Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Skip to main content
In this work, and on the basis of her research on medieval archaeology and history, Marta Sancho Planas insist on the need of establishing a dialogue between sources in order to further historical knowledge. She also defends the figure of... more
In this work, and on the basis of her research on medieval archaeology and history, Marta Sancho Planas insist on the need of establishing a dialogue between sources in order to further historical knowledge. She also defends the figure of the historian-archaeologist, who is able to transform technical data into historical knowledge, turning archaeology into living history, that is, into Total History.
---------
En aquesta obra Marta Sancho Planas demostra, a partir de la seva recerca en arqueologia i medievalisme, que cal fer dialogar les fonts per poder avançar en el coneixement històric, alhora que reivindica la figura de l’arqueòleg historiador, capaç de transformar les dades tècniques en coneixement històric, des de l’arqueologia fins a la història viscuda, és a dir, la Història Total.
"El volum ha estat dirigit i coordinat per Marta Sancho, professora de la Universitat de Barcelona, que ha dut i està duent a terme notables excavacions, sobretot en aquesta comarca del Pallars Jussà (la Fabregada i els Altimiris). El... more
"El volum ha estat dirigit i coordinat per Marta Sancho, professora de la Universitat de Barcelona, que ha dut i està duent a terme notables excavacions, sobretot en aquesta comarca del Pallars Jussà (la Fabregada i els Altimiris). El llibre té un pròleg de Teresa Vinyoles que, com a historiadora medievalista, fa una acurada valoració dels mèrits de l’obra. En el volum també hi han col·laborat Pau Castell, Jordi Serra, Cèlia Segovia, Núria
Revilla, Sílvia Valenzuela, Lídia Colominas, Xavier Oms, Mario Orsi, Walter Alegría, Sílvia Marín, Maria Lafuente i Bibiana Agustí, molts dels quals van participar en les excavacions
i després han redactat un capítol amb relació a cadascun dels temes que calia estudiar. S’ha produït una encertada continuïtat entre els que van dur a terme l’excavació i els que n’han
publicat els resultats."
El hierro fué, en la Cataluña medieval, un material estratégico y de primera necesidad, imprescindible para el desarrollo de las actividades productivas -agricultura y ganadería- y en el ámbito militar, con el fin de asegurar la defensa e... more
El hierro fué, en la Cataluña medieval, un material estratégico y de primera necesidad, imprescindible para el desarrollo de las actividades productivas -agricultura y ganadería- y en el ámbito militar, con el fin de asegurar la defensa e iniciar la conquista de los territorios ocupados por el Islam. El territorio catalán ofrecía los recursos minerales, hidráulicos y forestales óptimos para la producción de este material lo que permitió la producción de hierro y acero de gran calidad. Este estudio se basa en fuentes documentales y arqueológicas con el fin de profundizar en la producción de hierro entre los siglos IX y XIII, desde un punto de vista técnico y socioeconómico, sin olvidar a los hombres y mujeres que hicieron posible el desarrollo de esta industria. Nuestro estudio analiza los orígenes de la conocida en época moderna como Farga Catalana, un sistema directo de producción de hierro que se expandió por todo el mundo a partir del siglo XVI.
Este artículo, de marcado carácter metodológico, ofrece una aproximación detallada al sistema de información histórico- arqueológico diseñado desde el proyecto de investigación Muntanya Viva para el estudio del poblamiento medieval en la... more
Este artículo, de marcado carácter metodológico, ofrece una aproximación detallada al sistema de información histórico- arqueológico diseñado desde el proyecto de investigación Muntanya Viva para el estudio del poblamiento medieval en la zona del Pallars Jussà entre los siglos IV y XII. Se trata de un modelo de datos relacional que permite la integración de toda la información disponible, ya provenga de fuentes escritas o arqueológicas, y su posterior representación en una cartografía digital a través de un Sistema de Información Geográ_ca (SIG). Todo esto con el objetivo de poder analizar sincrónicamente la relación entre los distintos elementos que configuraban el paisaje en un momento concreto, así como diacrónicamente su evolución a lo largo del tiempo.
Nuestra propuesta se centra en la caracterización de los espacios asistenciales que se configuraron en los altos valles pirenaicos en el paso de la Antigüedad a la Edad Media. En este proceso tenemos en cuenta tres tipos de instalaciones:... more
Nuestra propuesta se centra en la caracterización de los espacios asistenciales que se configuraron en los altos valles pirenaicos en el paso de la Antigüedad a la Edad Media. En este proceso tenemos en cuenta tres tipos de instalaciones: los balnearios de tradición romana, los hospitales documentados para la Edad Media y los santuarios marianos, de origen incierto, en los que suele tener una cierta importancia la pervivencia de cultos precristianos.
El vínculo que hemos establecido entre estos tres elementos nos permite dibujar unes áreas de asistencia, ubicadas en puntos estratégicos de las vías de comunicación y relacionadas, también, con los espacios ganaderos de alta montaña.
La cartografía que generamos, a partir de herramientas GIS, pone de relieve un cierto patrón geográfico en la ubicación de estas áreas y de las instalaciones que las caracterizan y nos muestra la continuidad de estos espacios desde la antigüedad. Al mismo tiempo, relacionamos estas áreas de asistencia con actividades productivas de alta montaña y no exclusivamente con el paso de viajeros como a menudo se nos ha querido mostrar.
La tradición de la construcción en piedra en Catalunya se remonta a tiempos protohistóricos y presenta una continuidad ininterrumpida hasta nuestros días. En este estudio nos proponemos mostrar las formas como fueron utilizados los... more
La tradición de la construcción en piedra en Catalunya se remonta a tiempos protohistóricos y presenta una continuidad ininterrumpida hasta nuestros días. En este estudio nos proponemos mostrar las formas como fueron utilizados los recursos pétreos en la construcción de edificaciones diversas desde el siglo VI hasta el siglo XI. Analizaremos estructuras de adecuación del territorio, las construcciones vinculadas al hábitat, las fortificaciones y edificaciones de carácter cultual. Nos interesa especialmente mostrar los tipos de piedra que fueron utilizados en las construcciones, las zonas de extracción, el labrado y las distintas técnicas de colocación de los sillares, los materiales de unión, así como los recubrimientos. Este análisis nos deberá permitir establecer las características diferenciadoras de las edificaciones vinculadas a las construcciones populares de aquellas que están relacionadas con las élites.
Las evidencias arqueológicas nos aportaran los datos necesarios para abordar estos objetivos por lo que consultaremos bibliografía específica de distintos yacimientos seleccionados para tal fin. Los criterios de selección se fundamentan en dos principios básicos: los restos conservados y la calidad y detalle de la información que los investigadores correspondientes nos ofrecen en sus publicaciones.
El objetivo de este artículo es destacar la importancia de la explotación de los recursos forestales en época medieval, a menudo ignorada y muy poco tratada en los textos especializados en este período. El principal obstáculo para el... more
El objetivo de este artículo es destacar la importancia de la explotación de los recursos forestales en época medieval, a menudo ignorada y muy poco tratada en los textos especializados en este período. El principal obstáculo para el estudio de este tipo de actividades reside en la escasez de fuentes y la poca concreción de estas. Por ello se hace necesaria la utilización de fuentes muy diversas. La metodología empleada parte de la selección y análisis de documentación medieval con el fin de encontrar indicios de estas actividades (topónimos, productos…), posteriormente se ha recopilado información procedente de la arqueología, la iconografía y la etnología y se han establecido comparaciones de los datos obtenidos. Por lo que respecta al ámbito geográfico nos centramos en la zona correspondiente a la Cataluña actual. Se trata de un territorio caracterizado por un relieve accidentado en el que las tierras llanas son muy escasas. El clima mediterráneo que le es característico se ve alterado por la presencia de los Pirineos y la extensa línea de costa favorece los contactos a través del mar. Cronológicamente procuramos focalizar muestro estudio en la alta edad media, aunque no siempre nos ha sido posible encontrar datos correspondientes a dicho período por lo que a menudo debemos recurrir a fuentes de cronología posterior. El resultado final es la identificación de una gran variedad de actividades productivas, de recolección y semiagrícolas, que aprovechan los recursos forestales y que muestran un cierto equilibrio con otras actividades como la agricultura y la ganadería.
Abstract
The aim of this paper is to highlight the importance of forest exploitation in medieval times. The main obstacle to the study of these activities lies in the limited sources and poor concretion of them. To the silence of the written texts, we must add the few concrete data from archaeological activity. However, medieval iconography shows a variety of objects and products made from forest resources, many of them present, too, in the traditional world. The methodology includes the analysis of documents, cartographic and toponymic work archaeological data and finally the comparison with data from ethnology and iconography. From a geographical point of view, we focus on the area corresponding to present-day Catalonia. It is a territory characterised by a rugged relief in which flat lands are very scarce. The characteristic Mediterranean climate is altered by the presence of the Pyrenees and the extensive coastline favours the contacts across the sea. Chronologically, we have tried to focus our study on the High Middle Ages, although it has not always been possible to find data corresponding to this period, so we often must resort to sources of later chronology. The result is the identification of a variety of productive activities, gathering and semi-agriculture, that exploit the forest resources and show a certain balance with other activities such as farming and ranching.
We have geo-referenced and mapped the 6th to 10th centuries fortified settings we are aware of by using written documentation and archaeology. A few guidelines to try and improve our knowledge on this type of archaeological sites have... more
We have geo-referenced and mapped the 6th to 10th centuries fortified settings we are aware of by using written documentation and archaeology. A few guidelines to try and improve our knowledge on this type of archaeological sites have been put in place. We have tried to understand the logic of their location given what we know about road networks, productive activities and the unfolding of a new model of societal organization and political power. Last but not least we have set out issues related to the continuity and improvement of knowledge on these pre-feudal fortifications.
Keywords: mountain archaeology; territorial organization; road network; visigothic fortifications; medieval history
fortifications; medieval history
The archaeological excavation of the Visigothic Monastery of Santa Cecília de Els Altimiris unearthed evidence of plant and animal remains, as well as other materials that throw light on the consumption of certain local and imported... more
The archaeological excavation of the Visigothic Monastery of
Santa Cecília de Els Altimiris unearthed evidence of plant and
animal remains, as well as other materials that throw light on the
consumption of certain local and imported foods. This article defines
the environment of the Montsec Mountain range, the setting of the
Monastery, and presents the results of a Site Catchment Analysis
that identifies the regional plant, animal and the other resources
in the context of the evidence recovered during the excavation.
The study ultimately compares the findings with information from
Roman written sources and proposes a pattern of the eating habits
of the site’s inhabitants.
Keywords: Visigothic monasticism, food history, natural resources,
Site Catchment Analysis.
" Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX " Archeologia Medievale, XLIV, 2017: 155-170 The archaeological fieldwork in the place of Els Altimiris show us... more
" Propuesta de contextualización del yacimiento tardoantíguo y altomedieval de Els Altimiris (Prepirineo Leridano) siglos V-IX " Archeologia Medievale, XLIV, 2017: 155-170 The archaeological fieldwork in the place of Els Altimiris show us a monastic settlement from Visigothic period. It is in the mountain area of the Catalan Pre-Pyrenees. To understand this archaeological site, we inquire about the territorial organization, the origin of its inhabitants, the elites and leaders and the bases of their economy. We show the results of our archaeological research in its historical context and we aim an interpretative proposal to understand the origins, characteristic and abandonment of this place at the beginning of 9 th Century.
Frankincense in late antique monastic contexts is analysed in Hispania. It is possible to see the few archaeological testimonies and the low attention given to the matter by archaeologists. However, we notice that the liturgical use of... more
Frankincense in late antique monastic contexts is analysed in Hispania. It is possible to see the few archaeological testimonies and the low attention given to the matter by archaeologists. However, we notice that the liturgical use of frankincense in the Iberian Peninsula appears always related to oriental clerics and monks, and we also identify a place of production (a monastery) of this substance.

http://www.brepols.net/Pages/ShowProduct.aspx?prod_id=ON-M1-F1-04010379-1
Abstract : We tried to establish a framework of interpretation that is useful to compare the new data current archaeological research that contributing to the study of this difficult period in our history. We would like to emphasize the... more
Abstract : We tried to establish a framework of interpretation that is useful to compare the new data current archaeological research that contributing to the study of this difficult period in our history. We would like to emphasize the fact that both the archeology of the medieval world as the late antiquity, are initiating a good way that lead us to define this period, ranging from the late 5th century until the beginning of the 8th century, in himself and by himself, outperforming historiographical positions referred to it like the end of a stage or like the beginning
of following.

Résumé : Nous avons essayé d’établir un cadre d’interprétation qui puisse être utile pour confronter les nouvelles données apportées par la recherche archéologique actuelle à l’étude de cette période complexe de notre histoire. Nous voulons souligner que l’archéologie du monde romain tardif autant que celle de la période médiévale ont suivi récemment un chemin susceptible de nous permettre de définir la période comprise entre la fin du Ve siècle et le début du IXe siècle à partir d’elle-même et par elle-même, ce qui permettra de surmonter le flou historiographique qui, jusqu’à récemment, s’y référait en évoquant soit la fin d’une étape, soit les prémices de l’époque suivante.
Resum A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les... more
Resum A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l'activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d'història rural d'època medieval. Paraules clau: arqueologia agrària, espais agraris, utillatge agrari, tècniques productives.
Abstract The potential of archaeology for the study of rural life in Medieval Catalonia is demonstrated by the data collected during our research. The main topics discussed are the agricultural equipment used, the facilities employed for the processing and storage of agricultural goods, farming , and agricultural spaces for resource-raising. Discussing these characteristics we believe we can provide enough interesting data in order to promote further interdisciplinary research concerning rural and agricultural history.
Partiendo del concepto holístico de paisaje, este artículo es una aproximación metodológica a las potencialidades ofrecidas por la catalogación, cartografía y geoposicionamiento de los espacios de espiritualidad femenina de los Reinos... more
Partiendo del concepto holístico de paisaje, este artículo es una aproximación metodológica a las potencialidades ofrecidas por la catalogación, cartografía y geoposicionamiento de los espacios de espiritualidad femenina de los Reinos Peninsulares para el estudio de los mismos de una forma integrada y sexuada al mismo tiempo. Ya sea mediante bases de datos relacionales o bien mediante los Sistemas de Información Geográfi ca (SIG), se busca una representación sobre el territorio de la distribución de los espacios de espiritualidad conocidos a través de las fuentes. Las cartografías históricas resultantes de este proceso, relacionadas aquí con el caso de estudio de Cataluña, se convertirán no sólo en una fuente elaborada para conocer la distribución de los centros monásticos de cada orden, sino también en una herramienta de conocimiento de las relaciones existentes tanto entre centros, como entre éstos y el territorio inmediato o más lejano, así como en un dispositivo que abre nuevas preguntas, nuevas hipótesis y nuevos horizontes de análisis.
Reflexiones acerca de la forma de abordar los estudios sobre la explotación de recursos minerales y su transformación en la Edad Media. Se propone una investigación a partir de las aportaciones de los textos escritos, la arqueología y la... more
Reflexiones acerca de la forma de abordar los estudios sobre la explotación de recursos minerales y su transformación en la Edad Media. Se propone una investigación a
partir de las aportaciones de los textos escritos, la arqueología y la analítica aplicada a
los materiales arqueológicos, así como los datos procedentes de fuetes orales, iconografía y
estudios etnográfi cos. Se abordan las formas de explotación de minerales metálicos y no
metálicos, la sal y el agua como recurso mineral y como dichas explotaciones producen
transformaciones en el paisaje que pueden identifi carse y analizarse desde una perspectiva histórica.
The widespread use of iron as a material usage in the Middle Ages, can be considered a technical innovation that had an strong impact on the development of medieval society. This generalization came conditioned by the introduction of... more
The widespread use of iron as a material usage in the Middle Ages, can be considered a technical innovation that had an strong impact on the development of medieval society. This generalization came conditioned by the introduction of widespread hydropower in the steelmaking process that allowed a considerable increase in production and improved product quality. This article explores the social conditions that made possible such innovations in the High Middle Ages, and the influence thereof on the development of medieval society in the following centuries. We established the various stages of iron production, technical difficulties and the solutions were applied and the changes that we see throughout the medieval period.
Presentem els resultats del projecte d’innovació docent (2011PID-UB/45) que, amb el mateix títol, que duu aquest article, hem portat a terme les autores de mateix. El disseny de l’assignatura Història Medieval de Catalunya s’ha realitzat... more
Presentem els resultats del projecte d’innovació docent (2011PID-UB/45) que, amb el mateix títol, que duu aquest article, hem portat a terme les autores de mateix. El disseny de l’assignatura Història Medieval de Catalunya s’ha realitzat partint d’un model d’avaluació per competències pel que s’han dissenyat un segui de materials docents adequats a la proposta d’avaluació continuada.
Finalment s’analitza el resultat de l’enquesta que, a petició de les autores, van respondre tots els estudiants implicats en aquesta experiència. Considerem els resultats positius, no només de cara als estudiants sinó també pel què ha suposat de treball en equip i col•laboratiu dins de l’equip docent que l’ha fet possible.


En este artículo presentamos los resultados del proyecto de innovación docente (2011PID-UB/45) que, bajo el mismo título, hemos llevado a cabo las autores que lo firman. El diseño de la asignatura “Història Medieval de Catalunya”, se ha realizado partiendo de un modelo de evaluación por competencias para el cual hemos preparado una serie de materiales docentes adaptados a nuestra propuesta de evaluación continuada.
Para finalizar hemos analizado el resultado de la encuesta de valoración que elaboramos y pedimos a la totalidad de los estudiantes que respondieran. Como conclusión de nuestro trabajo hacemos una valoración positiva de la experiencia, no sólo por lo que respecta a los estudiantes sino también por el trabajo en equipo que hemos podido realizar dentro del equipo docente que lo ha hecho posible.


In this paper we present the results of teaching innovation project (2011PID-UB/45) that, under the same title, we have carried out the authors who sign it. The design of the course "Medieval History of Catalonia", is based on a competency evaluation model. We have prepared teaching materials adapted to our continued evaluation model.
Finally, we have analyzed the results of the valuation survey that all students have responded. We make a positive valuation, not only with respect to students but also about the teamwork that we have done within the teaching team that has made this possible.
Presentem quatre exemples d’usos de l’aigua a l’edat mitjana i moderna que hem pogut documentar a través de la recerca arqueològica portada a terme els darrers anys i que es corresponen a cronologies diferents: L’aprofitament de l’aigua... more
Presentem quatre exemples d’usos de l’aigua a l’edat mitjana i moderna que hem pogut documentar a través de la recerca arqueològica portada a terme els darrers anys i que es corresponen a cronologies diferents: L’aprofitament de l’aigua de pluja en l’hàbitat tardoantic i altmedieval d’Els Altimiris (segles v-viii); El control i l’ús de l’aigua en l’establiment siderúrgic de Fabregada (segles xi-xiii); El circuït de l’aigua en el Castell de Mur (segles xi-xv) i La captació d’aigües subterrànies a partir del sistema de qãnat, a la Sínia (segle xvi).Cada un d’aquests exemples l’interpretem dins del seu context històric i arqueològic i finalment fem una valoració general de l’eficàcia d’aquests modestos sistemes hidràulics i de la importància que tingueren
a l’edat mitjana i moderna
From our point of view, as Medieval historians, we consider historical sources as the starting point of whatever historical research and we believe that the training of our students has to be oriented not only to the factual knowledge... more
From our point of view, as Medieval historians, we consider historical sources as the starting point of whatever historical research and we believe that the training of our students has to be oriented not only to the factual knowledge acquisition, but also to the development of a set of skills related to the management of historical data. On the other hand, our own experience in the ITC use both for dissemination and for history and archaeology teaching has shown to us their usefulness as a tool for knowledge transmission and for stimulating the learning process of our students. Therefore, our research and teaching group in Medieval history ([contra] Taedium) has chosen to design and carry out a set of educational materials guided both by research and teaching criteria. Their aim is to introduce our students to the professional skills of the historians and to involve them in their own learning process. From the virtual representation in 3D of a 11th-12th century castle to the online educational resources that we are currently developing, we have reflected and evolved in a working programme which has allowed us to transform both the educational dynamics and the ways of understanding the transmission and knowledge acquisition processes in university contexts.
Desde nuestra posición de medievalistas, consideramos las fuentes históricas como un punto de partida de cualquier investigación histórica y entendemos que la formación de nuestros alumnos debe dirigirse no solo a la adquisición de conocimientos sinó tambié n al desarrollo de las habilidades relacionadas con el tratamiento de las fuentes de la Historia. Por otro lado, nuestra experiencia en el uso de las TIC tanto para la difusión como para la docencia de la historia y la arqueología, nos ha permitido constatar su validez como instrumento de transmisión de conocimientos y de estímulo en el proceso de aprendizaje de nuestros alumnos. Por ello, desde el grupo [contra]Taedium d'Investigació i Innovació Docent en Historia Medieval, hemos optado por diseñar y realizar una serie de materiales didácticos en los que investigación y docencia se dan la mano con el objetivo que nuestros estudiantes se introduzcan en el oficio y se impliquen en su proceso de aprendizaje. Desde la reproducción virtual en 3D de un castillo de los siglos XI-XII hasta los materiales on line que actualmente estamos desarrollando, hemos reflexionado y evolucionado en una línea de trabajo que nos ha de permitir transformar las dinámicas del aula y las formas de comprensión de los procesos de transmisión i adquisición de conocimientos en el ámbito universitario.
El paso del tiempo y la actuación de los hombres han sido destructivos con los castillos. Sin embargo, actualmente mediante el ordenador podemos emprender un viaje a un castillo de la frontera, saber la vida que se desarrollaba en él y... more
El paso del tiempo y la actuación de los hombres han sido destructivos con los castillos. Sin embargo, actualmente mediante el ordenador podemos emprender un viaje a un castillo de la frontera, saber la vida que se desarrollaba en él y verlo tal como era en el momento de su construcción. Este viaje en el tiempo constituye una herramienta motivadora y pedagógica de primer orden que nos permite enseñar de una forma innovadora.
We would like to introduce our group of research, [CONTRA TAEDIUM], created by professionals from different fields, that have contributed in this article. Our purpose is to expose our reflections based on our own experiences, not only in... more
We would like to introduce our group of research, [CONTRA TAEDIUM], created by professionals from different fields, that have contributed in this article. Our purpose is to expose our reflections based on our own experiences, not only in research, but also in teaching. We propose new forms of writing history in order to understand the dairy life of the women and men of the past, from birth to death. We would like to point out that interacting all types of sources is essential to understand our history. But, what really makes sense is to bring our students in the historical methodology and involve them in their education. Moreover, it is necessary to design new teaching materials using the new technologies, although it requires team-work and a great, but satisfying, effort.
La idea de realitzar un passeig virtual per un castell dels segles XI-XII, sorgeix en veure les possibilitats reals dels recursos informàtics en la restitució dels ambients del nostre passat històric. En el nostre cas la idea inicial va... more
La idea de realitzar un passeig virtual per un castell dels segles XI-XII, sorgeix en veure les possibilitats reals dels recursos informàtics en la restitució dels ambients del nostre passat històric. En el nostre cas la idea inicial va ser una proposta suggerida per l'Eloi Biosca, professor de l'I.E.S Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, el qual ja havia treballat en la restitució virtual d'altres espais. La seva proposta va ser recollida per les professores Dra.Teresa Vinyoles i Dra. Marta Sancho, del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, les quals van suggerir que s'escollís com a espai referent el Castell de Mur (Pallars Jussà), per trobar-se en aquests moments en procés d'excavació i sobre el que hi havia un projecte de recuperació del monument. El fet que es tracti d'un dels castells romànics més ben conservats de tot Catalunya i que no hagi sofert grans variacions pel que fa a la seva estructura el convertien en el lloc idoni per a realitzar aquest projecte.
The castle of Mur is located in the mountain range of El Montsec in the Catalan Pre-Pyrenees. During the 10 th and 11 th centuries, Mur is the centre of a territory situated at the first line of the border with the Islam, between... more
The castle of Mur is located in the mountain range of El Montsec in the Catalan Pre-Pyrenees. During the 10 th and 11 th centuries, Mur is the centre of a territory situated at the first line of the border with the Islam, between al-Andalus and the Catalan counties. This situation compels to design some measures of protection like a network of castles and watchtowers with a visual communication between them. The landscape of this zone is covered by forest and pastures, more tan fields that we can find down the valley and in the sunny slopes. The agriculture is based on cereals, vine and olive trees, but also irrigated crops that are related to a hydraulic infrastructure and some fruit trees. The remains that can be identified on the spot and the documents confirm it.
For some time, historical cartography has been proved to be a very efficient tool for investigating ancient institutions in a holistic way. It allows their analysis by putting them in their spatio-temporal context and connecting them with... more
For some time, historical cartography has been proved to be a very efficient tool for investigating ancient institutions in a holistic way. It allows their analysis by putting them in their spatio-temporal context and connecting them with their surroundings. Our paper uses this methodological approach to study the communities of Poor Clares in Catalonia between the 13th and 16th centuries. We analyse the locations of those seventeen monasteries that belonged to this religious order, with the intention to establish their settlement patterns and the different landscape features that appear in each case. Our goal is both to highlight the existence of some repetitive patterns in the location of these spiritual spaces and to foster further discussion about the reasons behind the choice of these locations.
El año 2004 iniciamos las primeras prospecciones arqueológicas en el yacimiento de Els Altimiris para valorar su potencial y la conveniencia de dar continuar a unos trabajos de especial dureza, dadas las condiciones y la ubicación de... more
El año 2004 iniciamos las primeras prospecciones arqueológicas en el yacimiento de Els Altimiris para valorar su potencial y la conveniencia de dar continuar a unos trabajos de especial dureza, dadas las condiciones y la ubicación de dicho yacimiento.  Quince años más tarde estamos, aun, realizando campañas anuales con el fin de desentrañar las características físicas del lugar e interpretar los restos dentro de un marco cronológico que podemos situar entre finales del siglo V e inicios del siglo IX.
La excavación del yacimiento de Els Altimiris ha sacado a la luz un establecimiento monástico correspondiente al período visigodo enclavado en una zona montañosa del Prepirineo catalán. La comprensión e interpretación de las evidencias arqueológicas, nos ha llevado a indagar sobre la estructuración del territorio, las características y procedencia de sus pobladores, la presencia de élites y las bases de su economía.
La interpretación de Santa Cecília dels Altimiris como un establecimiento monástico, es de gran interés dado que existe un gran déficit en la identificación arqueológica de estos primeros monasterios hispanos, ya no sólo en montaña sino también en zonas de costa y llano, más urbanizadas. Esto es así debido a dos circunstancias que dificultan las propuestas de catalogación o asignación monástica de determinados restos arqueológicos. La primera de ellas haría referencia a la configuración estructural intrínseca de estos yacimientos, que aparentemente no difieren de la de un asentamiento o poblado de carácter civil o laico. En segundo lugar, la actividad ininterrumpida hasta los siglos medievales y modernos de algunos de estos primitivos monasterios,  lo cual ha propiciado la destrucción de los restos más antiguos o, en el mejor de los casos, que los pocos vestigios existentes en el subsuelo o camuflados entre las estructuras más modernas, resulten de difícil localización arqueológica y de quimérica identificación monástica
Presentamos los resultados de dicha investigación basada en el registro arqueológico de dicho yacimiento, contextualizado a partir de las investigaciones realizadas sobre este período en los últimos años. El objetivo es el de ofrecer una propuesta interpretativa que nos permita comprender las causas de la formación de este establecimiento así como las que originaron su abandono a inicios del siglo IX. Nuestra aportación consistirá en presentar el yacimiento de Els Altimiris, sus características principales, las evidencias arqueológicas y su relación con el entorno.
En les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de l’Alt Pirineu i Ara celebrades l’any 2013, plantejàvem els dubtes que teníem sobre la interpretació del jaciment dels Altimiris com a una comunitat monàstica. Quatre anys després, hem... more
En les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de l’Alt Pirineu i Ara celebrades l’any 2013, plantejàvem els dubtes que teníem sobre la interpretació del jaciment dels Altimiris com a una comunitat monàstica. Quatre anys després, hem avançat en aquesta interpretació, especialment per l’excavació d’un seguit d’estructures annexes a l’església que ens han aportat dades significatives sobre les característiques del lloc i sobre les formes de vida que allí s’hi desenvoluparen.
Així, doncs, en aquestes segones Jornades, presentem dades més sòlides sobre aquesta proposta d’interpretació i mostrem els darrers resultats tant del treball de camp com dels estudis dels materials recuperats en les diverses campanyes desenvolupades fins al moment. En especial presentarem les noves estructures localitzades a l’entorn de l’església, tant pel costat sud com pel nord, i alguns materials especialment destacables com les closques d’ostres, la balança de precisió i els morters de pedra que hem pogut vincular a l’elaboració de receptes de caire medicinal.
Se presenta una síntesis de los datos recabados durante 15 campañas de excavaciones en Els Altimiris que permiten clasificar el yacimiento como un monasterio de montaña fundado hacia mediados del siglo V y con su momento álgido en los... more
Se presenta una síntesis de los datos recabados durante 15 campañas de excavaciones en Els Altimiris que permiten clasificar el yacimiento como un monasterio de montaña fundado hacia mediados del siglo V y con su momento álgido en los siglos VI-VII. El lugar, ubicado en una estribación montañosa del Montsec aun hoy de difícil acceso, está presidido por una iglesia con anejos y cerrado por un gran muro y precipicios naturales, tiene una salida por el paso ganadero de Santa Cecilia, el cual ha fosilizado en su hagiotopónimo la advocación de la antigua basílica. Diferentes fondos de cabaña para ser ocupados de forma individual, un edificio de carácter comunitario y tres grandes cisternas para la recogida del agua pluvial completan el conjunto conocido hasta el momento.
https://books.openedition.org/efr/4473 Le présent volume propose d’étudier un trait paradoxal de la vie monastique, celui de la mobilité des moines pourtant astreints par diverses règles et contraintes, depuis les origines, à la clôture... more
https://books.openedition.org/efr/4473  Le présent volume propose d’étudier un trait paradoxal de la vie monastique, celui de la mobilité des moines pourtant astreints par diverses règles et contraintes, depuis les origines, à la clôture et à la stabilitas loci. durant un long moyen Âge, allant du iVe au XVe siècle, les mouvements de circulation, d’échanges et d’influences monastiques forment en effet une réalité bien concrète, qui répond à des besoins essentiels de la vie des moines, économiques, administratifs, intellectuels ou religieux. Le phénomène étant pluriel, il convenait ici de le contextualiser et de l’historiciser, pour mieux saisir, dans chaque cas examiné, la tension pouvant naître de la notion même de voyage pour celui qui, par sa vocation, renonce a priori à tout dépaysement hors celui que lui offre son cloître. L’examen de différentes circulations pose alors en creux la question de la mobilité – condamnée, tolérée ou encouragée – comme facteur non pas secondaire mais essentiel dans la définition et la construction du fait monastique en orient comme en occident.
ce volume contient 23 contributions présentées lors de deux rencontres scientifiques tenues à l’École française de Rome en 2014 et à l’université de Vienne en 2016, dans le cadre d’un programme intitulé "Les moines autour de la Méditerranée. Contacts, échanges, influences entre Orient et Occident, de l’Antiquité tardive au Moyen Âge (IVe-XVe siècle)".

Publication Date: 2019

Publication Name: Les mobilités monastiques en Orient et en Occident de l'Antiquité tardive au Moyen Âge (IVe-XVe siècle)
Berggemeinden in den katalanischen Pyrenäen: 25 Jahre archäologische Forschung Die archäologischen Forschungen der letzten 25 Jahre hat es uns trotz mancher Wissenslücken ermöglicht, Zusammenhänge zwischen den Erkenntnissen zu... more
Berggemeinden in den katalanischen Pyrenäen: 25 Jahre
archäologische Forschung
Die archäologischen Forschungen der letzten 25 Jahre
hat es uns trotz mancher Wissenslücken ermöglicht,
Zusammenhänge zwischen den Erkenntnissen zu
archäologischen Objekten und einem allgemeinen
historischen Rahmen herzustellen. In dieser Arbeit
versuchen wir, die Entwicklung des mittelalterlichen
Lebensraums und der räumlichen Organisation im
Untersuchungsgebiet aufzuzeigen; Grundlage sind
Datenanalysen archäologischer Ausgrabungen. Unsere
Arbeit bezieht sich in erster Linie auf die Zeit zwischen dem
5. und 15. Jahrhundert, basierend auf sechs archäologischen
Fundorten, geografisch im Gebiet des Berges Montsec, in
den katalanischen Präpyrenäen gelegen.
Schlagwörter: frühes Mönchtum, Feudalschlösser,
mittelalterlicher Lebensraum, mittelalterliche
Gräberfelder, mittelalterliche Landesorganisation.

Comunidades de montaña en el Pirineo catalán: 25 años de
investigación arqueológica
A pesar de las lagunas de conocimiento que tenemos
todavía hoy, el trabajo arqueológico llevado a cabo
en los últimos 25 años nos ha permitido establecer
relaciones entre la información que nos ofrecen los restos
arqueológicos y el marco histórico general. En este trabajo,
tratamos de mostrar la evolución del hábitat medieval
y la organización espacial en el área de estudio, en base
al análisis de los datos que nos ofrecen las excavaciones
arqueológicas. Nuestra propuesta se acerca al período
comprendido entre los siglos V al XV, a partir de seis
yacimientos arqueológicos que estamos excavando. Todo
ello, en el ámbito geográfico de la montaña del Montsec,
en el prepirineo catalán.
Palabras clave: monacato temprano, castillos feudales,
hábitat medieval, necrópolis medieval, organización del
territorio medieval.
En aquest estudi hem centrat la nostra atenció en els establiments de diferents característiques que, des de temps antics, trobem en les zones més elevades de les muntanyes pirinenques. Solen ubicar-se en les proximitats de vies de... more
En aquest estudi hem centrat la nostra atenció en els establiments de diferents característiques que, des de temps antics, trobem en les zones més elevades de les muntanyes pirinenques. Solen ubicar-se en les proximitats de vies de comunicació que permeten el pas entre una vall o un vessant i l’altre dels Pirineus i que funcionen com a punts de referència per a aquells que hi viuen i que transiten per aquestes muntanyes.
En l’actualitat, des del punt de vista urbà propi de la nostra societat, solem relacionar aquests establiments amb activitats de lleure, però poques vegades som capaços de copsar la seva importància per a aquells que tenen, en les muntanyes, el seu espai habitual de desenvolupament de la seva vida i de les activitats que els hi són pròpies. Tant per als pastors com per als mercaders, passant per simples viatgers, pelegrins o fins i tot per exèrcits en marxa, les valls altes dels Pirineus han estat transitades de manera esporàdica o continuada, des de temps ancestrals. En el seu pas o estada en aquestes zones, han necessitat llocs d’assistència, espais de refugi i de cura, més que en altres zones, atesa la duresa natural de l’entorn muntanyenc. La nostra voluntat és entendre la funció i les característiques d’aquests establiments, tot cercant la seva lògica interna, allunyada de la visió limitada i sovint massa simple que es té des de la llunyania de les urbs actuals.
La excavación del yacimiento de Els Altimiris ha sacado a la luz un establecimiento monástico correspondiente al período visigodo (ss. VI-VII) enclavado en una zona montañosa del Prepirineo catalán. La comprensión e interpretación de las... more
La excavación del yacimiento de Els Altimiris ha sacado a la luz un establecimiento monástico correspondiente al período visigodo (ss. VI-VII) enclavado en una zona montañosa del Prepirineo catalán. La comprensión e interpretación de las evidencias arqueológicas nos ha llevado a indagar sobre la estructuración del territorio pirenaico durante ese período, las características y procedencia de sus pobladores, la presencia de élites y las bases de su economía. Presentamos los resultados de nuestra investigación basada en el registro arqueológico de dicho yacimiento, contextualizado a partir de las investigaciones realizadas sobre este período en los últimos años. El objetivo es el de ofrecer una propuesta interpretativa que nos permita comprender las causas de la formación de este establecimiento así como las que originaron su decadencia a partir del siglo VIII y su total abandono a inicios del siglo IX.
Abstract In the Catalan Pyrenees, there are mountain passes that connect different valleys. In most of them there are hospitals and shrines that have a spiritual and physical assistance function. We try to define this support areas, their... more
Abstract In the Catalan Pyrenees, there are mountain passes that connect different valleys. In most of them there are hospitals and shrines that have a spiritual and physical assistance function. We try to define this support areas, their origins and their evolution.

Resum A les valls pirinenques trobem molts passos de muntanya de diferent rellevància. En la majoria dels més importants trobem centres assistencials que anomenem hospitals i que solen estar vinculats a santuaris marians. Aquests llocs comparteixen la seva doble funció de cura espiritual, com a llocs de culte, i cura física en disposar d'espais d'acollida. Presentem alguns d'aquests llocs i fem un estudi territorial per detectar les seves semblances i diferències, la seva funció i la seva evolució. Paraules clau: santuaris marians, espais d'assistència, hospitals de muntanya

Resumen En los valles del Pirineo encontramos múltiples puertos de distinta categoria. En muchos de ellos encontramos centros de asistencia conocidos como hospitales, a menudo vinculados a santuarios marianos. Estos lugares tienen una función doble de acogida y cuidado espiritual y físico. Presentamos estos lugares, realizamos un estudio territorial, detectamos semejanzas y diferencias y definimos su función y su evolución. Palabras clave: santuarios marianos, espacios de asistencia, hospitales de montaña
El Atlas de Claustra recoge dieciocho referencias de comunidades de clarisas en Cataluña entre los siglos XIII y XVI. La mayoría de estas comunidades se encuentran ubicadas en ciudades con una importante actividad económica y política, y... more
El Atlas de Claustra recoge dieciocho referencias de comunidades de clarisas en Cataluña entre los siglos XIII y XVI. La mayoría de estas comunidades se encuentran ubicadas en ciudades con una importante actividad económica y política, y sólo una de ellas se sitúa en zona rural alejada de centros urbanos de relevancia.
Su situación dentro o en las proximidades de los núcleos urbanos parece responder a un patrón bien definido en el que juegan un destacado papel aspectos como la proximidad a los accesos a la ciudad, la ubicación cercana de una comunidad de monjes franciscanos, la existencia de mercados y espacios  comerciales y las posibilidades de desarrollo y consolidación de un patrimonio inmueble en sus alrededores.
Así mismo podemos establecer otro tipo de relaciones con diversos elementos urbanos como las murallas, la proximidad a iglesias o sedes episcopales y a los centros de poder civil.
Nuestra propuesta va encaminada a establecer la relación espacial entre estos elementos con el fin de dibujar un patrón de asentamiento propio de las comunidades de clarisas que nos permita comprender e interpretar las causas que motivaron dicha ubicación dentro de los espacios urbanos.
Paralelamente analizaremos aquellos casos en los que encontramos un cambio de ubicación y estudiaremos las razones por las cuales se produjeron dichos traslados.
Finalmente nos proponemos vincular los datos sobre la ubicación física de las comunidades de clarisas con las relaciones y actividades que establecieron con el exterior, con el fin de definir la existencia o no de estrategias planificadas que pudieran condicionar la existencia y consolidación de dichas comunidades.
Para realizar el análisis que nos proponemos llevar a cabo, utilizaremos las herramientas que nos ofrecen los Sistemas de Información Geográfica los cuales nos facilitaran el tratamiento de la información territorial y el establecimiento de relaciones entre todos los elementes anteriormente citados.
El resultado final de nuestro estudio, pondrá sobre la mesa una serie de propuestas interpretativas que deberán completarse con los datos procedentes de investigaciones sobre comunidades concretas, lo que nos permitirá abrir un debate al respecto y confirmar o desmentir nuestras aportaciones. Así mismo,  y desde un punto de vista metodológico, esperamos que este trabajo sirva para poner de manifiesto las muchas posibilidades que nos ofrecen las nuevas tecnologías para el estudio de la espiritualidad y de las comunidades religiosas en la Edad Media.
We are presenting the results of recent excavations in Altimiris. The study of ceramic materials allows us to establish a fairly accurate chronology, with a beginning in the late 5th century and an ending time in the 9th century. The... more
We are presenting the results of recent excavations in Altimiris. The study of ceramic materials allows us to establish a fairly accurate chronology, with a beginning in the late 5th century and an ending time in the 9th century. The latest findings of structures associated with the church and the setting of the context of the place within its historical
context, leads us to propose this settlement as a place of establishment for a monastic community.
Mountain areas, as the Pyrenees, have different characteristics respect coastal areas and plains. Communication difficulties and characteristics of the natural environment condition the establishement of habitat and resource explotation.... more
Mountain areas, as the Pyrenees, have different characteristics respect coastal areas and plains. Communication difficulties and characteristics of the natural environment condition the establishement of habitat and resource explotation. This fact is evident in the centueries of transition from Late Antiquity to the Early Middle Ages.
Since the disorganization from the Roman model based on cities and villae, we analyze the changes that occur in the habitat and the organization of territory, with the study of the archaeological and documentary sources, for 5th to 9th Centuries. We establish relations between these forms of occupation and available and exploited resources in this period, as well as the power centers.
Research based on documentary, archaeological and iconographic sources about farming tools typical of the Middle Ages in Catalonia.
The castle of Mur is part of the fortification process of the border lands between al-Andalus and the Catalan counties. This process was made in parallel to the repopulation effort produced during the 9th-11th centuries in this zone... more
The castle of Mur is part of the fortification process of the border lands between
al-Andalus and the Catalan counties. This process was made in parallel to the
repopulation effort produced during the 9th-11th centuries in this zone of
Catalonia. Therefore this castle would work not only as a political element to
structure the territory, but also as a defensive point of the population.
En els darrers anys, la recerca arqueològica en jaciments corresponents al període de transició entre la fi de la Tarraconense i la consolidació dels comtats, ens ha aportat noves dades per a la reflexió. La seva anàlisi ens mostra... more
En els darrers anys, la recerca arqueològica en jaciments corresponents al període de transició entre la fi de la Tarraconense i la consolidació dels comtats, ens ha aportat noves dades per a la reflexió.
La seva anàlisi ens mostra diferents models que, tot i mantenir alguns trets similars, presenten notables diferències.
Aquest fet s’emmarca sense gaire dificultat a les propostes que Ch. Wickham va realitzar en el seu dia i que ens proporcionen un marc interpretatiu general en el que cal anar constatant, amb exemples concrets, la seva validesa.
En la present comunicació, volem constatar la validesa d’aquest marc interpretatiu en les nostres contrades i senyalar aquells aspectes que no ens acaben de quadrar amb la realitat arqueològica del nostre país.
Per fer-ho ens basarem en les recents publicacions en les que diferents autors ens mostren els resultats de la seva recerca així com en la nostra pròpia i intentarem comparar uns i altres assentaments ens aspectes com ara, el seu origen, la seva ubicació i relació amb el territori, les bases de la seva economia, les característiques de les estructures d’hàbitat, la presència d’elements de culte i de necròpolis...
Finalment intentarem extreure unes conclusions que puguin servir com a punt de partida del debat historiogràfic a l’entorn d’aquests tipus d’assentament.
Presentation of the site Altimiris (s. VI-IX). First interpretative proposed
The church of Santa Cecilia de Els Altimiris is part of a settlement located on the northern slope of Montsec d’Ares, one of the counters that dominate the Montrebei gorge. Both its chronology – we place it between the 6 th and the... more
The church of Santa Cecilia de Els Altimiris is part of a settlement located on the northern slope of Montsec d’Ares, one
of the counters that dominate the Montrebei gorge. Both its chronology  – we place it between the 6
th
and the 9
th
century –,
and its location – in an area of half mountain, far from the main channels of communication and the centres of the political,
religious and administrative power –, point out the site as an interesting sample of the presence of the church in a rural
setting. Its knowledge may give further interesting details to a little-known period of our history, while offers elements of
comparison to understand the changes that occurred in this area between Late Antiquity and the Early Middle Ages.
Presentamos el resultado de las investigaciones que venimos realizando en la sierra del Montsec desde el año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en distintos yacimientos con cronologías complementarias al tiempo que hemos... more
Presentamos el resultado de las investigaciones que
venimos realizando en la sierra del Montsec desde el
año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en
distintos yacimientos con cronologías complementarias al tiempo que hemos realizado un trabajo de prospección y análisis arqueológico del territorio, debidamente complementado con el estudio de los textos
escritos relacionados con esta zona. Este proceso de investigación nos ha permitido proponer patrones de
asentamiento que se sucedieron durante el período de
transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad
Media, así como las formas de explotación y aprovechamiento de los recursos existentes. Sant Martí de les
Tombetes y Els Altimiris nos han proporcionado datos
sobre el período tardoantiguo y Fabregada y el Castillo
y Colegiata de Mur sobre el período altomedieval y feudal. Los datos procedentes de otras intervenciones en
las que no hemos participado directamente, nos han
aportado informaciones relevantes que incluimos en
nuestra investigación.
PALABRAS CLAVE: Asentamientos de altura, Arqueología del territorio, Hàbitat tardoantiguo, Há-
bitat altomedieval, explotación de recursos
Els rols de professors i d’alumnes en un procés d’aprenentatge de nivell universitari poden canviar i trencar amb els models tradicionals. El pes de l’aprenentatge recau enl’actitud de l’alumnat que trenca amb la passivitat del receptor... more
Els rols de professors i d’alumnes en un procés d’aprenentatge de nivell universitari poden canviar i trencar amb els models tradicionals. El pes de l’aprenentatge recau enl’actitud de l’alumnat que trenca amb la passivitat del receptor del missatge, al temps que  el  rol  del  professorat  deixa  de  ser  el  de  l’emissor  per  convertir-se  en  el  guia,
l’orientador i el conductor del procés.
It shows the experience carried out in a degree course in archeology where assessment consist of developing a learning portfolio in which students referencing the evidences of their learning process. Herein there are the worksheets and... more
It shows the experience carried out in a degree course in archeology where assessment consist of developing a learning portfolio in which students referencing the evidences of their learning process. Herein there are the worksheets and the telling about the dynamics of teaching carried out in the classroom and beyond.
Research Interests:
Poster about an innovative university teaching experience. The use of learning portfolio in the archeology degree.
Un grup d’investigadors de l’IRCVM hem pensat que podia ser interessant d’oferir al públic, informació de qualitat sobre com la societat medieval va actuar davant de les epidèmies. Disposem de documents, fonts literàries i imatges que... more
Un grup d’investigadors de l’IRCVM hem pensat que podia ser interessant d’oferir al públic, informació de qualitat sobre com la societat medieval va actuar davant de les epidèmies.

Disposem de documents, fonts literàries i imatges que ens mostren les pors, precaucions i mesures que es van prendre en aquelles circumstàncies, i moltes s’assemblen a les que actualment estem aplicant.
Els nostres col·laboradors han preparat textos, en forma d’articles, i traduccions de fonts històriques i literàries que trobareu en el Blog. Per facilitar-vos la cerca, podeu entrar a l’índex on figuren els títols de cada article els seus autors, un abstract i l’enllaç al text complet.
""Mitjançant la reconstrucció virtual del castell de Mur i del seu entorn, el CD permet passejar a temps real per dins de les estances del castell i trobar informació històrica sobre com es vivia en aquella època. L'obra conté prop de 400... more
""Mitjançant la reconstrucció virtual del castell de Mur i del seu entorn, el CD permet passejar a temps real per dins de les estances del castell i trobar informació històrica sobre com es vivia en aquella època. L'obra conté prop de 400 imatges, pantalles d'informació històrica, objectes animats, sons, músiques medievals, recreacions de declaracions i juraments dels habitants del castell i una veu guia que permet contextualitzar cada estança.
Mur, al segle XI, era un castell que tenia sota el seu domini terres i homes, viles, masos, esglésies i altres fortaleses que completaven la defensa del castell en una època marcada per un fort militarisme amb les lluites entre els comtes del Pallars Jussà i Pallars Sobirà i la intervenció d'Arnau Mir de Tost que va prendre als musulmans la Vall d'Àger en nom del comte d'Urgell.""
Quatre nouvelles chartes visigothiques ont été découvertes en 2017. L’apparition de nouvelles sources écrites du haut Moyen Âge est toujours exceptionnelle. S’agissant d’actes de la pratique non épigraphiques, presque inexistants... more
Quatre nouvelles chartes visigothiques ont été découvertes en 2017. L’apparition de nouvelles sources écrites du haut Moyen Âge est toujours exceptionnelle. S’agissant d’actes de la pratique non épigraphiques, presque inexistants jusqu’ici dans la documentation visigothique conservée, mais dont on sait de manière indirecte qu’ils étaient très courants dans l’Hispanie des VIe et VIIe siècles, on peut parler de véritable événement. Un tel événement justifie la convocation de chercheurs de différentes spécialités pour en évaluer la portée et proposer de premières interprétations.
In this exhibition we show our archaeological research in five archaeological sites that we are excavating. We also show our work in the Laboratory of Medieval Archeology of the University of Barcelona
Poster about the research activity of the Laboratori d'Arqueología Medieval of the Universitat de Barcelona
Research Interests:
Presentation will be held at Museu d'Arqueologia de Catalunya. (Jan. 22th, 2019, 7:00 pm)
Research Interests:
Research Interests:
Session no. 747 " Archaeology of Visigothic and Carolingian Europe (5th-9th Centuries) " After the disintegration of the Roman Empire, much of the population linked to cities, seek alternatives in not controlled environments for the new... more
Session no. 747 " Archaeology of Visigothic and Carolingian Europe (5th-9th Centuries) " After the disintegration of the Roman Empire, much of the population linked to cities, seek alternatives in not controlled environments for the new emerging elites. In our case related with visigothic power. Organized in communities, often monastic, endowed with knowledge from classical culture and stimulated by the need to survive, they create a new adaptive model. The mountain offers them vegetal, animal and mineral resources to meet their basic needs, allowing the development of a silvo-pastoral economy. Church gives them the organizational model and religion the ideological base. From these realities, the landscape is perceived as both a wild environment and as a source of essential resources. The population must try to protect themselves from this situation and develop production techniques to exploit the available resources. This is what we try to discover through mountain archaeology. The beauty of the mountain landscapes contrasts with its harsh living conditions. However, in specific historical contexts, the mountain becomes an alternative for communities with adaptability. In this context we show you the archaeological site of Els Altimiris that we interpret like a visigothic monastic establishment. This archaeological site is situated in Montsec range, long away to the three most important bishoprics,-Ilerda, Osca and Urgellium-and close to the transhumance routes.
Research Interests:
One of the most controversial and also least studied aspects of the Late Antiquity period in the Iberian Peninsula has been the archaeological identification of its first monasteries. Although scarce, written sources are particularly... more
One of the most controversial and also least studied aspects of the Late Antiquity period in the Iberian Peninsula has been the archaeological identification of its first monasteries. Although scarce, written sources are particularly eloquent and explicit in this regard, leaving little doubt on how the urban and rural landscape at the time was littered with monasteries arisen during the Late Roman Empire (admittedly, these archaeological traces are too ‘domestic’ to be classed as ‘monastic’) and which thoroughly spread during the Visigothic centuries (in many cases, providing an early indication of the architectural outline which would become common and easily identifiable in the Middle Ages).

Nevertheless, monastic archaeological traces refuse to appear. Or, as has been proven over the past few years, they consistently fail to be identified and singled out among other vestiges of Late Antiquity which have been overwhelmingly attributed to lay villages, or else identified as basilicas with attached buildings with no monastic significance. This is the result of methodological issues which are impossible to explain at length here, and also because of a certain interpretative caution which is not only widespread but, at times, excessive.

For this reason, we believe it is a good idea to create a poster, which visually and conceptually summarizes this issue, featuring the layout of the archaeological sites in Hispania which are currently susceptible to being classed as monastic in character. Such tool could be useful in the future identification of new ancient Iberian monasteries.
Research Interests:
History, Ancient History, Archaeology, Medieval History, Landscape Archaeology, and 41 more
Workshop a celebrar a la Universitat de Barcelona el proper 18 de gener. Obert a tothom; no cal inscripció prèvia.
Research Interests:
El jaciment de Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussa) s’emmarca dins d’un estudi mes ampli sobre la produccio de ferro a Catalunya a l’Edat Mitjana. Les tasques desenvolupades a la setena i vuitena campanya d’excavacio, anys... more
El jaciment de Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussa) s’emmarca dins d’un estudi mes ampli sobre la produccio de ferro a Catalunya a l’Edat Mitjana. Les tasques desenvolupades a la setena i vuitena campanya d’excavacio, anys 1998 i 1999, van permetre excavar la continuitat de les estructures d’habitat en direccio nord aixi com completar l’excavacio de l’edifici a la part mes alta del poblat, tot i que es la zona mes afectada per l’espoli. Els treballs es van centrar en el sector anomenat 200 on s’interve en l’interior de l’estructura rectangular que s’identifica com una torre i es troba al punt mes alt del poblat. Es va constatar l’existencia del mur d’adob tranversal que dividia la sala en dos espais, monedes datables del XIII-XIV, i una d’epoca romana en un context medieval. Es va portar a terme l’obertura d’un nou espai d’uns 35 m2 que s’anomena com a sector C que s’identifica com una estructura en forma de porxo i el seu acces des de l’interior del poblat, aixi com u...
En motiu d’unes obres de restauracio de la teulada i de la torre del campanar adossat al mur S de l’ Ermita de Sant Sadurni de Gallifa (Valles Occidental), i arran d’una visita d’especialistes en arqueologia medieval i art romanic, l’any... more
En motiu d’unes obres de restauracio de la teulada i de la torre del campanar adossat al mur S de l’ Ermita de Sant Sadurni de Gallifa (Valles Occidental), i arran d’una visita d’especialistes en arqueologia medieval i art romanic, l’any 1990 es va realitzar una actuacio arqueologica per esbrinar l’evolucio del conjunt, aixi com per tal d’estudiar l’existencia d’un hipotetic lloc d’habitat o de defensa. Els treballs van consistir en la realitzacio de sondeigs puntuals amb l’objectiu d’aclarir el funcionament i cronologia de l’estructura de planta semicircular, que es trobava adossada al mur E de la torre campanar i aclarir les diferents etapes de l’edifici en el que es poden observar elements preromanics, romanics i posteriors. Aquest es van realitzar a l’interior de l’esglesia, des de l’arc triomfal fins la porta actual d’acces a l’edifici, a l’anomenat sector 2 situat a l’exterior del mur sud i en la confluencia amb la torre campanar que hi era adossada, i a la banda Est de la tor...
Aquesta memoria presenta els resultats de la intervencio arqueologica realitzada al jaciment del castell del Mur, inclos dintre del municipi amb el mateix nom, pertanyent a la comarca del Pallars Jussa l’any 2002. Aquest castell, fou... more
Aquesta memoria presenta els resultats de la intervencio arqueologica realitzada al jaciment del castell del Mur, inclos dintre del municipi amb el mateix nom, pertanyent a la comarca del Pallars Jussa l’any 2002. Aquest castell, fou motiu de diverses campanyes d’excavacio, essent la present campanya la sisena. En aquesta intervencio, doncs, es planteja donar per acabats els treballs de recerca arqueologica a l’interior del castell, exceptuant l’interior de la torre donada la complexitat que plantejava l’extraccio de la terra. Es per aixo, que van centrar els esforcos en els sectors mes endarrerits, deixant pel final alguns nivells que puntualment s’havien conservat en altres sectors. Aixi doncs, les restes que es van documentar en aquesta campanya foren una banqueta, una estructura en forma de “L” que es podria interpretar com una zona on deixar les botes de vi, i diverses estructures muraries. Pel que fa als materials trobats, es documentaren diversos fragments ceramics medievals,...
ESTUDIO SOBRE LA PRODUCCION DE HIERRO EN EPOCA MEDIEVAL, EN EL QUE SE UTILIZAN DE FORMA COMPLEMENTARIA, FUENTES DOCUMENTALES I ARQUEOLOGICAS, CON EL FIN DE PROFUNDIZAR EN DIVERSOS ASPECTOS RELACIONADOS CON DICHA ACTIVIDAD: DISTRIBUCION DE... more
ESTUDIO SOBRE LA PRODUCCION DE HIERRO EN EPOCA MEDIEVAL, EN EL QUE SE UTILIZAN DE FORMA COMPLEMENTARIA, FUENTES DOCUMENTALES I ARQUEOLOGICAS, CON EL FIN DE PROFUNDIZAR EN DIVERSOS ASPECTOS RELACIONADOS CON DICHA ACTIVIDAD: DISTRIBUCION DE LAS FARGAS, PROPIEDAD, FORMAS DE EXPLOTACION, TECNOLOGIA APLICADA AL PROCESO PRODUCTIVO, IMPACTO SOBRE EL ENTORNO, ETC. LA DOCUMENTACION DE 78 FARGAS ENTRE LOS SIGLOS IX-XIII Y, ESPECIALMENTE, LA INTERVENCION ARQUEOLOGIA EN UNO DE ESTOS ESTABLECIMIENTOS SIDERURGICOS (FABREGADA, ST. ESTEVE DE LA SARGA, PALLARS JUSSA), NO HA PERMITIDO CONOCER SUS CARACTERISTICAS PRINCIPALES, TECNOLOGIA Y RELACIONES ESTABLECIDAS POR DICHO CENTRO CON OTROS NUCLEOS DE HABITAT Y SECTORES PRODUCTIVOS DE LA ZONA. ESTE ESTUDIO NOS HA PERMITIDO CONOCER UN PROCESO PRODUCTIVO POCO ESTUDIADO HASTA LA FECHA, Y DE MAXIMO INTERES PARA LA COMPRENSION DE LA ETAPA DE CRECIMIENTO ECONOMICO QUE CARACTERIZA LA SOCIEDAD DE DICHO PERIODO. CABE SENALAR QUE EL HIERRO LA IMPORTANCIA DEL HIER...
Research Interests:
As part of the Monastic Landscapes research project, we are organising this international seminar, specially aimed at PhD students who do their research on ecclesiastical matters in the period between Late Antiquity and the Early Middle... more
As part of the Monastic Landscapes research project, we are organising this international seminar, specially aimed at PhD students who do their research on ecclesiastical matters in the period between Late Antiquity and the Early Middle Ages. In contrast to last year's seminar, in which we focused on written sources, this time we will look at the contributions of archaeology; materiality, architecture and topography. The seminar will include the participation of internationally renowned researchers, who will present aspects related to their most recent research, always on the topic of the monastic phenomenon in the West between the 4th and 7th centuries. At the end of each session, we will hold a round table that will begin with the presentation of the doctoral thesis projects that are currently being carried out in different universities, at the proposal of the speakers and the organisation itself.
At the roots of the phenomenon of monasticism is the monks’ desire to withdraw to places that are far from the world where they could devote themselves to the contemplation and meditation which enabled them to draw closer to God. In... more
At the roots of the phenomenon of monasticism is the monks’ desire to withdraw to places that are far from the world where they could devote themselves to the contemplation and meditation which enabled them to draw closer to God. In Eastern Mediterranean lands, where the Christian monastic tradition began, this need for isolation was met by heading to the vast, extensive desert where the monks, either alone or in communities, found the environment for which they were searching. When the monastic movement spread and reached the West, the deliberate quest for isolation sought other unpopulated places, especially in forests and mountains, called ‘green deserts’. These landscapes offered the ideal ingredients for the contemplation which their spirituality required of them.
Research Interests:
Research Interests: