eL partit més difíciL El model de negoci dels diaris esportius ja no funciona, però tampoc s’hi albiren gaires alternatives Text ADRIÁN CABALLERO R e p ortatg e “És difícil fer pagar algú per una cosa que fins ara tenia de franc” o “els mitjans de comunicació ens vam suïcidar quan va arribar Internet”. Aquestes són declaracions d’alguns dels directors dels quatre principals diaris esportius que cada matí es poden trobar al quiosc. Cap d’ells veu econòmicament viable, a curt termini, un model de pagament malgrat que existeixen diferències entre els diaris de Barcelona i els de Madrid. El pescaclics i l’expansió geogràfica, les claus del model de negoci a curt i mig termini. La premsa en paper presenta, des de fa anys, unes dades que conviden al pessimisme i la premsa esportiva, una de les més consumides al quiosc, no se n’escapa. Segons dades de l’ojd presentades per la revista Noticias de Comunicación, els quatre principals diaris esportius a Espanya (Marca, As, Sport i Mundo Deportivo) es troben entre els deu mitjans amb major caiguda de difusió el 2016 –respecte de l’any anterior. Com a conseqüència, també han minvat els ingressos de manera important, tant per venda com per subscripció i publicitat al paper. Les conseqüències d’això ja les estem veient. A mitjans de desembre els treballadors de l’Sport van anunciar una vaga indefinida per rebutjar l’Expedient d’Ocupació que preveu acomiadar un 42% del personal. Per analitzar el futur d’aquest periodisme s’ha entrevistat a responsables dels quatre rotatius. A més, el professor de Periodisme de la Universitat de Navarra (UNav) i expert en empresa informativa, Alfonso Vara, apunta certes reflexions que ajuden a contextualitzar els models que presenten els diaris i a entendre en quin moment es troba el periodisme esportiu. A curt termini, cap dels quatre diaris es planteja un revolucionari canvi de model de negoci enfocat al pagament i la subscripció. No obstant això, les entrevistes als quatre responsables permeten dibuixar certes diferències sobre com garantir la viabilitat del mitjà. Des de Barcelona, per exemple, s’entén el futur de manera simple: aplicar les estratègies disponibles per aconseguir aquestes visites i monetitzar-les per mitjà de la publicitat en línia. Així, tant Sport com A més audiència t’arriben més ingressos”. En aquest sentit, justifica l’ús d’aquest tipus de tècniques perquè ajuden molt a aconseguir el màxim de visites al web. En canvi, Alfonso Vara alerta als principals mitjans que, tenint en compte les despeses als grans diaris,“el pescaclics no té futur” com a base de la viabilitat econòmica. Segons aquest expert, només pot haver mercat per a quatre grans diaris “si s’enfoquen tots a aconseguir milions de visites”, ja que, com reconeix Mascaró,“els ingressos per publicitat en línia no arriben a sufragar el descens de les vendes en paper”. Si cada diari esportiu en paper costa un euro,“per aconseguir aquest euro amb la publicitat a Internet necessites molts clics”, adverteix. Els quatre grans diaris esportius espanyols es troben entre els deu mitjans amb major caiguda de difusió Mundo Deportivo no renuncien a l’ús del pescaclics (clickbait en anglès), el recurs pel qual els titulars d’alguns mitjans digitals amaguen part de la informació per sumar visites al contingut. “Com a periodista no m’agrada el pescaclics perquè fuig de les bases del periodisme”, admet Lluís Mascaró, director adjunt del diari Sport qui, malgrat tot, reconeix que “és una manera d’enganxar lectors i usuaris” i defensa l’ús que en fa el seu rotatiu argumentant que “no l’han posat de moda els diaris esportius”. Un discurs semblant manté Santi Nolla, director de Mundo Deportivo, qui nega que el pescaclics sigui un recurs “només del periodisme esportiu” sinó que és “una eina digital que funciona”. Nolla té clar que “ara la gran guerra és per l’audiència. Nous Mercats Per altra banda, els diaris madrilenys, As i Marca, renuncien amb vehemència i timidesa respectivament a l’ús del pescaclics i ambdós centren els esforços d’augment de visites en una estratègia diferent a la d’Sport i Mundo Deportivo com és l’expansió geogràfica. Des de fa uns anys, tant el diari de Prisa com el d’Unidad Editorial han obert delegacions a l’Amèrica Llatina amb la visió comercial d’explotar els Capçalera 25 R e p ortatg e centenars de milions de potencials usuaris que tenen l’espanyol com a primera llengua. Alfredo Relaño, director d’As, explica les raons que l’han portat a obrir redaccions a diversos països de l’Amèrica Llatina. Per un costat, pel fet que els costos logístics són reduïts al ser As un mitjà de Prisa, fet que comporta poder utilitzar locals i redacció de la mateixa companyia a l’Amèrica Llatina. I, per un altre costat, perquè un 40% del trànsit web del diari que dirigeix prové de països llatinoamericans. Relaño anuncia que, actualment, també es plantegen fer el salt a l’Àsia, on malgrat que l’idioma pot ser una barrera,“és un continent on és fàcil explotar la informació de la Lliga i on la rivalitat entre Leo Messi i Cristiano Ronaldo ven molt”. Gràcies a aquesta inversió a l’estranger, el director d’As afirma no tenir por per la viabilitat futura ja que, segons les seves estimacions,“els diners començaran a arribar des de l’estranger”. De la mateixa opinió és Juan Ignacio Gallardo, director de Marca, qui dibuixa una estratègia molt semblant.“Vam firmar no fa gaire una col·laboració amb Carlos Slim –empresari mexicà i sisè home més ric del món– per posicionar-nos a Mèxic”. Segons les dades del propi mitjà, en dos mesos s’han triplicat els resultats econòmics en aquell país i, com a conseqüència, Gallardo té ganes d’internacionalitzar-se encara més a mig termini,“cap a mercats ja s’ha comentat, des de Marca defensen també l’ús del pescaclics.“Quan, al vendre espais publicitaris, t’avaluen per números freds, renunciar a aquest recurs no és una estratègia empresarial òptima”, justifica. ero i retaLLades La caiguda dels ingressos en aquests diaris, com ha passat en molts altres mitjans, ha provocat un ajustament de despeses que, en molts casos, ha comportat una reducció de plantilla. Sport, As i Marca reconeixen haver patit expedients de regulació d’ocupació (ero) en els últims anys –la 26 Capçalera La subscriPció, difíciL Mentre els diaris analitzen l’efectivitat de les estratègies per maximitzar audiència, els directors d’As, Marca, Sport i Mundo Deportivo es miren, literalment, els uns als altres esperant que algú sigui el primer a posar en pràctica un model de negoci basat, completament o parcialment, en els ingressos per subscripció.Tal com alguns d’aquests directors confirmen, es reuneixen trimestralment per debatre sobre diferents temes, i la incertesa sobre què vindrà és sobre la taula. Mentre Sport i Mundo Deportivo se centren en estratègies com el pescaclics, As i Marca obren delegacions a l’Amèrica Llatina darrera notícia, és l’ero al diari del Grupo Zeta, que inclou 35 acomiadaments, més d’un 40% de la plantilla– i des de Mundo Deportivo es parla de rescissions de contracte pactats amb veterans de la redacció. La reducció de plantilla ha permès a les empreses adequar les despeses als nous ingressos, tal com explica Lluís Mascaró. “L’empresa no guanya el mateix que abans, si bé no perd diners gràcies a les retallades que hem fet”, afirma. Des de Marca, Juan Ignacio Gallardo relaciona les retallades en personal amb una visió avançada “del que venia”. Fa quatre anys, l’empresa va fer un parell d’ero per “acoblar l’estructura empresarial” al nou context.“Crec que vam fer els deures a temps”, es felicita Gallardo, qui afirma que, des d’aleshores, s’ha implantat al diari una “política de contenció de despesa” perquè, segons explica,“l’última idea és reduir plantilla”. “Potser no serà a curt termini, però hem de començar a estudiar com cobrar per alguns continguts” Juan Ignacio Gallardo, Marca diferents a l’espanyol, allà on el costum per pagar estigui més arrelat”. Malgrat tot, el director de Marca no renuncia a mantenir el paper amb vida el màxim de temps possible per frenar la caiguda d’ingressos i, al mateix temps, avalat pel fet de ser el diari més llegit a Espanya. Com Mascaró, que els joves que entren a la redacció cobren menys que aquells veterans que, per diferents motius, l’abandonen. “Les estructures dels grans diaris són insostenibles. Una de les solucions és el relleu generacional perquè aquestes estructures s’adeqüin als ingressos esperats”, argumenta Mascaró. Els ajustos laborals comporten també una reducció de despesa pel fet, com assenyala “El que tenim en comú és que ningú sap com serà exactament el futur, encara que tots treballem per intentar arribar-hi ben posicionats”, apunta Gallardo des de Marca. Precisament ell és qui es mostra més optimista pel que fa a la possible viabilitat d’un model subscriberfirst, a l’estil del que proposa The NewYork Times. Malgrat que el seu diari encara no ha presentat cap projecte en aquest sentit, Gallardo afirma que li agradaria poder treballar continguts premium.“Potser no serà a curt termini, tot i així, hem de començar a estudiar com cobrar per alguns continguts”, reconeix. Per al professor Alfonso Vara, aquesta tasca no serà gaire fàcil.“Si volem que algú pagui pel nostre contingut, hem d’oferir alguna cosa diferent”, adverteix. Un fet complicat, segons l’expert,en l’actual periodisme esportiu espanyol, que qualifica com “molt de hooligan”.Vara considera que “el lector espera una cosa molt con- R e p ortatg e Les versions digitals dels esportius són gratuïtes, tot i que alguns directius ja comencen a plantejar la possibilitat de fer pagar alguns continguts. Foto: Eudald Coll creta” i posa l’exemple de Marca, que creu que ha d’intentar sempre “emocionar els aficionats del Real Madrid”. Santi Nolla també parla de model de subscripció, tot i veure-ho a molta distància i amb pessimisme.“És difícil fer pagar algú per una cosa que fins ara tenia de franc”, argumenta. En aquest sentit,també apunta Lluís Mascaró, crític per com es van fer les coses a les redaccions a l’inici del fenomen del periodisme digital:“Els mitjans de comunicació ens vam suïcidar quan va arribar Internet.Vam considerar que allò era una cosa folklòrica i vam donar-ho tot gratuïtament”, assegura el director adjunt de l’Sport. Igual que Nolla, Mascaró creu que “és impossible convertir una cosa que sempre has donat gratis en un producte de pagament”. A més, en relació amb la in- litat”.“Sí que hi ha un model de negoci de periodisme esportiu de pagament”, sentencia,“però és per a redaccions petites amb col·laboradors externs”. Així doncs, tot demostra que el grans diaris esportius a Espanya continuaran a curt i mig termini lluitant per maximitzar les visites mentre esperen que algú, aquí o a l’estranger, s’atreveixi amb un model de pagament, li surti bé i puguin copiar-ho a la seva redacció. Aquest és,ara per ara, el model de futur del periodisme esportiu. “Una solució és el relleu generacional per adequar aquestes estructures als ingressos esperats” Lluís Mascaró, Sport formació diferenciada que recomana Vara, Mascaró lamenta la falta de “recursos per destinar a fer aquest tipus de contingut”. Així, el director adjunt de Mundo Deportivo no descarta que,“amb diners”, sigui possible un “periodisme esportiu de qua- Capçalera 27