Resum: Aquest article fa una descripció detallada del parlar de la Safor (sobretot de la fonètica, i el lèxic, també de morfosintaxi i fraseologia) a partir d'entrevistes fetes entre 2008 i 2015 a persones de quasi tots els nuclis urbans... more
Resum: Aquest article fa una descripció detallada del parlar de la Safor (sobretot de la fonètica, i el lèxic, també de morfosintaxi i fraseologia) a partir d'entrevistes fetes entre 2008 i 2015 a persones de quasi tots els nuclis urbans de la comarca i dels pobles limítrofs. S'ha realitzat una descripció del parlar comarcal amb els resultats obtinguts. El procés de repoblació siscentista explica la influència baleàrica en aquesta varietat del valencià meridional. Els factors geogràfics han generat zones amb característiques comunes dins la Safor i afavoreixen l'entrada de trets d'altres dialectes (valencià central) o subdialectes (valencià meridional de comarques d'interior) dins els límits comarcals. Aquesta primera aproximació monogràfica al català de la Safor planteja diversos aspectes d'interés, com el ja conegut ensordiment de sibilants sonores a Gandia i en alguns pobles propers, la penetració de trets del valencià central al nord de la comarca o la necessitat de considerar la influència insular també a la Safor, no només a la Marina Alta i Baixa i el Comtat. Paraules clau: dialectologia, repoblació mallorquina, la Safor, variació lingüística.
Estudio desde el punto de vista histórico, artístico, archivístico, antropológico, de la religiosidad... de la Ermita de Santa Ana de Gandía. Edificio presente en la vida de los Gandienses desde el S XIV, y desde 1809 administrada y... more
Estudio desde el punto de vista histórico, artístico, archivístico, antropológico, de la religiosidad... de la Ermita de Santa Ana de Gandía. Edificio presente en la vida de los Gandienses desde el S XIV, y desde 1809 administrada y cuidada por los Padres Escolapios. Documentación bibliográfica, archivística y fotográfica exhaustiva. Santa Ana fue patrona de Gandía hasta el SXIX y de ella podemos admirar una hermosa talla gótica que preside la ermita.
La investigació arqueològica a la comarca de la Safor-Valldigna sobre el període comprés entre el Neolític final (3800/3700 a.C.) i l'inici de l'Edat del Bronze (2150 a.C.) està fortament marcada pels diferents marcs teòrics i pel biaix... more
La investigació arqueològica a la comarca de la Safor-Valldigna sobre el període comprés entre el Neolític final (3800/3700 a.C.) i l'inici de l'Edat del Bronze (2150 a.C.) està fortament marcada pels diferents marcs teòrics i pel biaix metodològic imperant a cada època. Durant els darrers anys, gràcies sobretot a la pràctica de l'arqueologia de salvament, s'ha pogut avançar molt en el coneixement d'aquesta complexa i rica xarxa de comunitats agrícoles i ramaderes, part d'una ecumene molt més extensa, que ocuparen intensament les vores del riu Serpis o d'Alcoi.
