Horacio Espinosa Zepeda
Marta Contijoch Torres2020, Morabitisme i comerç informal als carrers de Barcelona // Marta Contijoch i Horacio Espinosa (eds.)
Morabitisme i comerç informal als carrers de Barcelona // Marta Contijoch i Horacio Espinosa (eds.) En els darrers anys, la qüestió de la venda al carrer duta a terme per migrants al centre i als indrets de major afluència turística de Barcelona sembla haver emergit com una problemàtica de difícil solució. Només cal pararatenció a la sobredimensionada –i sovint esbiaixada– cobertura periodística que aquest fenomen mereix, especialmente els mesos d’estiu. Segurament fruit d’aquesta problematització mediàtica, no han estat poques les aproximacions, també des de les ciències socials, a la qüestió de la venda ambulant il·legal a Barcelona i, sobre tot, al col·lectiu de manters –bona part d’ells d’origen senegalès– que n’és una de les parts implicades i, en bona mesura, alhora la més vulnerable i la més atacada. Bona part d’aquestes recerques han tendit a posar el focus en qüestions relatives a les implicacions a nivel local del treball i el comerç informal, les dinàmiques d’ocupació de l’espai públic, la precarietat de les condicions de vida i treball dels qui duen a terme aquest tipus d’activitat, la relació especialment conflictiva tant amb l’Administració municipal com amb la Guàrdia Urbana, o bé en les formes d’organització i lluita política, sobre tot arrel de la constitució del Sindicat Popular de Venedors Ambulants l’any 2015. La condició dels manters com a venedors ambulants pot donar peu a un malentès, car la figura remet bàsicament als comerciants que acudeixen als mercats o mercadillos que s’instal·len en determinats indrets dels pobles,barris o ciutats de manera itinerant (Molina i Díaz, 2007). Per tant, quan par d’elles han deixat de banda un aspecte estratègic de la forma de viure i organitzar-se del col·lectiu de migrants senegalesos dedicats al comerç informal a la via pública, un punt cec en les mirades sobre els manters i la seva presència entre nosaltres: el religiós, un àmbit que transcendeix de llarg el merament espiritual.