- Museu de la Pesca
Moll pesquer, s/n 17230 Palamós
Spain
- Documentalista al Museu de la Pesca. Investigador de la Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Fundació Promediterrània).edit
Research Interests:
L'article examina el proces de patrimonialitzacio del peix fresc i de la gastronomia marinera a Palamos que va dur a crear l'Espai del Peix. Les noves estrategies de difusio de la cultura dels pescadors a Palamos van acompanyades... more
L'article examina el proces de patrimonialitzacio del peix fresc i de la gastronomia marinera a Palamos que va dur a crear l'Espai del Peix. Les noves estrategies de difusio de la cultura dels pescadors a Palamos van acompanyades dels mecanismes per fer sostenible el sector pesquer i incrementar-ne el valor dels productes. S'explica la patrimonialitzacio dels peixos de poc valor comercial (LCVF) a traves de la cuina tradicional dels pescadors. Mes enlla, l'interes per la promocio del peix fresc a Palamos ha dut a gestar un nou projecte transversal: el Palamos Peix.
Research Interests:
The chanted fish auction of Montgat is analysed as a vivid manifestation of Catalan maritime heritage. This example of a reverse auction retains elements of the traditional first sale of fish, in clear opposition to the general... more
The chanted fish auction of Montgat is analysed as a vivid manifestation of Catalan maritime heritage. This example of a reverse auction retains elements of the traditional first sale of fish, in clear opposition to the general digitisation of fish auctions. An IPEC research project has gathered information on the last Catalan chanted fish auction and compared it with the modern auction in Palamós.
Research Interests:
La llarga trajectoria del Museu de la Pesca en la preservacio de la memoria oral de la gent de mar de la Costa Brava ens porta a reflexionar sobre el paper dels museus en el tractament i la gestio del patrimoni immaterial maritim i... more
La llarga trajectoria del Museu de la Pesca en la preservacio de la memoria oral de la gent de mar de la Costa Brava ens porta a reflexionar sobre el paper dels museus en el tractament i la gestio del patrimoni immaterial maritim i pesquer. La reaccio a la globalitzacio i el creixement del turisme cultural han incrementat l’interes per la cuina marinera popular i han donat protagonisme a les receptes dels pescadors. A traves de l'Espai del Peix, aquest patrimoni viu i actiu serveix per cohesionar la comunitat pesquera i esdevenir motor de desenvolupament local. S'hi descriuen algunes caracteristiques de la cuina de barca elaborada pels pescadors locals i s’hi difon aquest coneixement valuos a la societat com a peces de museus.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
The experience acquired by GESPM working on the history of fishing in the north-eastern coast of the Mediterranean - coast of Catalonia - has revealed two very important questions related to the study of the marine ecosystem in the past... more
The experience acquired by GESPM working on the history of fishing in the north-eastern coast of the Mediterranean - coast of Catalonia - has revealed two very important questions related to the study of the marine ecosystem in the past and the history of our fishing industry. In one hand, it showed that to have reliable and relevant data in quantitative and qualitative terms, it is necessary to develop hypothesis and to draw conclusions about longterm evolution of marine environment, presence and abundance of certain species or evolution of fishing in Catalonia. In second terms, the ignorance generalized on the existence, location, characteristics and usability of primary sources susceptible to be useful to the investigator, and the difficulties that are involved when working with them, must be taken into account in relation with their relevance and reliability.
Research Interests:
Research Interests:
L'article examina el procés de patrimonialització del peix fresc i de la gastronomia marinera a Palamós que va dur a crear l’Espai del Peix. Les noves estratègies de difusió de la cultura dels pescadors a Palamós van acompanyades dels... more
L'article examina el procés de patrimonialització del peix fresc i de la gastronomia marinera a Palamós que va dur a crear l’Espai del Peix. Les noves estratègies de difusió de la cultura dels pescadors a Palamós van acompanyades dels mecanismes per fer sostenible el sector pesquer i incrementar-ne el valor dels productes. S’explica la patrimonialització dels peixos de poc valor comercial (LCVF) a través de la cuina tradicional dels pescadors. Més enllà, l’interès per la promoció del peix fresc a Palamós ha dut a gestar un nou projecte transversal: el Palamós Peix.
Research Interests:
La llarga trajectòria del Museu de la Pesca en la preser-vació de la memòria oral de la gent de mar de la Costa Brava ens porta a reflexionar sobre el paper dels museus en el tractament i la gestió del patrimoni immaterial marítim i... more
La llarga trajectòria del Museu de la Pesca en la preser-vació de la memòria oral de la gent de mar de la Costa Brava ens porta a reflexionar sobre el paper dels museus en el tractament i la gestió del patrimoni immaterial marítim i pesquer. La reacció a la globalització i el creix-ement del turisme cultural han incrementat l’interès per la cuina marinera popular i han donat protagonisme a les receptes dels pescadors. A través de l’Espai del Peix, aquest patrimoni viu i actiu serveix per cohesionar la co-munitat pesquera i esdevenir motor de desenvolupament local. S’hi descriuen algunes característiques de la cuina de barca elaborada pels pescadors locals i s’hi difon aquest coneixement valuós a la societat com a peces de museus.
Research Interests:
Research Interests:
Introducció al marc contextual on Francesc de Villanueva va redactar les "Notes per a un manual de la pesca a l'Empordà" l'any 1928.
Research Interests:
Les confraries de pescadors tenen una llarga tradicio a Catalunya i Palafrugell es un observatori privilegiat per estudiar la seva evolucio historica. Des del segle XVII el " Gremi de Sant Pere" de pescadors va ser una... more
Les confraries de pescadors tenen una llarga tradicio a Catalunya i Palafrugell es un observatori privilegiat per estudiar la seva evolucio historica. Des del segle XVII el " Gremi de Sant Pere" de pescadors va ser una institucio de gestio del risc dirigida a dotar d'eines per afrontar la incertesa de l'ofici, ajudar-se mutuament, impulsar serveis col·lectius i organitzar la devocio a Sant Pere. Els canvis socioeconomics de l'entorn provocaren que canvies de naturalesa i nom diverses vegades. Sa Perola, el tenyidor del gremi, centralitza la vida social de Calella, constituint un dinamic espai de socialitzacio pesquera. Avui s'ha reconvertit en centre d'interpretacio per explicar aquesta historia.
Research Interests:
Research Interests:
La tesi analitza el regim de gestio i organitzacio de la pesca a l’encesa al Cap de Creus entre els segles XVI i XVIII. A traves del document de les Ordinacions de la Pesquera s’estudia la gestio de l’acces als espais de pesca i la... more
La tesi analitza el regim de gestio i organitzacio de la pesca a l’encesa al Cap de Creus entre els segles XVI i XVIII. A traves del document de les Ordinacions de la Pesquera s’estudia la gestio de l’acces als espais de pesca i la regulacio tecnica i socioeconomica de l’activitat pesquera local: tecnologia, maniobres, tripulacions, calendaris, fiscalitat i sancions. El regim d’aprofitament comunal, d’origen medieval i basat en la territorialitzacio i la competencia pels recursos entre els pescadors de Roses, Cadaques, La Selva i Llanca motiva una elevada conflictivitat entre comunitats, que desemboca durant l’edat moderna en episodis de violencia fisica.
Research Interests:
Presentacio del Servidor de cartografia maritima i pesquera del litoral catala, una nova eina que permetra als ususaris coneixer elements que comformen el patrimoni maritim i pesquer del nostre litoral a traves d'Internet
Research Interests:
En aquest article proposem algunes claus d'interpretacio per entendre, des de la perspectiva historica, els canvis que van tenir lloc al litoral catala durant l'Antic Regim per veure com els seus habitants s'hi adaptaren i els... more
En aquest article proposem algunes claus d'interpretacio per entendre, des de la perspectiva historica, els canvis que van tenir lloc al litoral catala durant l'Antic Regim per veure com els seus habitants s'hi adaptaren i els superaren diversificant els mitjans de subsistencia i compaginant diferents ocupacions. Per dur a terme aquest proposit ens fixarem en les caracteristiques, evolucio i principals transformacions esdevingudes en la pesca a la regio de l'Emporda. Volem destacar com les alteracions en el medi maritim mediterrani ocorregudes durant l'Edat Mitjana i la Moderna i les conjuntures historiques que pati el territori empordanes afavoriren processos d'innovacio tecnica en el sector pesquer vinculades a estrategies de diversificacio economica i pluriactivitat destinades a assegurar la reproduccio social i economica de la comunitat. Des d'aquest punt de vista, la pesca esdeve molt sensible a les situacions conjunturals de l'entorn: s'adop...
Research Interests:
Reportatge sobre les maneres especifiques d’existencia material i d’organitzacio social dels grups que fan de la interaccio amb la mar la seva forma principal de vida. S'analitzen els patrimonis vinculats amb el mon pesquer: patrimoni... more
Reportatge sobre les maneres especifiques d’existencia material i d’organitzacio social dels grups que fan de la interaccio amb la mar la seva forma principal de vida. S'analitzen els patrimonis vinculats amb el mon pesquer: patrimoni pesquer immoble, patrimoni pesquer moble, patrimoni pesquer intangible
Research Interests:
La posada en valor del patrimoni maritim catala moble i immoble passa en molts casos per una fase previa de referenciacio, descripcio i analisi dels objectes, durant la qual es fa necessaria la consulta de diferents fonts historiques. Amb... more
La posada en valor del patrimoni maritim catala moble i immoble passa en molts casos per una fase previa de referenciacio, descripcio i analisi dels objectes, durant la qual es fa necessaria la consulta de diferents fonts historiques. Amb aquesta tasca s’ha aconseguit aplegat i estudiar una quantitat de documentacio –entesa com tot allo susceptible d’aportar informacio– molt important que testimonia la historica relacio de l’home amb el mar. No obstant, es cert que alguns aspectes del mon maritim, com ara la pesca, no han gaudit per part de la recerca documental de l’atencio que el tema mereix, i continua existint un desconeixement generalitzat sobre l’existencia de fonts adients o les potencialitats que ofereixen les que ja es coneixen.
Research Interests:
... retrocedia en benefici d'activitats més lucratives i menys esforçades; per contra, els episodis de crisis han fet augmentar sempre l'interès per l'explotació del mar. ... Les al-madraves erentrampes sofisticades per... more
... retrocedia en benefici d'activitats més lucratives i menys esforçades; per contra, els episodis de crisis han fet augmentar sempre l'interès per l'explotació del mar. ... Les al-madraves erentrampes sofisticades per capturar grans peixos pelàgics (tonyines, bonítols, melves, etc.). ...
Research Interests:
From minimum dimensions at the end of the 19th century, the fishing sector of Palamos (Catalonia, NW Mediterranean Sea) has grown until becoming one of the main ports of Catalonia and an important element of identity of the town. From the... more
From minimum dimensions at the end of the 19th century, the fishing sector of Palamos (Catalonia, NW Mediterranean Sea) has grown until becoming one of the main ports of Catalonia and an important element of identity of the town. From the first half of 20’s collectives of immigrants from different points from the Spanish Mediterranean arrived at Palamos and introduced technological improvements. It involved an important increase of catches and productivity of the sector along the century. Especially during the Dictatorship period the local fleet grew as the harbour infrastructures improved, arrived immigration from the south of Spain and routes of financing for the fishing development were well established, thanks largely to the action of the local fishermen’s “cofradia”. Nevertheless, during the last decades it has been seen more and more affected by the successive ecological, social and economic crises that suffers the Mediterranean fishing on the whole. These crises worse at loca...
Research Interests:
Conferencia emmarcada dins el XI Festival de Tarraco Viva. La conferencia mostra un seguit de tecniques de pesca que utilitzaven els antics romans
Research Interests:
La historiografia posa cada cop més interès en els factors ambientals a l'hora de comprendre el desenvolupament de les comunitats que han viscut i viuen de la pesca arreu del món. Aquesta perspectiva té en compte la interacció dels grups... more
La historiografia posa cada cop més interès en els factors ambientals a l'hora de comprendre el desenvolupament de les comunitats que han viscut i viuen de la pesca arreu del món. Aquesta perspectiva té en compte la interacció dels grups socials amb les característiques i sobretot els canvis de l'entorn, és a dir, l'articulació d'estratègies d'adaptació als reptes que planteja el medi (canvis polítics, conflictes bèl·lics, crisis econòmiques, desastres ambientals, aparició de nova tecnologia, etc.), així com les conseqüències tècniques, econòmiques i socials d'aquesta constant interacció. En l'aspecte teòric se subratlla la necessitat d'identificar els processos de presa de decisions a l'interior d'aquest col·lectius i les raons que els motiven, així com els seus resultats a escala individual o col·lectiva. Per comprendre la modificació en les pautes de comportament dels grups humans a mesura que l'entorn es transforma, és fonamental conèixer l'evolució d'aquests elements des d'una perspectiva històrica. Per això, un repàs a la història de l'activitat pesquera a Catalunya i a l'Empordà permetrà contextualitzar i entendre els episodis d'adaptació de les comunitats de pescadors als canvis socioeconòmics, que es manifesten, en aquest cas, en la redacció i publicació l'any 1400 de les Ordenances de la pesquera de la platja de Calonge, un text legal que serà vigent fins ben entrat el segle XVII. Cal, doncs, aportar una breu visió del procés històric que va dur a una petita comunitat de pescadors a voler reglamentar amb exhaustivitat el seu ofici i la seva activitat, posant èmfasi en les respostes que van haver de donar als elements externs, i la comparació en general amb altres localitats costaneres i realitats socials i polítiques. De l'antiguitat tardana a la baixa edat mitjana A partir dels segles V i VI la pesca marítima entrà en decadència després d'un llarg i intens període. Les industries relacionades amb la pesca i la comercialització del peix havien adquirit a la Roma imperial una gran envergadura. S'idearen o es perfeccionaren els principals sistemes tècnics de captura que s'utilitzaren després de forma inalterada durant segles. Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l'Empordà han posat al descobert restes de tecnologia en forma de tot tipus d'hams, agulles per teixir xarxes, àmfores de transport de peix, representacions pictòriques d'animals marins, peixos i escenes de pesca, així com monedes i joies amb motius mariners. El valor simbòlic del peix en la gastronomia romana feia dels productes pesquers mercaderies apreciades. El comerç entre la península Ibèrica i Roma va ser especialment actiu gràcies al valuós
Research Interests:
Reflexions sobre la situació actual de la historiografia sobre la pesca marítima als Països Catalans i la possibilitat de creació d'un programa de recerca per aconseguir una mirada global a la indústria pesquera de la Mediterrània... more
Reflexions sobre la situació actual de la historiografia sobre la pesca marítima als Països Catalans i la possibilitat de creació d'un programa de recerca per aconseguir una mirada global a la indústria pesquera de la Mediterrània Occidental.
Research Interests:
Los profundos cambios acaecidos en la pesca marítima en Cataluña desde inicios del siglo XVIII favorecieron el recrudecimiento de los conflictos sociales entorno a las rentas pesqueras de origen feudal. Durante un largo periodo de... more
Los profundos cambios acaecidos en la pesca marítima en Cataluña desde inicios
del siglo XVIII favorecieron el recrudecimiento de los conflictos sociales entorno
a las rentas pesqueras de origen feudal. Durante un largo periodo de tensión
latente, los pescadores practicaron una serie de estrategias para defraudar el pago
de unas cargas que se remontan a la alta edad media. A partir de 1750 los privilegios
que instaura la Matrícula de Mar entre la gente de mar y la fractura en el
orden social tradicional motivaron que las asociaciones de pescadores probasen
por varias vías de deshacerse del pago de los diezmos. Pero pese a su debilidad,
las estructuras del Antiguo Régimen no permitieron su eliminación hasta la dé-
cada de 1830.
del siglo XVIII favorecieron el recrudecimiento de los conflictos sociales entorno
a las rentas pesqueras de origen feudal. Durante un largo periodo de tensión
latente, los pescadores practicaron una serie de estrategias para defraudar el pago
de unas cargas que se remontan a la alta edad media. A partir de 1750 los privilegios
que instaura la Matrícula de Mar entre la gente de mar y la fractura en el
orden social tradicional motivaron que las asociaciones de pescadores probasen
por varias vías de deshacerse del pago de los diezmos. Pero pese a su debilidad,
las estructuras del Antiguo Régimen no permitieron su eliminación hasta la dé-
cada de 1830.
Research Interests:
Resumen Los profundos cambios acaecidos en la pesca marítima en Cataluña desde inicios del siglo XVIII favorecieron el recrudecimiento de los conflictos sociales entor-no a las rentas pesqueras de origen feudal. Durante un largo periodo... more
Resumen Los profundos cambios acaecidos en la pesca marítima en Cataluña desde inicios del siglo XVIII favorecieron el recrudecimiento de los conflictos sociales entor-no a las rentas pesqueras de origen feudal. Durante un largo periodo de tensión latente, los pescadores practicaron una serie de estrategias para defraudar el pago de unas cargas que se remontan a la alta edad media. A partir de 1750 los privi-legios que instaura la Matrícula de Mar entre la gente de mar y la fractura en el orden social tradicional motivaron que las asociaciones de pescadores probasen por varias vías de deshacerse del pago de los diezmos. Pero pese a su debilidad, las estructuras del Antiguo Régimen no permitieron su eliminación hasta la dé-cada de 1830. Abstract Since the early eighteenth century, changes in Catalan maritime fishing favored the intensification of social conflicts around feudal fishing incomes. These taxes can be traced back to the Middle-Ages. During a long latent period of tension, fishermen practiced a series of strategies to defraud the payment. Motivated by the privileges granted by the Matrícula de Mar and the fracture of the traditional social order, fishermen's associations tried to get rid of the tithe in various ways since 1750. But despite its weaknesses, the structures of the ancient regime did not allow their removal until the 1830s. Conflictividad social y revueltas en torno al pago de las rentas pesqueras en la Cataluña del siglo XVIII Social unrest and riots around the payment of fishing taxes in the 17th century Catalonia Alfons Garrido Escobar *
Research Interests:
Research Interests:
La pesca de la gamba vermella (Aristeus antennatus) es va iniciar a Palamós a la dècada de 1930. L'increment de l'esforç, motivat per la revaloritizació del producte als mercats, ha dut el recurs a una situació de sobreexplotació. Avui un... more
La pesca de la gamba vermella (Aristeus antennatus) es va iniciar a Palamós a la dècada de 1930. L'increment de l'esforç, motivat per la revaloritizació del producte als mercats, ha dut el recurs a una situació de sobreexplotació. Avui un pla de gestió impulsat per la Confraria de Pescadors intenta aconseguir la sostenibilitat de la pesquera.
Research Interests:
The chanted fish auction of Montgat is analysed as a vivid manifestation of Catalan maritime heritage. This example of a reverse auction retains elements of the traditional first sale of fish, in clear opposition to the general... more
The chanted fish auction of Montgat is analysed as a vivid manifestation of Catalan maritime heritage. This example of a reverse auction retains elements of the traditional first sale of fish, in clear opposition to the general digitisation of fish auctions. An IPEC research project has gathered information on the last Catalan chanted fish auction and compared it with the modern auction in Palamós.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítim i pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la... more
L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítim i pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segonameitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar va capgirar radicalment la situació delsector pesquer, a banda un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què escaracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en elpanorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquestd ecalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevantal nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en totaquest procés.
Research Interests:
Research Interests:
Introducció històrica al marc general de les formes d’organització de la pesca marítima a la Mediterrània Occidental i els règims sobre els que es fonamenta la seva gestió.
Research Interests:
Research Interests:
Dins de Sala, B. Sa Perola i la pesca a Calella. Palafrugell: l'Ajuntament, 2008.
Research Interests:
Projecte de recerca que investiga l'origen, característiques i conseqüències de la pesca amb explosius a la Costa Brava, des dels seus inicis a la dècada de 1880 fins a la seva quasi bé total extinció entorn a 1950.