Revista d’Innovació Docent Universitària
Núm. 6 (2014), pp. 32-52
http://revistes.ub.edu/index.php/RIDU
PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de
Barcelona1
Dolors Millan Guash(*), Marta Burguet Arfelis(*), Ruth Vilà Baños(**),
Assumpta Aneas Álvarez(**), Núria Rajadell Puiggros(***), Elena Noguera Pigem(*)
(*)
Departament de Teoria i Història de l’Educació
(**)
Departament de Mètodes d’Investigació
(***)
Departament de Didàctica i Organització
Facultat de Pedagogia
Universitat de Barcelona
Pg. Vall Hebron, 171, 08035 Barcelona
dmillan@ub.edu mburguetarfelis@ub.edu ruth_vila@ub.edu
aaneas@ub.edu nrajadell@ub.edu enoguera@ub.edu
Resum
Es presenta el treball que l’equip de coordinació del Pràcticum del Grau de Pedagogia de la Universitat de
Barcelona ha elaborat per organitzar les assignatures vinculades a la pràctica professional dels pedagogs. Aquestes
s’estructuren en tres assignatures: Professionalització i Sortides Laborals, Pràctiques d’Iniciació Professional i
Pràctiques Externes. En elles es treballa el perfil del pedagog i el mapa de la professió, a primer curs del grau; la
pràctica simulada a través dels casos a tercer; i la immersió en una organització, com a pràctica externa a quart,
acompanyada de les sessions de pràctica reflexiva. L’orientació del perfil professional del pedagog s’ha definit
considerant els marcs legals i els marcs mentals que ens permeten conèixer el món del treball a principis del segle
XXI en el qual el pedagog ha d’actuar.
Paraules clau: Pràcticum, Pedagog, Perfil professional, Mapa de la professió, Simulació, Pràctica reflexiva
1. Introducció
Des de la coordinació del Pràcticum del Grau de Pedagogia, el fet de voler definir una estructura de
pràctiques ens remet a un perfil del pedagog. En fer-ho, hem considerat els marcs legals a tenir presents i
alhora els nostres marcs mentals des dels que ho configurem. És per això que ens hem preguntat: Com és
el món del treball a principis del segle XXI en el qual el pedagog ha d’actuar?
Tot plegat ha donat lloc a la següent estructura del treball que presentem, fruit de la reflexió feta des de la
coordinació del Pràcticum, i de les sessions de discussió i treball realitzades amb tot l’equip docent que
en forma part. En primer lloc emmarquem el marc legal en el que s’inscriuen les pràctiques del Grau de
Pedagogia, per concretar els marcs mentals dels que partim i des dels que treballem a la Universitat de
Barcelona. Tot seguit, hem volgut presentar el perfil del pedagog que descrivim arran de la realitat actual
en el context del segle XXI, per concretar la proposta que establim des de la Facultat, tot apostant per
presentar el Pràcticum en tres assignatures que es despleguen al llarg de tot el Grau: PSL,
Professionalització i Sortides Laborals, a primer curs; PIP, Pràctiques d’Iniciació Professional, a tercer
curs; i PEX, Pràctiques Externes, a quart curs.
1
Projecte que ha estat finançat per la Universitat de Barcelona (Projecte d’Innovació Docent coordinat per Ruth Vilà, 2012PIDUB/151). Alguns dels resultats també han estat presentats al XII Symposium internacional sobre el prácticum y las prácticas en
empresas en la formación universitaria, celebrat a Poio al juny de 2013.
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Concloem el treball fent unes propostes de futur per prosseguir en aquesta necessària tasca de la
vinculació professional amb els continguts acadèmics.
2. Els marcs legals
Pel que fa als marcs legals, hem optat per la següent seqüència de referències legals considerant el seu
grau de significació:
A nivell europeu, la Declaració de Bolonya és considerada generalment com el document que estableix
els fonaments per a la implementació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior [15]. Fou una
declaració conjunta dels ministres europeus d'Educació per a l'harmonització del disseny de l'Espai
Europeu d'Ensenyament Superior elaborada el 19 de juny de 1999 a Bolonya (Itàlia).
A nivell espanyol, el Real Decreto del BOE 1393/2007 del 29 d’octubre [5] va establir l’ordenació dels
ensenyaments universitaris oficials exigida pel procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació
Superior. La verificació del Pla d’Estudis del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona s’aprova
per AQU Agència de Qualitat de la Universitat, el 19 de febrer del 2009 [3] i s’inicia l’ensenyament el
curs 2009 – 2010.
La Universitat de Barcelona aprova la normativa de pràctiques acadèmiques externes del seu estudiantat
en la Comissió Acadèmica del 27 d’abril de 2012 i pel Consell de Govern del 8 de maig de 2012, i
estableix que les pràctiques són una activitat de naturalesa formativa duta a terme pels estudiants i
supervisada per la mateixa Universitat.
A partir de la implantació de Bolonya amb la incorporació dels graus han estat diferents els
ensenyaments que han establert un procés de reconstrucció de la pràctica professional, tal com
argumenten Gairín i Rodríguez Gómez [16].
3. Els nostres marcs mentals
Pel que fa als nostres marcs mentals, exposem a continuació alguns dels que ens orienten, entesos com la
necessitat de saber el que passa a fora, que ens ajuda a definir l’orientació del perfil professional del
pedagog. Aquests marcs mentals els hem anat construint des de diferents fonts, autors i vivències,
entesos com el resultat de la intel·ligència col·lectiva, construïda des de l’autoria social.
3.1. Nous contextos, noves necessitats de la societat, nous recursos a principis del segle XXI
En aquesta societat cada cop més canviant i innovadora, amb un procés de canvi trepidant on els
contextos professionals es van reconfigurant a mesura que emergeixen nous perfils i necessitats socials a
les que donar resposta, s’incorporen altres característiques que no eren considerades en el darrer segle, i a
les que cal també poder-hi respondre des de la professionalitat. Algunes de les característiques que fan
repensar els perfils professionals existents, són:
Context global, complex, imprevisible, interdisciplinari i amb pocs recursos.
Necessitat de ser flexibles, observar i canviar.
Dificultat per saber on comença i on acaba una professió. Les professions estan colonitzades i els
marcs de referència són canviants.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
33
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Existència de professionals polivalents i itineraris professionals discontinus.
Un món del treball on l’obediència, la diligència i la intel·ligència esdevenen valors afegits de les
persones, que es poden comprar, en contraposició a la iniciativa, la creativitat i la passió, que no
són producte de mercat. S’ha anomenat l’era del “co-“, en la que caldrà treballar en equips
interdisciplinaris amb altres professionals, per garantir sostenibilitat i cooperació vers el bé comú.
Ingent quantitat de coneixements, amb noves infraestructures que permeten la globalització dels
sabers en un aprenentatge interconnectat. Tot plegat, requereix de professionals preparats en noves
perspectives que tendeixin a incrementar i diversificar el coneixement, lluny de la uniformització.
Quantitat no sempre és indicatiu de qualitat. El creixement infinit és impossible en un planeta finit.
El sistema productiu o de serveis lligat al territori, en el nostre territori català, repercuteix
directament, fent garantia de sostenibilitat.
Simbiosi de les cultures occidentals, orientals, africanes, amb trobada de cultures per damunt de la
topada entre cultures. La immigració porta a una societat emprenedora, vital i plural.
3.2. Re-codificar la professió de pedagog
Aquests marcs mentals que emergeixen com a trets característics de la societat del nostre segle ens porten
a detectar la contaminació que algunes paraules han carregat al llarg de la història. Per això ens calen
noves paraules que permetin descriure i re-codificar la professió de pedagog, en el ben entès que el
professorat implicat en el pràcticum s’imbueix d’aquestes idees.
El pedagog ha de poder desplegar les seves competències manegant-se amb grans marges d’incertesa.
Correspon actuar de manera que possiblement no se’n sàpiguen les conseqüències, sense previsió de
futur, però cercant aquells entorns en els que poder trobar marcs de referència i sinó construir-los enmig
de la complexitat.
Alhora, aquest professional ha de treballar des del paradigma de la formació basada en la reflexió,
incorporant estratègies de pràctica reflexiva per preservar la importància de pensar sobre l’acció, enmig
de l’emergent hiperactivitat.
Els pedagogs han de participar en els processos de canvi, com a professionals que siguin capaços de
construir el seu futur tant individualment com col·lectivament. El pedagog ha de poder incorporar la
dimensió prospectiva i no restar reclòs merament en l’acció del moment. En aquest sentit, ha de poder ser
un professional que creï condicions que afavoreixin l’aprenentatge de les persones, els grups i les
organitzacions, sent gestors de canvi.
En un moment on sembla que es reconstrueixen les identitats professionals però partint d’una identitat,
cal ser capaços de definir els punts claus del pedagog, rescatant el valor afegit i intrínsec de la disciplina
pedagògica com una disciplina sòlida. Cal partir del coneixement de la professió, el sector, l’educació, la
formació, enfortint el vincle emocional amb la professió, amb el sector, aportant solucions allunyades del
quietisme de la mera queixa. Des d’aquest punt de vista, la proposta s’emmarca en incrementar la cultura
pedagògica, tot fent-la visible i rescatant la trajectòria pedagògica que té Catalunya.
Des d’aquesta aposta, convé combinar formació acadèmica i treball. Tant si la Universitat és més
acadèmica com si és més professional, les pràctiques han de ser professionals. La professionalitat és la
recerca de noves competències en la nostra disciplina. La professionalitat és dinàmica i canviant.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
34
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Entre les habilitats a desplegar per fer possible aquesta tasca pedagògica, urgeix saber utilitzar de manera
creativa les capacitats del coneixement, des de l’emprenedoria com a forma de posicionar-se en una
manera de pensar. Heus aquesta la importància de l’auto ocupació de forma cooperativa de treballar.
El pedagog no solament comparteix espai amb professions afins, educació social, treball social, mestres
i/o tecnòlegs de l’educació, per exemple, sinó que comparteix espai amb altres professionals als quals
l’experiència laboral els ha encaminat a desenvolupar la seva activitat professional en el món de la
Pedagogia. És per això que no hi ha un espai natural del pedagog. La pedagogia i la professió són
transversals.
Més que la identificació amb un perfil professional o amb un lloc de treball concret (que poden anar
modificant-se al llarg de les biografies personals) caldrà desenvolupar sòlidament les capacitats
professionals de manera que la persona pugui realitzar la seva especialització com una de les concrecions
possibles en el terreny professional.
Pensem en un bon professional, un expert, amb visió àmplia, on el rigor científic i intel·lectual, el
respecte per la professió, el saber fer les coses bé, però sobretot l’ús que en faci del coneixement, siguin
les característiques que nordegin la seva acció.
4. El perfil del pedagog
Aquests han estat els marcs, legals i mentals, que hem considerat a l’hora de definir el perfil del pedagog
que detallem.
El pedagog és un professional de l’educació, polivalent, que pot actuar en diferents àmbits en els quals,
directament o indirecta, es doni el fet educatiu/formatiu.
La seva formació el capacita fonamentalment per al desenvolupament de les següents funcions:
Interpretar els canvis i tendències que introdueix la societat de la informació en la realitat
educativa/formativa.
Dissenyar, implementar i avaluar programes, projectes, recursos educatius /formatius, adequats a
les característiques de les persones, grups i organitzacions, en diferents contextos.
Gestionar programes, projectes i recursos pedagògics.
Crear serveis i recursos educatius/formatius adequats als col·lectius, incloent les tecnologies de la
informació.
Investigar i ser crític en la recerca actual.
Actuar com a consultor en educació/formació.
L’acció del pedagog es caracteritza per:
Intervenir en diferents tipus de col·lectius (infants, joves, gent gran, col·lectius específics, en risc
social, persones aturades, formació de la població activa...).
Desenvolupar-se en organitzacions diverses (tercer sector, empreses, museus, consultories,
ajuntaments, Generalitat, centres cívics....).
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
35
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Especialitzar-se en temàtiques concretes (entorns digitals d’aprenentatge, mediació, orientació i
inserció professional, dinamització cultural, ètica professional).
Els àmbits o sistemes on pot actuar són:
Sistema d’educació formal: algunes de les actuacions que pot realitzar el pedagog en aquest
sistema serien impartir programes reglats, donar suport a l’educació formal o encarregar-se de
programes reglats específics.
Sistema social: en ell el pedagog pot dur actuacions com promoure la integració sòciolaboral,
potenciar la cohesió social i fomentar el benestar de les persones.
Sistema empresa: en aquest àmbit el pedagog pot realitzar actuacions relacionades amb la gestió
de les persones, amb la gestió cultural i amb l’elaboració de recursos educatius/formatius.
Des de la coordinació del Pràcticum optem per incorporar a l’educació formal, social i empresa el
concepte sistema i sistemes complexes. Entenem que les dinàmiques de la societat actual s’ajusten a
aquestes teories. Considerem que els sistemes i els sistemes complexes estan formats per agents
individuals que interactuen, de manera no lineal, i generen patrons de comportament a escala superior
que no podem preveure. Entenem que aquests sistemes revisen i reordenen constantment els seus
components com a resposta als estímuls que rep de l’entorn, quan les novetats constants impedeixen que
el sistema arribi a l’equilibri. L’acceptació de tres sistemes és una opció més organitzativa que real,
doncs elements d’un sistema poden formar part de l’altre.
En la Figura 1 exposem els sistemes i àmbits d’actuació del pedagog a principis del segle XXI.
U
SISTEMA
EDUCACIÓ
FORMAL
SOCIAL
ACTUACIONS
ESPAI DE REFERÈNCIA (organitzacions públiques,
privades, fundacions, associacions…
Imparteix programes reglats
Escoles Bressol, CEIP, IES,CFP, EFPA, Universitat…
Dóna suport a l’educació formal
EAP, Gabinets Psicopedagògics, Camps
d’Aprenentatge, CRP, ICE …
Imparteix programes reglats específics Centre d’Educació Especial, Centre de Música,
Escola d’Arts …
Promou la integració sòciolaboral
Àrea Promoció Econòmica, Servei d’Orientació i
Inserció Laboral, SOC, Taller Ocupacional, Centres
Específics de Treball…
Potencia la cohesió social
EAIA, CREI, Centres Oberts...
Promou el benestar de la persona
Gestió cultural
Esplai, Ludoteca, Centre Cívic, Casal de la Gent
Gran, CDIAP, Centre de Dia, Centre Residencial...
Centres de Formació, Departaments de RRHH,
Consultoria i assessorament personal...
Museu, Biblioteca, Centre d’Educació Ambiental...
Elaboració de recursos
educatius/formatius
Software educatiu/ formatiu, Editorial,
Mitjans de comunicació...
Gestió de persones
EMPRESA
B
Figura 1: Sistemes i àmbits d’actuació del pedagog
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
36
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
5. El pràcticum del Grau de Pedagogia
La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona incorpora tres assignatures en el que s’anomena
Pràcticum; una de primer curs, Professionalització i Sortides Laborals (PSL); una de tercer curs,
Pràctiques d’Iniciació Professional (PIP), i una de quart curs, que pròpiament respon a les Pràctiques
Externes (PEX). Aquesta estructura respon a una lògica de progressiva immersió en una institució de
pràctiques, tal com es representa a la Figura 2. Aquest compendi de tres assignatures engloba el que
configura la part més pràctica del Grau en Pedagogia, i que progressivament va preparant l’estudiantat
per la immersió en el món laboral.
Figura 2: Seqüència de les assignatures del Pràcticum al Grau de Pedagogia
La implementació dels nous graus en un espai europeu, ha promogut reflexions tant a l’equip de
coordinació del Pràcticum de pedagogia, com en la seu dels equips docents que integren l’àrea. Aquestes
reflexions, en el marc de la constitució dels plans docents, han donat llum al desplegament d’innovacions
docents en la planificació, implementació i avaluació de la proposta de Pràcticum al Grau de Pedagogia
que aquí presentem. Un dels reptes que s’han abordat aquests darrers anys ha estat justament superar la
fragmentació de les tres assignatures i aconseguir la integració dels tres equips docents en el Pràcticum
del grau de Pedagogia. Mitjançant l’organització de dues jornades (I i II Jornades Construint el
Pràcticum del Grau de Pedagogia), s’ha pogut aconseguir que progressivament tot el professorat implicat
en el Pràcticum pugui tenir una visió global del mateix. Això permet que l’alumnat també comparteixi
aquesta visió i sentit, vers la seva progressiva immersió al món laboral.
Cadascuna d’aquestes assignatures té una especificitat i alhora, una coherència global. Des del mapa de
la professió a l’assignatura obligatòria de Professionalització i Sortides Laborals, passant per les
situacions de pràctica simulada i el taller d’emprenedoria, a l’assignatura obligatòria de Pràctiques
d’Iniciació Professional, fins a la immersió, transdisciplinarietat i els seminaris de pràctica reflexiva a
l’assignatura obligatòria de Pràctiques Externes.
6. Professionalització i Sortides Laborals (PSL): mapa de la professió
Organitzativament l’assignatura Professionalització i Sortides Laborals és de 1r curs, semestral (segon
semestre), presencial i obligatòria de 6 ECTS. Pretén explorar el mapa de la professió del pedagog,
promoure l’auto coneixement i altres habilitats i actituds.
Concretament, els objectius de l’assignatura són:
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
37
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Conèixer les sortides professionals del pedagog amb una visió actual i projectada al futur.
Desenvolupar algunes competències transversals necessàries per a l’exercici de la professió.
Reflexionar sobre un mateix, sobre la pròpia formació i itinerari curricular.
Els continguts de l’assignatura s’organitzen en tres blocs: competències transversals per a l’exercici de la
professió de pedagog en qualsevol situació de treball: habilitats de comunicació, habilitats de relació
interpersonal, coneixement de si mateix; les sortides professionals del pedagog. Característiques dels
diversos àmbits professionals. Perfils professionals exigits en el món laboral; i l’itinerari curricular.
S’opta per una metodologia descriptiva/exploratòria, mapa de la professió, dels diferents perfils
professionals de la professió de pedagog i la seva aplicació en els diferents sistemes, educació formal,
social i empresa, tal com es resumeixen en la taula 1. Aquests sistemes es van recuperant al llarg de les
diferents assignatures del Pràcticum fins a l’assignació de les organitzacions de pràctiques a Pràctiques
Externes.
La següent taula 1 estableix el mapa de la professió. Parteix de la definició de cada perfil professional,
del sistema al qual s’aplica, així com les assignatures obligatòries de la titulació que el preparen, sense
oblidar que al coneixement s’hi arriba des dels continguts acadèmics, però també amb altres experiències
d’aprenentatge i formació. Es tracta d’un document viu, en construcció, que anem actualitzant d’acord
amb la realitat professional que s’observa.
Què és?
Què fa?
On?
Sistema educació
formal
On?
Sistema social
On?
Sistema empresa
Docent
Impartir formació.
Professor de
secundària, de
formació
professional,
d’Universitat.
Educador
Formador/Educador/
de monitors,
d’educadors
especialitzats...
Formador
de formadors, de
desenvolupament
professional, d’auto
ocupació.
Formador del Pla de
Formació del
Professorat..
Escoles
d’educadors,
d’esplais, Centres
Oberts…
Centres ocupacionals,
unitats de promoció
econòmica…
Familiar, laboral,
Laboral, professional.
col·lectius
vulnerables, escoles
tallers, sindicats…
Oficines d’Ocupació,
Borsa de Treball,
ETT…
Actualitzar els
coneixements i
l’adquisició competències
dels destinataris.
Aplicar metodologies
educatives/formatives
pròpies de la societat de la
informació a diferents
col·lectius i contextos.
Orientador/
Insertor
Dissenyador
/Planificador
de processos
d’ensenyament
- aprenentatge
Determinar la posició
d’una persona i
encaminar-la a la direcció
que ha de seguir.
+ màster de
secundària.
Aules d’Acollida,
USEE,
IES,UOC,UEC...
Personal, acadèmic,
familiar,
EAPS, PQPI, FOL
Gabinets
Psicopedagògics
Dissenyador de
programes, projectes i
actuacions
educatives/formatives
adequades a les
característiques de les
persones, grups i
organitzacions en diferents
contextos i recursos.
Com es prepara?
Formació externa,
experiència
Assignatures
Estratègies i
Recursos Didàctics.
Disseny i Avaluació
de Processos
d’Ensenyament –
Aprenentatge
Models, Estratègies i
Recursos per a la
Inserció Professional
Diagnòstic i
Orientació Educativa
Disseny,
Desenvolupament,
Avaluació de la
Formació,
Formació a les
Organitzacions
Diagnosticar, aplicar i
avaluar processos
educatius/formatius
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
38
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Què és?
Què fa?
On?
Sistema educació
formal
On?
Sistema social
On?
Sistema empresa
Coordinador/
gestor/tècnic
Posar en contacte diversos
centres, programes,
projectes, persones i
recursos pedagògics amb
la finalitat de treballar per
uns objectius comuns.
Cap d’estudis IES,
de Primària, Infantil,
coordinadors de
pràctiques,
coordinador
pedagògic de
docència virtual...
Serveis d’atenció
famílies, Educació
sanitària, centres
Especials de
Treball, centres
tutelats.
Centres de formació,
departaments de
formació públics,
privats, altres
organitzacions
Director
Aplicar sistemes de gestió
a les organitzacions
educatives i formatives
Analitzar les
organitzacions educatives
– formatives com a
sistemes complexos.
Personal directiu,
professional docent
(CEIP, IES, CFA...)
En àrees d’educació,
serveis socials,
personals i culturals
Empreses educatives /
formatives (S.l:
cooperatives,
fundacions,
associacions…
Facilitar processos de
canvi en les persones, els
grups i les organitzacions.
Assessor,
consultor
pedagògic
Diagnosticar necessitats
educatives/formatives i
línies d’actuació futura.
Actuar com a consultor en
educació – formació.
Donar suport i assistència
a les organitzacions i a les
persones
Creador/
productor/
Emprenedoria
En gabinets
especialitzats
EAP, IES, CEIP,
Universitat,
Formació
Professional
Productor de serveis,
recursos, entorns
d’aprenentatge
educatius/formatius
adequats als col·lectius,
incloent les Tic,s
En centres
d’elaboració de
materials educatius
(CRP, PMAV…
Mediador
Contribuir a les relacions
interpersonals i a la
resolució de conflictes
Escolar
Altres
Investigador
Investigar i ser crític en la
recerca actual
ICES, Fundacions
Analista
d’informació
educativa
Extreure l’essència de tot
tipus de documents i la
sintetitzar per fer-la
assequible a persones que
necessiten estar
informades per prendre
decisions relacionades
amb educació.
Dinamitzador
educatiu
Activar espais, zones,
edificis, projectes.
Prevenció
Advertir a algú d’alguna
cosa per millorar la
qualitat de vida de la
societat: prevenció del
consum de drogues,
d’accidents, d’estrès...
En associacions i
entitats de caràcter
socioeducatiu i
cultural.
Familiar,
comunitari, penal,
salut
Consultories
Ajuntaments,
Recursos Humans,
Centres d’elaboració
de material didàctic,
Centres d’inserció
laboral.
En empreses de
serveis , consultories,
extraescolars,
itineraris.
En empreses de
producció (editorials,
software formatiu
Empresarial,
intercultural
Com es prepara?
Formació externa,
experiència
Assignatures
Organització i gestió
d’institucions
educatives.
Innovació i
Desenvolupament
organitzatiu.
Formació a les
organitzacions
Organització i gestió
d’institucions
educatives.
Innovació i
desenvolupament
organitzatiu
Pensament pedagògic
i social
contemporani.
Axiologia i educació
en valors.
Política de
l’educació.
Pedagogia
internacional
Ensenyament i
aprenentatge en la
societat digital.
Entorns, processos i
recursos tecnològics
d’aprenentatge
Intervenció educativa
per a la inclusió
social.
Mediació i conflicte
Instruments i
estratègies de
recollida
d’informació.
Teoria i pràctica de la
investigació
educativa
Taula 1: Mapa de la professió del pedagog a principis S. XXI
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
39
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Amb aquest ventall de sectors d’intervenció del pedagog, podem concloure que la seva serà una tasca
interdisciplinària, on destaca la competència del treball en equip. Això fa que es desdibuixin alguns
plantejaments d’exclusivitat professional, però alhora s’estableixen nous camps de treball que fins ara
eren inexplorats. La polivalència, la complementarietat i la interdependència seran línies claus en
l’actuació del professional de la pedagogia del segle XXI.
Per aquest motiu, es combinen diferents activitats: que han de portar l’alumnat a conèixer la professió, el
sector, l’educació, la formació, així com els marcs de referència cognitius que els permetin comprendre
els esdeveniments i fenòmens que es donen a la realitat professional.
Exposició dialogada sobre la temàtica del programa.
Discussions de lectures o comentaris de textos monogràfics.
Recerca d’articles de revistes, diaris i pàgines web, consulta de projectes, beques i altres recursos
d’interès sobre diverses temàtiques.
Activitats d’exploració professional: dissenyar i fer entrevistes a professionals o alumnes de
pràctiques externes, visites a centres o institucions, elaboració escrita i exposició oral posterior de
treballs personals i en equip, assistència i participació en conferències i taules rodones sobre les
sortides professionals.
Reflexió sobre el disseny de l’itinerari curricular de l’alumnat a partir dels diversos perfils
professionals presentats.
Altres activitats: directoris i mapes d’institucions i organismes d’una zona objecte de treball del
pedagog, sistematització de recursos, i l’elaboració d’un diari de pràctiques mitjançant un blog.
L’avaluació de l’assignatura es basa en les activitats dutes a terme dins i fora de l’aula, els treballs o
projectes finals que dugui a terme l’alumnat.
Una de les innovacions que més s’han valorat ens els darrers cursos acadèmics d’implementació
d’aquesta assignatura ha estat l’activitat de la fira pedagògica on l’alumnat exposa el mapa de la
professió configurat a partir de l’exploració de la realitat observada. Des de l’equip docent de PSL i des
de la coordinació del Pràcticum ens proposem donar continuïtat a aquesta iniciativa, tot sistematitzant-la
en l’assignatura.
Altres accions es realitzen des del Pla d’Acció Tutorial, per exemple, la presentació del Col·legi de
Pedagogs de Catalunya (COPEC), del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) o l’Oficina de Relacions
Internacionals (ORI) de la Facultat.
7. Pràctiques d’Iniciació Professional (PIP): Situacions Pràctiques Simulades
Organitzativament l’assignatura Pràctiques d’Iniciació Professional és de 3r curs, semestral, presencial i
obligatòria de 6 ECTS. Pretén integrar els continguts acadèmics apresos, així com altres experiències
d’aprenentatge adquirides, en situacions de pràctiques simulades associades a la professió de pedagog.
Els objectius d’aprenentatge de l’assignatura són els següents:
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
40
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Utilitzar estratègies de raonament per analitzar, combinar i sintetitzar dades/informació en una o
més situacions pràctiques simulades associades a la professió que es plantegen.
Identificar necessitats d’aprenentatge que li permetin comprendre millor les situacions.
Identificar els principis i conceptes que puguin aplicar-se a altres
coneixement obtingut, tot i integrant diversos coneixements i recursos.
situacions, a partir del
Identificar i analitzar els diferents aspectes que conformen el mapa professional del pedagog.
Comprendre l’existència de diverses variables que determinen les dinàmiques professionals i la
pròpia ocupabilitat.
Analitzar l’accés a l’ocupació i a l’autoocupació.
En relació a les habilitats i destreses a desplegar:
Contactar amb el context professional, analitzant la realitat.
Usar la terminologia associada a la situació pràctica i al seu context.
Seleccionar, organitzar i gestionar la documentació necessària per a resoldre la situació plantejada.
Utilitzar diferents llenguatges específics de la situació (orals, escrits, virtuals, gràfics).
Dissenyar i/o aplicar diverses estratègies de recollida d’informació per resoldre la situació pràctica
simulada (entrevistes personals, observacions i enquestes a professionals i organitzacions).
Efectuar observacions de llocs de treball, empreses i organitzacions.
Si ens referim als objectius que tenen a veure amb les actituds, valors i normes:
Prendre consciència que el prestigi, el respecte de la professió, es construeix cada dia.
Sentir-se motivat perquè la situació pràctica simulada reflecteix el que els presentarà el futur món
laboral.
Vincular-se emocionalment amb la situació pràctica que es planteja, aportant solucions.
Realitzar el procés d’auto reflexió amb una actitud oberta, sincera, creativa i autocrítica.
Ser conscient de la responsabilitat que el pedagog té respecte les persones i la societat per les que
treballa, incidint en els valors ètics, morals i eco ambientals.
Mostrar una actitud proactiva i exploradora en relació al rol professional.
Desenvolupar la creença que totes les experiències vitals i professionals comporten oportunitats de
desenvolupament personal i professional.
Viure experiències formatives noves i diferents de les lectives d’aula.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
41
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Els continguts de l’assignatura de Pràctiques d’Iniciació Professional es sistematitzen en dos blocs:
Bloc 1 – L’assignatura pretén integrar en una o més situacions pràctiques simulades associades a la
professió de pedagog, els continguts acadèmics apresos, així com altres experiències d’aprenentatge
adquirides (en el treball, en situacions personals i familiars, en la participació social...).
En aquest bloc, les situacions pràctiques simulades es generen considerant diversos aspectes, com són:
el context de treball del pedagog, tant pel que fa al sistema d’educació formal, el sistema empresa com
el sistema social; el perfil professional del pedagog (orientador, creador de recursos, docent...); el tipus
d’organitzacions (públiques, privades, d’economia social, autoempresa; el col·lectiu destinatari de la
intervenció (infants, joves, persones adultes, població activa o no activa, col·lectius específics); els
continguts acadèmics específics (d’estratègies didàctiques, d’avaluació, d’aprenentatge en la societat
digital); i el món i cultura de la professió, que determinen el mercat de treball i l’entorn laboral com a
perfils emergents.
Bloc 2 – Cap a la construcció d’una identitat professional individual i col·lectiva, que vetlla per l’auto
coneixement i capacitat d’autoanàlisi personal i professional, continuant el procés d’anàlisi, reflexió i
exploració, per tal de poder lligar el perfil personal amb els requisits professionals. A banda, es treballa
l’exploració del context professional, ja siguin els requeriments d’accés, xarxes institucionals i
professionals, com el mateix codi deontològic de la professió i l’estatut jurídic que la regula.
L’assignatura opta prioritàriament per una metodologia de simulació de la realitat, situacions pràctiques
simulades associades a la professió. Concretament la metodologia de l’aprenentatge basat en problemes.
La simulació actua, cobreix el buit entre l’escenari acadèmic, artificial, i la realitat. A més de l’estudi de
casos, s'inclouen seminaris organitzats pels docents de l’assignatura, pràctiques en documents, sortides
de camp, visites, contactes i relacions amb organitzacions. També s’organitzen taules rodones amb
diferents professionals que aportin l’especificitat de l’actuació professional.
Alguns exemples de Situacions Pràctiques Simulades són els següents:
Em presento a oposicions de secundària. Sistema Educació Formal.
Presentem un projecte a l’Obra Social de La Caixa. Sistema Social.
Taller d’emprenedoria. Sistema Empresa.
Concretament, a la Figura 3 es presenten els criteris per a la selecció de les situacions pràctiques.
L’avaluació de les Pràctiques d’Iniciació Professional és continuada i formativa. Es porta a terme des de
la perspectiva de l’avaluació de l’execució i de la reflexió sobre l’execució, és a dir, per saber mostrar i
per saber actuar, més que sobre l’avaluació del coneixement. La valoració dels processos i els resultats es
basa en les produccions derivades de les diferents experiències d’aprenentatge proposades, que estan
relacionades amb les competències i objectius de l’assignatura.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
42
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Figura 3: Criteris per a la selecció de les situacions pràctiques
8. Pràctiques Externes (PEX): Immersió en la realitat i Sessions de Pràctica Reflexiva
Organitzativament, l’assignatura de pràctiques externes s’ofereix al 4rt curs del grau com una assignatura
obligatòria, presencial i anual de 18 ECTS. L’alumnat de l’últim curs no té programada docència uns dies
determinats per poder-los dedicar a les pràctiques externes, en el mateix torn en el que l’estudiantat fa els
estudis universitaris.
L’organització de les pràctiques externes s’articula en tres modalitats que poden ser triades per l’alumnat:
oferta general (són les places que s’oferten des de la coordinació), autoassignades (són les places que
proposa l’alumnat i aprova la coordinació) i reconeixement de l’experiència laboral com a pràctiques.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
43
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
La finalitat de les pràctiques externes és que, un cop acabades, l’alumne disposi de:
Món i cultura de la professió.
Marcs de referència cognitius que els permetin comprendre els esdeveniments i fenòmens que es
donen a la realitat professional.
Experiències formatives noves i diferents de les lectives d'aula.
Identitat individual, professional i col·lectiva.
Recursos per accedir a l'ocupació i a l'autoocupació.
Detallem, a continuació, els objectius d’aprenentatge d’aquestes pràctiques externes, que queden
reflectits al pla docent i que són compartits amb les organitzacions de pràctiques i els tutors/es de les
mateixes:
Referits a coneixements:
Analitzar les organitzacions en un context global, complex, imprevisible, interdisciplinari i amb
pocs recursos.
Conèixer la legislació específica.
Integrar els coneixements apresos al llarg de la formació acadèmica universitària.
Reflexionar críticament sobre el que succeeix en el seu entorn, en l’organització i a ell mateix.
Fer un procés d’autoconeixement i autoanàlisi personal i professional.
Identificar i analitzar els diferents aspectes que conformen les situacions professionals en el
context de les pràctiques.
Referits a habilitats i destreses:
Dissenyar o desenvolupar programes, accions, projectes o dispositius educatius i formatius
adaptats al context concret de les pràctiques.
Impartir docència, en l’àmbit educatiu i formatiu de l’organització de pràctiques, aplicant diverses
modalitats i tècniques de formació.
Elaborar material educatiu i formatiu segons les necessitats educatives i formatives i els
determinants de l’encàrrec organitzatiu.
Fer estudis descriptius, comparatius o prospectius, aplicant les diverses tècniques i estratègies de
recerca.
Elaborar i aplicar tècniques de mesura i avaluació segons les necessitats i els recursos de
l’organització de pràctiques.
Elaborar i redactar informes, memòries tècniques, segons les directrius i necessitats de
l’organització de pràctiques.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
44
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Col·laborar en les activitats d’administració i gestió dels projectes, programes i recursos
socioeducatius i formatius de l’organització de pràctiques.
Aplicar tècniques i estratègies de comunicació i col·laboració amb altres professionals i altres
agents implicats en l’activitat professional amb una perspectiva interdisciplinària, paritària,
democràtica i intercultural.
Aplicar la terminologia associada al context i àmbit de l’organització de pràctiques.
Elaborar el propi projecte de desenvolupament professional: inserció professional i formació
continuada.
Referits a actituds, valors i normes:
Sentir-se motivat, perquè la situació reflecteix el que els presentarà el futur món laboral.
Prendre consciència que el prestigi, el respecte a la professió i a un mateix es construeix dia a dia.
Ser autònom i prendre responsabilitats.
Adquirir flexibilitat i adaptabilitat per respondre als canvis i la incertesa.
Tenir iniciativa i ser creatiu.
Tenir una actitud col·laborativa, per compartir i construir intel·ligència col·lectiva.
Ser conscient de la responsabilitat que el professional de la pedagogia té respecte a les persones i
la societat per a les quals treballa.
Estar compromès amb els diversos valors ètics, morals i ecoambientals que ha d’exercir el
professional.
Tenir una actitud proactiva i exploradora en relació amb el rol professional.
Reforçar la creença que totes les experiències vitals i professionals, adquirides en el treball, en
situacions personals, familiars, en la participació social, que hagin experimentat els alumnes
comporten oportunitats de desenvolupament personal i professional.
Els continguts de l’assignatura de Pràctiques Externes s’organitzen en dos blocs temàtics:
Bloc 1 – L’organització com a sistema complex.
Dimensió estratègica. Entorns de l’organització a principis del segle XXI. Missió, visió, cultura
corporativa, principis, polítiques, innovació, disseny del producte o servei, relacions externes.
Dimensió operativa. Gestió del producte o servei. Aplicació de les eines, tècniques i estratègies
acadèmic - professionals que requereixen la situació. Gestió del coneixement ( El coneixement tàcit, i
el coneixement explícit. La comunicació de les persones: interna i externa un punt de vista sistèmic, el
diàleg, la intranet, la xarxa, la comunitats de pràctiques, pla d’acollida. L’acceptació de diferents
perspectives. L’autoorganització com una manera de treballar en equip més oberta i adaptable).
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
45
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Dimensió de suport. Gestió de les persones. Gestió econòmica, de la qualitat i la sostenibilitat. Gestió
de la Responsabilitat Social de l’organització.
Bloc 2 – cap a la construcció d’una identitat individual i col·lectiva.
2.1.Projecte de desenvolupament individual.
2.2.Projecte d’inserció professional.
2.3.Oportunitats de futur.
La metodologia per la qual opten les Pràctiques Externes és, d’una banda, la que garanteix la immersió
de l’estudiantat en una organització, entesa la immersió com l’exposició intensiva de l’alumnat a una
organització. És una perspectiva sistèmica que considera les organitzacions com a sistemes complexes, i
holística perquè condueix a la integració unitària i globalitzadora de tots els coneixements de la persona.
Per altra banda, s’opta per Sessions de Pràctica Reflexiva entre l’alumnat i el tutor de la Universitat que
han de permetre la transferència de coneixement, la reflexió al voltant de la relació que hi ha entre el
saber teòric i el saber de l’experiència en la vida professional.
El tutor de la Universitat i l’alumnat s’han de reunir cada tres setmanes per analitzar la pràctica, les
situacions i les experiències de l’escenari professional.
Figura 4: Metodologia de les pràctiques externes
Les sessions de treball segueixen una proposta temàtica diferent per a cada reunió relacionada amb els
blocs de continguts. Els eixos temàtics de les Sessions de Pràctica Reflexiva són:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
Integració en l’organització.
Gestionar les pròpies emocions.
Aprendre a fer i aprendre a resoldre problemes.
Relació amb els usuaris, l’alumnat, els clients.
Treballar en equip. Relació amb els companys.
Treballar en equip. Treballar amb altres professionals.
Dilemes ètics, sostenibilitat. Recursos i serveis.
Innovació i transferència. Oportunitats de futur.
Diversitat a l’organització.
Treballar en equip. Direcció i supervisió d’altres.
Projecte de desenvolupament personal.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
46
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
12. Projecte d’inserció professional.
13. Comunicació interna i externa.
Els agents implicats en les pràctiques externes són: el propi alumnat; els tutors/es de l’organització de
pràctiques, professionals que guien el procés d’integració a l’organització; i els tutors de la Universitat,
professors de l’ensenyament que acompanyen el procés d’aprenentatge des de la facultat. Finalment,
l’equip de coordinació del Pràcticum, que posa a disposició i facilita els recursos necessaris per
aconseguir l’objectiu de les pràctiques. En aquest sentit, cada agent té unes funcions diferencials
importants.
El rol del tutor/a d’Universitat consisteix en dinamitzar els Seminaris de Pràctica Reflexiva (SPR). No
des del rol d’expert sinó des del coach que dirigeix, dóna significat i ajuda perquè des del grup s’arribin a
trobar respostes, conclusions i/o formular noves preguntes. Alhora, el tutor/a vetlla per la relació amb la
institució de pràctiques, com a representant de la Universitat, per tal d’assegurar que tant l’alumnat com
aquesta mantenen el seu compromís formatiu. En aquest sentit, és vital la visita del tutor/a d’Universitat
en el moment inicial d’incorporació al centre i la final per fer la valoració conjunta del procés (alumne/a,
tutor/a Universitat i tutor/a institució). A més, el tutor/a orienta de manera individualitzada l’alumne/a en
el seu procés de transició professional i inserció laboral. Aquests trets han de quedar reflectits en el
feedback que pugui donar-se en el procés de realització dels diversos productes avaluatius.
El paper del tutor/a de l’organització de pràctiques consisteix en fer el seguiment de l’alumnat en el seu
dia a dia per a la qual cosa serà important tenir una bona comunicació per fer el seguiment de l’alumne i
detectar possibles incidències. En aquest sentit, l’alumnat tindrà la responsabilitat d’adaptar-se, integrarse, aprendre i resoldre les necessitats que puguin sorgir amb el suport del tutor/a d’Universitat en aquesta,
de la mateixa manera que ho farà quan sigui un graduat/da.
Al tercer agent d’aquest engranatge de les pràctiques externes, el propi estudiant, li correspon
comprendre que les pràctiques són una immersió a la realitat professional amb el suport de la Universitat.
En alguns casos, les pràctiques són pels alumnes que intenten fer pràctiques en entorns que ja coneixen,
altres es plantegen com a exploracions de possibles alternatives professionals. Cal tenir present que a
vegades l’organització no respondrà a les expectatives de l’alumne, malgrat la qualitat del centre.
Malgrat això, és responsabilitat de l’alumne aprendre, integrar-se i resoldre les necessitats i
problemàtiques que puguin sorgir, tant a nivell tècnic, com personal o organitzatiu.
Val a dir que tots aquests agents són una oportunitat única per aplicar, reforçar o entrenar competències
adquirides al llarg del grau o en altres contexts, i la cohesió i coherència interna en garanteix una bona
immersió.
En l’avaluació es consideren tres components:
a) El tutor/a de la Universitat, responsable de valorar la integració i transferència dels aprenentatges
adquirits en el grau i aplicats en les diverses activitats.
b) El tutor/a de l’organització de pràctiques o la persona responsable de valorar el comportament
professional pel que fa al seu acompliment i la seva integració.
c) El mateix alumne, que ha de ser conscient del seu procés de maduresa professional i personal al
centre de pràctiques, i que ha d’objectivar-lo.
Les tasques obligatòries que se li demanen a l’estudiantat per tal de ser avaluat són les següents:
Dossier d’aprenentatge, o portafolis, sobre la immersió en la institució de pràctiques, que ha
d’incloure els components següents: anàlisi de l’organització, del propi acompliment per part de
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
47
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
l’alumnat i dels aprenentatges generats a les sessions de pràctica reflexiva. El suport pot ser digital,
segons el criteri del professorat. És una activitat individual.
Projecte professional amb els components següents: balanç de competències, pla d’inserció i de
desenvolupament professional. És una activitat individual.
Darrerament, s’està avaluant l’aplicació pilot del sistema d’avaluació basat en el portafolis digital, que
s’incorporarà de manera sistemàtica en breu. El plantejament és valorar la seva idoneïtat per a l’avaluació
de competències del Pràcticum.
En aquesta línia, també està en període d’avaluació l’experiència pilot d’incorporar l’Aprenentatge Servei (ApS), en algunes organitzacions de pràctiques externes. Un cop avaluades les dues experiències
pilot de forma favorable, si és el cas, es plantejarà de normalitzar el seu ús a tot l’alumnat, en un futur, tal
com es recull en l’apartat de prospectiva d’aquest article.
La Universitat de Barcelona té una xarxa d’organitzacions de pràctiques col·laboradores representatives
de la diversa tipologia on el pedagog pot exercir la seva activitat professional. En aquesta xarxa algunes
organitzacions de pràctiques estan en procés d’obtenir cert reconeixement de la seva vàlua, segons els
indicadors de qualitat que apareixen a la Taula 2, que s’han establert conjuntament amb la resta de
Pràcticums de la Facultat de Pedagogia2.
Som una organització significativa dintre del nostre sector.
Disposem d’un projecte de pràctiques.
El nostre projecte de pràctiques és de qualitat.
El nostre pla de pràctiques és coherent amb el nou model de Pràcticum de
Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
En el nostre centre podem oferir a l’alumne de pràctiques una gran varietat de
tasques rellevants per la figura del pedagog.
Contemplem l’avaluació continua de l’alumne en pràctiques.
En el nostre centre treballen professional/s especialitzat/s en Pedagogia.
Disposem d’espais i horaris suficients de trobada amb l’alumnat de pràctiques.
Tenim molt bona predisposició vers les pràctiques amb alumnat de Pedagogia.
Desenvolupem programes i projectes innovadors.
Tenim certificació ISO.
Oferim la possibilitat de conveni de pràctiques remunerades.
Tenim algunes possibilitats d’inserció laboral posterior de l’alumnat un cop
llicenciat.
És fàcil de localitzar a la persona responsable de les pràctiques via telefònica o
mail, durant el període de pràctiques.
En el nostre centre reconeixem la tasca del professional que es responsabilitza
de la tutorització de l’alumnat en pràctiques.
La persona responsable de les pràctiques del nostre centre col·labora i s’implica
amb el tutor/a de la Universitat.
El professional responsable de les pràctiques del nostre centre té molt bona
predisposició per realitzar la tutorització.
El professional responsable de les pràctiques del nostre centre té estabilitat
laboral.
El professional responsable de les pràctiques del nostre centre té experiència
com a tutor de pràctiques.
El nostre centre compta amb les condicions físiques adequades per l’atenció a
l’estudiant de pràctiques.
Tenim recursos humans i materials suficients per les tasques que es
desenvolupen (viabilitat).
El nostre centre vetlla per l’eliminació de barreres arquitectòniques.
Taula 2: Indicadors de qualitat d’una organització de pràctiques [19]
2
Aquests indicadors són fruit d’una recerca per a la millora de la qualitat docent a les Universitats catalanes (MQD, 2010)
coordinada per Montse Freixa: Qualitat del pràcticum de la Facultat de Pedagogia: treballant per l’excel·lència dels centres; en la
que bona part de l’equip de coordinació del Pràcticum del grau de pedagogia hem estat investigadors.
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
48
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Donada la complexitat organitzativa de les pràctiques externes, des de la coordinació del Pràcticum
s’han editat dos materials informatius adreçats a l’alumnat [1] i a les organitzacions de pràctiques [19],
respectivament.
9. Prospectiva
El procés de definició i implantació dels plans docents del Pràcticum del Grau de Pedagogia ha generat
les sinèrgies que gràficament exposem a la Figura 5.
Portafolis
digital
REDICE
avaluació
Transferència
de coneixement
M.Q.D
PRAXIS
Grup de Recerca i Innovació en el
Pràcticum de Pedagogia
Web
facultat
PRÀCTICUM
P.I.D
Taller
d’emprenedoria
Publicacions :
Millora Qualitat
Docent
Projecte
d’Innovació Docent
Aprenentatge
Servei
(alguns exemples:)
http://hdl.handle.net/2445/33733
http://hdl.handle.net/2445/33734
http://hdl.handle.net/2445/33738
http://hdl.handle.net/2445/33736
Pràctica
reflexiva
http://www.practicareflexi
va.pro/cat/2013/01/practic
um‐reflexiu‐i‐formacio‐de‐
tutors‐2/
Figura 5: Representació gràfica de les sinèrgies generades al Pràcticum del grau de Pedagogia
A continuació fem incidència en algunes d’aquestes innovacions:
Durant el curs acadèmic 2012-2013, l’equip de coordinació i equips docents de les assignatures del
Pràcticum hem estat desenvolupant un projecte d’innovació docent3 amb la finalitat d’implementació i
anàlisi de la proposta d’innovació fonamentalment metodològica en cadascuna de les tres assignatures
amb una especificitat i alhora, una coherència global. Des del mapa de la professió a l’assignatura
obligatòria de Professionalització i Sortides Laborals, passant per les situacions de pràctica simulada i el
taller d’emprenedoria a l’assignatura obligatòria de Pràctiques d’Iniciació Professional, fins a la
immersió, transdisciplinaritat i els Seminaris de Pràctica Reflexiva a l’assignatura obligatòria de
Pràctiques Externes. Els objectius, en coherència amb la finalitat del projecte, s’identifiquen entre els que
són específics per cada assignatura del Pràcticum i els que són globals pel conjunt:
Objectiu general 1. Donar continuïtat a les innovacions de l’assignatura de Professionalització i
Sortides Laborals dels darrers tres anys: la fira pedagògica.
Objectiu general 2. Consolidar les innovacions metodològiques iniciades a l’assignatura de
Pràctiques d’Iniciació Professional i sistematitzar els recursos docents: les situacions pràctiques
simulades associades a la professió del pedagog i el taller d’emprenedoria.
3
Projecte d’Innovació Docent coordinat per Ruth Vilà “El Pràcticum al grau de Pedagogia: mapa, simulació i immersió” (PID,
2012).
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
49
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
Objectiu general 3. Iniciar una proposta innovadora en les Pràctiques Externes: les Sessions de
Pràctica Reflexiva i l’avaluació de competències basada en el portafolis digital.
Objectiu general 4. Seguir dotant de coherència les tres assignatures dintre del projecte innovador
del Pràcticum del grau de pedagogia i afavorir la transferència de resultats.
Alhora des del mateix equip de coordinació hem iniciat un projecte REDICE 2013 específicament pel
que fa a l’avaluació del Pràcticum. Aquest projecte comprèn entre altres finalitats aprofundir en
l’avaluació per competències4.
9.1. Cap on anem: el Pràcticum, una oficina per a la transferència
La Universitat juga un paper troncal en el sistema I+D+I del país. Aquest rol, definit sota el terme de
tercera missió de la Universitat, es concreta en la transferència del coneixement que en ella es genera. La
Universitat és una font innovació, d’emprenedoria i cohesió social del territori. Ja no és suficient, en el
nostre temps i en la situació econòmica, política i social actual, veure la docència i la recerca com a
úniques missions de la Universitat. Això ha estat molt clar en els centres d’educació superior de ciència i
tecnologia. Però també en els centres de ciències socials i humanitats s’ha de potenciar la transferència.
Des de les diverses activitats i capacitats generades a la Universitat es poden identificar tot un conjunt
d’accions i indicadors de transferència. Tal i com assenyalen Molas-Gallart et al [18], les pràctiques són
identificades com accions de transferència, tal com es representa en la Figura 6.
Figura 6: Accions i indicadors de transferència de la Universitat [18]
Però des de l’equip de coordinació del Pràcticum de Pedagogia anem una mica més enllà. Pensem que el
Pràcticum, pot ser un agent de transferència de la Facultat, perquè sense delegar els recursos
4
Projecte de recerca coordinat per Assumpta Aneas “El Pràcticum i la millora de l’empleabilitat dels graduats. Percepcions
dels agents.” (REDICE, 2012).
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
50
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
institucionals de què disposa la Universitat de Barcelona per a la transferència, concretament la Fundació
Bosch i Gimpera, creiem que el Pràcticum pot jugar aquest rol mediador entre la Facultat, les
organitzacions i la societat. En primer lloc, la llarga relació de confiança que hi ha entre les
organitzacions de pràctiques i la Facultat, iniciada i consolidada curs rere curs, permet disposar d’un
canal directe entre espais d’actuació social, professionals, institucions i persones. Fins ara aquest canal
bàsicament ha servit per articular una necessitat curricular de la Facultat. Però pot servir perquè les
institucions rebin de la Facultat els coneixements, informacions, productes i relacions institucionals que
es generen en el si dels grups de recerca, equips docents i diverses activitats acadèmiques, socials i
culturals. Tot això sobre les bases d’un coneixement mutu, personal, ple de confiança i compromís
respecte uns valors compartits que han anat coneixent-se al llarg del Pràcticum.
D’altra banda, els investigadors i docents de la Facultat de Pedagogia tenen al seu abast una diversa i
àmplia xarxa d’institucions de qualitat, d’una ampla tipologia, totes elles representatives plenament de la
societat civil i productiva a la que es deuen. Això queda palès perquè tant la recerca com la docència
tenen sentit en la mesura que aporten respostes i recursos generats en el seu si.
Finalment, cal recordar que l’equip de coordinació i els diversos equips docents del Pràcticum, acull un
equip cohesionat de professorat (acadèmic i professional en actiu) de diversos perfils, àrees d’expertesa i
experiència, amb un fort compromís per la relació entre la societat i la Universitat, a més d’estar
representats la pràctica totalitat dels equips de recerca i d’innovació docent de la Facultat.
Les relacions de transferència generades i articulades entorn al Pràcticum de la Facultat de Pedagogia
implicarien la informació i traspàs de coneixement generat a la Universitat cap a les organitzacions,
especialment informació, competències professionals reflectides en els resultats d’aprenentatge de
l’alumnat, relacions institucionals i marketting social. En sentit contrari, les organitzacions aportarien al
personal docent i investigador i a l’alumnat de la Facultat de Pedagogia, escenaris de formació,
desenvolupament i qualificació, praxis i vivències de la societat i el món professional, oportunitats
d’ocupació pels estudiants, socis i aliats en projectes, programes i escenaris de recerca.
Aquesta missió de constituir-se com agents de transferència s’està iniciant actualment amb la
programació d’una sèrie d’activitats institucionals que representaran l’inici d’una nova visió del
Pràcticum de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. És així com adquireix el sentit
principal de seguir contribuint al ple desenvolupament com a persones, ciutadans i professionals dels
nostres estudiants i a la millora de la competitivitat de les nostres empreses en un nou país més
cohesionat, just i sostenible dins d’un món global i orientat al coneixement i la revalorització dels valors
humans més fonamentals.
Referències
[1] Aneas, A.; Burguet, M.; Millán, D.; Noguera, E.; Rajadell, N. i Vilà, R. (2012) Guia pràctiques externes del
Grau de pedagogia UB per l'alumnat. Dipòsit digital de la UB. Consultat el 14 de febrer de 2013 a:
http://hdl.handle.net/2445/32364
[2] Normativa de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants de la Universitat de Barcelona (aprovada per la
Comissió acadèmica el 27 d’abril del 2012 i pel Consell de govern el 8 de maig del 2012) Consultat el 14 de
febrer de 2013 a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19362-C.pdf
[3] ANECA (2004) Llibre Blanc Títol de Grau en Pedagogia i Educació social. Consultat el 14 de febrer de
2013 a: http://www.aneca.es/var/media/150392/libroblanco_pedagogia1_0305.pdf
[4] AQU (2009) Verificació del Pla d’Estudis del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Consultat el
14 de febrer de 2013 a: http://www.ub.edu/pedagogia/pedagogia/docs/Memoria_Ped.pdf
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
51
RIDU Revista d’Innovació Docent Universitària 6 (2014) 32-52
[5] BOE (2007) Real Decreto del BOE 1393/2007 del 29 d’octubre. Consultat el 14 de febrer de 2013 a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/10/31/pdfs/A04349-04360.pdf
[6] Bordas, I.; Cabrera, F.; Fortuny, M.; Rodríguez-Lajo, M. (coord.) (1995) Les sortides professionals del
llicenciat en pedagogia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
[7] Bordas, I.; Cabrera, F.; Millán, M.D.; Rajadell, N.; Rodríguez-Lajo, M. (2001) Guia del pràcticum de la
llicenciatura de Pedagogia. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
[8] Cabrera, F.; Millán, D. i Romans, M. (coords.) (2001) Formació a les organitzacions: Un camp obert als
professionals de la pedagogia. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.
[9] Coordinació del Pràcticum (2013a) Procediment d’Oferta General de places de pràctiques. Consultat el 14 de
febrer de 2013 a: http://hdl.handle.net/2445/33733
[10] Coordinació del Pràcticum (2013b) Procediment de Pràctiques autoassignades. Consultat el 14 de febrer de
2013 a: http://hdl.handle.net/2445/33734
[11] Coordinació del Pràcticum (2013c) Procediment de Reconeixement de l’experiència laboral com a
Pràctiques. Consultat el 14 de febrer de 2013 a: http://hdl.handle.net/2445/33736
[12] Coordinació del Pràcticum (2013d) Valoració de les II Jornades Construïm el Pràcticum del Grau de
Pedagogia. Consultat el 14 de febrer de 2013 a: http://hdl.handle.net/2445/33738
[13] Coordinació del Pràcticum. Pràctica reflexiva (2012) http://www.practicareflexiva.pro/cat/2013/01/practicumreflexiu-i-formacio-de-tutors-2/
[14] COPEC (2006) Codi de deontologia del Col·legi de pedagogs de Catalunya. Normes d’actuació pedagògica.
Consultat el 14 de febrer de 2013 a: http://www.pedagogs.cat/doc/codi_deontologia.pdf
[15] EEES (1999) Declaración de Bolonia. 19 de Junio de 1999. Comunicado de la Conferencia de Ministros
Europeos responsables de la Educación Superior. Consultat el 17 de setembre de 2013 a:
http://www.eees.es/pdf/Bolonia_ES.pdf
[16] Gairín, J.; Rodríguez-Gómez, D. (2012) La pràctica professional i la seva vinculació amb la creació i gestió
del coneixement col·lectiu. Temps d’Educació, 42, p. 269-286. Universitat de Barcelona.
[17] García Suárez, José A. (2006) Què és l'Espai Europeu d'Educació Superior? El repte de Bolonya: preguntes i
respostes. Barcelona: Publicacions i Edicions UB. Consultat el 14 de febrer de 2013 a:
http://www.publicacions.ub.es/liberweb/eees/
[18] Molas-Gallart, J.; Salter, A.; Patel, P.; Scott, A. I Duran, X. (2002) Measuring third stream activities. SPRU,
Brighton:UK
[19] Vilà, R.; Aneas, A.; Burguet, M.; Millán, D.; Noguera, E. i Rajadell, N. (2012) Guia Pràctiques Externes del
Grau de Pedagogia UB per a les organitzacions. Dipòsit digital de la UB. Consultat el 14 de febrer de 2013 a:
http://hdl.handle.net/2445/32365
Millan, D. et al. PRAXIS: el pràcticum al Grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
52