34 ·· Sábado, 22 I 2022 La Vall de Pop en època andalusí Parlar de l’expulsió dels moriscos, dels anys de convivència pacífica anterior, de l’organització del territori i de la societat i de com aquells que durant tants anys havien sigut pobladors d’estes terres s’organitzaren per plantar cara a qui els obligava a partir cap a terra estranya, ha sigut sempre un tema apassionant. El Cavall Verd, testimoni de cruentes batalles i protagonista de conegudes llegendes, s’ha convertit en una muntanya mítica que restarà per sempre lligada a estes històries. Un treball premiat per la Fundació Família Costa i Costa, amb seu a Pedreguer, aporta nova llum sobre aquell món. Ha estat realitzat per l’investigador safornec Josep Sanchis Llorca i ens ofereix noves dades al voltant del poblament rural en la zona del Castell de Pop. Aproximación al hàbitat islámico en el Norte de la provincia de Alicante: el caso del Valle del Pop és el títol del Treball de Fi de Màster (TFM) que ha estat premiat per la Fundació Família Costa i Costa. El màster, dirigit pel catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Granada Alberto García Porras, es va dur a terme durant el curs acadèmic passat i va tindre a Josep A. Gisbert San- Bassa de Vernissa d’època de l’expulsió dels moriscos (1609) que es convertí en bassa de reg per a les microhortes del voltant. Foto: Josep A. Gisbert. tonja com a codirector. Va ser ell qui va donar a Josep Sanchis les pautes per a realitzar el projecte de recerca sobre la Vall de Pop, “un dels llocs sagrats de la Marina Alta” i, per tant, un bon punt de partida. Explica Josep A. Gisbert que el Castell de Pop és un antic te- rritori castral que té com a cim el propi castell. Està situat just dalt la Serra del Cavall Verd, com recullen diferents fonts. Com a territori castral, formaven part d’ell un conjunt d’alqueries o rafals que han esdevingut municipis en l’actualitat. Altres però, “van perdre l’alé amb l’expulsió dels moriscos”, com ell diu. El director del Museu Arqueològic de Dénia destaca dos períodes clau per entendre l’abans i el després d’este territori. Per una part, l’edat mitjana amb tot el que fa referència al poblament de la Vall de Pop i la seua evolució. I, per altra banda, el període de resistència a l’expulsió dels moriscos (1609), quan es convertí en l’escenari d’un gran conflicte bèl·lic sobre el que hi ha molta documentació, no només del que fou sinó també del que va significar. Són els dos moments més significatius per entendre el funcionament i característiques de la Vall de Pop. Tres d’aquelles alqueries andalusines han perdurat: Benigembla, Murla i Parcent. “Són -diu Gisbert- el resultat de l’evolució dels antics assentaments medievals”. No sobrevisqueren a l’expulsió altres com Vernissa o Les Canessies, que quedaren despoblats i foren abandonats. Són assentaments perduts, moltes vegades partits (Passa a la pàg. següent) Apuntes filatélicos Desinfectar el correo Por José Ivars Ivars Un buen día, sin casi tiempo de asimilarlo, nos vimos envueltos en una situación que nos era desconocida. Al menos desconocida por tratarse de una pandemia causada por un virus, el covid-19, que la ciencia aparentemente no tenía controlado. Nuestro día a día cambió radicalmente y tuvimos que poner en práctica remedios para que esta virulenta pandemia no fuese más dañina de lo que está siendo. Al principio, la incertidumbre nos hizo acometer acciones como la desinfección de todo cuanto teníamos en las manos y aquella situación nos recordó lo que la historia nos ha contado de tiempos pretéritos. Porque la humanidad, desde que lo es, ha tenido que batallar contra muchas epidemias y pandemia. Y en todas ellas, al menos las vividas entre los siglos XVIII y XIX, el efecto de la desinfección ayudó en gran medida a controlar las descontroladas epidemias que asolaban países enteros. El correo no se libró en ninguna de ellas de esta “desinfección”. En nuestro país, las primeras órdenes para desinfectar el correo se promulgan en el año 1720 en el Principado de Cataluña, donde se dice textualmente “… que los correos y extraordinarios que viniesen de Francia o Italia… que hubiera entrado o podido entrar por cercanía de Marsella, se le obligase a hacer cuarentena…”. Se trata de la conocida como gran peste de Marsella, provocada, según los historiadores, por la llegada del buque Gran San Antonio que atracó en el puerto francés el 25 de mayo de 1720, cuyo cargamento estaba contagiado por el bacilo de Yersin. Esto dio pie a que se expandiese rápidamente por toda Francia y resto de Europa. El origen, real o de leyenda, del porqué se empieza a creer en la necesidad de desinfectar la correspondencia lo encontramos en Portugal. El rey Eduardo I (1391-1438), huyendo de la peste negra, se refugió en un convento portugués, donde recibió una carta que, al parecer, estaba contaminada y lo contagió mortalmente. La primera normativa dictada para desinfectar el correo fue en la República de Siena en 1463 con “…medidas precautorias sobre la salud para los correos (portadores de las cartas o pliegos)…”. España vio necesario incluir la correspondencia que viajaba en esos barcos como objeto de posible trasmisión de virus, epidemias y pandemias. Su tratamiento llevaría implícitos métodos que no dañasen en absoluto ni la carta en sí ni su contenido. El valor de la correspondencia en esos tiempos era algo de suma importancia. A partir de estas primeras normas que el correo español estableció, todas las siguientes epidemias tuvieron un mismo o similar control de la correspondencia que salía o llegaba a territorio español. La peste amarilla de 1800 y 1821 o la de cólera de los años 1833 y 1839. E incluso la mal llamada gripe española de 1918, son claros ejemplos de que estas situaciones tuvieron consecuencias en el tráfico de la correspondencia. Y los filatelistas, en ocasiones, son desconocedores de estas situaciones, donde las cartas o pliegos que circularon en esas épocas, y que se vieron afectadas por estas “cuarentenas” o controles sanitarios, fueron tratados de una forma muy especial. Por darle la importancia y rareza que estas piezas postales pueden llegar a tener, cabe citar que de la gran peste de Marsella de 1720 solo se conservan cinco cartas desinfectas con destino España. La mayoría de estas cartas, que hoy son testigos directos de la historia, nos han llegado con unos cortes realizados sobre el propio pliego, que se realizaban para agilizar el tratamiento y no tener que abrir la correspondencia, algo que era inviolable por la legislación vigente. La inmensa mayoría de estas cartas venía con marcas de vinagre que se vertía sobre el papel a modo de desinfectante. Hoy son muchos los productos que han salido para desinfectar contra el covid-19. Pero a finales del XVIII y principios del XIX, un producto tan casero como el vinagre servía para ello. También se usaron, en contadas ocasiones, productos como sulfuros, etc. El tratamiento de esta correspondencia que se desinfectaba solía tratarse en los mismos lugares en los que lo hacían los pasajeros que iban a bordo de los barcos y debían pasar la cuarentena. Estos lugares eran los lazaretos, lo que dio lugar a una serie de estampaciones en algunas ocasiones que al historiador postal le ha dado pie, décadas después, a poder estudiar este tipo de correspondencia. Las cartas y pliegos de los siglos XVIII al XX (principios) que llevan estas marcas o mutilaciones, que nos muestran que fueron desinfectadas, son verdaderas joyas de la filatelia que el coleccionista avanzado busca y estudia. En algunas de estas epidemias, las cartas que han llegado a manos de coleccionistas son muy escasas y se convierten en verdaderas joyas filatélicas. Y el estudio de las mismas, de las marcas e inscripciones manuscritas que llevan, junto a una buena documentación y estudio del trayecto recorrido, y la epidemia que las afectó, da como resultado un legado histórico sin precedentes. De nuestra comarca no han trascendido ejemplos de cartas que sufrieran cualquiera de las desinfecciones descritas, si bien sí hemos cotejado algunas piezas en manos de coleccionistas circuladas desde Valencia, Alicante, Alcoy o Cocentaina. Con el covid-19, estas desinfecciones en la correspondencia se han vuelto a ver. Tal vez no en la medida que se hizo siglos antes pero al “bicho” hay que controlarlo por todos los medios posibles. 35 ·· Sábado, 22 I 2022 La Fundació Família Costa i Costa premia un treball que aporta noves dades sobre el poblament rural i l’hàbitat islàmic a la Marina Alta (Ve de la pàg. anterior) entre termes i amb terrenys dedicats posteriorment a conreu. El Castell de Pop havia estat estudiat molt bé a nivell de fonts escrites per Pierre Guichard en la dècada dels 80 i més recentment pel catedràtic d’història medieval de la Universitat d’Alacant José Vicente Cabezuelo. Explica l’arqueòleg que, a partir de documents inèdits dels segles XIII i XIV, va publicar fa tres anys un ineressantíssim article sobre el territori de Pop a l’edat mitjana. Pel que fa a l’arqueologia, el Museu de Dénia va fer unes prospeccions als anys 90. El conjunt de ceràmiques trobades, uns cinquanta fragments, permeteren veure la seqüència cronològica i lligar-les amb els fets documentats en el seu moment. Ara, amb noves informacions i la confluència de tot el que se sabia abans, s’obria un camp d’investigació que podria ser cabdal per reconstruir el paisatge i conéixer millor el trets geogràfics i d’usos dels espais de la Vall de Polp. I en això es va basar el treball de Josep Sanchis, que va obtenir una qualificació molt bona en la lectura del seu TFM a la Universitat de Granada i que ara ha sigut reconegut per la Fundació Família Costa i Costa en la primera edició dels seu Premi al Millor Treball Aca- El quadre Rebelión de los Moriscos en la Sierra de Laguar, de Jerónimo Espinosa (1613), permet comparar el paisatge del segle XVII amb l’ actual i acreditar la seua pervivència, així como conéixer la topografia de la tarda edat mitjana. El quadre s’inclou en la sèrie sobre l’expulsió dels moriscos, a la qual pertany també el conegut quadre de Vicente Mestre sobre l’embarcament cap a Orà al port de Dénia. Benigembla, Parcent i Murla són exemple de les alqueries andalusines que han perdurat Dos detalls del famós quadre sobre l’expulsió dels moriscos que fa referència a les lluites que es lliuraren en l’interior de la nostra comarca dèmic d’àmbit local del municipi de Pedreguer i comarcal de la Marina Alta. El jurat del premi ha estat format per Carles X. Simó, Ramon Carrió i Josep Marqués, actuant com a secretari José V. L’expulsió dels moriscos fou decretada por Felip III i la Marina Alta va ser un dels llocs on oposaren major resistència. Es feren forts a Murla, població situada als peus de l’emblemàtica muntanya del Cavall Verd. Fins el segle XVII, l’assentament de Murla va exercir com a capital de la Vall de Pop. Ceràmica de pisa blava de Manises, del voltant del 1600, trobada en les excavacions dels anys 90. Pertany a un tipo d’escudella de les que es gastaven en temps de l’expulsió dels moriscos. Foto: Museu Arqueològic de Dénia. Belenguer. Ha valorat la tasca desenvolupada per l’investigador saforenc, fonamentalment referent a les noves dades que aporta sobre el poblament rural andalusí a la comarca, així com també l’estudi dels vestigis de cultura material dipositats al Museu Arqueològic de Dénia. A més, el La ubicació del Castell de Pop ha estat qüestionada en nombroses ocasions. Tot i això, al cim de la Serra del Cavall Verd resten les marques en pedra on es van assentar els murs de les seues estructures. S’ha localitzat també algun aljub al voltant, element sempre present prop d’estes construccions defensives. jurat ha avaluat l’interès públic del treball, tant per als ciutadans com per a les administracions, “atès que avança en el coneixement del patrimoni arqueològic de la comarca”. El lliurament del premi, que compta amb una dotació de 500 euros, es realitzarà a la primavera. El treball es publicarà en format digital a la pàgina web amb el corresponent identificador bibliogràfic. La següent edició del premi es farà l’any 2023, ja que és un premi de convocatòria bianual l’objectiu del qual és incentivar la investigació local i comarcal de la Marina Alta.