Estat federat
Un estat federat (que podria ser anomenat estat, província, cantó, land, etc.) és una comunitat territorial i constitucional que forma part d'una unió federal.[1] Aquests estats es diferencien dels estats sobirans en què han transferit una part dels seus poders sobirans al govern federal.[2] És important destacar que, quan els Estats decideixen federar-se, perden la seva posició com a persones de dret internacional. En canvi, la unió federal com una sola entitat es converteix en l'estat sobirà, la persona de dret internacional.[3] Un estat federat té competència administrativa sobre un territori geogràfic definit i és una forma de govern regional.
En alguns casos, es crea una federació d'una unió d'entitats polítiques, que poden ser independents o territoris dependents d'una altra entitat sobirana (amb major freqüència un poder colonial).[4] En altres casos, els estats federats s'han creat a partir de regions anteriorment estats unitaris.[5] Una vegada es forma una constitució federal les normes que regeixen les relacions entre els poders federals i regionals formen part del dret constitucional del país i no del dret internacional públic.
Als països amb constitucions federals hi ha una divisió de poders entre el govern central i els estats que el componen. Aquestes entitats - estats, províncies, cantons, länder, etc - són parcialment autogovernables i se'ls atorga un grau d'autonomia garantit constitucionalment que varia substancialment d'una federació a una altra.[6] En funció de la forma de descentralització de poders presa, els poders legislatius d'un Estat federat poden o no poden ser revocats o vetats pel govern federal. Les lleis que regeixen la relació entre els poders federals i regionals poden ser modificades a través de la constitució federal i de les constitucions estatals.
Llista de components per federació
[modifica]Les "unitats federades" a la taula de sota tenen autoritat governamental inherent en el sistema constitucional de la federació, mentre que les "altres unitats" són autoritats delegades per part del govern federal o en són administrades directament per aquest.
¤ indica capital federal (o unitats federades que la contenen)
¤¤ indica disputada activament per altres estats sobirans o per la comunitat internacional
_Islands.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
Vegeu també
[modifica]- Estat associat
- Llista de subdivisions administratives per estats
- Llista d'estats independents i territoris dependents
Notes
[modifica]- ↑ Flandes i Valònia eren subdividides en cinc províncies cadascuna, tal com establia la Constitució de Bèlgica. El govern provincial és responsabilitat dels governs regional.
- ↑ Les comunitats i regions són institucions de govern separades amb diferents àrees de responsabilitat. Les comunitats s'organitzen sobre la base de les fronteres lingüístiques, que són diferents de les fronteres regionals.
- ↑ La ciutat federal té un nivell d'auto-governant igual als altres principals unitats federals.
- ↑ La Constitució brasilera de 1988 tracta als municipis com a part de la Federació i no simples subdivisions dependents dels estats.
- ↑ Saint Kitts és governat directament pel govern federal.
- ↑ La constitució aprovada s'acomoda als governs regionals existents, amb el nombre i límits últims dels Estats membres federals que determini la Casa del Poble del Parlament Federal .
Referències
[modifica]
- ↑ The Australian National Dictionary: Fourth Edition, pg 1395. (2004) Canberra. ISBN 978-0-19-551771-2
- ↑ «Constitució dels Estats Units d'Amèrica :. Desena Esmena, Poders reservats». Arxivat de l'original el 2007-03-09. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ Crawford, J. (2006). The Creation of States in International Law. Oxford, Clarendon Press.
- ↑ Com a exemples, Austràlia i els Estats Units.
- ↑ És el cas de Bèlgica en 1993. Les regions belgues havien retornat poders prèviament.
- ↑ Per exemple, les províncies canadenques i els cantons suïssos tenen substancialment més poders i gaudeixen d'una major protecció davant les interferències i interferències del govern central que la majoria de les federacions no occidentals.
- ↑ Daniel, Kate; Special Broadcasting Service Corporation. SBS World Guide: The Complete Fact File on Every Country, 16th ed.. Prahran, Victoria, Australia: Hardie Grant Books, 2008, p. 827. p26. ISBN 978-1-74066-648-0.
- ↑ SBS World Guide 2008, p38
- ↑ SBS World Guide 2008, p46
- ↑ SBS World Guide 2008, p74
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Regió autònoma. Vegeu-ne més a Llista de regions autònomes per país (anglès)
- ↑ SBS World Guide 2008, p101
- ↑ «Article 18». Arxivat de l'original el 2011-01-01. [Consulta: 16 abril 2014].
- ↑ SBS World Guide 2008, p132
- ↑ SBS World Guide 2008, p239
- ↑ SBS World Guide 2008, p275
- ↑ SBS World Guide 2008, p328
- ↑ SBS World Guide 2008, p346
- ↑ SBS World Guide 2008, p460
- ↑ SBS World Guide 2008, p481
- ↑ SBS World Guide 2008, p486
- ↑ SBS World Guide 2008, p537
- ↑ SBS World Guide 2008, p549
- ↑ SBS World Guide 2008, p600
- ↑ Federal structure of Russia, Article 65 of Russian Constitution.
- ↑ «The Federal Republic of Somalia - Harmonized Draft Constitution». Federal Republic of Somalia. Arxivat de l'original el 20 de gener 2013. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ «Guidebook to the Somali Draft Provisional Constitution». Arxivat de l'original el 14 d’agost 2013. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ SBS World Guide 2008, p687
- ↑ SBS World Guide 2008, p700
- ↑ SBS World Guide 2008, p760
- ↑ SBS World Guide 2008, p774
- ↑ SBS World Guide 2008, p798
Tipus autònoms d'administració, subdivisió de primer nivell | |
|---|---|
| Federalisme | |
| Vegeu també | |
