Postimpressionism

Las vanguardias artísticas europeas han sido generalmente entendidas por los intelectuales como una revolución en el arte. En lo que difieren estos análisis es por el status de esta revolución: si fue puramente artística o, si fue también, política y cultural. También existe la pregunta por el rol de las
vanguardias en Europa que, no casualmente, emergen en un momento tan excepcional de su historia, plagado de guerras, estados autoritarios y revoluciones políticas. Estas cuestiones serán abordadas a lo largo del trabajo desde una perspectiva historiográfica, pero también, dando lugar a un cuerpo teórico que se dedicó específicamente a estas problemáticas, que
envuelven al arte y la vanguardia, esto es, el análisis histórico y filosófico de la Teoría Crítica. Si intentamos recuperar la Teoría Critica de los anales es porque, sin duda, marcaron la agenda de las ciencias sociales durante la segunda mitad del siglo pasado, con una recepción muy amplia en Europa y Latinoamérica. Revisitar las vanguardias nos brinda la oportunidad de discutir con la Teoría Crítica, a la vez que podría ayudarnos a establecer nuevas interpretaciones.

Цель данной курсовой работы -  изучение разнообразных контекстов и попытка найти их  преломление в конкретных работах Ван Гога для более полного понимания смыслов, вложенных художником в свои произведения.

Структурно работа состоит из введения, трех глав, заключения и списка литературы. Первая глава носит теоретический характер. В ней представлен общий анализ идей, занимавших Ван Гога в арльский и оверский периоды, а так же разбор сюжетов и художественной техники, характерных для него в эти периоды творчества. Две последующие  главы посвящены контекстно - смысловой интерпретации каждой из исследуемых картин.  В заключении подведены итоги исследования, в том числе сравнительного анализа двух живописных произведений Ван Гога.

1880 წლების შუა ხანაში იმპრესიონიზმის კრიზისი დაიწყო. ამ მიმდინარეობის ზოგიერთი მიმდევარი აქსიომის სისწორეში ეჭვის შეტანა დაიწყეს. მათ არ აკმაყოფილებდა იმპრესიონიზმთა, თითქოს და ბუნების ბრმად მიბაძვის, ზედმეტად რაციონალური ხედვა. ამავე დროს დაიწყო განსხვავებული მიმართულების მქონე მხატვრული სკოლების ფორმირება, რაც ზოგადად XX საუკუნის დასაწყისისათვის დამახასიათებელია.

Membahas lukisan berdasarkan pengaruh (sumber aliran seni pada zaman sebelumnya dan pengaruh pada aliran selanjutnya, pra ikonografis: garis, bentuk, goresan kuas, warna, pembagian bidang, perspektif, teknik khusus dan dimensi-dimensi sosial, budaya, politik, ekonomi, dan spiritual.

Postfazione al romanzo di Marianne Jaeglé GIALLO VAN GOGH, edito da L'Asino d'oro edizioni. Il saggio è una riflessione sulla pittura di Vincent Van Gogh, ma soprattutto un tentativo di decostruire il "mito" del pittore per restituirne un'immagine più vera e reale. Ne emerge vivido il grande peso che la sua arte ha avuto sulla contemporaneità, mentre appaiono in tutta la loro debolezza i luoghi comuni sull'artista.

Text íntegre de la comunicació 'Els pintors postmodernistes i la Barcelona de final del segle XIX', per a la Sessió IV 'Invenció artística i ressò social', publicat electrònicament el 2008 per l'Arxiu Històric de la Ciutat. Seminari d'Història de Barcelona amb motiu del X Congrès d'Història de Barcelona (27-30 de novembre de 2007), a l’entorn dels emergents pintors barcelonins postmodernistes de la darrera dècada del segle XIX, agrupats sota la convenció de 'La Colla del Safrà' (Mir, Pichot, Nonell, Canals, Vallmitjana, Gual, Sunyer), i de la visió que aquests donaren de la ciutat de Barcelona. De com Barcelona esdevingué a les seves teles i dibuixos la principal protagonista, on la temàtica preeminent foren les vistes suburbials d'una Barcelona en transformació i expansió. De com les seves obres foren concebudes, tant iconogràficament com temàtica, des d'una òptica polaritzada: ruralia-urbs/impressionisme-realisme.

Here is a state-of-the-art comparative paper on the subject of sunflowers that were painted by Vincent Van Gogh and Emil Nolde. Analyzing the focus of sunflower paintings byway of comparing post-Impressionism and Expressionism art styles, this brief essay is enjoyable for any art lover or critic.

Work about the emerging painters of the postmodernist generation of the last decade of the nineteenth century, called La Colla del Safrà (Joaquim Mir, Ramon Pichot, Isidre Nonell, Ricard Canals, Juli Vallmitjana, Adrià Gual and Joaquim Sunyer), name accepted by catalan art critic and historiography, from Raimon Casellas to Francesc Fontbona. Their landscape subjects during those early years of his careers -and beyond the color that defines their name and paintings- were the suburban keepsakes of Barcelona, a metropolis in expansion, showing the duality of a growing city debated between the rural area that surrounded it, the industry that coexisted with around, and its urban transformation. However, their individual aesthetic derivations, their influence on other later currents, and the newest sight on pictorial landscape that they achieved, were crucial in the evolution of catalan painting of the early twentieth century.

La imagen que estamos viendo es una fotografía del óleo titulado Camino del Llosón (Jove). Es un paisaje que se inspira en las rutas entre bosques de la parroquia de Jove en el municipio asturiano de Gijón. La naturaleza sirve de máxima inspiración. Las ramas de los árboles y los arbustos están arremolinadas, tal y como si la lluvia o el viento o una las hubiera destrozado. No obstante, el cielo está nublado, pero no amenaza con mal tiempo. Parece que todo está tranquilo. Carolina del Castillo y Díaz (1867-1933) es la creadora de este cuadro. Fue una pintora asturiana de sumo interés para la historia del arte. Desgraciadamente, en la actualidad es una artista poco conocida; incluso a nivel regional todavía está muy poco visibilizada. Sin embargo, no podemos olvidar que sucedió así con grandes genios de la pintura.

Els pintors "plenairistes" de l'escola palamosina de principis del segle XX. Alguns artistes palamosins de principis del segle XX com Francesc Vidal Palmada, Joan Gou, Josep Figa o Casi Boada es van abocar a realitzar una pintura il·luminista, duta a terme a l’aire lliure, que els permetia captar de manera directa, els efectes fugissers de la llum sobre el paisatge. Aquests pintors , van estar clarament influïts per les tendències impressionista i postimpressionista (que a Catalunya van perdurar fins gairebé mitjans del segle XX) i encoratjats per la presència a Palamós de reconeguts artistes forans, vinguts de Barcelona i d’altres contrades, els quals van servir de referent a molts pintors pleinairistes empordanesos. Aquest article presenta la relació d’aquest primers pintors “pleanairistes” amb el paisatge i l’arquitectura popular del Baix Empordà.

Profondément influencé par le Moyen Âge, Maurice Denis a rêvé de récupérer l’essentiel de son art décoratif et de sa spiritualité. Ce livre retrace la manière dont le peintre a choisi de resémantiser les éléments médiévaux sacrés et profanes, afin de les adapter à la sensibilité et aux aspirations de son temps.

Artiste majeur de la collection d’Aline et Émile Mayrisch, Henri Matisse a continuellement enrichi son langage plastique au cours de sa longue carrière, plus de soixante années. Il a contribué à poser les jalons de l’art moderne tout en gardant en filigrane un hommage aux anciens. Passeur de l’art contemporain naissant après la Deuxième Guerre mondiale, c’est aussi un voyageur qui a su trouver dans la luminosité de ses séjours l’essence d’une créativité à chaque fois renouvelée. Comment son œuvre était-elle appréciée dans la collection postimpressioniste des Mayrisch ? 1012-

Chapter of 'The postmodernist painters and the Barcelona of the end of the nineteenth century', for the Session IV 'Artistic invention and social echo', published electronically by the Historical Archive of the City (Barcelona History Seminar, 2008) on the occasion of the X Congress of History of Barcelona (November 27-30, 2007), about some of the emerging barcelonian painters of the last decade of the nineteenth century, known as 'The Saffron Group' (Joaquim Mir, Ramon Pichot, Isidre Nonell, Ricard Canals, Juli Vallmitjana, Adrià Gual, Joaquim Sunyer), which gave a new pictorial vision of Barcelona.

Resum de la comunicació de Xavier Soler Àvila 'Els pintors postmodernistes i la Barcelona de final del segle XIX', per a la Sessió IV 'Invenció artística i ressò social', publicat per l'Arxiu Històric de la Ciutat. Seminari d'Història de Barcelona amb motiu del X Congrès d'Història de Barcelona (27-30 de novembre de 2007)