compta amb participants actius i passius i tots plegats sumen – sumem- per a una tradició que ha lluitat per reformar-se, reinventar-se i afermar-se garantint un futur que no desmenteix ni es desentén del seu passat.
Aquesta és la lliçó, o una de les lliçons, de l’obra d’Eduard Tomàs. És un compendi d’història global– religiosa, política, festiva, veïnal on el Corpus de Sitges queda perfectament enquadrat en els avatars litúrgics i sociopolítics des de 1360 fins avui mateix. Tomàs aborda capítol per capítol tota la casuística que envolta la Festa en les seves diverses circumstàncies. És un llibre que constitueix un referent indispensable per conèixer i saber de Sitges per i des de dintre.
No vull deixar d’agrair, la gran exigència que palesa l’abast de l’obra i l’enorme rigor que l’acompanya des de la primera fins la darrera pàgina. A tall d’exemple, les quatre-centes cinquanta-nou anotacions a peu de pàgina, una bibliografia àmplia, exhaustiva i actualitzada, i la documentació de cadascuna de les fotografies, denoten fins a quin punt Eduard Tomàs aconsegueix l’excel·lència en aquest estudi del nostre imaginari popular i col·lectiu."  -  Part de l'article "Corpus: la festa, i el llibre" publicat per Vinyet Panyella a l'Eco de Sitges del 23 de juny de 2017.