CYPSELA VII, 1989, Girona, pp. 103 a 110 Estudi preliminar de la vil.la romana de Platja Artigues M. A. COLOMER i ARCAS, B. COSTA i RIBAS i J. TREMOLEDA i TRILLA La vil.la romana de Platja Artigues es troba situada al terme municipal de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró (fig. 1), ala comarca del Baix Empordà. Les seves coordenades geográfiques son: 4P49'20" Latitud nord i 304'27" Longitud est. El jaciment es troba en els terrenys que llinden amb Ia Platja Artigues, cala situada al nord de la Platja d'Aro i separada d'aquesta per la punta d'en Ramis (fig. 2). Rep el seu nom del veI Mas d'Artigues (fig. 3), també conegut com Ca n'Artigues de Mar, del qual formaven part els terrenys situats a tocar aquesta cala, també coneguda amb altres noms, com Cala Rovira o Platja dels Escalencs. L'illot anomenat popularment Senya dels Moros (fig. 2 i 3), en el qual també es troben restes de construccions antigues, separa Platja Artigues de la cala veIna, coneguda per Sa Cova i també, segons Gonzalez Hurtebise, per Cau dels Nens (Gonzalez Hurtebise, 1905). A la Platja Artigues desemboquen un petit nero, que passa per darrera de l'Hotel Xaloc, i una riera més gran, anomenada Rec de Can Carbonet (fig. 3). Ambdues rieres estan seques la major part de l'any i només en època de pluges fortes hem vist baixar aigua pel Rec de Can Carbonet. Entre les dues rieres el terreny forma un suau pendent en direcció a la platja, ininterrompudament, fins a la cota de 10 m sobre el nivell del mar, on hi ha un desnivell de 2 o 3 metres d'alcada, a partir del qual el pendent continua suaument a través de la platja fins arribar a l'aigua. Es en aquesta plana ileugerament inclinada cap al mar on es troba la vil.la romana de Platja Artigues o del Pla de Palol. El nom popular d'aquests terrenys és el de Pla de Palol, topônim que fa referència a la tradició popular que situa en aquest indret una antiga ciutat anomenada de Palol. L'existència del jaciment era coneguda des de moltes generacions enrera, i era habitual que els pagesos que treballaven aquestes terres trobessin murs antics, ceràmiques, monedes, restes arqueolôgiques, en definitiva, que ells pensaven que pertanyien a l'antiga ciutat de Palol. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, etimolôgicament Palol deriva del llatI palatiolu, diminutiu de Palatiu, palau en català, i és un topônim frequent a les comarques gironines. Tant el topônim Palol com Palau, apareixen sovint relacionats amb jaciments antics (Badia, 1977. Nolla & Casas, 1984, p. 123). Segons les dades conegudes, les restes del jaciment s'escampen per una zona molt àmplia entre les dues rieres. El limit nord no és encara ben definit, perô és segura l'existència de restes més al nord de Ia carretera de Palamós —nosaltres mateixos excavàrem un mur pertanyent a un conjunt d'habitacions destruIt en ferse la carretera de Sant Feliu de Palamós—. També ens hem assabentat que, en construir-se els apartaments Roques Planes i Apart Oriental es trobaren restes, i també hi ha noticies de troballes en la zona del Politur. Pel costat oriental sembla que el jaciment s'estenia fins ben a prop de la riera petita que passa per darrera de l'Hotel Xaloc; aixI sembla indicar-ho el fet que en edificar-se aquest hotel es trobessin restes arqueolôgiques —es té noticia d'una moneda de l'emperatriu Gi rona • 1a . Pa Iamó Platja d'Aro Sant Feliu S ,Eii MAR MEDITERRANIA Fig. 1.- Mapa de situctció de la Platja d'A ro. HISTORIA DE LA INVESTIGACIO Punta dEn Ramis 0 Snya dels Moms MAR MEDITERRANIA Fig. 2.- Piano! de situació de Piatja A rtigues. Faustina. El limit occidental seria !'altra riera, el Rec de Can Carbonet, corn ho demostren les ruInes descobertes arrel de la construcció dels apartarnents Palatio Mans i, sobretot, per les restes que encara es conserven sota de la casa anomenada Pla de Palol, excavades pel Dr. Miquel Oliva l'any 1959, que estan molt a prop del caire de Ia riera. Pel costat sud és indubtable que el jaciment arriba fins a la mateixa platja, tal corn confirmen els sondeigs realitzats en aquest sector. Sembla evident que la platja està totalment vinculada a! jaciment i podem pensar que seria el seu port natural. En aquest sentit, cal destacar que les condicions d'aquesta cala corn a port son millors que les de la mateixa Platja d'Aro. Platja Artigues està perfectament protegida de la tramuntana, del mestral la defensa la Senya dels Moros i del rnigjom la Punta d'en Rarnis. Aixi doncs, només queda exposada als vents de llevant i xaloc, que tan sols acostumen a ser violents a !'hivern. D'altra banda, cal també rernarcar Ia fàcil accessibilitat a la cala des de mar per a vaixells de poc calat, en especial gràcies al seu fons arenós i a l'absència d'esculls. Tot plegat la converteix en un punt excel.lent per a les necessitats de la navegaciO antiga. L'existència de restes d'una construcció antiga al cim de Ia Senya dels Moros reforca la hipOtesi que la platja seria el port de la vil.la. Aquestes restes son la darrera filada d'uns murs fets amb pedres irregulars amb les cares exteriors aplanades, que configuren una estructura rectangular dividida en diversos àmbits o habitacions mitjançant murs transversals. En alguns punts s'observa que per realitzar els fonaments d'aquest murs la roca mare ha estat retallada. Aquesta construcció actualment estâ molt arrasada a causa de la forta erosió a la qual està exposada, que ha fet desaparéixer la part posterior de l'illot i amb ella el mur de tancament de l'estructura per aquest costat. Pella i Forgas creia que aquests rnurs podien ser les restes d'un far o talaia compost per una torre o per una piràmide truncada a mariera d'ara. En aquest indret recollI alguns fragments de tegula romana (Pella i Forgas, l883,p.2l3). El Dr. Oliva afirma tenir notIcies de vestigis d'època ibero-rornana al mateix emplaçament (Oliva, 1972, p. 79;Nolla-Casas, l984,p. 127). El descobrirnent d'aquesta vil.la romana es deu a Josep Pella i Forgas, que visità el lloc l'any 1876 guiat per la tradició popular que situava en aquest indret l'antiga ciutat de Palo! (Pella i Forgas, 1883, p. 2 12-2 13). L'any 1880 el Sr. Lioret, vocal de la <<Comisión Provincial de Monurnentos>>, recull també materials romans en aquesta zona (Pla Cargol, 1949, p. 214). A finals del segle passat, en fer-se la carretera de Sant Feliu a Palamós, es posaren al descobert importants restes de construcció i diferents materials arqueolôgics, entre els que destaquen tessel.les d'un mosaic (Botet i Sisó, 1920, p. 607). El 1905 Gonzalez Hurtebise dóna a conèixer alguns materials d'aquest jaciment de col.leccions particulars, i difon la notIcia que a Ia zona sud-oest del Mas Artigues, en plantar unes vinyes, es descobriren enterraments amb tegula (Gonzalez Hurtebise, 1905, p. 19-20). A partir dels anys cinquanta, amb l'explotaciO turistica de la costa, s'aixequen tota una sèrie d'hotels, torres i apartaments i es porten a terme les obres d'infrastructura per bastir-los de les instal.lacions necessaries, que provoquen la pèrdua irreparable de bona part del jaciment. Tenim referència de què es trobaren restes arqueolôgiques arrel de la construcció de !'Hotel Xaloc al costat oriental, 1'Hotel Costa Brava, el Caleta Palace, la casa del Pla de Palol i els apartaments Pa!atio Maris a l'occidental, i els apartaments Apart-oriental, Roques Planes i Politur a! costat nord. L'ünica construcció moderna on es conservaren les restes antigues, evitant-ne la seva destrucció, és la casa anomenada del Pla de Palol, situada al limit occidental del jacirnent, al caire mateix de la riera de Can Carbonet. L'any 1959, en fer-se els fonaments, aparegué un conjunt format per set àmbits o habitacions, de planta quadrada o rectangular, delimitats per murs gruixuts fets de pedres irregulars i rierencs de diferents mides, enganxades amb morter de calc; algun d'aquests rnurs, incloent les fi!ades de fonamentació, conserva una altura que arriba als dos metres. La major part d'aquestes habitacions manté el pavirnent, d'opus signinum. Algunes de les que formen la part occidental del conjunt estan comunicades entre Si mitjancant forats allindats petits oberts a la part baixa dels murs, a nivell del so!. Al costat nord, hi ha una petita habitació de planta quadrangular, delimitada per murs molt gruixuts, que sobresurt de !a linia de construcció a manera de bastió. L'habitació de l'extrem oriental del conjunt, que és la més gran de totes, és de planta quadrada i presenta el paviment inclinat cap a la cantonada sud-oest, on hi ha un petit forat, la funció del qua! sembla que podia ser escórrer els liquids d'aquesta habitació cap a l'àmbit veI. Adossada a aquest compartiment pel costat sud, hi ha una mena de petita piscina o banyera amb dos esglaons d'accés. La intervenció del Dr. Miquel Oliva i Prat i del Sr. Juan Sanz Roca va fer possible aixecar la casa sobre uns pilons i conservar intactes les restes arquitectOniques de sota. Segons e! Dr. Oliva aquestes habitacions podien pertânyer a la part rüstega de la vil.!a (Oliva, 1959, i 1961). Altres autors també han apuntat la possibi!itat de que es tractés d'un conjunt de funcionalitat industria! (Nolla-Casas, 1984, p. 123). De tota manera, si observem el conjunt, podem pensar també que seria possible que es tractés d'un conjunt termal. L'any 1963 el Dr. Oliva va fer una excavació de salvament quan s'obriren els fonaments del Palatio Maris. Tanmateix, l'any 1964 va realitzar set cales de prospecció al mateix solar que hem sondejat nosaltres, trobant-hi restes de murs en cinc casos. Durant els vint anys següents el jaciment restà en l'oblit, encara que tenirn notIcies de destruccions de vestigis arqueolôgics en realitzar noves construccions i obres d'infrastructura. L'any 1984 fou plantejada una nova campanya d'excavacions amb l'objectiu de verificar l'existència de restes arqueolôgiques en una propietat on es projectava aixecar uns habitatges nous, a part de delirnitar l'extensió del jaciment. Per tant aquesta campanya fou en principi planificada corn un sondeig del terreny. Perô en realitzar-se unes obres per passar unes conduccions subterrànies i per fer l'eixamplament de la canetera, es posaren al descobert restes de construccions antigues que van donar peu a la realització d'una excavació en extensió al sector nord-oest amb caràcter de salvament (fig. 3). Aquesta campanya fou portada a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura dins el Pla de lluita contra l'atur. Donada l'enorme extensió del solar per a prospectar i el catheter d'urgència amb què s'havia de realitzar el treball, es va decidir que el mètode a seguir seria realitzar sondeigs en forma de cales de dos per dos metres, situades arbitràriament en diferents punts del solar, especialment seguint el seu perimetre. Tots ells tindrien la mateixa orientació segons uns eixos fixos preestablerts, de tal manera que poguessin ser englobats en una possible excavació sistemàtica del jaciment. Es van realitzar un total de 21 sondeigs (fig. 3), dels quals només dos han resultat negatius, si be val a dir que son els situats entre les dues cases que hi havia al sector de la platja, iloc on actualment s'han construit els nous habitatges. Les 19 cales restants foren totes positives. Aquestes excavacions realitzades l'any 1984 han posat de manifest l'existència de restes constructives de tres moments diferents. Els materials d'aquesta campanya d'excavacions realitzada l'any 1984 es troben dipositats al Centre d'Investigacions Arqueolôgiques de Girona i estan rentats i inventariats amb les sigles 84 PA. LES RESTES ARQUEOLOGIQUES L'existència de restes d'època romana en aquest indret és un fet conegut i plenament constatat per diverses intervencions arqueolôgiques que, de manera esporàdica, s'hi han realitzat. Les grans possibilitats que ofereixen de bell antuvi tant la toponImia corn la seva privilegiada situació geogràfica no s'han vist afavorides, corn hem vist, per la histôria de la investigació, malgrat haver-se obtingut sempre resultats positius. AixI, el volum de coneixement que en tenim, gens menyspreable, roman dispers, fet que impedeix tenir una visió global del jaciment i entendre'! de forma unitària. Son frequents les descripcions d'estructures —una de les quals s'intentà localitzar mitjançant l'excavació de la cala 11—, sobretot restes de murs i paviments, corn- plementats invariablement per la troballa de material arqueolôgic. El fet que demostra, perô, de manera fefahent, les possibilitats del jaciment, és l'existència, sota una casa de construcció moderna, de la qual hem parlat abans, d'un conjunt estructural, en un estat de conservació excel.lent, que pensem que ha de ser considerat corn un complex termal, encara que aquesta atribució s'hauria de demostrar amb un estudi aprofundit. Pel que fa a la campanya d'excavacions realitzada l'any 1984, degut al seu caràcter d'urgència davant el perill de desaparició que representaven les noves edificacions que havien d'afectar una area molt extensa del jacimeñt, fou plantejada corn un sistema de sondeig amb la finalitat de detectar nivells arqueolôgics i alhora, si era possible, delimitar-ne l'extensió. Les noves dades aportades per aquests treballs p0den ser observades, com es detallarà tot seguit, des de dues vessants principals: ci coneixement de noves estructures pertanyents a alguna part de la vil.la i la recuperació de material arqueolôgic, que ens ha de perrnetre una aproximació, més fidel que les que fins ara es posseeixen, a la periodització i marc cronolôgic del jaciment. Malgrat tot, aquesta intervenció, que tenia corn a base la prospecció arqueolôgica, comportava implIcitament certes limitacions que impedien, per una banda, un coneixement extensiu, degut a les reduldes dimensions dels sondeigs (2 x 2 rn) i, per altra, profund, ja que tan sols es pretenia trobar una confirmació positiva a la presència d'estrats arqueolôgica en diversos punts del terreny. Paral.ielament a les tasques de delimitació del jaciment la realització d'unes obres piThliques que afectaren un sector anomenat nord-oest, que antigament havia format part de la vil.la, varen obligar a excavar i documentar les restes aparegudes (fig. 3). La intervenció arqüeolôgica en aquest sector vingué determinada, en part, per les obres que es duien a terme, ja que podien malmetre una zona considerable, ocupada enterament per estrats i estructures d'època romana, circurnstància que va fer preferible realitzar una excavació en extensió. La zona delimitada fou d'uns 200 m2, disposats de forrna allargada, arnb una amplada que variava de 2 a 6 m per 40 rn de longitud. Aquesta disposició permet distingir-hi clarament tres àrees: en Ia primera, de major complexitat estructural, es pogueren definir sis espais; la segona anomenada area 7, es troba a l'oest de l'anterior; i finalment l'àrea 8 es localitza al nord de les dues abans esmentades, a l'aitra banda de la carretera que condueix a Palamós. Pel que fa referència a les cales de prospecció, que es troben distribuIdes en quatre sectors diferenciats —nord, sud, oest i platja (fig. 3)—, cal dir que, si be la gran majoria donaren un resultat positiu per la presència de material arqueolôgic, tan sols aparegueren estructures en les cales situades al sector sud, concretarnent en els sondeigs 1, 2 i 3. Les estructures documentadaes son majoritàriament paviments o sôls de terra batuda, que demostren una freqüentacio del hoc per a ha realització d'unes activitats determinades. MAR MEDITERRAN1A - limit de Ia Propietat prospectada. •..cales de prospecció. excavació sector nord—oest. Fig. 3.- Plànol de Platja Arligues, amb la situació de les excavacions reahtzades I'any 1984. escala 1:2.0.00 Fig. 4.- Vista parcial de les excavacions del sector N-O. (Costat sud de la carretera de Sant Feliu a Palamós). En la cala I, sobre ci paviment s'observava una acció posterior, produIda per i'excavació d'un fossat que el tailava, ci qua! estava farcit de material. En ci cas de Ia cala 2, ci nive!! de paviment es posava en re!ació a uns murs que devien definir i'espai d'una habitació que, degut a !es redui'des dimensions de !a caia, no es va poder mostrar en !a seva totalitat. Aquestes estructures estaven cobertes per un nive!! d'enderroc, probabiement prodult per Ia caiguda de Ia teulada. Les restes més interessants i més ben conservades ies aporta, perô, i'excavació de ia cala 3, en Ia qua! aparegué l'estructura d'un dipôsit, recobert internament per una capa d'opus signinum, que tenia a Ia part inferior una rnitja canya. AixI, estava preparat per contenir liquids, possiblement prodults industrialment a !a mateixa vii.ia. L'amp!ada d'aquest dipôsit és de 1'80 m i Ia seva fondària d' 1 '40 rn. No s'ha pogut determinar Ia seva longitud donada Ia dimensió dci sondeig. Aquest dipôsit estava farcit de terra d'escombrera, que duia barrejada una quantitat abundantIssima de material arqueolôgic, bàsicarnent ceramic, que ens ha de permetre datar amb certa precisió e! moment en què es produeix l'arnortització d'aquest receptacle. El sector nord-oest en canvi, fou excavat en extensió i, lôgicament, va ser el que va concentrar Ia major part de les estructures. Una sèrie de murs, força malmesos, construIts amb pedres !!igades amb argamassa, és Ia constant que hi trobem. La distinció dels diferents moments d'edificació d'aquests murs és possible, sobretot en base als factors següents: e!s aspectes constructius; Ia posició estratigràfica que ocupen i, corn veurern rnés endavant, els materials arqueo!ôgics que s'hi relacionen. AixI, sobre aquestes bases ha estat possible distingir tres fases successives d'edificació. La més antiga, definida per un sol mur, es troba a l'espai 6 de Ia primera area, a un nivell més inferior que la resta de murs. Està molt destruIt i tan sois conserva part de ia fonamentació, feta amb rierencs irregulars i morter de calç. La segona Case és la més important. Ocupa tot ci sector nord-oest i defineix en Ia primera area cinc dels sis espais identificables. Només va ser possible delimitar un d'aquests pels quatre costats, perô sembla que for- maven diverses habitacions bastant regulars, d'unes dimensions considerables, entre 25 i 30 m2 les més petites, que combinarien amb unes naus de gran magnitud situades als espais 7 i 8, sense tenir en compte de moment, uns limits ben definits. Aquestes construccions es fan en base a uns murs paral.iels en sentit longitudinal est-oest, amb els quals es creuen uns aitres de transversals nord-sud. Aixô constitueix la primera ocupació extensa d'aquest sector, ja que no solen tenir un substrat més antic, sinó que es fonamenten sobre el sôi natural. Eis murs que formen aquest complex son els que es conserven en millor estat; les seves fonamentacions son formades sovint per tres filades de pedres irregulars, amb una amplada que oscil.la entre 60 i 100 cm sobre ies quals anava Ia paret vista, amb pedres de talla més regular, d'una amplada menor, formant aixI una banqueta que havia de coincidir amb els niveils de pavimentació, dels quals malauradament no n'ha quedat constància. En uns punts determinats Lou possible cxcavar uns estrats formats per l'enderroc d'aquestes estructures. Finalment, la tercera fase constructiva està formada per dos petits murs, apareguts en nivells superficials, la posterioritat dels quals es demostra, en un cas, per trobar-se sobre un enterrament infantil en àmfora que s'ha de situar a finals de Ia fase precedent; i en l'aitre, construIt sobre els niveils d'enderroc de Ia fase anterior, reutilitza murs ja existents tot definint un nou espai, ci nüm. 5. En realitat aquest darrer moment scmbla tractar-se, més aviat, de petites modificacions o reformes introduIdes en un estadi regressiu de Ia fase anterior. Després d'aquestes pervivències, en un moment encara indeterminat, s'esdevindria I'abandonament de la vil.Ia. L'aparició de material arqueolôgic a gairebé tots els sondeigs practicats a Ia zona prospectada, juntament amb altres zones conegudes per excavacions antigues, permet pensar en l'existència d'un assentament rural de gran extensió. La seqfléncia estratigràfica proporcionada per les cales de prospecció de 2 x 2 m en els quatre sectors coneguts és totalment homogènia. L'ünica excepció Ia dóna ci sector sud (fig. 3) que, a més, presenta uns nivells inferiors que, corn hem vist anteriorment, son relacionables amb diverses estructures. Aquests estrats inferiors, que contenen els materials més antics documentats fins ara, es formen en el moment d'abandó de les estructures, ja sigui perquè cobreixen els nivells de paviment, o perquè inutilitzen el dipôsit recobert d'opus sign mum, farcint-lo. El material ceramic que varen proporcionar aquests estrats esta compost bàsicament per produccions locals, corn ceramica comuna oxidada, comuna grisa, ceramica groilera redulda de cuina i âmfores de Ia Tarraconense; i també produccions importades corn cassoles de vernIs roig intern pompeia, ceramiques de parets fines, cethmica africana de cuina, Ilanties, T.S. sud-gal.Iica. També son freqUents ceramiques residuals corn Ia T.S. aretina. Acompanyen aquest conjunt ceramic peces metal.iiques i restes faunIstiques, i també diversos elements constructius. La cronologia que ens proporciona aquest material i que marca la fi d'un perlode s'ha de situar a finals del segle I o molt a principis del segle II d.C. Els nivells superiors de tota aquesta zona, incloenthi el sector sud, presenten un material molt barrejat, a causa, sobretot, d'accions modemes de remenament de terres. Malgrat tot, formen un horitzó de prou solidesa quc fa possible unificar-los. Els conjunts de material que contenen consten de ceràmiques tIpiques de l'època alt-imperial: T.S. aretina, T.S. sud-gàl.lica, cerâmica africana de cuina i africana Clara A,juntament amb ceràmiques més tardanes, prôpies de Ia baixa romanitat. Son especialment significatives Ia ceràrnica africana Clara C i D i Ia ceràmica <ducente>>, que marquen un moment final d'aquest segon gran conjunt situable, corn a minim, a mitjan segle V d.C. En les cales dels sectors anornenats nord, oest i platja (fig. 3), els estrats amb aquesta composició han estat els ünics, ja que per sota solia trobar-se Ia roca natural o estrats estèrils. Aixô demostra que ens trobem davant de seqüències completes i és licit pensar, per tant, que l'assentament que es crea en el primer moment, o be s'estenia cap a una altra zona, o be tindria unes dimensions més reduIdes. En tot cas, sembla clar que Ia major part prospectada del jaciment fou ocupada en una segona fase de construcció, probablement Ia més important de la vil.la. Quant al sector nord-oest (fig. 3), la seva caracterIstica més destacada, pd que fa al material, i corn hem vist també pci que fa a ies estructures, és Ia de rnostrar La seqüència més compieta de Ia vil.Ia. Relacionada amb el rnur trobat en l'espai 6 del sector nord-oest a un nivell inferior respecte a la resta, hi havia una bossada de terra per anivellar ci terreny que contenia materials assimilables als trobats a l'interior del dipôsit, on Ia ceràmica d'importació més rnodema era Ia T.S. sud-gàl.lica. El conjunt més nombrós i remarcabie de material, que apareix en els vuit espais definits del sector nordoest és el que es troba sota els estrats d'enderroc i s'associa al seu perlode de funcionament, probablement a partir del segie II d.C., amb l'aparició i generalització de his de Ia T.S. Clara A, fins a Ia fi o recessió d'aquesta segona fase constructiva, ja en pie segle I d.C. Si be Ia T.S. Clara A i C, a l'igual que Ia <<lucente>>, testimonien el perlode en què aquesta fase estava en plena activitat, Ia T.S. Clara D sembla marcar el seu decliu, tal i com intueixen ja J.M. Nolla ii. Casas (Nolla-Casas, 1984, pp. 123-127). Tot aquest material és acompanyat, evidentrnent, per una gran quantitat de cerâmiques de producció local que perpetuen un repertori creatja en època alt-imperial. Ei fet que simbolitza millor el moment de la crisi que travessa Ia vil.la durant eis segles IV i V d.C. és un enterrament infantii en un lloc ocupat abans per estructures. L'àmfora que contenia l'esrnentat enterrament pertany a aquest moment. Els murs que van ser trobats a un nivell molt superficial, constrults sobre l'enderroc i posteriors a I'enterrament infantil, van associats també a un conjunt de materials que fins ara nornés han pogut ser documentats in situ aqui, i que son del maxim interès, ja que deixen veure com la villa perviu fins a un moment molt avancat. Aquests materials tardans van associats també a d'altres de residuals, com la T.S. aretina i Ia T.S. sud-gàl.lica, i del perIode de funcionament, com la T.S. Clara A, C i D, <ducente>>. Estan constituIts per Fig. 5.- Enterrameni infàntil en am/bra. Sector N-O. (s.IV- Vdc.). ceràmica grisa i ataronjada paleocristiana i una iiàntia, també d'època paleocristiana. Les ceràmiques comunes, grolleres i les àmfores acanalades compieten ci conjunt que cronoiôgicament correspondria, corn a minim, al segle VI o VII d.C. Cal dir també que, de procedència incerta, es coneix una vora d'àmfora que va ser atribuIda a Ia forma Almagro 54, cosa que corroboraria aquest punt (Nolla-Casas, 1984, p. 127). FASES I PERIODITZACIO La informació aportada per Ia campanya d'excavacions d'urgència de l'any 1984, sense comptar amb les informacions disperses provinents de recollides superficiais de material, antigues campanyes d'excavació, etc., pci-met, en base a Ia successió estratigràfica observada, les estructures documentades, ci material arqueoiôgic recuperat i les relacions que s'estableixen entre ells, fer un intent de sistematitzar aquesta informació i albirar una sèrie d'horitzons cronolôgics que ens pariin, a un nivell molt basic, de quin fou el procés i la dinàmica histôrica seguida per La vil.Ia de Piatja Artigues. a) Precedents. L'aparició de manera esporàdica de materials d'època republicana en determinats punts del jaciment, com ceràmica campaniana o grisa emporitana, sense una associació directa a estructures de Ia vil.La, fa que els considerern com una primera empremta de Ia dominació romana, encara que es fa dificil, ara per ara, pensar en una fundació d'aquest moment. b) Inici fase I. Si be la major part de Ia informació que posseIm d'aquesta fase s'ha de reiacionar amb el seu moment final, hi ha indicis suficients per situar, com a hipôtesi de treball, Ia fundació de Ia vil.la a finals del Principat d'August, és a dir, en els primers decennis del segle I d.C. Aixi sembla indicar-ho Ia quantitat important de T.S. aretina pertanyent al periode classic de Goudineau. Sembia confirmar aquesta cronologia la total absència, fins ara, d'àmfores Pascuai 1, i la presència gairebé exciusiva de les ámfores Dressel 2/4. La verificació d'aquest moment inicial seria possible amb l'excavació dels estrats de preparació que es- pales per I'abundància de material que cobreix més de dos segles. f)Fase III. Amb Ia descripció de les estructures associables a aquesta fase hem pogut veure que es tractava més aviat d'unes remodelacions o reformes introduIdes en Ia fase precedent, en un moment en qué aquesta es troba en plena crisi. Sembla, per tant, que és poe probable l'existència d'un hiatus cronolôgic entre una i altra. Els materials, poc precisos, fan possible situar l'abandonament definitiu en unes dates no anteriors al segle VII d.C. CONSIDERACIONS FINALS L'existència d'una àmplia plana arran de mar devia fer que aquest indret satisfés de llarg els requisits essencials que normalment demanava la instal.lació d'una vil.la romana. L'enorme area que conté, de forma dispersa, fragments de ceràmica d'època romana, pot ser indicativa de les dimensions que podia haver tingut. Per altra banda, les estructures que s'han pogut documentar, juntament amb d'altres conegudes de temps enrera i els materials que porten associades, deixen entreveure que Ia vil.la constava de diverses parts, unes dedicades a l'explotació agrIcola del territori o a altres activitats econômiques, mentre que altres devien pertànyer a Ia pars urbana, Hoc de residéncia del propietari de Ia vil.Ia i la seva famIlia. A Ia primera d'aquestes parts caldna situar-hi els paviments de terra batuda i ci dipôsit per contenir liquids, potser vi o oh que es devia proFig. 6.- DipOsit amb les parets revestides d'opus sign/n nm. Sector x,e/. Cala 3. tan coberts pels paviments localitzats en el sector sud, que funcionen en aquesta primera fase. c) Final fase I. Aquest moment el tenim molt més ben documentat, gràcies a l'excavació dels nivells d'abandonament d'algunes estructures prôpies d'aquesta fase I, particularment els que farcien el dipôsit recobert d'opus signinum, situat a! sector sud, que va proporcionar un conjunt molt homogeni de material datable a finals del segle I d.C. No és possible saber si aquest abandó afecta a Ia totalitat de les estructures de Ia primera fase de construcció o si, pel contrari, el seu abast és parcial. d)Inici fase II. Corn hem dit anteriorment, en no saber si es realitza un abandó total o parcial de les estructures de la fase I, no podem saber tampoc si Ia fase H representa una edificació ex novo de Ia vil.la. Sembla clar, perô, que aquesta fase constructiva afecta unes zones on fins aleshores no existien estructures; els sondeigs dels sectors nord, oest i platja, i també a Ia major part del sector nord-oest confirrnen aquesta hipôtesi,ja que havent-se arribat al substrat natural, no es mostray en indicis d'una ocupació anterior. Aquest moment s'ha de situar a partir de la primera meitat del segle II d.C., quan apareixen les primeres formes de T.S. Clara A, que imiten les seves antecessores de la T.S. sudgàl.lica, com Ia forma 3 de Hayes. e) Final fase II. Aquest moment cronolôgic és apreciable en els mateixos hoes i ha de ser portat, per Ia presència de formes de T.S. Clara D, al s. V d.C. Podem veure, doncs, que es defineix un llarg perlode d'activitat pel que fa a aquesta segona fase: aixô queda Fig. 7 i 8.- Restes que es troben a sow de Ia casa moderna anomenada P/a de Pa/ol. Detail de Ia piscina. duir en els dominis de la propietat. L'excavació d'un forn romà de terrissa, als anys seixanta (Esteva, 1966), dedicat a la fabricació d'àmfores vinâries, que devia formar part del mateix fundus, reforca aquest aspecte. Per altra banda, s'ha de considerar propi del nucli residencial el complex termal que es troba sota la casa del Pla de Palol, i molt probablement bona part de les estructures de la segona fase de construcció descobertes a! sector nord-oest. Ho recoiza la troballa d'una antefi- xa, peca de decoració arquitectônica, i alguna tessel.la que devia formar part d'un mosaic. Aquestes consideracions entorn a un jaciment de primera magnitud que es troba, malauradament, dins d'una de les zones turIstiques més importants del nostre pals, seran dificilment contrastades degut a la dificultat per fer-hi campanyes d'excavacions i al procés de degradació creixent que experimenta. BADIA, J. (1977) - L 'arquitectura medieval de l'Empordà. I. El tisima Diputación Provincial de Gerona en 1959, a A nales del Instituto de Estudios Gerundenses, XIII. Girona, 1959, p. 305-389. OLIVA, M. (1961) - Tesela arqueológica, a Revista de Gerona, 14. Girona, 196l,p. 77-82. OLIVA, M. (1972)— El Castillo de Benidormiens y su zona de influencia, a Revista de Gerona 58. Girona, 1972, pp. 20-42. PELLA I FORGAS, J. (1883)— Historia delA mpurddn. Estudio de la civilizaciOn de las comarcas del N.E. de Cataluña. Barcelona 1883. 2a. edició façsimil, Olot, 1980. PLA I CARGOL, J. (1949)— Comisión ProvincialdeMonumentos. Un siglo de actuación, a Anales del Instituto de Estudios Gerundenses IV, Girona, 1949, p. 194-249. BaixEmpordà. Girona, 1977. BOTET I SISO, J. (1920) - La provmncia de Girona. Geografia Generalde Catalunya. II. Barcelona, 1920. ESTEV A , LL. (1966) - Un horno alfarero, de época romana, en Playa de A ro, a Ancora, año XX, n 966-967. Sant Feliu de GuIxols, Navidad 1966. GONZALEZ HURTEBISE, E. (1905)— Bosquejo histórico de la V illa de SantFeliu de Guixols. Sant Feliu de GuIxols, 1905. Reedició Ed. Ancora. Col. Historia y Vida n 1. NOLLA, J.M., CASAS, J. (1984)— Carla ArqueolOgica de les comarques de Girona. El poblament d'època romana al N.E. de Catalunya. Girona, 1984. OLIVA, M. (1959)— A ctividades de la Delegación de Excavaciones y del Servicio Provincial de Excavaciones A rqueologicas. Conservación y Catalogacion de Monumentos de la Excelen-