VERSOS PER VÈNCER VOLUM I 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 1 9/11/20 15:50 BIBLIOTECA BARCINO DIRECTOR ORIOL MAGRINYÀ CONSELL ASSESSOR LOLA BADIA, GERMÀ COLÓN †, FRANCESC J. GÓMEZ, TOMÀS MARTÍNEZ, JOSEP MASSOT, RAQUEL PARERA, JOSEP PUJOL, ALBERT SOLER, JOSEP SOLERVICENS, GUILLEM USANDIZAGA DIRECCIÓ CIENTÍFICA JOAN SANTANACH 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 2 9/11/20 15:50 VERSOS PER VÈNCER POESIA DE LA GUERRA DELS SEGADORS (1640-1652) VOLUM I A CURA D’EULÀLIA MIRALLES 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 3 9/11/20 15:50 Aquesta edició ha rebut un ajut de: Primera edició: novembre 2020 © de la introducció, l’edició i les notes, Eulàlia Miralles, 2020 Disseny de la coberta: Duró Studio Imatge de la coberta: Antoni Estruch, Corpus de Sang (1907). Museu d’Art de Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Foto: © Museu d’Art de Sabadell, 2020 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S. A. Via Augusta, 252-260, 5è. Barcelona 08017 www.editorialbarcino.com Edició núm. 867 DL B 19691-2020 ISBN: 978-84-7226-864-7 Revisió de l’original: Raquel Parera Correcció de proves: Eulàlia Salvat Compost i imprès per FOTOLETRA, S.A. Passeig de Sant Joan, 198. Barcelona 08037 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 4 10/11/20 9:19 ÍNDEX PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Guerra dels Segadors i guerra de papers . . . . . . . . . 2. Poesia de guerra, sobre la guerra o amb el referent de la guerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Els espais de la poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Sobre aquesta edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 13 VERSOS PER VÈNCER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I. Anònim. Sàtira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Anònim. [Els segadors] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III. Anònim. Glossa a la catalana . . . . . . . . . . . . . . . IV. Anònim. [Porteu los arcabussos] . . . . . . . . . . . . V. Anònim. Comparació de Catalunya amb Troia VI. Anònim. Sàtira a la porta de la Diputació, a 19 d’octubre 1640 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VII. Celdoni Simats. Amorosos desagravis de Jesucrist sacramentat en la insigne i fidelíssima ciutat de Barcelona, i octava del Corpus reiterada . . . . VIII. Anònim. A la Diputació, a 7 de novembre 1640 IX. Anònim. Carta que ha enviada la vila de Perpinyà a Catalunya, on va contant totes ses desditxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 65 68 73 77 78 25 37 58 93 95 98 99 — 5 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 5 9/11/20 15:50 X. Anònim. A la rota de Montjuïc, dia de 26 de gener de 1641 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XI. Josep Català. Triümfo d’Eulària en Montjuïc . . . XII. Francesc Fontanella. Romanç jocós a Montjuïc . . XIII. Anònim. Resposta que fa Catalunya a una carta que li ha enviada la vila de Perpinyà, amb la qual plora ses desditxes pateix en recompensa de innumerables servicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV. Anònim. Cobles del marquès de los Vélez . . . . . XV. Francesc Fontanella. Silva [a Pau Claris] . . . . . . XVI. Francesc Fontanella. Al molt il·lustre doctor Pau Claris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVII. Francesc Fontanella. Epigrama [a Pau Claris] . . . XVIII. Anònim. A la gloriosa mort i enterro del molt il·lustre deputat eclesiàstic Pau Claris, canonge de la santa iglésia d’Urgell. Dècima . . . . . . . . . . XIX. Magí Ramon. A la famosa victòria que han alcançada dels enemics los tèrcios d’infanteria i cavalleria catalana i francesa, en lo siti de Tarragona, a 10 de juny any 1641. Romanç . . . . XX. Anònim. Clarí de veritats: valentia catalana; derrota de castellans alumbrats, retiro i galliner de Madrid; gall i flor de lliri de França . . . . . . . . 112 114 143 146 155 160 174 177 179 181 196 APÈNDIX: PROCEDÈNCIA DELS TEXTOS, TESTIMONIS I APARAT CRÍTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 ÍNDEX DE PRIMERS VERSOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 TAULA DE POEMES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249 — 6 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 6 9/11/20 15:50 Per al Carles, que em va ensenyar a llegir i comptar versos 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 7 9/11/20 15:50 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 8 9/11/20 15:50 PRESENTACIÓ En l’imaginari col·lectiu català hi ha alguns episodis bèl·lics que han marcat profundament la cultura i, en conseqüència, la literatura, per les seves pregones repercussions històriques: a l’edat moderna les guerres dels Segadors i de Successió són guerres de sang i de papers, en què la poesia, com altres gèneres literaris, serveix com a vehicle per transmetre idees i explicar fets. Amb el tricentenari, la guerra de Successió i les manifestacions culturals i literàries que va generar s’han pogut fer visibles per a un públic més ampli, però la literatura de la guerra dels Segadors segueix sent, per norma general, força desconeguda per a la majoria dels lectors, i és de justícia que no segueixi dormint als calaixos de quatre estudiosos. Durant els anys de la guerra dels Segadors, el vers fou una arma per als bàndols enfrontats, profrancesos i profelipistes, que van cantar victòries pròpies i derrotes alienes o van reflectir el clima del conflicte armat que es vivia al Principat; també, per als components d’un mateix bàndol que s’esbatussaven entre ells. Els versos havien d’ajudar a vèncer, exacerbar els ànims i mobilitzar faccions. Poesia culta, popularista o popular, de guerra, sobre la guerra o amb el referent ineludible de la guerra, en totes les llengües vehiculars de cultura aleshores (català i castellà, sobretot, però també llatí, francès i portuguès), i amb les formes mètriques i estròfiques més habituals (romanç, sonet, dècima, octava, silva, etc.), arribava a un públic ampli per tal com podia ser llegida introspectivament o dita en veu — 9 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 9 9/11/20 15:50 alta, a les cases o als carrers. Francesc Fontanella, Gaspar Sala i Berart, Pere Esteve, Josep Català però, sobretot, autors que no van signar les seves composicions, o que les van signar amb pseudònims, acrònims o criptònims, configuren el corpus poètic català del conflicte i deixen constància dels successos bèl·lics i polítics a la vegada que fan bandera dels seus ideals. El fenomen no és exclusiu ni d’aquest conflicte ni del Principat, però és remarcable la seva importància i extensió. Tot i que Barcelona és el centre neuràlgic on es resolen els esdeveniments més importants de la contesa des d’un punt de vista polític i militar, i per aquesta raó la protagonista de bona part dels escrits, hi ha altres espais, siguin dits explícitament o no, que comparteixen aquest protagonisme: especialment els llocs on es produeixen enfrontaments bèl·lics, com ara Perpinyà, Roses, Lleida, Tarragona o Tortosa, però també aquells on es dirimeixen negociacions, es prenen decisions transcendents o són motiu de conflicte per al desenvolupament de la guerra, com ara les seus de les institucions catalanes, les corts castellana i francesa, Münster o els Pirineus. La cronologia dels versos catalans és, com la de tota la literatura política d’aquests anys, prou clara: l’inici de la contesa es caracteritza per un boom extraordinari de propaganda catalana profrancesa, mentre que els últims anys són les plomes favorables a la monarquia hispànica les més actives. Els versos que s’editen en aquests dos volums són només una petita part de tota la literatura que va generar la guerra dels Segadors, i una part també de tota la poesia engendrada arran del conflicte. En el primer, que tenen a les mans, s’hi pot llegir la poesia dels primers dos anys d’enfrontaments, molt abundant i reivindicativa, en la mesura que la novetat de la situació demana una justificació pública; el segon, en canvi, recull una dècada, del 1642 al 1652, en què els poemes són més descriptius de determinats episodis clau. En un i en l’altre, el lector hi — 10 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 10 9/11/20 15:50 trobarà poesia d’autors de tota l’àrea lingüística catalana en la llengua del territori; s’exclouen, doncs, perquè s’imposava una tria encara que sempre sigui subjectiva i millorable, els versos en altres llengües i d’autors d’altres procedències, també molt abundants i que permeten una visió més calidoscòpica del fenomen, raó per la qual alguns s’han recuperat en la introducció. Hi ha, encara, massa obres que no coneixem o no coneixem prou bé. La guerra i els seus episodis, i molt especialment el Corpus de Sang o la batalla de Montjuïc, els segadors com a ànima del poble, o Pau Claris com a pare d’una pàtria republicana, amb el temps van passar a formar part de l’imaginari mític dels catalans, que van saber i van voler recuperar-los, i aprofitar-los en benefici de la construcció nacional del país: valgui l’exemple, diàfan, de l’himne nacional de Catalunya, Els segadors, reelaborat al segle XIX prenent com a base un romanç noticiós del segle XVII. Com ja s’ha assenyalat en diverses ocasions, la guerra dels Segadors, dita també de Separació, fou un dels mites fundacionals i cohesionadors de la nació catalana al segle XIX, i pel seu caràcter subversiu en l’imaginari romàntic es convertí en una guerra de la independència (Sunyer 2006: 235-253). La literatura, com la història, pot ser testimoni del temps, llum de la veritat, vida de la memòria, mestra de la vida i missatgera de l’antiguitat. Per llegir aquests versos, fets per vèncer, perquè la propaganda conta triomfs i no pèrdues, el lector s’ha de posar les ulleres que el traslladin al context històric i cultural en què es van produir. — 11 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 11 9/11/20 15:50 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 12 9/11/20 15:50 INTRODUCCIÓ 1. GUERRA DELS SEGADORS I GUERRA DE PAPERS En la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), i com a conseqüència dels enfrontaments entre França i Espanya, el principat de Catalunya esdevé un lloc de pas i d’estada per a les tropes castellanes, i també un front de guerra. En aquest clima enrarit, la proposta de la Unió d’Armes pel comte-duc d’Olivares, el 1626, que anava contra el règim constitucional català, no va contribuir a calmar els ànims de la població. Les institucions catalanes s’hi van oposar, alhora que la població civil continuava descontenta amb la situació. L’any 1640 la monarquia hispànica, debilitada per la guerra europea, s’enfronta a un procés separatista doble: el principat de Catalunya i el regne de Portugal. Al Principat, la primavera de l’any 40 la revolta popular dels pagesos arriba a Barcelona: l’avalot del 22 de maig, que va servir per alliberar el diputat Francesc Tamarit, i el Corpus de Sang, el dia 7 de juny, que es va saldar amb la mort del lloctinent general, donen el tret de sortida a la guerra dels Segadors. El Principat accepta aleshores l’ajut militar francès i se separa de la monarquia hispànica per passar a ser una república sota la protecció del monarca gal. El 23 de gener de 1641, els braços juren fidelitat al rei Lluís XIII de França, dit — 13 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 13 9/11/20 15:50 el Just, proclamat comte de Barcelona.1 Consumada ja la Catalunya francesa, les institucions treballen amb la voluntat de conservar els drets i les lleis catalanes, i els seus publicistes, amb els cinc sentits orientats a justificar l’aliança catalanofrancesa; mentrestant, a la Cort de Madrid, les plomes s’afilen i contraresten l’ofensiva. De forma paral·lela, i aprofitant la revolució catalana, a Portugal esclata la guerra de Restauració.2 El mes de desembre de 1640 es proclama rei Joan IV, de la casa de Bragança, i es declara la independència del territori. Els portuguesos busquen suports entre els enemics de la monarquia hispànica: entre altres moviments, signen una aliança amb França i estableixen una fructífera relació amb Catalunya contra l’enemic comú.3 Felip IV no sap cap a on tirar: o conserva un territori o l’altre, i tria concentrar els seus esforços a no perdre Catalunya. La guerra dels Segadors acaba deu anys després, amb la caiguda de Barcelona en mans de les tropes de Felip IV (1652) i, més endavant, amb la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), que divideix traumàticament el Principat i els comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent entre les monarquies hispànica i francesa. El 1668, el Tractat de Lisboa rubrica per escrit la independència de Portugal. Les guerres de separació de Catalunya i de Portugal, com la majoria dels conflictes bèl·lics europeus coetanis, es dirimei1. Per als antecedents i inci de la guerra, vegeu Elliot (1998) i Simon (1999; 2008; 2019). Per al conflicte en la seva totalitat, Sanabre (1956), Serra (1966) i Torres (2006; 2008). 2. És present la idea que Catalunya havia donat el tret de sortida també a la revolució portuguesa; així, els castellans, «A la nación catalana / de su mal las culpas echan, / que si no fuera por ella / Portugal no se atreviera» (A la entrada en Barcelona 1645: f. A2v). 3. La comunicació social i ideològica s’evidencia amb una propaganda de doble via (Pérez Samper 1992: 314-395; Fraga 2008; Miralles 2012a: 189-190). — 14 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 14 9/11/20 15:50 xen no només sobre el terreny, amb efectius militars i amb sang, sinó també dialècticament, per mitjà de la paraula, que no es vol restringida sinó d’abast ampli. L’anomenada guerra de papers ha esdevingut un tòpic, un lloc comú, en els estudis sobre la guerra dels Segadors, per tal com suposa un esclat pamfletístic de dimensions considerables, especialment a les premses.4 En la mesura que la literatura narra o s’inspira en fets coetanis, allò que s’explica és nou, malgrat que la varietat d’estratègies literàries per vehicular la narració no ho sigui.5 Així, els episodis bèl·lics i els argumentaris polítics dels bàndols enfrontats durant el conflicte, i també les dissencions internes en cada una de les faccions, es van immortalitzar en tinta, a la vegada que es convertien en tema de conversa en les altes esferes del poder, però també en els carrers i places de les ciutats i pobles. Les manifestacions polítiques i propagandístiques escrites de la guerra dels Segadors són múltiples i m’atreviria a dir que quasi inesgotables: es van redactar memorials polítics, opuscles, pamflets, relacions de successos, poesia, teatre, sermons, pronòstics, etc., així com un ampli i 4. Hi ha nombrosos treballs sobre la guerra i la seva publicística; pel que fa a l’àmbit català, s’han d’assenyalar: Burgos & Peña (1984), Reula (1992), Simon (1999: 204-218; 2004), Ettinghausen (2005: 45-58), Torres (2006; 2008) i Coroleu (2011); a propòsit de la cronologia i geografia de la propaganda impresa, Miralles (2012a). Per a una visió general de l’àmbit hispànic, Arredondo (2011) i Domènech (2016). Finalment, per a la primera premsa europea i les seves característiques, Pettegree (2014) i Ettinghausen (2015); i sobre les dimensions de la propaganda impresa de la guerra dels Segadors en aquest context, Ettinghausen (1993: I, 12-14). 5. Un dels primers successos de la història europea que s’explica per mitjà de la impremta, la conquesta turca de Negrepont, l’any 1470, preanuncia la circulació de notícies en diversos formats genèrics (prosa i poesia: sermons, oracions, lírica en vulgar i en llatí, hagiografia, pronòstics, etc.), tècniques d’escriptura (manuscrit i imprès) i nivells socials de la seva transmissió (Meserve 2006). — 15 — 1_Versos_per_vencer (001-062).indd 15 9/11/20 15:50 I ANÒNIM. SÀTIRA El 1618 esclata a Europa la guerra dels Trenta Anys; la monarquia hispànica, amb la voluntat d’enfortir la seva posició a Europa, entra en el joc bèl·lic. A Espanya, el 1626 el comteduc d’Olivares posa en marxa la Unió d’Armes, que obligava els regnes i corones de la monarquia composta dels Àustria a contribuir a les despeses militars, amb la consegüent resistència per part d’aquests. La composició, un romanç heptasil·làbic, ha de ser anterior a l’esclat de la revolta i la guerra de Catalunya el 1640, i denota un descontentament creixent per les polítiques del rei Felip IV i el seu valido. De subet està malalt lo gran monarca Felip, diuen que de mal govern poc a poc se va morint. No adverteix res quan li parlen perquè sempre està dormint, amb tal excés que no hi basten de tots sos regnes los crits. No respon quan lo pregunten i, si a cas respon, és dir: «d’on veniu cinc sous me costa»; què llàstima estiga així! No el visita ningun metge perquè no ho volen sofrir 4 8 12 1. subet: ‘subec, son letàrgica’ (DCVB). 2. Felip IV, rei d’Espanya. 8. crits: en el sentit de ‘problemàtiques’ i el ‘soroll’ que generen. — 65 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 65 9/11/20 15:54 dos enfermers que el governen sens deixar-lo dia i nit; a títol de no cansar-lo han procurat excluir los recaudos i visites, que tots ne tenen despit; veritat és que procuren tinga substància i delit, però com li’n donen massa l’accident se va enfortint. Tots sos amics se llastimen, plora la muller i fill, però amb tot lo mal que té no hi ha qui l’hi gose dir. Per a despertar-lo un poc França li dóna pessics, 16 20 24 28 15. Els «dos enfermers que el governen» han de ser el comte-duc d’Olivares i el protonotari Jerónimo Villanueva, blanc de bona part dels retrets contra la monarquia, que són acusats de fer anar el monarca com un titella (vv. 15-24); vegeu III, esp. vv. 15-21. 19. recaudos: ‘missatges, encàrrecs’ (DCVB). 20. ‘que tothom se sent irritat pel desdeny que mostren’. 21-22. És a dir, que procuren donar-li capricis i plaers (per tenir-lo entretingut i que els deixi governar; vegeu v. 15). 24. accident: ‘malaltia’ (vegeu v. 1). 26. És a dir: ‘plora la muller i plora el fill’. Es tracta d’Isabel de França i de l’infant Baltasar Carles, mort prematurament el 1646. 30-31. França i les Províncies Unides dels Països Baixos, entre les quals Holanda, foren aliades durant la guerra dels Trenta Anys; en el bàndol contrari hi havia l’Espanya dels Àustria. Els dos versos potser fan referència al setge de Lovaina (1635), en què les tropes francoholandeses s’hagueren de retirar sense haver pres la ciutat, en mans de la monarquia hispànica; o potser es tracta d’una referència més general, relativa a qualsevol topada — 66 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 66 9/11/20 15:54 Holanda fa fumassoles, mes tantost és adormit; tan solament Catalunya, amb ruda i vinagre fi, a pesar dels enfermers lo procura deixondir. 32 36 entre les potències esmentades, de les que es produïren des de l’inici de la guerra francoespanyola (1635-1659). 31. fumassoles: ‘senyals de fum’. 34. La planta de la «ruda» i el «vinagre» són coneguts per les seves propietats medicinals i desinfectants; la primera, també per la seva olor fètida i perquè es creia que protegia dels mals esperits i els encanteris. 35. enfermers: vegeu v. 15. — 67 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 67 9/11/20 15:54 XIV ANÒNIM. COBLES DEL MARQUÈS DE LOS VÉLEZ Goigs de caràcter polític que prenen com a protagonista el marquès de los Vélez (Miralles 2019: 324-325). Fan referència a l’envestida de les seves tropes contra la línia del Llobregat i a les malvestats perpetrades a Martorell, i anticipen la seva derrota a Barcelona. Es van publicar com a cloenda d’un llarg Diàlogo verdader, graciós i apacible dels felices i bons successos de la guerra de Catalunya (1642; Prat 1988; Torrent 1993), i també es van copiar, en alguns testimonis manuscrits, al final de l’anònima Comedia del marqués de los Vélez (Aina 2019; vegeu Domènech 2016: 98-140), fet que testimonia la seva difusió. Vostres goigs amb gran plaer cantarem en aquest dia, pus que vostra senyoria de general té poder. 4 Honrà el rei vostra persona amb càrrec de lloctinent, quan la véu mereixedora d’exercir-lo prudentment, 8 1-4. Els versos imiten l’entrada dels goigs a la Mare de Déu del Roser, molt populars: «Vostres goigs amb gran plaer / cantarem, Verge Maria, / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser». 5-12. Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga, marquès de los Vélez, fou nomenat cap de l’expedició militar contra Catalunya (pel comte-duc d’Olivares) i lloctinent general del Principat (pel rei Felip); jurà a Tortosa el novembre de 1640. El seu nomenament no fou exempt de polèmica: l’anterior virrei, el bisbe Gil Manrique (vegeu VIII, vv. 3-4 i n.), havia estat designat a finals de juliol i a finals d’octubre ja se’l destituïa; així, «es resolgué en la — 155 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 155 9/11/20 15:54 donant fe al missatger que de la Cort se us envia, que lo comte-duc volia aprovàsseu son parer. Dintre Madrid produïda l’enveja, qual arbre verd fonc de soldats circuïda, ordenats amb gran concert; per ço restà molt sencer vostre cos, ple d’alegria, pensant que se us rendiria de Catalunya el poder. 12 16 20 Junta de Braços que no entre lo marquès, ni amb les tropes ni sens elles, que es reste l’excel·lentíssim bisbe per lloctinent [...]. Sap-se del cert que lo de los Vélez baixa a Tortosa [...]; jura en Tortosa per lloctinent de Catalunya, contra les Constitucions d’ella [...]. És Tortosa segregada del Principat des d’aquell punt [...], una per a castigar a Tortosa de ses insolències i altra perquè no es digués que havia jurat lo marquès en Catalunya, una de les condicions necessàries a aquest jurament» (Sarroca 1995: 92-93, 97). Mentre duri la guerra i l’aliança dels catalans amb França, conviuran dues lloctinències: la nomenada per la monarquia hispànica i la nomenada pels monarques francesos (Reglà 1987: 118-119). 13-16. ‘L’enveja, que s’havia gestat a Madrid («la Cort», v. 10), fou envoltada completament de soldats ordenats amb gran concert, com si fossin un arbre verd (és a dir, que creix ufanós)’. Els versos potser fan referència a l’elecció del marquès per Olivares: hi havia tres altres candidats per comandar les tropes al Principat (Felipe de Spínola, Francisco Acevedo y Zúñiga i Juan Alonso Enrique de Cabrera), però finalment l’escollit fou Fajardo (Simon 2019: 279-280). 17. sencer: ‘ferm moralment; incapaç d’obrar malament, de claudicar’ (DCVB). — 156 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 156 9/11/20 15:54 Quan los castellans sentiren del tresor la gran olor, amb sos capitans partiren per robar la plata i or; i trobaren cert lo ver: que en plom tot se’ls convertia, morint de vós, senyoria, dos nebots de gran valer. Gran delit vos presentava Montjuïc fortificat, amb pedrers que us enviava entre mans, peus i costats; per los quals lo cavaller que aquells esquadrons regia preterí, amb sa companyia, sens res més poder-hi fer. 24 28 32 36 21-24. Al·lusió als repetits saqueigs de les tropes castellanes en territori català. 26. Transmutar els metalls menys preuats en metalls preciosos (or, plata; v. 24) era l’objectiu de l’alquímia; aquí, irònicament, s’esdevé al contrari i es converteixen en «plom»; per relació metonímica, «plom» té també el sentit de «bales». 27-28. El marquès de los Vélez perdé dos nebots en la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641; vegeu XI, v. 304 i n. 29-30. La muntanya de Montjuïc fou fortificada amb presses, per poder repel·lir l’escomesa de les tropes castellanes; vegeu XI, vv. 379-380 n. 31. pedrers: vegeu XII, v. 24 n. 33-35. Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio, morí com a conseqüència de l’assalt a Montjuïc (vegeu XI, v. 178 n.). — 157 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 157 9/11/20 15:54 Reparada la gran erra d’envestir, per molt cruel, transplantat fonc d’esta terra l’exèrcit a Martorell; i fugint no gens a pler lo partir no us entristia, sabent que bales envia per les claus lo conseller. No fonc de menor estima l’escapar dels miquelets, per ser gent que desestima vostres cavalls i mosquets; preguntant, per a saber, si per ventura us seguia, per fugir amb més porfia a tancar-se al galliner. 40 44 48 52 37-40. Abans d’arribar a Barcelona, el 21 de gener, les tropes de Fajardo havien entrat a foc i sang («per molt cruel») a la vila de Martorell. 43-44. El conseller terç, Pere Joan Rossell, comandava un dels sis terços d’infanteria que defensava la línia del Llobregat: el de Santa Eulàlia, de la ciutat de Barcelona (Simon 2019: 478); per això defensa amb «bales» les «claus» [de la ciutat]. El conseller, els miquelets (v. 46) i Margarit (v. 56) són protagonistes en el Diàlogo verdader i la Comedia del marqués de los Vélez (vegeu el davantal). 46. miquelets: soldats mercenaris; el cos fou creat per Francesc de Cabanyes (vegeu XLIV, v. 74 i n.), que encalçava la rereguarda hispànica amb les tropes de Josep Margarit (v. 56) (Simon 2019: 465-467). 50. seguia: la «gent», és a dir, els miquelets (v. 46). 52. galliner: en referència al Retiro, a Madrid, batejat popularment com el «galliner», i a la Cort (vegeu XX, vv. 11-13 i n.). — 158 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 158 9/11/20 15:54 Vostra jornada acabada la major dels goigs sentís, vent sa persona lliurada de les mans de Margarit; quan, senyor, pensant-vos ser del millor que posseïeu, vo’n tornareu com devíeu: sens portar-vo’n un diner. 60 Tornada Suplicau, gent derrotada, al privat deix de voler guerres amb gent catalana, que es farà menos valer. 64 56 54. goigs: ‘alegria’, i també en al·lusió al gènere poètic de la composició. 56. Josep Margarit i Biure, militar, era mestre de camp del terç de Vilafranca, que perseguia la rereguarda del marquès de los Vélez (Serrano 1988; Simon 2008: 123-127; Simon 2019: 465-467); vegeu v. 46 n. Va ser nomenat governador de Catalunya pel rei de França (1641-1659) i adquirí grans responsabilitats militars i polítiques. Fou també el cap visible d’una de les dues faccions profranceses del Principat, enfrontat amb els clans Fontanella i d’Ardena (vegeu XLIV). 58-59. Es trenca la rima en -ia que es troba en l’entrada i en la resta d’estrofes de la composició. 61. gent derrotada: l’exèrcit castellà. 62. privat: el comte-duc d’Olivares, privado o valido de Felip IV (v. 11). 64. valer: notem el joc amb valido; vegeu v. 62 n. — 159 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 159 9/11/20 15:54 TAULA DE POEMES Volum I I. Anònim. Sàtira II. Anònim. [Els segadors] III. Anònim. Glossa a la catalana IV. Anònim. [Porteu los arcabussos] V. Anònim. Comparació de Catalunya amb Troia VI. Anònim. Sàtira a la porta de la Diputació, a 19 d’octubre 1640 VII. Celdoni Simats. Amorosos desagravis de Jesucrist sacramentat en la insigne i fidelíssima ciutat de Barcelona, i octava del Corpus reiterada VIII. Anònim. A la Diputació, a 7 de novembre 1640 IX. Anònim. Carta que ha enviada la vila de Perpinyà a Catalunya, on va contant totes ses desditxes X. Anònim. A la rota de Montjuïc, dia de 26 de gener de 1641 XI. Josep Català. Triümfo d’Eulària en Montjuïc XII. Francesc Fontanella. Romanç jocós a Montjuïc XIII. Anònim. Resposta que fa Catalunya a una carta que li ha enviada la vila de Perpinyà, amb la qual plora ses desditxes pateix en recompensa de innumerables servicis XIV. Anònim. Cobles del marquès de los Vélez XV. Francesc Fontanella. Silva [a Pau Claris] XVI. Francesc Fontanella. Al molt il·lustre doctor Pau Claris XVII. Francesc Fontanella. Epigrama [a Pau Claris] — 249 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 249 9/11/20 15:54 XVIII. Anònim. A la gloriosa mort i enterro del molt il·lustre deputat eclesiàstic Pau Claris, canonge de la santa iglésia d’Urgell. Dècima XIX. Magí Ramon. A la famosa victòria que han alcansada dels enemics los tèrcios de infanteria i cavalleria catalana i francesa, en lo siti de Tarragona, a 10 de juny any 1641. Romanç XX. Anònim. Clarí de veritats: valentia catalana; derrota de castellans alumbrats, retiro i galliner de Madrid; gall i flor de lliri de França Volum II XXI. Anònim. Explicació de l’altar en la plaça de la Llana, on s’ostenta una romeguera, que significa Catalunya; dos lleons que llancen foc per la boca contra d’ella, enemics que cremaren les iglésies; lo globo és lo remei que li baixa del cel en les tres flors de lis que, obrint-se, coronen les armes de Catalunya, que amb la il·lustre sang catalana se guanyaren en Frància per Jofre Pelós, en defensa de son rei. Dècimes. XXII. Pere Esteve. Plora Barcelona XXIII. Pere Esteve. Tu no et dius Miquel XXIV. Jofre Argelés. Relació del rendiment de la plaça de Perpinyà, amb les festes que es feren alrededor XXV. Anònim. Dècima [a la recuperació de Perpinyà] XXVI. Anònim. Als mals afectes de tota Catalunya XXVII. Anònim. Relació de les funeràries que la ciutat de Barcelona fa en la Seu de dita ciutat, lo dissabte a 20 de juny, a la mort del Cristianíssim rei de França, nostre senyor, que Déu guard, amb molt gran solemnitat. I també lo testament i lo que disposà a la fi de sos dies lo Cristianíssim rei. Tot, en vers català XXVIII. Anònim. Plant de la ciutat de Barcelona en la mort de son rei i comte Lluís XIII, lo Just XXIX. Anònim. Soneto fúnebre [a Lluís XIII] — 250 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 250 9/11/20 15:54 XXX. Anònim. Epitafi. Al rei Cristianíssim Luís XIII, lo Just XXXI. Anònim. A la capella ardent i túmulo del Cristianíssim rei Lluís XIII, lo Just. Dècima funeral XXXII. Francesc Fontanella. [A Lluís XIII] XXXIII. Francesc Fontanella. Romanç que escrigué Fontano des de Carlavila estant per embarcar-se en lo riu Mossa, camí de Münster XXXIV. Francesc Fontanella. La pau, de l’abundància acompanyada XXXV. Anònim. Dècima [a Castella] XXXVI. Anònim. Romanç a la victòria que les armes invictes de França han tingut contra el rei de Castella en Roses XXXVII. Anònim. Los lleons fugen de Roses. Glossa. Dècima. XXXVIII. Anònim. [Dècima a la victòria de Roses] XXXIX. Anònim. Quintilla que isqué quan se rendí Roses XL. Anònim. Sàtira XLI. Anònim. Cançó al to de l’estudiant, i de la tristesa del lleó i victòria de Flix XLII. Anònim. Pactes del rendiment i eixida dels castellans de Balaguer per ordre del senyor príncep d’Harcourt. Romanç XLIII. Anònim. Algunes tortes en vers a les voluntats expressades a les moltes que avui se donen en prosa XLIV. Anònim. Correcció a mossèn Pasqués, prevere, passat en favor del senyor Dr. Morell, que si és per ell, l’espasa empunya, ho tema Catalunya XLV. Joan Pasqués (?). [Morell lo ha enganyat] XLVI. Anònim. Paper que ha paregut per los cantons de Barcelona en l’any 1646. Dècima XLVII. Pere Esteve. Ànimo, los meus germans XLVIII. Anònim. Cançó als castellans i catalans que pensaren pendre la ciutat de Vic XLIX. Francesc Fontanella. Lletra que féu Fontano en lo últim del siti de Barcelona l’any 1652 L. Gaspar Sala. Queixa dels Pirineus i sa descripció — 251 — 2_Versos_per_vencer (063-252).indd 251 9/11/20 15:54