Cerdagne

La incorporació del comtat de Cerdanya al domini dels comtes de Barcelona l’any 1117 va comportar notables dificultats de gestió sobre uns territoris allunyats del centre de poder dels nous sobirans, en un context caracteritzat per uns mecanismes administratius i de govern rudimentaris. La manca d’una integració real dels nous dominis i la necessitat de dotar els fills no primogènits de la dinastia comtal, propicià la implantació d’una branca menor de la dinastia barcelonina com a nous comtes de Cerdanya a partir de 1162. Estretament fiscalitzats per la branca principal de la família, els nous comtes de Cerdanya no gaudiren de gaire autonomia de govern, si bé a partir de 1185 esdevingueren també comtes de Rosselló. En qualsevol cas, la vigorosa personalitat del darrer d’ells, el comte Nunó Sanç (1212-1241), generà unes dinàmiques carregades de conseqüències a llarg termini en l’evolució política de la Cerdanya i el Rosselló.

La fouille du site du Pla de la Creu a été prescrite suite aux résultats positifs d’un diagnostic réalisé en 2007, par J. Kotarba (INRAP) et Chr. Rendu (CNRS). Ce gisement protohistorique est le premier en Cerdagne française, à faire l’objet d’une fouille extensive. Les résultats de la fouille du site du Pla de la Creu s’avèrent donc très importants pour notre compréhension des formes d’occupation et d’exploitation protohistoriques de la Cerdagne. De fait, les vestiges mis au jour constituent les premiers éléments archéologiques attestant d’une mise en culture des zones de moyenne montagne dans cette partie du massif pyrénéen, au cours du premier âge du Fer. Divers éléments laissent en outre à penser que l’établissement du Pla de la Creu a été occupé de façon sinon permanente, du moins durant une longue partie de l’année. Enfin, cette fouille vient également souligner que l’exploitation des ressources métallifères - abondantes dans ce secteur des Pyrénées - a sans nul doute constitué une activité essentielle pour les populations protohistoriques implantées en Cerdagne.

El segle XVII és per a la historiografia europea contemporània el moment en què es fixen les fronteres, un període durant el qual els debats i les teories sobre els límits entre monarquies donen pas a la delimitació entre els estats moderns en construcció. Aquest és l’estudi d’un cas concret com va ser el de Catalunya a partir del Tractat dels Pirineus. S’acostuma a posar de relleu el cantó polític de l’acord de pau, les seves conseqüències «nacionals» i els efectes per a la Catalunya del Nord. Ara bé, calia aportar una mirada sobre el que va passar a escala local, anant d’una focalització macro a una de micro, des de les grans decisions institucionals fins a les realitats autòctones. El present llibre aborda la incipient formació de la frontera pirinenca en la seva zona més afectada, i les aplicacions de les mesures adoptades. Ho fa a través de tres grans eixos: la frontera en si mateixa, els efectes socials més directes i, finalment, la identitat vista des de diferents àmbits. En aquest estudi destaca un nord de Catalunya afectat per més de tres dècades de guerra i enfrontaments continus, per la presència constant de soldats, per la consegüent militarització de la vida diària, i per l’arribada d’un nou poder d’exposició vertical com va ser el de França. Però, tota idea sobre una frontera opaca i ferma sembla que perd força per fer emergir tota una sèrie de tonalitats variades sobre la identitat de la frontera pirinenca. Al mig de tot això, una creació clau: Montlluís, el gran ull controlador del Pirineu centre-oriental.

On dénombre dans le département des Pyrénées-Orientales l'existence de 84 études carpologiques portant sur un total de 81 sites archéologiques (soit 95 occupations). L’abondance et la dispersion des données invitent aujourd’hui à esquisser un premier bilan diachronique sur la recherche carpologique menée dans cette région. L’objectif est d’obtenir une vision globale des études réalisées (périodes documentées, méthodes d’études appliquées), de mettre en lumière les principales dynamiques agro-horticoles reconnues grâce à l’approche carpologique, puis de proposer des perspectives de recherches et des recommandations pour les années à venir