Morella-Ports-Castelló-Spain

From a corpus of 37 caves in the province of Castellón (Spain), we establish a classification in 17 themed typologies of legends (and other narrative texts of oral transmission), from which the presence and possibilities are studied of popular culture in education. field, linked to the knowledge of the territory.
We present three basic ways of accessing these natural and legendary spaces: the visit to the caves in search of the oral story, the preparation of interdisciplinary school projects that use the background of these caves and the use of children's literature set in these natural spaces.
It is concluded by highlighting the effectiveness of project-based work on elements of the oral transmission literature, on-the-road tours and literary routes through the natural landscape of the caves with legendary references.

Resumen
Se presentan los resultados de la prospección realizada sobre una cima situada en las inmediaciones de la ciudad
de Morella, Castellón. Ante la existencia de varias estructuras realizadas en piedra seca que podrían estar relacionadas
con la Guerra Civil de 1936 y la necesidad de realizar en dicha cima obras para establecer un tendido de red eléctrica, se
recurrió al empleo del detector de metales con el fin de determinar si en la misma existían restos que pudieran vincularse
con algún episodio bélico de los muchos ocurridos en el entorno de esta emblemática localidad

Año 2017. Poster presentado en las II Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba‐roja de Túria.

Presentamos un yacimiento inédito, aún en proceso de excavación y estudio, dentro del cual destaca un edificio singular que protagoniza el contenido del póster-presentación. Estamos arrancando la recta final de unos trabajos surgidos a raiz de un proyecto minero que afecta el entorno del yacimiento arqueológico, obligando a la empresa concesionaria de la explotación a realizar una intervención integral sobre éste y otros Bienes Culturales afectados.
Así pues, este póster es sólo un avance de lo que está por venir en los próximos años.

L'objectiu d'aquest article és la presentació divulgativa del jaciment arqueològic descobert al Mas de Sabater.  D'una banda,  introduirem els orígens del projecte, l'entorn físic i una breu  cronologia dels treballs realitzats.  Seguidament exposarem un resum dels resultats obtinguts, amb una descripció de les restes arquitectòniques i el seu enquadrament i context històric i cronològic.  Farem especial èmfasi en transmetre una interpretació, en la qual prima l'evolució de l'assentament al llarg del temps, relacionant-lo en tot moment  amb el seu entorn immediat:  la Vega del Moll.

The aim of this article is to present the archaeological site discovered at Mas de Sabater. On the one hand, we will introduce the origins of the project, the physical environment and a brief chronology of the work done.
Next, we will present a summary of the results obtained with a description of the architectural remains and their framing and historical and chronological context. We will place special emphasis on transmitting an interpretation, in which the evolution of the settlement over time prevails, relating it at all times to its immediate surroundings: La Vega del Moll.

Resum En aquest text es presenten una sèrie de novetats documentals, procedents sobretot de l'Arxiu Capitular de Tortosa i de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, que tenen com a objectiu demostrar que la famosa nissaga d'argenters Santalínea, procedent de Morella, també va estar en contacte permanent amb la capital episcopal: Tortosa. Paraules clau: Santalínea, argenteria, orfebreria, Morella, Tortosa [L'original d'aquest text va ser escrit l'any 2003 per un jove historiador de l'art que llavors tenia molta empenta i molta il·lusió. Llegir un article escrit als 26 anys quan un es troba ja prop dels 40, amb menys empenta i –donades les circumstàncies– molta menys il·lusió, és una experiència estranya. Evidentment això li passa a tothom: ens costa reconèixer-nos en aquell text antic, no acabem d'entendre l'actitud que ens va impulsar a escriure'l i, òbviament, ens desagraden els resultats. La diferència respecte a les inevitables relectures de treballs obsolets és que en aquest cas es podia impedir que l'obra fos pública: com que l'escrit havia quedat inèdit es podia descartar... o millorar. No hauria hagut de ser només una possibilitat: si no es descartava, havia de ser millorat i reescrit obligatòriament. Sobretot, era necessari aprofundir i desenvolupar l'anàlisi de la documentació que s'ofereix i insistir més en les aportacions que s'havien fet amb anterioritat sobre el mateix tema. Un acadèmic madur no pot deixar de ser cada cop més exigent amb el seu propi treball, i la simple publicació de notícies inèdites no és suficient en absolut. Per a un jove que comença, encara rai, però qui publica als 40 –o als 50– el mateix que publicava als 20 va pel camí fàcil que no porta enlloc. Els savis hebreus van deixar escrit que el temps sempre triomfa... Quan el professor Ernest Querol em va comunicar que es reprenia el projecte de publicar els Papers dels Ports de Morella i em va preguntar si ja s'havia donat a conèixer el petit assaig que els Abstract In this article a set of new documentary from the Arxiu Capitular de Tortosa and the Arxiu Comarcal del Baix Ebre is presented. This new documentary demonstrates the relationship between the famous Santalínea family from Morella with the Episcopal capital in Tortosa.

Resumen Se presentan los resultados de la prospección realizada sobre una cima situada en las inmediaciones de la ciudad de Morella, Castellón. Ante la existencia de varias estructuras realizadas en piedra seca que podrían estar relacionadas con la Guerra Civil de 1936 y la necesidad de realizar en dicha cima obras para establecer un tendido de red eléctrica, se recurrió al empleo del detector de metales con el fin de determinar si en la misma existían restos que pudieran vincularse con algún episodio bélico de los muchos ocurridos en el entorno de esta emblemática localidad

Un caso de asesinato que ocurrió en Morella en el año 1353 y una excavación arqueológica realizada en el año 2000 en esa misma ciudad, dos hechos cuya única relación aparente es haber ocurrido en el mismo lugar.
En esta comunicación presentamos una sucesión de acontecimientos, que empiezan con el propio asesinato y terminan en verano de 2001, que desmentirán esa primera impresión.
Como se verá tras esta exposición ambos hechos, el asesinato y la excavación, se complementan de manera perfecta. Ambos forman parte del conjunto de piezas de un rompecabezas incompleto: el caso del asesinato de Fray Guillem Escolà.
Según documentos reales de la época del asesinato, el caso permanecía abierto varios años después de cometerse el delito, puesto que, pese a conocerse la identidad del asesino, resultaba imposible su detención. Tampoco hay constancia documental, en décadas posteriores, de enjuiciamiento, sentencia o resolución relacionada con el caso.
Será en agosto de 2000 cuando, sin ser conscientes de ello en un primer momento, exhumamos el cuerpo de un delito.  Seiscientos años después el caso del asesinato de Fray Guillem Escolà seguía abierto.

El bisbe de Tortosa, Hug de Lupia i Bages, autoritza el 1396 la creacio d’un fossar als peus del temple, potser ja parroquial, de la Pobla d’Alcolea, per tal d’evitar el transport dels difunts, al llarg de 12 km, per ser soterrats a Morella (esforc molt costos als hiverns durs amb intenses nevades). Presentem aci els resultats de les troballes funeraries efectuades a l’excavacio desenvolupada a l’indret conegut com el Raco del Pati, on estigue l’antic calvari fins la Guerra Civil (quan fou parcialment destruit) i, amb anterioritat, havia format part del fossar medieval/modern d’aquesta parroquia. Alhora, reflexionem i proposem una hipotesi d’evolucio de la trama urbanistica al voltant de l’actual temple parroquial, del qual encara podem observar elements arquitectonics d’origen medieval.