| dbo:abstract
|
- Najran o Nadjran (àrab: نجران, Najrān) és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la . La població ha crescut enormement als darrers anys: tenia 47.500 habitants el 1974, i va doblar passant a 90.983 el 1992, fins a arribar als 246.880 al cens del 2004. La població tradicional pertany a la tribu dels . Situada al mig d'un uadi fèrtil (el ) ha estat tradicionalment un centre agrícola (cereals, fruits, llegums), comercial i industrial (cuiro i teles), ja que estava en l'encreuament de dues rutes de caravanes (d'Hadramaut a la Mediterrània per l'Hijaz i de l'Iraq al Iemen). Najran hauria passat vers el 685 aC als sabeus sota el rei Karibil Watar I. Un rei sabeu posterior, Yithi'amar Bayin, va destruir Ragmat vers el 510 aC. Najran hauria estat sota domini o sabeu en els següents segles. Les ruïnes d'al-Ukhdud, probablement la ciutat central de l'oasis de Najran, corresponen probablement a l'antiga ciutat de Ragmat; aquestes ruïnes són també en territori de l'Aràbia Saudita al sud-est de la moderna ciutat. L'any 24 o 25 fou una de les ciutats ocupades pels romans d'Eli Gal en la seva expedició a la zona. Eli Gal va utilitzar l'oasi com a base pel seu atac a Marib. A l'inici de l'era cristiana fou un centre comercial pròsper. Najran era probablement el nom de l'oasi que englobava diverses viles i encara no s'havia generalitzat. Els himiarites van conquerir els dominis sabeus al segle iii i probablement llavors es van apoderar de Najran. En algun moment del segle III els abissinis van enviar un governador de nom «SBQLM» segons les inscripcions i Najran fou una de les zones en què va exercir control. El rei himiarita Ilsharah Yahdib va aconseguir expulsar als abissinis. El rei làkhmida Imru-l-Qays ibn Amr va atacar Najran abans de l'any 328 (el rei va morir el 328). Després va caure sota influència d'Axum i la població va esdevenir cristiana al segle v, obra del mercader local de nom Hayyan o Hannan que s'havia batejat a al-Hira, al mateix temps que arribaven missioners d'Abissínia i de la Síria bizantina. El segle VI Najran era el principal centre cristià d'Aràbia del sud amb existència de diverses corrents i predomini del monofisisme. Vers el 520 el rei (jueu o proper al judaisme) himiarita Dhu Nuwas va ocupar Najran i va donar als habitants a escollir entre renunciar a la seva religió o morir; molts habitants van morir en màrtirs. Bizanci va demanar a Axum l'enviament d'ajut a aquestos cristians, i el rei axumita va enviar una expedició amb suport de la flota bizantina. El negus Ella-Asheba va conquerir el Iemen vers el 525 i en va fer una dependència d'Axum. Najran llavors va gaudir del prestigi de ser ciutat de màrtirs i fou objecte de pelegrinatge dels cristians de la península Aràbiga. El monofisisme es va reforçar amb la sang dels màrtirs i amb el culte a les seves despulles. El cap local era llavors al-Harith ibn Kab, sayyid de la vila i de la tribu àrab que la poblava, que va esdevenir conegut a occident com a sant Aretes la festa del qual se celebra el 24 d'octubre. La principal tribu àrab va agafar el nom d'aquest cap, abreujadament Balharith i era segurament un subgrup dels azdites (Azd) com els ghassànides (aliats dels bizantins, més al nord). Fou en el segle VI que l'oasi es va omplir d'esglésies i monestirs i especialment la vila de Kabat Najran dedicada als màrtirs i a la que es dirigien el pelegrins, de la qual eren guardians els Banu Abd al-Madan, el principal clan dels Balharits. Najran fou una de les quatre ciutats de l'Orient cristià (les altres foren Axum a Etiòpia, Edjmiatsín a Armènia, i Edessa a Osroene). El 570 els perses van ocupar l'Aràbia del sud i van expulsar als axumites. L'hostilitat persa contra els cristianisme i especialment contra la influència bizantina, la va pagar Najran, però tot i així la situació es va mantenir amb una certa tolerància general. Al segle següent es va originar l'islam que tenia una disposició inicial raonable envers el cristianisme que no es va endurir fins després del 622. El 630 una delegació de Najran va anar a Medina. Després d'algunes discussions el Profeta els va autoritzar a mantenir el seu culte a canvi d'una contribució i del pagament periòdic d'un tribut. Najran va tenir part destacada a la Ridda (vegeu Història del Iemen) Sota el califa Umar ibn al-Khattab es va decidir que a la península Aràbiga no podien viure cristians i els habitants de Najran foren obligats a emigrar a Mesopotàmia on es van establir a una població que van anomenar al-Nadjraniyya prop de Kufa. O bé alguns van eludir l'ordre o van retornar, però al segle X encara hi havia cristians a Najran. Una part dels balhariths es van fer musulmans i van restar a la ciutat però més tard es van instal·lar a un lloc relativament proper a uns quilòmetres al nord-oest, que esdevingué la Najran musulmana, i que va prosperar notablement. Membre del clan Abd al-Madan era Rayta, la mare del primer califa abbàssida al-Saffah, i això va donar als senyors de Najran certa influència als primers temps del califat abbàssida. El clan va agafar el nom d'al-Akhwal (el pare de Rayta). Aprofitant la guerra que devastava la regió de Sanà, Ahmad ibn Sulayman, amb el suport de les tribus fidels als xerifians, es va erigir en imam a Najran, Djawf Ibn Nasir i Zahir, amb el títol d'al-Mutawakkil (vers 1138). Va rebre el suport de les tribus d'Hadur, i Khawlan i el 1150 va atacar a l'hamdanita Sultan Hamid. La batalla entre hamdanites i l'imam de Nadjran es va lliurar a i fou derrotat fugint cap a Sanà. A la ciutat els caps locals van decidir reconèixer a l'imam davant el qual es va presentar Sultan Hatim i fou generosament perdonat que li va permetre establir-se a fins que els membres de les tribus Banu Hamdan es van dispersar; llavors es va traslladar a Zafar on va romandre fins que també les tribus xerifianes de l'imam es van dispersar i llavors va cridar als Banu Hamdan, va reorganitzar les forces i va atacar Sanà. Al-Mutawakkil va sortir de la ciutat i va establir el seu campament a , que va fortificar, i mentre va demanar ajut a les tribus xerifianes, però abans de rebre el seu suport fou derrotat per Sultan Hamid, que va entrar llavors a Sanà mentre l'imam es retirava al país de Djenb. Gran part del Iemen estava dividit en feus tribals. Sultan Hatim llavors va avançar sense ni soldats ni material cap a Dhimar, on estaven reunides les tribus del Djenb que donaven suport a l'imam i es preparaven per atacar Sanà, i aquestes tribus en veure'l actuar tant temeràriament, se li van sotmetre voluntàriament. Així va tornar a Sanà com a triomfador. El 1169, a finals de l'any, l'imam al-Mutawakkil que es mantenia encara a la regió de Zahir, va entrar en guerra contra els xerif kasimita del Zahir, abans el seu aliat. L'imam fou fet presoner i portat al castell d'. Els fills de l'imam van demanar la intercessió d'Ali ibn Sultan Hatim, el qual va aconseguir l'alliberament de l'empresonat. al-Mutawàkkil es va establir llavors a Hawth i va demanar ajut a Ali contra els kasimites de Zahir, mercès a la qual va poder triomfar sobre aquestos i va retornar a Shibam (1170). Al-Mutawakkil va morir al cap de poc (1170) i els kasimites de Zahir es van sotmetre a Ali el 1172. Just en aquest moments destacaments oghuz i kurds van arribar al país, que es van establir a la zona de , i van afavorir la presa del poder per l'aiúbida al-Muàddham Turan-Xah, germà de Saladí) el 1173. Després del domini aiúbida i rassúlida, la zona va ser governada per la tribu Banu Yam, que al segle xvi va adoptar les doctrines ismaïlites. Najran fou el centre de l'imamat dels makràmides. Des de 1924 l'imam del Iemen va voler imposar la sobirania a l'imamat de Najran. L'imam va establir llaços amb caps tribals de la zona de Najran per contrarestar les relacions dels makràmides i Banu Yam amb els saudites. El 1933 després de llargues negociacions sense resultat entre saudites i iemenites sobre l'estatus de Nadjran, l'exèrcit de l'imam Yahya Hamid al-Din, amb 50.000 homes, va ocupar la regió, entrant a Badr, la residència de l'imam. El 45è daï Ali ibn Mushin al Shibam (1913-1936) va fugir a Abha. L'exèrcit iemenita va destruir les cases dels dais i va profanar les tombes dels dais difunts. Això va provocar un aixecament general dirigit pel xeic dels Banu Yam Jabir Abu Sag, pro-saudita, i els iemenites es van haver de retirar. Llavors els saudites (manats pel príncep hereu Saud ibn Abd al-Aziz) van aprofitar per ocupar la regió (primavera del 1934) i la van annexionar. Els hi fou reconeguda pel Iemen pel tractat de maig de 1934. Ali ibn Mushin va poder tornar i els 145 membres de la família de dais van rebre pensió del govern saudita. El 1939 encara Djamal al-Din Ali ibn Husayn al-Makrami succeïa al seu pare Husam al-Din Ghulam Husayn (1936-1938) com a daï mutlak però aquesta direcció era ja merament honorífica i continua modernament. (ca)
- نجران (و بالمسند: 𐩬𐩴𐩧𐩬) هي مدينة والعاصمة الإدارية لمنطقة نجران. تقع جنوب السعودية. تشتهر بالـزراعة، وبها سد وادي نجران، أحد أكبر السدود في الجزيرة العربية. يكثر فيها الـنخيل، وأشهر آثارها المنطقة الأخدودية التي ورد ذكرها في القرآن الكريم في سورة البروج. كما أن جبالها ما تزال بكرًا تزخر بالمواقع الأثرية والنقوش المتنوعة المليئة بالرسوم. (ar)
- Nadschran (auch Najran, Nejran oder Nagran; arabisch نجران Nadschrān, DMG Naǧrān aus altsüdarabisch ngrn; früher Abā as-Saʿūd / أبا السعود) ist eine Stadt im südwestlichen Saudi-Arabien nahe der jemenitischen Grenze. Sie ist Hauptstadt der Provinz Nadschran. (de)
- Naĝran (arabe: نجران, DMG-latinliterigo Naǧrān, historia nomo أبا السعود, DMG-latinliterigo Abā as-Saʿūd) estas urbo de Sauda Arabio. Ĝi estas la administra centro de samnoma regiono Naĝrano kiu situas en la sudo de la lando laŭlonge de la landlimo kun Jemeno. La urbo en 2010 havis 246 880 loĝantojn. (eo)
- Naŷrán (نجران Naŷrān) es una ciudad en el suroeste de Arabia Saudí, cerca de la frontera con Yemen. Es la capital de la Provincia de Najrán. Diseñada como ciudad planificada, es una de las urbes de mayor crecimiento del país. Su población pasó de 47 500 habitantes en 1974, a 90 983 habitantes en 1992 y a 246 880 habitantes en 2004, según los censos. La población pertenece en su mayoría a la tribu .
* Datos: Q27174
* Multimedia: Najran / Q27174 (es)
- Najran (Arabic: نجران Najrān), is a city in southwestern Saudi Arabia near the border with Yemen. It is the capital of Najran Province. Designated as a new town, Najran is one of the fastest-growing cities in the kingdom; its population has risen from 47,500 in 1974 and 90,983 in 1992 to 246,880 in 2004 and 505,652 in 2017. The population mostly originates from the ancient tribes of Yām, Mákram, and Hamdan. Najranis are Muslims, with Shia, Ismaili forming the plurality of the religious adherents. Hanbali, Shafi'i, and Maliki Sunnis form the second-largest religious group in the city, while the Zaydi Shia form the smallest religious group. The Arabic term Najrān has at least two meanings: both the wooden frame on which a door opens and also 'thirsty'. Local tradition also has it that the land derived its name from the first man to settle in the area, Najran ibn Zaydan ibn Saba ibn Yahjub ibn Yarub ibn Qahtan. Najran was the Yemeni centre of cloth making and originally, the kiswah or the cloth of the Ka'aba was made there (the clothing of the Kaba first started by the Yemeni kings of Saba). There used to be a Jewish community at Najran, renowned for the garments they manufactured. According to Yemenite Jewish tradition, the Jews of Najran traced their origin to the Ten Tribes. Najran was also an important stopping place on the Incense Route. (en)
- Najran (arabe : نجران) est une ville d'Arabie saoudite, située à l'extrême sud-ouest du pays, à la frontière avec le Yémen, dans la province de Najran dont elle est la capitale. La ville nouvelle, en croissance très rapide, compte actuellement plus de 246 880 habitants, soit la moitié des habitants de la province. (fr)
- Najran (bahasa Arab: نجران Najrān) adalah sebuah kota di barat daya Arab Saudi yang dekat dengan perbatasan Yaman. Kota ini juga merupakan ibu kota Provinsi Najran. Didesain sebagai kota baru, Najran merupakan salah satu kota dengan pertumbuhan tercepat di Arab Saudi, populasi kota ini naik dari 47.500 jiwa pada 1974, 90.983 jiwa pada 1992 hingga 246.880 jiwa pada 2004. Penduduk sebagian besar berasal dari suku Yām, Mákram dan Hamdan. Penduduk Najran adalah muslim, dengan Syi'ah Isma'iliyah yang membentuk kemajemukan para pemeluk agama. Sunni Hanbali, Syafi'i dan Maliki menjadi kelompok agama terbesar kedua di kota ini, dan Syi'ah Zaidiyah menjadi kelompok agama paling sedikit. Dalam istilah Arab, Najran memiliki dua arti: bingkai kayu dari sebuah pintu dan juga 'haus'. Tradisi lokal juga menyebutkan bahwa nama Najran adalah nama dari seorang yang tinggal di wilayah ini, Najran bin Zaydan bin Saba bin Yahjub bin Ya'rub bin Qahtan. Najran merupakan pusat pembuatan baju di Yaman, serta kiswah ka'bah juga pernah dibuat disini (kain kiswah ka'bah pertama kali diberikan oleh Raja Saba di Yaman). Dulu ada komunitas Yahudi di Najran, terkenal dengan pakaian yang mereka produksi. Menurut tradisi Yahudi Yaman, orang-orang Yahudi Najran adalah salah satu keturunan dari Sepuluh Suku. Najran juga merupakan salah satu tempat pemberhentian penting di rute bukhur. (in)
- Najrān (in arabo: نجران) era il nome di un'oasi himyarita dell'Arabia meridionale (oggi Ukhdūd, nell'attuale Arabia Saudita) in cui era insediata la più numerosa comunità cristiana dell'intera Penisola Araba prima della comparsa dell'Islam. La moderna città fu fondata nel 1965 e conta poco più di 300 000 abitanti principalmente dediti all'agricoltura. A Sud-Ovest dell'abitato sorge la diga della Valle di Najrān, la più grande del Regno con una capacità di 85 milioni di metri cubi d'acqua. La regione di Najran, nel sud dell'Arabia Saudita. (it)
- 나지란(아랍어: نجران)은 사우디아라비아 남서부에 위치한 도시로 나지란 주의 주도이며 높이는 1,293m, 인구는 550,652명(2010년 기준)이다. 예멘 국경과 가까운 지점에 위치한다. (ko)
- Najran (Arabisch: نجران , Najrān) is een stad in Saoedi-Arabië en is de hoofdplaats van de provincie Najran. Een vroegere naam van de stad is Aba as Sa'ud.Bij de volkstelling van 2004 telde Najran 246.880 inwoners.
* Ingang gouverneurspaleis Najran.
* Muur in de oude stad (nl)
- Nadżran (arab. نجران) – miasto w południowo-zachodniej części Arabii Saudyjskiej. Jest stolicą prowincji Nadżran. Leży w oazie, przy granicy z Jemenem. Według spisu powszechnego w kwietniu 2010 roku miasto liczyło 298 288 mieszkańców. (pl)
- ナジュラーン（アラビア語: مدينة نجران、Najran）は、サウジアラビアの都市。イエメンとの国境を接するサウジアラビア南西部にあるナジュラーン州の州都。 (ja)
- Najrã (em árabe: نجران; romaniz.: Naǧrān) é uma cidade da Arábia Saudita, capital da região de Najrã. Está a 1 293 metros de altitude e segundo censo de 2010, havia 298 288 habitantes. (pt)
- Najran (arabiska: نجران, Naǧrān) är en stad i sydvästra Saudiarabien, huvudstad för provinsen med samma namn. Den ligger nära gränsen till Jemen och hade 298 288 invånare vid folkräkningen 2010. Najran ligger i en oas i ett fruktbart område, och har dadel- och spannmålsproduktion samt boskapsavel. Under äldre tider var staden en viktig producent av myrra och virak som såldes till Mellanöstern och medelhavsländerna. (sv)
- Наджра́н (араб. نجران, ранее Аба-эс-Сууд) — город на юго-западе Саудовской Аравии. Административный центр одноимённого административного округа. (ru)
- Наджран (араб. نجران, раніше Аба-ес-Сууд) — місто на південному заході Саудівської Аравії. Адміністративний центр однойменного адміністративного округу. (uk)
- 奈季蘭（阿拉伯语：نجران Najrān）是沙特阿拉伯的城市，也是奈季蘭省的首府，位於該國西南部，毗鄰與也門接壤的邊境，該市在1934年前由也門負責管轄，2004年人口246,880。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- نجران (و بالمسند: 𐩬𐩴𐩧𐩬) هي مدينة والعاصمة الإدارية لمنطقة نجران. تقع جنوب السعودية. تشتهر بالـزراعة، وبها سد وادي نجران، أحد أكبر السدود في الجزيرة العربية. يكثر فيها الـنخيل، وأشهر آثارها المنطقة الأخدودية التي ورد ذكرها في القرآن الكريم في سورة البروج. كما أن جبالها ما تزال بكرًا تزخر بالمواقع الأثرية والنقوش المتنوعة المليئة بالرسوم. (ar)
- Nadschran (auch Najran, Nejran oder Nagran; arabisch نجران Nadschrān, DMG Naǧrān aus altsüdarabisch ngrn; früher Abā as-Saʿūd / أبا السعود) ist eine Stadt im südwestlichen Saudi-Arabien nahe der jemenitischen Grenze. Sie ist Hauptstadt der Provinz Nadschran. (de)
- Naĝran (arabe: نجران, DMG-latinliterigo Naǧrān, historia nomo أبا السعود, DMG-latinliterigo Abā as-Saʿūd) estas urbo de Sauda Arabio. Ĝi estas la administra centro de samnoma regiono Naĝrano kiu situas en la sudo de la lando laŭlonge de la landlimo kun Jemeno. La urbo en 2010 havis 246 880 loĝantojn. (eo)
- Naŷrán (نجران Naŷrān) es una ciudad en el suroeste de Arabia Saudí, cerca de la frontera con Yemen. Es la capital de la Provincia de Najrán. Diseñada como ciudad planificada, es una de las urbes de mayor crecimiento del país. Su población pasó de 47 500 habitantes en 1974, a 90 983 habitantes en 1992 y a 246 880 habitantes en 2004, según los censos. La población pertenece en su mayoría a la tribu .
* Datos: Q27174
* Multimedia: Najran / Q27174 (es)
- Najran (arabe : نجران) est une ville d'Arabie saoudite, située à l'extrême sud-ouest du pays, à la frontière avec le Yémen, dans la province de Najran dont elle est la capitale. La ville nouvelle, en croissance très rapide, compte actuellement plus de 246 880 habitants, soit la moitié des habitants de la province. (fr)
- Najrān (in arabo: نجران) era il nome di un'oasi himyarita dell'Arabia meridionale (oggi Ukhdūd, nell'attuale Arabia Saudita) in cui era insediata la più numerosa comunità cristiana dell'intera Penisola Araba prima della comparsa dell'Islam. La moderna città fu fondata nel 1965 e conta poco più di 300 000 abitanti principalmente dediti all'agricoltura. A Sud-Ovest dell'abitato sorge la diga della Valle di Najrān, la più grande del Regno con una capacità di 85 milioni di metri cubi d'acqua. La regione di Najran, nel sud dell'Arabia Saudita. (it)
- 나지란(아랍어: نجران)은 사우디아라비아 남서부에 위치한 도시로 나지란 주의 주도이며 높이는 1,293m, 인구는 550,652명(2010년 기준)이다. 예멘 국경과 가까운 지점에 위치한다. (ko)
- Najran (Arabisch: نجران , Najrān) is een stad in Saoedi-Arabië en is de hoofdplaats van de provincie Najran. Een vroegere naam van de stad is Aba as Sa'ud.Bij de volkstelling van 2004 telde Najran 246.880 inwoners.
* Ingang gouverneurspaleis Najran.
* Muur in de oude stad (nl)
- Nadżran (arab. نجران) – miasto w południowo-zachodniej części Arabii Saudyjskiej. Jest stolicą prowincji Nadżran. Leży w oazie, przy granicy z Jemenem. Według spisu powszechnego w kwietniu 2010 roku miasto liczyło 298 288 mieszkańców. (pl)
- ナジュラーン（アラビア語: مدينة نجران、Najran）は、サウジアラビアの都市。イエメンとの国境を接するサウジアラビア南西部にあるナジュラーン州の州都。 (ja)
- Najrã (em árabe: نجران; romaniz.: Naǧrān) é uma cidade da Arábia Saudita, capital da região de Najrã. Está a 1 293 metros de altitude e segundo censo de 2010, havia 298 288 habitantes. (pt)
- Najran (arabiska: نجران, Naǧrān) är en stad i sydvästra Saudiarabien, huvudstad för provinsen med samma namn. Den ligger nära gränsen till Jemen och hade 298 288 invånare vid folkräkningen 2010. Najran ligger i en oas i ett fruktbart område, och har dadel- och spannmålsproduktion samt boskapsavel. Under äldre tider var staden en viktig producent av myrra och virak som såldes till Mellanöstern och medelhavsländerna. (sv)
- Наджра́н (араб. نجران, ранее Аба-эс-Сууд) — город на юго-западе Саудовской Аравии. Административный центр одноимённого административного округа. (ru)
- Наджран (араб. نجران, раніше Аба-ес-Сууд) — місто на південному заході Саудівської Аравії. Адміністративний центр однойменного адміністративного округу. (uk)
- 奈季蘭（阿拉伯语：نجران Najrān）是沙特阿拉伯的城市，也是奈季蘭省的首府，位於該國西南部，毗鄰與也門接壤的邊境，該市在1934年前由也門負責管轄，2004年人口246,880。 (zh)
- Najran o Nadjran (àrab: نجران, Najrān) és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la . La població ha crescut enormement als darrers anys: tenia 47.500 habitants el 1974, i va doblar passant a 90.983 el 1992, fins a arribar als 246.880 al cens del 2004. La població tradicional pertany a la tribu dels . Després del domini aiúbida i rassúlida, la zona va ser governada per la tribu Banu Yam, que al segle xvi va adoptar les doctrines ismaïlites. Najran fou el centre de l'imamat dels makràmides. (ca)
- Najran (Arabic: نجران Najrān), is a city in southwestern Saudi Arabia near the border with Yemen. It is the capital of Najran Province. Designated as a new town, Najran is one of the fastest-growing cities in the kingdom; its population has risen from 47,500 in 1974 and 90,983 in 1992 to 246,880 in 2004 and 505,652 in 2017. The population mostly originates from the ancient tribes of Yām, Mákram, and Hamdan. (en)
- Najran (bahasa Arab: نجران Najrān) adalah sebuah kota di barat daya Arab Saudi yang dekat dengan perbatasan Yaman. Kota ini juga merupakan ibu kota Provinsi Najran. Didesain sebagai kota baru, Najran merupakan salah satu kota dengan pertumbuhan tercepat di Arab Saudi, populasi kota ini naik dari 47.500 jiwa pada 1974, 90.983 jiwa pada 1992 hingga 246.880 jiwa pada 2004. Penduduk sebagian besar berasal dari suku Yām, Mákram dan Hamdan. (in)
|
