Climent Miró Tuset

This work includes the results of the archaeological survey at the rock of Guàrdia de Calvinyà, in the town of Valls de Valira (Alt Urgell). This place suffered a serious fire in the spring of 2012, which resulted in the realization of this project. The work of casting historical sources, toponymic studies, as well as surveying and photointerpretation have enabled locating numerous structures that provide substantive knowledge about the organization of spaces around this location. Unfortunately, fire damaged much of this area and the subsequent deforestation works did not take into account the existence of structures and cultural heritage. This fact, which prevented the comprehensive recording of all the evidence, must encourage a deep reflection among researchers. It is evident that we must improve the methodology and draft a protocol for urgent action in similar cases in order to intervene quickly and prevent the loss of information.

This article analyses the evolution of Tolse as domain of the monastery of Saint Sadurní of Tavèrnoles and the Seminary of Urgell between the 10th century and the beginning of the 19th. The main objective is to verify the survival of this manorial connection.

The small church became the parish church under the monastic jurisdiction of Sant Vicenç dels Torrents. This paper outlines the development of settle-ment between the 10th and 15th centuries, as well as that of the parishes of Sant Climent de Campelles or de la Torre and Santa Eulàlia de Cerqueda, which both ended up falling under Sant Vicenç dels Torrents. It covers the consolidation of feudalism and the demographic crisis of the 14th century caused by poor harvests and the Black Death, which led to the disappearance of several settlements and the abandonment of farmland.

Vicenç dels Torrents. En aquesta comunicació mostrem l’evolució del seu poblament entre els segles Xi XV així com també el de les parròquies de Sant Climent de Campelles o de la Torre i de Santa Eulàlia de Cerqueda, que acabaran formant part de Sant Vicenç dels Torrents. Aquesta comunicació inclou la consolidació del feudalisme i la crisi demogràfica del segle XIV propiciada per les males collites i la Pesta Negra, que va com-portar la desaparició de diferents nuclis de població i l’abandó de conreus.

Aquest article analitza dos exemples del xoc cultural del mon carolingi amb el visigot que van tenir lloc al bisbat d'Urgell, concretament als monestirs de Sant Sadurní de Tavèrnoles i de Sant Climent de Codinet. La intervenció carolíngia al bisbat d'Urgell va ser conseqüència del procés condemna de l'adopcionisme que propugnava el bisbe Feliu.

En aquest article mostrem l’evolucio del monestir de Sant Vicenc dels Torrents: la seva fundacio o reforma en epoca carolingia, la seva donacio al monestir de Sant Serni de Tavernoles al 914 per part dels bisbes d’Urgell i de Ribagorca, la seva posterior transformacio en parroquia , la consolidacio del seu territori amb donacions, la influencia del Concili de Trento, l’annexio de la parroquia de Sant Climent de la Torre, el paper dels feligresos a traves de les sagristies i la seva segregacio per ordre episcopal el 1904.

En aquest article mostrem l’evolucio del monestir de Sant Vicenc dels Torrents: la seva fundacio o reforma en epoca carolingia, la seva donacio al monestir de Sant Serni de Tavernoles al 914 per part dels bisbes d’Urgell i de Ribagorca, la seva posterior transformacio en parroquia , la consolidacio del seu territori amb donacions, la influencia del Concili de Trento, l’annexio de la parroquia de Sant Climent de la Torre, el paper dels feligresos a traves de les sagristies i la seva segregacio per ordre episcopal el 1904.

A través de donacions, els comtes engrossien els béns d'uns monestirs que aviat van passar a formar part de la seva estratègia de control territorial. En aquesta comunicació tractaré el cas de Santa Cecília d'Elins i la seva relació amb els comtes d'Urgell durant l'Alta Edat Mitjana. Santa Cecília d'Elins va ser fundat en temps del comte Guifré d'Urgell, poc abans del 881, any en què va rebre un precepte d'immunitat per part de Carloman. Més endavant, en temps de Sunifred II, aquest cenobi va rebre del comte tot un territori i béns situats a Salinoves, a l'actual Baronia de Rialb. En època de Borrell II, el monestir va consolidar el seu domini central, en perjudici de les comunitats d'habitants de la vall, centrada a la vila de Pallerols. Més endavant, el comte Ermengol I va continuar amb la política de reforç del cenobi a través de donacions, com la de Castilló, una àrea de muntanya rica en pastures, fusta i possiblement minerals. La seva mort el 1010 a Còrdova marca la fi provisional de la influència comtal i una major intervenció territorial de l'Església d'Urgell, aleshores comandada per Ermengol, fill dels vescomtes de Conflent. El judici de Sant Pere de Ponts del 1024 va significar una topada entre els interessos del monestir i els comtals, per una banda, i els episcopals, per una altra. En aquest plet, el jove Ermengol II tenia només vint-i-dos anys i el bisbe Ermengol es trobava en la plenitud del seu episcopat. La documentació del monestir no torna a referir-se a la intervenció comtal fins a l'època d'Ermengol IV, el qual va impulsar el 1080 la reforma gregoriana a través de Bernat d'Oloron i el canvi del cenobi masculí per un altre de femení, amb multitud de donacions, sobretot provinents de les terres baixes que administraven de feia poc temps. En aquella època, els monestirs, amb el territori i parròquies que controlaven, eren un clar competidor dels interessos de l'església secular. Els comtes es van convertir en els principals valedors dels cenobis, ja en època carolíngia. Territoris situats a la Marca i alous comtals van passar a formar part dels dominis de cenobis. La xarxa de poder comtal i de control del territori seria inimaginable sense el paper dels monestirs.

This article describes the process that put an end to the Carolingian domain of the territories in La Marca, the current Old Catalonia, taking advantage of the existence of adoptionism. This heresy was developed in the Visigoth culture which was accustomed to the religious controversies (Arianism) and which mainly lived in an Islamic society. The Arabs, with their disembarking in Hispania, were able to make the most of the division of Visigoths and fragmentation of power. For this reason we can explain the rapid advance of Islam in the Iberian Peninsula. The division between the Visigoth elites, which came from the past, was not extinct with the arrival of Arabs and Berbers. The adoptionism was used by the Carolingian power to culturally standardize the territories of La Marca and Septimania, taking advantage of the ancient divisions between Visigoths.

In this article we show the evolution of the monastery of Sant Vicenç dels Torrents: its foundation or reform during the Carolingian period, its donation by the bishops of Urgell and Ribagorça to the monastery of Sant Serni de Tavèrnoles in 914, its subsequent transformation into a parish, the consolidation of its territory through donations, the influence of the Council of Trent, the annexation of the parish of Sant Climent de la Torre, the role of parishioners through the sacristies and its segregation by an episcopal order of 1904.

En este artículo mostramos la evolución del monasterio de Sant Vicenç dels Torrents: su fundación o reforma en época carolingia, su donación el 914 al monasterio de Sant Serni de Tavèrnoles por parte de los obispos de Urgell y de Ribagorza, su posterior transformación en parroquia, la consolidación de su territorio, la influencia del Concilio de Trento, la anexión de la parroquia de Sant Climent de la Torre, el papel de los feligreses a través de las sacristías y su segregación el año1904 por orden episcopal.

En aquest article mostrem l’evolució del monestir de Sant Vicenç dels Torrents: la seva fundació o reforma en època carolíngia, la seva  donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles al 914 per part dels bisbes d’Urgell i de Ribagorça, la seva posterior transformació en parròquia , la consolidació del seu territori amb donacions, la influència del Concili de Trento, l’annexió de la parròquia de Sant Climent de la Torre, el paper dels feligresos a través de les sagristies i la seva segregació per ordre episcopal el 1904.

En aquest treball descrivim de forma resumida el darrer segle d'existència del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins, el XIV, durant el qual va patir una disminució de rendes, la Pesta Negra, i un procés que va provocar la seva substitució per un priorat masculí i el seu trasllat a Castellbò.

This article describes the process that put an end to the Carolingian domain of the territories in La Marca, the current Old Catalonia, taking advantage of the existence of adoptionism. This heresy was developed in the Visigoth culture which was accustomed to the religious controversies (Arianism) and which mainly lived in an Islamic society. The Arabs, with their disembarking in Hispania, were able to make the most of the division of Visigoths and fragmentation of power. For this reason we can explain the rapid advance of Islam in the Iberian Peninsula. The division between the Visigoth elites, which came from the past, was not extinct with the arrival of Arabs and Berbers. The adoptionism was used by the Carolingian power to culturally standardize the territories of La Marca and Septimania, taking advantage of the ancient divisions between Visigoths.

A través de donacions, els comtes engrossien els béns d'uns monestirs que aviat van passar a formar part de la seva estratègia de control territorial. En aquesta comunicació tractaré el cas de Santa Cecília d'Elins i la seva relació amb els comtes d'Urgell durant l'Alta Edat Mitjana. Santa Cecília d'Elins va ser fundat en temps del comte Guifré d'Urgell, poc abans del 881, any en què va rebre un precepte d'immunitat per part de Carloman. Més endavant, en temps de Sunifred II, aquest cenobi va rebre del comte tot un territori i béns situats a Salinoves, a l'actual Baronia de Rialb. En època de Borrell II, el monestir va consolidar el seu domini central, en perjudici de les comunitats d'habitants de la vall, centrada a la vila de Pallerols. Més endavant, el comte Ermengol I va continuar amb la política de reforç del cenobi a través de donacions, com la de Castilló, una àrea de muntanya rica en pastures, fusta i possiblement minerals. La seva mort el 1010 a Còrdova marca la fi provisional de la influència comtal i una major intervenció territorial de l'Església d'Urgell, aleshores comandada per Ermengol, fill dels vescomtes de Conflent. El judici de Sant Pere de Ponts del 1024 va significar una topada entre els interessos del monestir i els comtals, per una banda, i els episcopals, per una altra. En aquest plet, el jove Ermengol II tenia només vint-i-dos anys i el bisbe Ermengol es trobava en la plenitud del seu episcopat. La documentació del monestir no torna a referir-se a la intervenció comtal fins a l'època d'Ermengol IV, el qual va impulsar el 1080 la reforma gregoriana a través de Bernat d'Oloron i el canvi del cenobi masculí per un altre de femení, amb multitud de donacions, sobretot provinents de les terres baixes que administraven de feia poc temps. En aquella època, els monestirs, amb el territori i parròquies que controlaven, eren un clar competidor dels interessos de l'església secular. Els comtes es van convertir en els principals valedors dels cenobis, ja en època carolíngia. Territoris situats a la Marca i alous comtals van passar a formar part dels dominis de cenobis. La xarxa de poder comtal i de control del territori seria inimaginable sense el paper dels monestirs.