- Universitat de València -
Facultat de Magisteri -
Avinguda dels Tarongers, 4 -
46022 València (Spain)
- Folklore (Literature), Poetry in Education, Writing Workshop, Literary Geography, Popular Literature, Literary education, and 45 moreJacobus of Cessolis, dominican, XIIIth, History of Chess, Ethnopoesie, Atelier d'écriture, School Textbooks, Cultural Itineraries, Qualitative Research Methods, Sericulture, Exempla, Literature in Education, Didáctica lenguaje, Littérature, Etudes de réception, Sociologie de la littérature et de la culture, Medieval Catalan Literature, Multimodal Literacy, Language Attitudes, Literature, Language, And Culture, Autobiographical Writing, Literature and Identity, Bertrand Westphal, Literatura infantil y juvenil, Comparative Literature, Teacher Education, Catalan Studies, Libros de texto, Medieval vernacular translations (volgarizzamenti), Medieval Literature, Metaphor, Travel Literature, Cultural Landscapes, Geopoetics, Cultural Geography, Travel Writing, TICs aplicadas a la Educacion, Language Education, Children's Literature, Adolescent Literacy, Discourse Analysis, Filologia Catalana, Ethnomusicology, Music and Language, Catalan Language, Language and Identity, Patrimonio Cultural, Literary Geographies, and Literary Tourismedit
S'hi analitza la funció de l'ase (ruc o burro) en dos relats folklòrics. D’una banda, el relat del tipus ATU 1215 (Asinus Vulgui), d’àmplia fortuna com a model d’història amb ensenyament moral. De l’altra, el tipus ATU... more
S'hi analitza la funció de l'ase (ruc o burro) en dos relats folklòrics. D’una banda, el relat del tipus ATU 1215 (Asinus Vulgui), d’àmplia fortuna com a model d’història amb ensenyament moral. De l’altra, el tipus ATU 1210 (Ass hoisted up to Tower), en el qual l’ase és pujat a la torre d’un campanar per menjar-se un licsó, com a exemple de dicteri extés i, en alguns indrets, folkloritzat festivament.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests: Humanities and Art
Research Interests:
International audienc
Research Interests:
At the end of the 19th century, as Frederic Mistral shows in his epic rural poem Mirèio (1859), we find silk growers in the mulberry fields. Not only did they share the practice of an agricultural and industrial activity associated with... more
At the end of the 19th century, as Frederic Mistral shows in his epic rural poem Mirèio (1859), we find silk growers in the mulberry fields. Not only did they share the practice of an agricultural and industrial activity associated with the production of silk, but also a literary relationship that was established between the territories of Provence and Valencia. In this paper, we relate the literary portrayal of those women dedicated to the sericulture sector that Mirèio presents with the poetry of the Valencian Renaissance, from Teodor Llorente through Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva and Francesc Badenes
Research Interests:
En el marco de un proyecto de investigación centrado en la percepción de la realidad multilingüe y la educación plurilingüe que reciben alumnos de distintos niveles educativos, tomamos como punto de partida las autobiografías lingüísticas... more
En el marco de un proyecto de investigación centrado en la percepción de la realidad multilingüe y la educación plurilingüe que reciben alumnos de distintos niveles educativos, tomamos como punto de partida las autobiografías lingüísticas escritas por un grupo de alumnos de 2º de Magisterio de la Universidad de Valencia. Los relatos recogidos son historias de vida lingüística donde los futuros maestros reflexionan sobre las lenguas que conocen y sobre el que ha sido su proceso de aprendizaje. Un análisis de estos textos nos aproxima a la percepción que tienen estos estudiantes, que se están formando para afrontar los retos de una enseñanza plurilingüe, sobre el proceso de adquisición de lenguas y sobre diversos aspectos de la realidad sociolingüística valenciana, con un sistema educativo bilingüe (valenciano-castellano) oficial desde 1983 (LUEV). Los textos expresan actitudes lingüísticas de diverso signo y concepciones, muchas veces equívocas, sobre la relación entre los conceptos ...
Research Interests:
[CA] El cultiu de la seda, tan arrelat a la historia dels valencians durant segles, és avui un record esvaït. Les fulles de morera broten cada primavera per recordar-nos el temps del naixement deis cucs de seda i encara ressonen velles... more
[CA] El cultiu de la seda, tan arrelat a la historia dels valencians durant segles, és avui un record esvaït. Les fulles de morera broten cada primavera per recordar-nos el temps del naixement deis cucs de seda i encara ressonen velles tonades, escoltades a moltes contrades (Bataller 2013), que recorden la dedicació femenina a l'activitat sericícola, fins i tot en la collita de les fulles de morera: «Les xiques de Beniopa / són totes molt faeneres, / tenen la panxa rasposa / de pujar dalt les moreres». (Sanchis Guarner 1982: III, 183). En aquest treball dibuixarem, amb lleus pinzellades, un panorama en estampes que ens aproxime a la presencia (i també a l'oblit) de les moreres a la comarca de Safor, en paral·lel a la progressiva transformació del paisatge agrari i social.Bataller Català, A. (2015). Foc i Fulla! Estampes de moreres en el paisatge agrari i social de la Safor. Revista de la Safor. (6):59-76. http://hdl.handle.net/10251/1629785976
Research Interests:
The work deals with the issue of the integrated Treatment of Different Languages (TIL) of Spanish-Valencian in the Valencian regions speaking Castilian. In recent years, younger generations of these historically speaking Spanish Valencia... more
The work deals with the issue of the integrated Treatment of Different Languages (TIL) of Spanish-Valencian in the Valencian regions speaking Castilian. In recent years, younger generations of these historically speaking Spanish Valencia region have seen the process of substitution and marginalization of local language for the benefit of the standard variety. Moreover, in schools of these regions still holds the possibility of exemption subject lengua Valencian since its introduction in 1983. In addition to the repeal of the exemption consider necessary teacher training that integrates the linguistic knowledge of the standard, historical dialectal varieties and positive attitudes towards the use of these social prestige and talk. We must deepen the concept of Treatment of Different Languages, to speak the local language an element of convergence Valencian / Spanish, which makes possible the development of educational activities for language teaching.
Research Interests:
espanolLas casas-museo de escritores son espacios de mediacion literaria a partir del legado de la obra de un escritor en un lugar determinado. Como aproximacion al conjunto de las casas-museo de los escritores valencianos se presenta la... more
espanolLas casas-museo de escritores son espacios de mediacion literaria a partir del legado de la obra de un escritor en un lugar determinado. Como aproximacion al conjunto de las casas-museo de los escritores valencianos se presenta la exposicion "Viatja Llibre/ Viatja Lliure" (http://viatjallibre.com), comisariada por Alexandre Bataller y promovida por la Fundacion Full y la Generalitat Valenciana en 2017. Se presentan tres rutas literarias y nueve escritores del siglo XX asociados a nueve casas-museo que guardan su memoria: Carles Salvador (Benassal), Max Aub (Segorbe),Lluis Guarner (Benifairo de les Valls), Vicente Blasco Ibanez (Valencia), Joan Fuster (Sueca) Enric Valor (Castalla), Azorin (Monovar), Gabriel Miro (Polop) y Miguel Hernandez (Orihuela). EnglishThe Writer’s Houses are spaces of literary mediation from the legacy of the work of a writer in a certain place. As an approximation to the whole of the museum houses of the Valencian writers, the exhibition &quo...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Analizamos y valoramos la aportación del folklore y la literatura popular, manifestada en diferentes géneros etnopoéticos (cuentos populares, leyendas, canciones de juegos tradicionales, adivinanzas, refranes, etc.) en la didáctica del... more
Analizamos y valoramos la aportación del folklore y la literatura popular, manifestada en diferentes géneros etnopoéticos (cuentos populares, leyendas, canciones de juegos tradicionales, adivinanzas, refranes, etc.) en la didáctica del valenciano, durante la década anterior a su introducción en el sistema educativo (LUEV, 1983), a partir de las propuestas didácticas empleadas para su enseñanza durante ese período. La recuperación de la lengua propia constituyó el elemento esencial en la consolidación de la identidad colectiva del pueblo valenciano. En este contexto social, el conocimiento y uso de la lengua estándar en el ámbito escolar se acompañaba del acercamiento a los elementos de la cultura popular y a las tradiciones orales vivas, alejadas de la cultura oficial y uniformizadora. We review and assess the contribution of folklore and popular literature (ethnopoetic genres like folk tales, legends, songs in traditional games, riddles, sayings, etc.) to Valencian language teaching ten years before its introduction into the school system (LUEV, 1983), taking into account didactic activities used in that period. The recovery of the own language was the essential factor in recovering the collective identity of Valencian people. In that period, language knowledge and use came together with elements of popular culture and oral tradition quite different form an official culture advocating uniformity.
Research Interests: History and Humanities
catalaEls classics, la terra i jo d’Alfons Verdeguer (Valencia, 1923-1971) publicat per l’editorial Torre de Valencia el 1954, es un assaig literari que mostra una serie de vivencies personals relacionades amb els classics en diferents... more
catalaEls classics, la terra i jo d’Alfons Verdeguer (Valencia, 1923-1971) publicat per l’editorial Torre de Valencia el 1954, es un assaig literari que mostra una serie de vivencies personals relacionades amb els classics en diferents espais valencians, que esdevenen “llocs literaris”. Els vuit classics evocats son Jaume Roig, Joan Rois de Corella, Isabel de Villena, Vicent Ferrer, Bernat Fenollar, Ramon Muntaner, Joanot Martorell i Jordi de sant Jordi. La vitalitzacio dels classics en relacio als desplacaments fisics o mentals als espais te una arrel en l’obra d’Azorin. Analitzem l’obra des de l’optica de la «geografia literaria», com una via util per vitalitzar la lectura i el coneixement dels classics, amb finalitats socials i educatives. EnglishEls classics, la terra i jo by Alfons Verdeguer (Valencia, 1923-1971) published by Torre (Valencia) in 1954, is a literary essay that shows a series of personal experiences related to classic writters in different Valencian spaces that b...
Research Interests:
Research Interests:
Transcrivim un fragment de la presentacio de l'estudi: "L'objecte del present article consisteix a oferir uns punts concrets d'analisi i reflexio que ajuden a situar la primera traduccio catalana del 'Libre de moribus... more
Transcrivim un fragment de la presentacio de l'estudi: "L'objecte del present article consisteix a oferir uns punts concrets d'analisi i reflexio que ajuden a situar la primera traduccio catalana del 'Libre de moribus hominum et officis nobilium super ludo scachorum" de Jaume de Cessulis dins les coordenades socioculturals que conformen l'activitat traductologica de la Cancelleria Reial durant el tercer quart del segle XIV". L'article s'organitza segons els seguents apartats: 1. Del 'Liber' al 'Llibre'; 2. Observacions traductologiques; i 3. Cloenda.
Research Interests: Humanities and Art
Les diferents formes de la improvisació oral cantada, vives en geografies diverses amb denominacions diferents han experimentat recentment un auge especial. Remarquem la seua vigència al País Basc i en altres indrets de l’Estat espanyol... more
Les diferents formes de la improvisació oral cantada, vives en geografies diverses amb denominacions diferents han experimentat recentment un auge especial. Remarquem la seua vigència al País Basc i en altres indrets de l’Estat espanyol (Canàries, Múrcia, Andalusia, Galícia), així com a la Mediderrània (Sardenya, Malta) i Amèrica, des dels repentistes cubans fins els payadores argentins i xilens. Les trobades i encontres entre intèrprets i versificadors de diferents cultures ha donat com a resultat un enriquiment mutu i l’establiment d’un diàleg intercultural a partir de les tradicions particulars. Les possibilitats del gènere (memòria, domini de la llengua, capacitat per modificar un argument) han motivat la seva transposició didàctica en l'àmbit escolar, primer a Mallorca, més tard, a Catalunya i finalment a València, on l'anomenat cant d’estil, amb les seves conegudes albades, ha rebut una atenció en recerques recents. A partir del curs 2006-2007 es va iniciar a diverses escoles de primària de Catalunya el projecte interdisciplinari “Corrandescola”, basat en la improvisació de textos del repertori tradicional a l'escola coordinat per Albert Casals (2010). Les formes de la cançó improvisada posseeixen un interès escolar, que ha aglutinat projectes interdisciplinaris. En el context mallorquí s'ha aprofitat, amb finalitats educatives, la vigència de la cobla de picat, on els glossadors han d'aportar aptituds interpretatives i d'interacció tant amb el seu contrincant com amb el públic. En l'àmbit de l'educació secundària, s’han desenvolupat experiències com ara el projecte “Patrimoni cultural: la poesia oral improvisada”, amb la participació de quatre centres de l'àmbit lingüístic català. S'exposen els resultats de la nostra recerca a partir de les possibilitats d’aquest gènere etnopoètic performatiu, iniciada amb un treball de camp a Mallorca, l’indret on la glosa ha experimentat una recuperació i un canvi de funcions socials, en diferents àmbits d’actuació del col•lectiu “Glosadors de Mallorca”. El nostre objectiu consisteix a explorar les fòrmules de transposició didàctica d’aquesta forma de literatura oral, que apel•la als elements de la memòria col•lectiva de les comunitats que l’han creada i que, per a les generacions joves, és permeable al diàleg intercultural amb altres tradicions. Les dades recollides tenen com a objectiu fornir-nos d’un marc teòric i d’un estat de la qüestió que ens permeta la introducció de les formes bàsiques de la improvisació poètica dins seqüències didàctiques més amples centrades en la creació i perfomativitat poètica, per a diferents nivells educatius.
From a corpus of 37 caves in the province of Castellón (Spain), we establish a classification in 17 themed typologies of legends (and other narrative texts of oral transmission), from which the presence and possibilities are studied of... more
From a corpus of 37 caves in the province of Castellón (Spain), we establish a classification in 17 themed typologies of legends (and other narrative texts of oral transmission), from which the presence and possibilities are studied of popular culture in education. field, linked to the knowledge of the territory. We present three basic ways of accessing these natural and legendary spaces: the visit to the caves in search of the oral story, the preparation of interdisciplinary school projects that use the background of these caves and the use of children's literature set in these natural spaces. It is concluded by highlighting the effectiveness of project-based work on elements of the oral transmission literature, on-the-road tours and literary routes through the natural landscape of the caves with legendary references.
Research Interests: Folk legends, Ethnopoetics, Henry David Thoreau, Nature Education, Caves, and 12 moreLiterary Landscape, Folklore Literature, Literatura infantil y juvenil, Leyendas, Castellon de la Plana, Cuevas, Literatura De Tradición Oral Y Popular, Literary Routes, Educational Projects, Dead Poets Society, Cueva Santa, and Morella-Ports-Castelló-Spain
The chess as a game, created as a military game which represents a warrior combat, will be a metaphor for the feudal and medieval society when introduce in Europe, from India to Persia without forgetting the Arabic world. The abundance of... more
The chess as a game, created as a military game which represents a warrior combat, will be a metaphor for the feudal and medieval society when introduce in Europe, from India to Persia without forgetting the Arabic world. The abundance of technical treatises on chess and literary works in which is questioned the moralizing of the society from chess, or the relation between chess and the loving combat, is an evidence of the success of the chess in the medieval West. In this context, and in relation to the Catalan language, it will be analysed the origin and the historic meaning of each chessmen (of the board and the name of some movements), from its medieval origins to nowadays. It’s a sign of the progressive adaptation of chess to some different sociocultural contexts in which chess is played, as well as the semantic and formal changes: the King (with the concepts of "check" and "checkmate"), the Queen (the swise man or counsellor will be feminized in the word lady), the Bishop (the elephant in the transformation of Indian game in Bishop and Fool), the Horse (turned into the Knight), the Tower (the Rook or "tank" will be "castle" or "fortress”) and Pawn (the Foot-Soldier or the Peasant).
Research Interests:
Affective aspects are key mediators in the learning process. Whereas some of them can be associated with a certain discipline, others are situational and connected with specific activities that trigger positive emotions. This study... more
Affective aspects are key mediators in the learning process. Whereas some of them can be associated with a certain discipline, others are situational and connected with specific activities that trigger positive emotions. This study analyzes these affective aspects based on two ways of approaching mathematical problems: problem posing and problem solving. In both cases, the starting point will be situations presented in multimodal representation, but with three different mediating elements: a real situation close to the students’ reality (text with data and image), a real situation far from the students’ reality (text with data and image), and a visual poem (hybrid text with implicit mathematical content that generates critical reading and provokes an aesthetic emotion). The aim is to explore the extent to which the mediating elements have affective and performance implications. To this end, an investigation was designed with future primary school teachers. As will be shown, the resu...
Research Interests:
Vidal, Vicent: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 262 p.
The work deals with the issue of the integrated Treatment of Different Languages (TIL) of Spanish-Valencian in the Valencian regions speaking Castilian. In recent years, younger generations of these historically speaking Spanish Valencia... more
The work deals with the issue of the integrated Treatment of Different Languages (TIL) of Spanish-Valencian in the Valencian regions speaking Castilian. In recent years, younger generations of these historically speaking Spanish Valencia region have seen the process of substitution and marginalization of local language for the benefit of the standard variety. Moreover, in schools of these regions still holds the possibility of exemption subject lengua Valencian since its introduction in 1983. In addition to the repeal of the exemption consider necessary teacher training that integrates the linguistic knowledge of the standard, historical dialectal varieties and positive attitudes towards the use of these social prestige and talk. We must deepen the concept of Treatment of Different Languages, to speak the local language an element of convergence Valencian / Spanish, which makes possible the development of educational activities for language teaching.
Research Interests:
This work describes the production process of the first school grammars for the teaching of Catalan-Valencian in the schools of the Valencian Country from an approach that pays attention to the context and the reception, during the period... more
This work describes the production process of the first school grammars for the teaching of Catalan-Valencian in the schools of the Valencian Country from an approach that pays attention to the context and the reception, during the period 1894-1951. With the precedent of some failed attempts of grammarization among which the Gramatica valenciana of Ortin (1918) stands out, which did not reach the schools because the use of the Valencian language was not introduced in them, we emphasize the decisive pedagogical and grammatical contribution of the teacher Carles Salvador (1893-1955) who will defend the introduction of the Valencian language in the teaching and the literacy of the society through grammars and courses. In the context of the Second Republic, with the orthographic agreement of the 1932 Normes de Castello, which converged with the Catalan ones of the 1913 Institute of Catalan Studies, Carles Salvador published the Vocabulari Ortografic (1933) and Llicons de Gramatica (1934...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
S’hi analitzen les possibilitats de mediació literària que ofereix el paisatge llegendari a partir d’una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una llegenda (en concret, el... more
S’hi analitzen les possibilitats de mediació literària que ofereix el
paisatge llegendari a partir d’una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una llegenda (en concret, el Barranc de l’Encantada a Planes). El treball situa la relació entre llegenda, història i pensament científic i la distinció entre contes i llegendes en funció del seu caràcter meravellós o històric. Es tracten els conceptes de pensament màgic, imaginació i fantasia associada als infants, en el context d’una pedagogia de l’imaginari. Per a l’anàlisi i comprensió de la llegenda de l’Encantada, es contextualitzen els relats medievals on apareixen sirenes i dones aquàtiques, entre elles Melusina, i els relats posteriors que s’hi deriven. S’hi esmenten elements comuns i pervivències de versemblança i historicitat en els relats orals sobre encantades valencianes. Finalment, s’hi aporten elements d’anàlisi de l’experiència concreta de recepció i creació literària de la llegenda, a partir del seguiment de la ruta literària i de l’entrevista amb el docent que ha dissenyat aquest dispositiu didàctic basat en elements de la literatura de transmissió oral associada a un territori.
The possibilities of literary mediation of the legendary landscape are
analyzed based on a literary experience developed with primary school students in a natural space where a legend is linked (in particular, Barranc de l’Encantada in Planes, Alicante). The work places the relationship between legend, history and scientific thought and the distinction between stories and legends based on their marvelous or historical nature. The concepts of magical thinking, imagination and fantasy associated with children are treated, in the context of a pedagogy of the imaginary. For the analysis and understanding of the Enchanted legend, contextualising the medieval tales where seals and aquatic women appear, including Melusina and the subsequent stories that come from it. Common elements and survival of credibility and historicity are mentioned in the oral stories about Valencian fairies. Finally, elements of analysis of the concrete reception and literary creation of the legend are provided, based on the follow-up of the literary route and the interview with the teacher who has designed the best
didactic device based on elements of literature of oral transmission associated to a territory.
paisatge llegendari a partir d’una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una llegenda (en concret, el Barranc de l’Encantada a Planes). El treball situa la relació entre llegenda, història i pensament científic i la distinció entre contes i llegendes en funció del seu caràcter meravellós o històric. Es tracten els conceptes de pensament màgic, imaginació i fantasia associada als infants, en el context d’una pedagogia de l’imaginari. Per a l’anàlisi i comprensió de la llegenda de l’Encantada, es contextualitzen els relats medievals on apareixen sirenes i dones aquàtiques, entre elles Melusina, i els relats posteriors que s’hi deriven. S’hi esmenten elements comuns i pervivències de versemblança i historicitat en els relats orals sobre encantades valencianes. Finalment, s’hi aporten elements d’anàlisi de l’experiència concreta de recepció i creació literària de la llegenda, a partir del seguiment de la ruta literària i de l’entrevista amb el docent que ha dissenyat aquest dispositiu didàctic basat en elements de la literatura de transmissió oral associada a un territori.
The possibilities of literary mediation of the legendary landscape are
analyzed based on a literary experience developed with primary school students in a natural space where a legend is linked (in particular, Barranc de l’Encantada in Planes, Alicante). The work places the relationship between legend, history and scientific thought and the distinction between stories and legends based on their marvelous or historical nature. The concepts of magical thinking, imagination and fantasy associated with children are treated, in the context of a pedagogy of the imaginary. For the analysis and understanding of the Enchanted legend, contextualising the medieval tales where seals and aquatic women appear, including Melusina and the subsequent stories that come from it. Common elements and survival of credibility and historicity are mentioned in the oral stories about Valencian fairies. Finally, elements of analysis of the concrete reception and literary creation of the legend are provided, based on the follow-up of the literary route and the interview with the teacher who has designed the best
didactic device based on elements of literature of oral transmission associated to a territory.
Research Interests:
Este trabajo describe proceso de producción de las primeras gramáticas escolares para la enseñanza del catalán-valenciano en las escuelas del País Valenciano desde un enfoque que presta atención al contexto y a la recepción, durante el... more
Este trabajo describe proceso de producción de las primeras gramáticas escolares para la enseñanza del catalán-valenciano en las escuelas del País Valenciano desde un enfoque que presta atención al contexto y a la recepción, durante el período 1894-1951. Con el precedente de unos intentos fallidos de gramatización entre los que destaca la Gramàtica valenciana de Ortín (1918), que no llegó a las escuelas porque no se introdujo el uso del valenciano en ellas, destacamos la decisiva aportación pedagógica y gramatical del maestro Carles Salvador (1893-1955) que defenderá la introducción del valenciano en la enseñanza y la alfabetización de la sociedad a través de gramáticas y cursos. En el contexto de la II República, con el acuerdo ortográfico de las Normes de Castelló de 1932, convergentes con las catalanas del Institut d'Estudis Catalans de 1913, Carles Salvador publicará el Vocabulari Ortogràfic (1933) y Lliçons de Gramàtica (1934 y 1935), que no podrán extender su uso porque la Guerra Civil y la Dictadura imposibilitarán la introducción del valenciano en la escuela. La primera y más difundida gramática escolar valenciana de siglo XX se publicará en 1951 y será obra también de Carles Salvador, con la finalidad inicial de ser utilizada en los cursos de gramática de la institución valencianista Lo Rat Penat.
Research Interests:
From a corpus of 37 caves in the province of Castellón (Spain), we establish a classification in 17 themed typologies of legends (and other narrative texts of oral transmission), from which the presence and possibilities are studied of... more
From a corpus of 37 caves in the province of Castellón (Spain), we establish a classification in 17 themed typologies of legends (and other narrative texts of oral transmission), from which the presence and possibilities are studied of popular culture in education. field, linked to the knowledge of the territory.
We present three basic ways of accessing these natural and legendary spaces: the visit to the caves in search of the oral story, the preparation of interdisciplinary school projects that use the background of these caves and the use of children's literature set in these natural spaces.
It is concluded by highlighting the effectiveness of project-based work on elements of the oral transmission literature, on-the-road tours and literary routes through the natural landscape of the caves with legendary references.
We present three basic ways of accessing these natural and legendary spaces: the visit to the caves in search of the oral story, the preparation of interdisciplinary school projects that use the background of these caves and the use of children's literature set in these natural spaces.
It is concluded by highlighting the effectiveness of project-based work on elements of the oral transmission literature, on-the-road tours and literary routes through the natural landscape of the caves with legendary references.
Research Interests: Folk legends, Folklore (Literature), Ethnopoetics, Henry David Thoreau, Myth, Folk Studies, Legends, and 15 moreNature Education, Caves, Literary Landscape, Literatura infantil y juvenil, Leyendas, Castellon de la Plana, Catalan children's and youth literature, Cuevas, Folk Tales, Legends and Miths, Literatura De Tradición Oral Y Popular, Literary Routes, Educational Projects, Dead Poets Society, Cueva Santa, and Morella-Ports-Castelló-Spain
This paper focuses on some representations that Valencian students of Education have as regards plurilingualism, language transmission and the construction of identity in linguistic autobiographies. These students are learning to face the... more
This paper focuses on some representations that Valencian students of Education have as regards plurilingualism, language transmission and the construction of identity in linguistic autobiographies. These students are learning to face the challenge of a plurilingual education. With this in mind, the object of study here has been these learners’ perceptions of the relationship between identity and education, the process of language acquisition, and different aspects of Valencian sociolinguistic reality. This reality is based on a bilingual educational system (Valencian-Castilian Spanish), which is official since 1983. More specifically, this paper centres on two extended concepts students commonly used to express their linguistic identity as regards their first language and their second language. On the one hand, the use of the expressions “castellanoparlante” (Castilian Spanish native speaker) and “valencianoparlante” (Valencian native speaker) is explored. Such usage entails the existence of two unchangeable ethnolinguistic groups. On the other hand, the different uses of the term “lengua materna” (mother tongue) are also examined, i.e.: mother tongue as origin (the language or languages that have been learned first), mother tongue as internal identification (the language or lan¬guages one identifies with) or external identification (language or languages one is identified with), and mother tongue as competence (the language or languages that one masters) or function (the language or languages that one uses the most).
Research Interests:
We address the challenges of adult literacy in an American context from a European perspective. We focus on the context of adult education in Peru, a country with a great cultural and linguistic diversity, based on the interaction... more
We address the challenges of adult literacy in an American context from a European perspective. We focus on the context of adult education in Peru, a country with a great cultural and linguistic diversity, based on the interaction produced with a hundred Peruvian teachers linked to the CEBA (Basic Alternative Education) centers. The school context of young people and adults in situations of illiteracy ascribed to the Program for Literacy and Basic Education of Young People and Adults(PAEBA) presents situations of extreme poverty and inequality, which require specific actions and methodologies. From the experience of adult literacy centers and the sociolinguistic reality of teaching in the own language experienced in the Valencian Community, we approach the concepts of literacy in the Spanish language, competences and methodologies based on the use of oral language and writing, the identity value of oral tradition, etc. We consider some essential aspects: the preparation of teachers in the knowledge of languages, attention to cultural diversity, the development of motivating teaching practices and the creation of literacy environments.
Research Interests:
RESUMEN En el contexto de una enseñanza de lenguas que forma parte de una educación integral en la que la lectura y los procesos interpretativos, emocionales y creativos juegan un papel central, el presente artículo presenta la evolución... more
RESUMEN En el contexto de una enseñanza de lenguas que forma parte de una educación integral en la que la lectura y los procesos interpretativos, emocionales y creativos juegan un papel central, el presente artículo presenta la evolución del concepto de literacidad y la valoración de la experiencia estética como objetivos educativos. La pedagogía de las multiliteracidades y la experiencia estética conforman un nuevo paradigma en la enseñanza de lenguas. En relación a estos conceptos, se muestra una investigación sobre creencias y actuaciones de maestros en formación. Palabras clave: enseñanza de lenguas, literacidad, experiencia estética, multiliteracidades ABSTRACT In the context of language teaching understood as part of a whole education in which reading, interpretive, emotional and creative processes play a central role, this article presents the evolution of the concept of literacy and the acknowledgement of aesthetic experience as educational objectives. The pedagogy of the multiliteracies and the aesthetic experience conform a new paradigm in the teaching of languages. This article shows the research done regarding the beliefs and actions of pre-service teachers implementing change.
Research Interests: 21st Century Literacies, Multiliteracies, Literacidad, Multiliteracies Pedagogy, Didactica, and 4 more21th-Century Studies Multiliteracies in First and Second language development, Modelos de Aprendizaje Multimodal y Enseñanza de Lenguas Extranjeras, Multimodalidad, and Didáctica de la Lengua y la Literatura
Research Interests:
S'hi mostren espais, llocs i marques literàries de la comarca de la Safor-Valldigna. Es presenten quatre itineraris: el primer centrat en Gandia com a espai literari determinat per la presència dels clàssics del segle xv, per la família... more
S'hi mostren espais, llocs i marques literàries de la comarca de la Safor-Valldigna. Es presenten quatre itineraris: el primer centrat en Gandia com a espai literari determinat per la presència dels clàssics del segle xv, per la família Borja i, en un terreny més popular, la reivindicació de la Delicada; el segon és un recorregut que comença a la població de Beniarjó, segueix pel riu Serpis i acaba a Sant Jeroni de Cotalba; el tercer s’inicia a Marxuquera i continua per la Drova, Barx, la Valldigna i Xeraco; l’últim se centra en la ciutat d’Oliva. S'hi descriuen llocs literaris i els textos literaris que se’ls vinculen, com una proposta de lectura en les parades concretes dels recorreguts. En concret, autors els autors clàssics i els seus textos, a més d’alguns motius folklòrics i llegendaris.
Research Interests:
Based on some literary extracts (autobiographical prose and poetry) of the Valencian writer Josep Piera, the relationship between the experience of the journey and the writing that comes along as a result of it is analyzed. Three key... more
Based on some literary extracts (autobiographical prose and poetry) of the Valencian writer Josep Piera, the relationship
between the experience of the journey and the writing that comes along as a result of it is analyzed. Three key concepts
are discussed : the journey, the Mediterranean and literature. As we will see, the Mediterranean is understood here as a
close and familiar world : a mythical, historical, cultural and vital geographical space. The places visited (Greece, Naples,
Sicily, etc.) interact and produce a dialogue with the geographical space and the notion of human time.
between the experience of the journey and the writing that comes along as a result of it is analyzed. Three key concepts
are discussed : the journey, the Mediterranean and literature. As we will see, the Mediterranean is understood here as a
close and familiar world : a mythical, historical, cultural and vital geographical space. The places visited (Greece, Naples,
Sicily, etc.) interact and produce a dialogue with the geographical space and the notion of human time.
Research Interests:
Resum: A la fi del segle xix, trobem cultivadores de seda als camps de moreres, com mostra Frederic Mistral al seu poema èpic rural Mirèio (1859). A més de compartir la pràctica d'una activitat agrícola i industrial associada a la... more
Resum: A la fi del segle xix, trobem cultivadores de seda als camps de moreres, com mostra Frederic Mistral al seu poema èpic rural Mirèio (1859). A més de compartir la pràctica d'una activitat agrícola i industrial associada a la producció de la seda, entre els territoris de Provença i València s'estableix una relació literària. En aquest treball relacionem la representació literària de les dones dedicades a la sericicultura que presenta Mirèio amb la poesia de la Renaixença valenciana, des de Teodor Llorente passant per Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva i Francesc Badenes.
Abstract: At the end of the 19 th century, as Frederic Mistral shows in his epic rural poem Mirèio (1859), we find silk growers in the mulberry fields. Not only did they share the practice of an agricultural and industrial activity associated with the production of silk, but also a literary relationship that was established between the territories of Provence and Valencia. In this paper, we relate the literary portrayal of those women dedicated to the sericulture sector that Mirèio presents with the poetry of the Valencian Renaissance, from Teodor Llorente through Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva and Francesc Badenes.
Abstract: At the end of the 19 th century, as Frederic Mistral shows in his epic rural poem Mirèio (1859), we find silk growers in the mulberry fields. Not only did they share the practice of an agricultural and industrial activity associated with the production of silk, but also a literary relationship that was established between the territories of Provence and Valencia. In this paper, we relate the literary portrayal of those women dedicated to the sericulture sector that Mirèio presents with the poetry of the Valencian Renaissance, from Teodor Llorente through Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva and Francesc Badenes.
Research Interests:
Resum A partir del conte d'Andersen «La princesa i el pèsol», s'aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d'un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives diverses. En primer lloc, la... more
Resum A partir del conte d'Andersen «La princesa i el pèsol», s'aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d'un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua pro-tagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l'aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S'hi aborda la pre-sència i l'ús actual de la figura dels contes de princeses en l'àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l'ús d'un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d'una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l'heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat ne-gativa a ser un símbol d'identitat local reivindicat per diverses vies. Paraules clau «La princesa i el pèsol» (ATU 704); H. C. Andersen; reescriptura feminista del conte de fades; literatura infantil i juvenil; identitat col·lectiva Abstract Based on Andersen's story "The princess and the pea", this paper addresses questions that affect the meaning and dissemination of a text that is part of the canon of classical tales and the subject of various discursive analyses. First, we look at how the extreme sensitivity of the protagonist has been interpreted and reflect on the possible misogynistic message of the story. In this regard, we discuss the rewritings of fairy tales proposed by feminist criticism and the appearance of new metafictional stories that engage in an intertextual dialogue with the classics. We also address the presence and current use of tales involving the figure of the princess in schools today. In the context of "glocalization", which gives visibility to local cultures, we discuss tale type ATU 704 and Catalan versions of this folktale such as "Tres al·lotes fines". We show how folk tales are used as an element of collective memory capable of representing the identity. The "Delicada de Gandia", the hypersensitive legendary heroine in Valencian folk literature, has gone from characterizing a negative quality to becoming a symbol of several aspects of local identity.
En el presente trabajo mostramos tres variantes del amor a Italia, de la pasión por el país y sus gentes, a partir de los textos literarios que han dedicado a plasmar su idea de viaje tres importantes escritores de la literatura catalana... more
En el presente trabajo mostramos tres variantes del amor a Italia, de la pasión por el país y sus gentes, a partir de los textos literarios que han dedicado a plasmar su idea de viaje tres importantes escritores de la literatura catalana del siglo XX, de tres generacions diferentes. Un escritor catalán (Josep Pla) y dos valencianos (el poeta Vicent Andrés Estellés y el poeta y prosista Josep Piera). Son tres posibilidades de interpretar el «viaje a Italia» (Brilli, 2006). Tres formas en que se expresan la relaciones de identidad y alteridad ante el espejo que Italia representa: la de Josep Pla, viajero apasionado y enamorado de Italia, la de Vicent Andrés Estellés, el viajero sedentario que viaja a Italia con el pensamiento y la escritura y la de Josep Piera, que viaja a Italia para encontrarse a sí mismo, al estilo de los viajeros románticos.
Research Interests:
Reportatge documental sobre la creativitat.
TFG de Comunicació Audiovisual d'Adrà Mancebo Mejías.
TFG de Comunicació Audiovisual d'Adrà Mancebo Mejías.
Research Interests:
El professor de la Universitat de València Alexandre Bataller ens presenta el seu nou poemari "Llibre del professor" Premi Ciutat de València (Roís de Corella de Poesia en Valencià) editat per Edicions Bromera.
El trabajo plantea una aproximación a las dos traducciones catalanas medievales del Liber de Moribus (c. 1300) del dominico Jacobus de Cèssulis y la edición crítica de la primera de ellas (c. 1385), transmitida a través del ms. M (Madrid,... more
El trabajo plantea una aproximación a las dos traducciones catalanas medievales del Liber de Moribus (c. 1300) del dominico Jacobus de Cèssulis y la edición crítica de la primera de ellas (c. 1385), transmitida a través del ms. M (Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 925).
La edición es precedida de un estudio que se inicia con la contextualización de la función del juego del ajedrez en la vida social y literaria medieval. Aspectos como la transformación del carácter militar del juego en cortesano, la posesión de tableros de ajedrez, las condenas sociales a los juegos, la presencia de tratados técnicos de ajedrez y de textos literarios donde el juego es presente, prueban el arraigo del ajedrez a todo el occidente medieval y, muy especialmente, en la Corona de Aragón.
Con respecto al Liber, se hace un repaso biográfico a la vida de su autor y se valora su vigencia durante más de dos siglos a través de sus múltiples traducciones (cuatro alemanas, tres francesas, dos italianas y una holandesa, checa y sueca, respectivamente) y ediciones, especialmente en el perídode 1474-1551. En este sentido, se localiza y describe una traducción castellana del s. XV no conocida hasta ahora, diferente al Dechado de 1549.
Se estudia la obra desde diferentes perspectivas, que caracterizan el tratado sucesivamente como un pseudosermón, un muestrario de vicios y virtudes, un arte de la memoria, una colección de ejemplos y sentencias, un regimiento de príncipes que describe un modelo social jerarquizado y, finalmente, un libro de ajedrez. Se recogen las fuentes básicas del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el contexto genovés de su redacción y la influencia posterior de la obra.
A partir de documentación procedente de inventarios, se estudia la enorme difusión del Líber, al menos en tres lenguas (latín, catalán y francés) formando parte de las bibliotecas de las diferentes categorías socioprofessionals en la Corona de Aragón durante el periodo 1349-1527. Entre los possesors, son importantes los conjuntos de la Casa Real y de los centros monásticos diversos, pero destaca el grupo de los notarios y escrivans y el de los nobles y caballeros, con una fuerte presencia entre los mercaderes.
Se describen codicológicamente los cinco ms. conocidos que transmiten las traducciones catalanas. Una traducción, que denominamos A, de mediados de s. XIV, con el testigo del códice de Madrid. Y una segunda traducción, que denominamos B, de finales del s. XV, trasmitida por los manuscritos siguientes: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 del Archivo Capitular de Girona, el incompleto ms. 41 del ACA, procedente de Sant Cugat y el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiado el s. XVIII por el canónigo Antoni de Basteró a la compilación del ms. 239 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.
La compilación donde se encuentra el ms. M habría sido encargada por el rey Pere III con el fin de servir a la formación de su hijo primogénito, el niño Joan (can. 1370-1385). El traductor, por las características de producción del volumen, lo suponemos un miembro de la Cancillería Real.
Se caracteriza lingüísticamente el ms. M, con constancia del uso asistemàtic de las correspondencias gráficas, y de las formas consonánticas y morfosintácticas, y se analizan sus particularidades traductològiques y estilísticas. El texto editado destaca por la convivencia de formas, entre cultos y populares dentro de un modelo prosa cancilleresco y es bastante más fiel respecto al texto latino, que no lo de la traducción B, más tardía, y con un grado de intervención mayor respecto al original.
La edición se completa con una síntesis de los errores accidentales de copia motivados por los fenómenos de la adición, omisión, alteración y sustitución. Se acompaña del texto latino y se anotan las fuentes latinas constatadas. En el aparato crítico se contrastan las lecciones dudosas con el texto latino y, subsidiariamente, con las traducciones románicas más próximas. Cierra el trabajo un índice de nombres, un glosario de léxico, una mesa sistemática con los diferentes exempla y sententiae, con anotación de las fuentes clásicas y tardías y las indicaciones bibliográficas particulares, y un anexo con la reproducción de hojas manuscritas de los volúmenes descritos y una selección de motivos iconográficos, comunes en múltiples copias.
La edición es precedida de un estudio que se inicia con la contextualización de la función del juego del ajedrez en la vida social y literaria medieval. Aspectos como la transformación del carácter militar del juego en cortesano, la posesión de tableros de ajedrez, las condenas sociales a los juegos, la presencia de tratados técnicos de ajedrez y de textos literarios donde el juego es presente, prueban el arraigo del ajedrez a todo el occidente medieval y, muy especialmente, en la Corona de Aragón.
Con respecto al Liber, se hace un repaso biográfico a la vida de su autor y se valora su vigencia durante más de dos siglos a través de sus múltiples traducciones (cuatro alemanas, tres francesas, dos italianas y una holandesa, checa y sueca, respectivamente) y ediciones, especialmente en el perídode 1474-1551. En este sentido, se localiza y describe una traducción castellana del s. XV no conocida hasta ahora, diferente al Dechado de 1549.
Se estudia la obra desde diferentes perspectivas, que caracterizan el tratado sucesivamente como un pseudosermón, un muestrario de vicios y virtudes, un arte de la memoria, una colección de ejemplos y sentencias, un regimiento de príncipes que describe un modelo social jerarquizado y, finalmente, un libro de ajedrez. Se recogen las fuentes básicas del Líber (en especial Vicent de Beauvais), el contexto genovés de su redacción y la influencia posterior de la obra.
A partir de documentación procedente de inventarios, se estudia la enorme difusión del Líber, al menos en tres lenguas (latín, catalán y francés) formando parte de las bibliotecas de las diferentes categorías socioprofessionals en la Corona de Aragón durante el periodo 1349-1527. Entre los possesors, son importantes los conjuntos de la Casa Real y de los centros monásticos diversos, pero destaca el grupo de los notarios y escrivans y el de los nobles y caballeros, con una fuerte presencia entre los mercaderes.
Se describen codicológicamente los cinco ms. conocidos que transmiten las traducciones catalanas. Una traducción, que denominamos A, de mediados de s. XIV, con el testigo del códice de Madrid. Y una segunda traducción, que denominamos B, de finales del s. XV, trasmitida por los manuscritos siguientes: Carpentràs, Biblioteca Inguimbertina, ms. 951, el ms. 58 del Archivo Capitular de Girona, el incompleto ms. 41 del ACA, procedente de Sant Cugat y el ms. 4.801 de la Biblioteca Vaticana, copiado el s. XVIII por el canónigo Antoni de Basteró a la compilación del ms. 239 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.
La compilación donde se encuentra el ms. M habría sido encargada por el rey Pere III con el fin de servir a la formación de su hijo primogénito, el niño Joan (can. 1370-1385). El traductor, por las características de producción del volumen, lo suponemos un miembro de la Cancillería Real.
Se caracteriza lingüísticamente el ms. M, con constancia del uso asistemàtic de las correspondencias gráficas, y de las formas consonánticas y morfosintácticas, y se analizan sus particularidades traductològiques y estilísticas. El texto editado destaca por la convivencia de formas, entre cultos y populares dentro de un modelo prosa cancilleresco y es bastante más fiel respecto al texto latino, que no lo de la traducción B, más tardía, y con un grado de intervención mayor respecto al original.
La edición se completa con una síntesis de los errores accidentales de copia motivados por los fenómenos de la adición, omisión, alteración y sustitución. Se acompaña del texto latino y se anotan las fuentes latinas constatadas. En el aparato crítico se contrastan las lecciones dudosas con el texto latino y, subsidiariamente, con las traducciones románicas más próximas. Cierra el trabajo un índice de nombres, un glosario de léxico, una mesa sistemática con los diferentes exempla y sententiae, con anotación de las fuentes clásicas y tardías y las indicaciones bibliográficas particulares, y un anexo con la reproducción de hojas manuscritas de los volúmenes descritos y una selección de motivos iconográficos, comunes en múltiples copias.
Research Interests: Medieval Literature, Medieval vernacular translations (volgarizzamenti), History of Chess, Dominican literature, Exempla, and 8 moreMedieval Iconography, Ars Memoriae, Critical edition of medieval documents, Literatura Catalana Medieval, Jacobus De Cessolis, Speculum principum, Enciclopedias medievales, and Jacobus of Cessolis, dominican, XIIIth
Aquest llibre presenta l’edició crítica del ‘Llibre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escachs’, la primera traducció catalana del ‘Liber de moribus’, l’exitosa moralització llatina sobre el joc dels... more
Aquest llibre presenta l’edició crítica del ‘Llibre de les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escachs’, la primera traducció catalana del ‘Liber de moribus’, l’exitosa moralització llatina sobre el joc dels escacs, escrita a Gènova pel frare dominicà Jaume de Cèssulis, al voltant de 1300. És un tractat moral de govern polític i d’ètica social que estableix, molt encertadament, una analogia entre el joc dels escacs i la societat feudal.
Research Interests:
Hi ha moltes raons que expliquen l’èxit de la literatura oral, amb una finalitat educativa, al llarg de les últimes dècades. L’educació en valors, l’adquisició de coneixements de l’entorn social i natural, de l’àmbit lingüístic i literari... more
Hi ha moltes raons que expliquen l’èxit de la literatura oral, amb una finalitat educativa, al llarg de les últimes dècades. L’educació en valors, l’adquisició de coneixements de l’entorn social i natural, de l’àmbit lingüístic i literari i les primeres passes en la formació literariocultural, poden nàixer de l’escolta i aproximació a aquests relats. Uns referents que, a més, són a la base de la literatura adreçada als infants i als joves, que naix i beu d’aquests referents. I, en el nostre àmbit lingüístic, cal afegir, inevitablement, la recerca del component identitari, l’acostament a la llengua del poble i a les seues arrels. I, fins i tot, hem de destacar-ne la seua potencialitat en una educació intercultural, indispensable en les aules dels nostres dies. El particularisme i l’universalisme implícits a les rondalles són un potencial per a una educació nascuda de la consciència de la pròpia identitat i, que al temps, possibilita la comprensió i acceptació solidàries de les altres comunitats culturals del món.
Hem dividit les diferents aportacions del llibre col•lectiu Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats en tres seccions. Una inicial, que fixa la mirada de les relacions entre literatura oral i educació a partir d’uns moments històrics, en uns mestres i en uns folkloristes concrets. Una central, en la qual les aportacions generals es concreten en experiències didàctiques que han tingut lloc els últims anys en diversos àmbits educatius. I una final que centra l’interès en textos que tracten la potencialitat educativa i la diversitat dels gèneres etnopoètics, des dels més tradicionals fins aquells que són vigents en la societat actual.
Hem dividit les diferents aportacions del llibre col•lectiu Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats en tres seccions. Una inicial, que fixa la mirada de les relacions entre literatura oral i educació a partir d’uns moments històrics, en uns mestres i en uns folkloristes concrets. Una central, en la qual les aportacions generals es concreten en experiències didàctiques que han tingut lloc els últims anys en diversos àmbits educatius. I una final que centra l’interès en textos que tracten la potencialitat educativa i la diversitat dels gèneres etnopoètics, des dels més tradicionals fins aquells que són vigents en la societat actual.
Research Interests:
Durant els últims anys s'ha produït un canvi de paradigma en la teoria i ensenyament de la literatura, que fa considerar de forma significativa la dimensió geogràfica dels textos literaris. Aquests canvis afecten tant als estudis... more
Durant els últims anys s'ha produït un canvi de paradigma en la teoria i ensenyament de la literatura, que fa considerar de forma significativa la dimensió geogràfica dels textos literaris. Aquests canvis afecten tant als estudis literaris com a les noves orientacions en l'educació literària: les obres literàries, a més de ser llegides, es poden viure i recórrer sobre el territori. Els itineraris didàctics, basats en obres o referents literaris, són un recurs transversal cada vegada més habitual en els diferents àmbits educatius. El Grup d'Innovació Educativa «Geografies Literàries» de la de la Universitat de València, reuneix en aquest volum els treballs d'unes veus diverses, amb la finalitat de sentar unes bases sobre aquesta nova via d'acostament per a les obres literàries, per dissenyar programacions sobre rutes i itineraris i per mostrar-ne, finalment, propostes i experiències didàctiques dutes a terme
Research Interests:
El libro ofrece una visión de la sericicultura y la hilatura de la seda a las tierras valencianas a partir del rico y diverso lenguaje específico segregado a lo largo de los borde ocho siglos de práctica continuada. El método de... more
El libro ofrece una visión de la sericicultura y la hilatura de la seda a las tierras valencianas a partir del rico y diverso lenguaje específico segregado a lo largo de los borde ocho siglos de práctica continuada.
El método de investigación etnolingüística ha empleado, como fuente principal, los testigos orales de los últimos colliters y filadors. La cría de gusanos de seda con finalidad comercial se prolongó, entre los valencianos, hasta el año 1975 gracias, en buena medida, a la empresa Lombard S.A., que impulsó, en varias comarcas (el Camp de Túria, la Canal de Navarrés, etc.), una política de "cosechas dirigidas", al tiempo que mantuvo la última hilatura de seda en Almoines (la Safor).
Las voces próximas, procedentes de entrevistas orales, han sido complementadas, después de una búsqueda bibliográfica y archivística, con múltiples fuentes escritas, de distinta época y naturaleza (documentos antiguos, textos literarios, tratados sericícolas, compilaciones lexicográficas, etc.), que las contextualizan y anotan. El lector encontrará un repertorio lingüístico con palabras de ahora y siempre, que alcanzan todo aquello relacionado con la morera, la cría de los gusanos, la cosecha y la hilatura de la seda, acompañado de todo tipo de observaciones (históricas, económicas, antropológicas, etnográficas, biológicas, etc.) y de un importante conjunto de ilustraciones, grabados y fotografías, que nos acercan de pleno a unas formas de vivir y entender el mundo tan cercanas cómo, desgraciadamente, poco conocidas.
El método de investigación etnolingüística ha empleado, como fuente principal, los testigos orales de los últimos colliters y filadors. La cría de gusanos de seda con finalidad comercial se prolongó, entre los valencianos, hasta el año 1975 gracias, en buena medida, a la empresa Lombard S.A., que impulsó, en varias comarcas (el Camp de Túria, la Canal de Navarrés, etc.), una política de "cosechas dirigidas", al tiempo que mantuvo la última hilatura de seda en Almoines (la Safor).
Las voces próximas, procedentes de entrevistas orales, han sido complementadas, después de una búsqueda bibliográfica y archivística, con múltiples fuentes escritas, de distinta época y naturaleza (documentos antiguos, textos literarios, tratados sericícolas, compilaciones lexicográficas, etc.), que las contextualizan y anotan. El lector encontrará un repertorio lingüístico con palabras de ahora y siempre, que alcanzan todo aquello relacionado con la morera, la cría de los gusanos, la cosecha y la hilatura de la seda, acompañado de todo tipo de observaciones (históricas, económicas, antropológicas, etnográficas, biológicas, etc.) y de un importante conjunto de ilustraciones, grabados y fotografías, que nos acercan de pleno a unas formas de vivir y entender el mundo tan cercanas cómo, desgraciadamente, poco conocidas.
Research Interests:
Review of the series Geografia literària by Llorenç Soldevila (Editorial Pòrtic, Barcelona), dedicated to literature produced in the different Catalan-speaking territories.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Reportatge de la visita de Garry Kaspàrov a Alcoi el dia 1 de febrer de 1986. Representació del poema col·lectiu Scachs d'amor. Entrevista a Ricardo Calvo.
Vídeo de la Ruta literària "El Comte Arnau", guiada per Llorenç Soledevila.
Participants: Arnau Bardolet (autor del vídeo), Jordi Chumillas, Ricard Giramé, Llorenç Soldevila i Alexandre Bataller.
11 d'octubre de 2012.
Participants: Arnau Bardolet (autor del vídeo), Jordi Chumillas, Ricard Giramé, Llorenç Soldevila i Alexandre Bataller.
11 d'octubre de 2012.
Research Interests:
Reportatge emés el 09/04/06 al programa "Arrels" de Punt2-RTVV. Un recorregut per la història, els llocs i les persones que conformaren en el seu temps una de les indústries més potents que ha existit al País Valencià: el cultiu de la... more
Reportatge emés el 09/04/06 al programa "Arrels" de Punt2-RTVV. Un recorregut per la història, els llocs i les persones que conformaren en el seu temps una de les indústries més potents que ha existit al País Valencià: el cultiu de la seda. Reportatge enregistrat a Almoines (la Safor) i Benaguasil (el Camp del Túria).