| dbo:abstract
|
- نرسى بن هرمز بن سابور بن أردشير. (293 - 302) إمبراطور فارس من آل ساسان في إيران، وكانت مدّة ملكه تسع سنين. وبدأَ حرباً أخرى مَع الرومان، وبعد نجاحِ مبكّر ضدّ الإمبراطور جاليريوس قُرْب كالينيكوم على الفرات في عام 296، الملك نيرسيه هُزِمَ بشكل حاسم في كمينٍ بينما كَانَ مع حريمِه في أرمينيا في عام 297. في المعاهدةِ التي جاءت نتيجة هذه الحرب، تَركَ الساسانيون كُلّ الأراضي غرب دجلة ووافقتْ الإمبراطورية الساسانية ألّا تَتدخّلَ في شؤونِ أرمينية وجورجيا وأصبحت بذلك أرمينية تحت حماية رومة. بعد هذه الهزيمة الساحقةِ، استقالَ الملك الساساني نيرسي في سنة 301، وماتَ من الحزنِ بَعْدَ سَنَة. (ar)
- Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia ( de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I). El 283 la derrota davant els romans va fer perdre als perses la meitat occidental d'Armènia, i llavors Narsès només era rei d'Armènia oriental, mentre els romans van instal·lar com a rei a la part occidental a Khosrov II, fill de Tiridates II. El 287 els perses, derrotats altre cop, van renunciar a Armènia Occidental que va passar llavors a Tiridates III, germà de Khosrov, mentre Narsès conservava la part oriental. Narsès va retornar a Pèrsia el 293 per pujar al tron imperial. Va estar durant vuit anys en guerra contra Dioclecià i contra el seu gendre Galeri. Tiridates III d'Armènia, fill de Tiridates II, i que era aliat romà, va fer alguns atacs que van provocar la resposta persa l'any 296. Sorprès per l'ofensiva persa, va fugir però Galeri va poder aturar l'atac quan va arribar en ajut i es va sumar a les forces armènies, rebutjant als perses. Després Galeri va envair Mesopotàmia on es trobava Narsès i es van lliurar tres batalles, les dues primeres sense guanyador clar, però la tercera, lliurada a Cal·linic, suposà una gran victòria per Narsès i una greu derrota per Galeri que es va haver de retirar cap a Antioquia. El seu sogre Dioclecià, que era a la ciutat, li va tirar en cara la derrota. Galeri va preparar la revenja i a l'hivern va fer els preparatius (296-297) per una nova invasió d'Armènia amb 25000 homes. El 297 va entrar a Armènia on ja era Narsès; amb el suport dels armenis va sorprendre el camp persa i va derrotar Narsès, que va haver de fugir; la dona del rei, les seves germanes i alguns dels seus fills van ser fets presoners. Tota la Mesopotàmia oriental va tornar als romans i Tiridates III va conservar el tron armeni. Narsès va enviar un ambaixador de nom Afraban a Galeri per obtenir la pau però el cèsar romà no va donar cap resposta; finalment, després de consultar a Dioclecià, aquest va recomanar acceptar la pau amb els perses, pau que es va concertar probablement el mateix any 297; segons aquest tractat, es van cedir cinc províncies a Roma: Intilene, Sofene, Arzanene, Corduena i Zabdicene; altres llistes donen Arzanene, Moxoene, Zabdicene, Rehimene i Corduena; el regne d'Armènia rebia alguns territoris per la part de Mèdia, fins a la fortalesa de Zintha. Pèrsia renunciava a qualsevol dret sobre el Regne d'Ibèria. Poc després de la pau, Narsès va abdicar a favor del seu fill Ormazd II. Va viure encara alguns anys més però se sap que ja era mort el 309. (ca)
- Narsé (v pahlavském písmu ; v řecko-římských pramenech uváděný jako Narsés či Narseus) byl perský velkokrál z rodu Sásánovců vládnoucí mezi lety 293 a 302. Jeho otcem byl král Šápúr I., bratry králové Hormizd I. a Bahrám I. Před svým nástupem na trůn byl Narsé králem arménským, zdá se však, že jej Římané z Arménie vypudili již koncem osmdesátých let 3. století. (cs)
- Ο Ναρσής ήταν ο έβδομος βασιλιάς της Περσίας από τη δυναστεία των Σασανιδών (293-302). Ήταν γιος του κορυφαίου Σασσανίδη βασιλιά της Περσίας Σαπώρη Α΄. (el)
- Narseh (auch Narses oder Narseus genannt; persisch نرسی Narsī [nærˈsiː]; † 302) war von 293 bis 302 persischer Großkönig aus dem Geschlecht der Sassaniden. (de)
- Narsés (en persa, نرسه [Narsē]; ¿? - 302), rey de Armenia del 272 al 294 y también del Imperio sasánida del 293 al 302, como Narsés I. (es)
- Narses Armeniakoa (pehlevieraz: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩; persieraz: : نرسه; ? - 302), Narseh ere deitua, Armeniako erregea izan zen 272 eta 294 bitartean, eta Sasandar Inperioko xahanxah 293-302 urteetan. Ez da nahastu behar Narses bizantziar jeneralarekin. (eu)
- Narseh (dont le nom est parfois écrit Narses ou Narseus) est un empereur sassanide (293–302), fils de Chapour Ier (241–272). (fr)
- Narseh (also spelled Narses or Narseus; Middle Persian: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩, New Persian: نرسه, Narsē), "Great King of Armenia", was the seventh Sasanian King of Kings of Iran from 293 to 303. The youngest son of Shapur I (r. 240–270), Narseh served as the governor of Sakastan, Hind and Turan under his father. Shapur I was eventually succeeded by his son Hormizd I (r. 270–271), who died after a reign of one year. Shapur I's eldest son Bahram I, who had never been considered as a candidate for succession to the throne by his father, ascended the throne with the aid of the powerful Zoroastrian priest Kartir. He then made a settlement with Narseh to give up his entitlement to the throne in return for the governorship of the important frontier province of Armenia, which was a persistent cause for war between the Roman and Sasanian Empires. Narseh held the title of Vazurg Šāh Arminān ("Great King of Armenia"), which was used by the heir to the throne in the early Sasanian times. Nevertheless, Narseh most likely still viewed Bahram I as a usurper. The succession of Bahram I's son, Bahram II (r. 274–293) seemingly occurred without any issues. However, after Bahram II's death in 293, the noble Wahnam had the latters son Bahram III unwillingly crowned. The nobility did not support Bahram III's kingship, and asked Narseh to rule instead. Ultimately, Bahram III abdicated as shah, while Wahnam was executed. Narseh's accession to the throne makes him the first Sasanian shah to not ascend the throne as a crown prince. The circumstances of Narseh's rise to power are detailed in the Paikuli inscription, which he made as his own Res Gestae Divi Augusti and to legitimize his rule. Three years after his accession, war erupted between the Sasanians and Romans once again. In the spring of 297, Narseh's forces inflicted a heavy defeat on the forces of Galerius. The following year, however, Narseh was to suffer a heavy defeat at Satala; his wives, children, and many Iranian nobles were taken as prisoners of war. Due to this ignominious defeat, Narseh was forced to accept a peace treaty prescribed by the Romans, ceding them several areas at the Sasanian-Roman border. Narseh is notable for returning to the religious tolerance policy of his father. (en)
- Narseh (bahasa Persia Pertengahan: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩 bahasa Persia: : نرسه, Narsē, yang namanya juga terkadang ditulis sebagai Narses atau Narseus) adalah raja Sasaniyah ketujuh dari Ērānshahr (293–302). Ia adalah putra dari Shapur I (240–270). Pada masa pemerintahan ayahnya Shapur I, Narseh menjabat sebagai gubernur , Sindh dan . Sebelum menjadi Raja Persia, ia memegang gelar Raja Agung Armenia. Narseh melengserkan pada 293 dengan dukungan sebagian besar kaum bangsawan. Kenaikan tahta Narseh dijelaskan dalam . Narseh dikenal karena toleransinya terhadap agama-agama lainnya. (in)
- Narsete (tra il 228 e il 233 – 303), traslitterato anche nelle forme Narseh, Narses e Narseus (in medio persiano 𐭮𐭥𐭮𐭧𐭩; in persiano moderno: نرسه, Narsē) fu il settimo re dei re dell'impero sasanide dal 293 alla sua morte, avvenuta un decennio dopo. Ultimogenito di Sapore I (regnante dal 240 al 270), Narsete prestò servizio in veste di governatore del Sakastan, dell'Indo e del Turan (odierno Pakistan orientale) sotto suo padre. Sapore I fu infine succeduto da suo figlio Ormisda I (r. 270-271), che morì dopo un regno di un anno. Il primogenito di Sapore I Bahram I, che non era mai stato considerato un papabile candidato alla successione al trono da suo padre, salì al trono grazie all'aiuto del potente sacerdote zoroastriano Kartir. In seguito, Narsete giunse a un accordo con il sovrano volto a rinunciare al suo diritto al trono in cambio del governatorato dell'importante provincia di frontiera dell'Armenia, che era costante oggetto di contesa tra l'impero romano e quello sasanide. Narsete deteneva il titolo di Vazurg Šāh Arminān ("Grande re d'Armenia"), usato dall'erede al trono nella prima epoca sasanide. Tuttavia, è molto probabile che Narsete non rinunciò mai in cuor suo alla prospettiva di diventare sovrano dell'impero sasanide, tanto che con il tempo si convinse a ritenere Bahram I alla stregua di un usurpatore. La successione del figlio di Bahram I, Bahram II (r. 274-293), avvenne senza problemi. Tuttavia, dopo la morte di quest'ultimo nel 293, il nobile Wahnam fece incoronare il figlio di Bahram II, Bahram III, non incontrando il sostegno di altri aristocratici. L'autorità di Bahram III fu dunque messa in discussione da più partiti, i quali auspicavano invece che fosse Narsete di governare. Alla fine, Bahram III dovette abdicare e rinunciare al ruolo di scià, mentre Wahnam fu giustiziato. L'ascesa al trono di Narsete lo rese il primo monarca sasanide a non accedere alla massima carica in qualità di principe ereditario. Le circostanze dell'ascesa al potere di Narsete sono descritte in maniera dettagliata nell'iscrizione di Paikuli, una sorta di copia della Res Gestae Divi Augusti realizzata per legittimare il suo potere. Tre anni dopo la sua ascesa, scoppiò nuovamente una guerra tra sasanidi e romani. Nella primavera del 297, le forze di Narsete inflissero una pesante sconfitta ai rivali guidati da Galerio. L'anno successivo, tuttavia, Narsete subì una cocente battuta d'arresto a Satala; le sue mogli, i suoi figli e molti nobili iranici furono fatti prigionieri di guerra. A causa di questa gravissima sconfitta, che suscitò numerosi malumori interni, Narsete fu costretto ad accettare di stipulare un trattato di pace vantaggioso per i romani, cedendo loro diverse terre di confine. In campo religioso, Narsete perseguì la medesima politica di tolleranza adottata dal padre. Morto nel 303, gli subentrò suo figlio Ormisda II. (it)
- 나르세스 1세 또는 나르세 1세(영어: Narses / Narseh / Narseus, 페르시아어:نرسى Narisā / نرسي Narsī, 팔라비어:nrsḥy, 그리스어:Ναρσης, Ναρασαιος, ? ~ ?)는 사산 왕조 페르시아 제국의 샤한샤이다. 아버지는 샤푸르 1세이며, 호르미즈드 1세와 바흐람 1세의 동생이다. 일반적으로 Narseh라고 쓰이지만, 어말의 [h]는 폐음절로 발음될 가능성이 높고, 특별히 중기 페르시아어(팔라비어)의 발음을 전부 확정할 수 있는 명칭이 아니기에, 특별히 표기가 통일되지 않았다. 생전에 아들인 호르미즈드 2세에 왕위를 넘겨주어 사망년도는 확실치 않다. 다만 호르미즈드 2세의 퇴위 이전에는 이미 사망한 것으로 보인다. (ko)
- Narses was van 293-301 koning van het Sassanidische Rijk. Narses was de jongste zoon van Shapur I. Met steun van de adel en vermoedelijk de zoroastrische opperpriester , stootte hij Bahram III van de troon. Net zoals zijn vader nam hij de strijd op tegen het Romeinse Rijk over het bezit van het Koninkrijk Armenië. Hij verjoeg koning Tiridates IV van Armenië, een vazal van de Romeinen. Daarna was het de beurt van Syrië. Diocletianus zag de Romeinse greep op het oosten verzwakken en stuurde zijn schoonzoon Maximianus Galerius om de situatie te stabiliseren. In 296 versloeg hij Galerius in de , dezelfde plaats waar Crassus verslagen was en opnieuw bleek de Perzische zware ruiterij, de de Romeinen de baas. Galerius veranderde daarna van tactiek en trachtte in 298 het strijdperk te verleggen van de vlakte naar de bergen van Armenië. Daar bleek zijn leger duidelijk in het voordeel en hij bracht Narses in de Slag bij Satala een zware klap toe. De Perzische koning was gedwongen de Vrede van Nisibis (299) te aanvaarden. Dit kwam zijn aanzien in het rijk niet ten goede en de laatste jaren van zijn regering gistte het in zijn rijk. In 301 trad hij ontgoocheld af ten gunste van zijn zoon Hormuz II. Een jaar later stierf hij. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- ナルセ1世（Narseh, 生没年不詳）、サーサーン朝ペルシア帝国の第7代君主（シャーハーン・シャー、在位：293年 - 302年）。第2代シャープール1世の息子で、第3代ホルミズド1世・第4代バハラーム1世の弟。アラビア語・ペルシア語文献では نرسى Narisā / نرسي Narsīなどと書かれるが、パフラヴィー語の貨幣銘文では nrsḥy であり、ギリシア語文献では Ναρσης, Ναρασαιος と書かれたため、ナルセスと表記されることもある。一般には Narseh と書かれるが、語末の「h」は閉音節で発音される可能性が高く、特に中期イラン語における発音の復元がいまひとつ確定しきれていない名称のため、研究者によっても表記が定まっていない（ナルセ、ナルセー、ナルセフあるいはナリサフなど）。生前息子のホルミズド2世に譲位をしており、死亡年は定かではない。ただホルミズド2世の死の時には既に亡くなっていたようである。 (ja)
- Narses lub Narseh – władca Persji z dynastii Sasanidów (293 - 303), syn Szapura I, następca Bahrama III. W trakcie swego panowania poniósł klęskę w wojnie z cesarzem rzymskim Galeriuszem, który zdobył Ktezyfont i zagarnął jego skarbiec, tabor i harem. (pl)
- Narses (? - 302) foi um rei do Império Sassânida (em persa: ساسانیان). Reinou de 293 até 302. Foi antecedido por Vararanes III, reinou por dezoito anos e foi sucedido por Hormisda II. Em 294, Narses atacou a Arménia e forçou Tirídates III a se refugiar no território romano; em seguida, Narses atacou a Mesopotâmia e a Síria. Em 301, Narses derrotou o césar romano Galério Maximiano, que correu diante de Diocleciano usando a roupa púrpura. Nesta batalha, Tirídates III, da Arménia, combateu do lado dos romanos, e só conseguiu escapar porque fugiu através do Rio Eufrates a nado, mesmo com o peso da armadura. No ano seguinte, Galério derrotou Narses, capturando suas esposas, filhos e irmãs, e foi recebido com honra por Diocleciano. Narses foi obrigado a devolver à Arménia as cinco províncias (Arzanena, , , e Gordiena) que Sapor havia tomado em 297. Em 304, as esposas, filhos e irmãs de Narses desfilaram em Roma no triunfo celebrado pelos augustos Diocleciano e Maximiano. (pt)
- Narseh var en persisk kung av den sassanidiska ätten. Han regerade mellan 293 och 302. (sv)
- Нарсе — царь царей (шахиншах) Ирана, правил в 292/293 — 300/301 годах. Из династии Сасанидов. Сын Шапура I. Являясь прямым потомком основателя сасанидской державы Ардашира Папакана, он смог вступить на трон лишь на склоне лет, будучи не раз обойдённым своими более удачливыми родственниками. Когда Нарсе всё же добился своей цели и, наконец, возложил на себя корону «царя царей Ирана и не-Ирана», то не смог добиться каких-то значительных успехов, и годы его правления стали временем упадка империи Сасанидов. (ru)
- 纳塞赫（英語：Narseh） ，（？－302年），波斯国王（公元293年—公元302年在位），沙普尔一世之子，原任亚美尼亚总督。公元293年夺取巴赫拉姆三世之位，曾因为亚美尼亚而与罗马帝国发生冲突。为罗马帝国击败后，于公元296年与其和解，承认罗马帝国对亚美尼亚的控制，同时将美索不达米亚以北的草原以及底格里斯河左岸的山区让予罗马帝国。从而维持了约40年的和平局面。 (zh)
- Нарсе I (*між 228 та 233 — 302) — шахиншах Ірану в 293-302. Ім'я з давньоперської мови перекладається як «чоловіча слава». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- نرسى بن هرمز بن سابور بن أردشير. (293 - 302) إمبراطور فارس من آل ساسان في إيران، وكانت مدّة ملكه تسع سنين. وبدأَ حرباً أخرى مَع الرومان، وبعد نجاحِ مبكّر ضدّ الإمبراطور جاليريوس قُرْب كالينيكوم على الفرات في عام 296، الملك نيرسيه هُزِمَ بشكل حاسم في كمينٍ بينما كَانَ مع حريمِه في أرمينيا في عام 297. في المعاهدةِ التي جاءت نتيجة هذه الحرب، تَركَ الساسانيون كُلّ الأراضي غرب دجلة ووافقتْ الإمبراطورية الساسانية ألّا تَتدخّلَ في شؤونِ أرمينية وجورجيا وأصبحت بذلك أرمينية تحت حماية رومة. بعد هذه الهزيمة الساحقةِ، استقالَ الملك الساساني نيرسي في سنة 301، وماتَ من الحزنِ بَعْدَ سَنَة. (ar)
- Narsé (v pahlavském písmu ; v řecko-římských pramenech uváděný jako Narsés či Narseus) byl perský velkokrál z rodu Sásánovců vládnoucí mezi lety 293 a 302. Jeho otcem byl král Šápúr I., bratry králové Hormizd I. a Bahrám I. Před svým nástupem na trůn byl Narsé králem arménským, zdá se však, že jej Římané z Arménie vypudili již koncem osmdesátých let 3. století. (cs)
- Ο Ναρσής ήταν ο έβδομος βασιλιάς της Περσίας από τη δυναστεία των Σασανιδών (293-302). Ήταν γιος του κορυφαίου Σασσανίδη βασιλιά της Περσίας Σαπώρη Α΄. (el)
- Narseh (auch Narses oder Narseus genannt; persisch نرسی Narsī [nærˈsiː]; † 302) war von 293 bis 302 persischer Großkönig aus dem Geschlecht der Sassaniden. (de)
- Narsés (en persa, نرسه [Narsē]; ¿? - 302), rey de Armenia del 272 al 294 y también del Imperio sasánida del 293 al 302, como Narsés I. (es)
- Narses Armeniakoa (pehlevieraz: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩; persieraz: : نرسه; ? - 302), Narseh ere deitua, Armeniako erregea izan zen 272 eta 294 bitartean, eta Sasandar Inperioko xahanxah 293-302 urteetan. Ez da nahastu behar Narses bizantziar jeneralarekin. (eu)
- Narseh (dont le nom est parfois écrit Narses ou Narseus) est un empereur sassanide (293–302), fils de Chapour Ier (241–272). (fr)
- Narseh (bahasa Persia Pertengahan: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩 bahasa Persia: : نرسه, Narsē, yang namanya juga terkadang ditulis sebagai Narses atau Narseus) adalah raja Sasaniyah ketujuh dari Ērānshahr (293–302). Ia adalah putra dari Shapur I (240–270). Pada masa pemerintahan ayahnya Shapur I, Narseh menjabat sebagai gubernur , Sindh dan . Sebelum menjadi Raja Persia, ia memegang gelar Raja Agung Armenia. Narseh melengserkan pada 293 dengan dukungan sebagian besar kaum bangsawan. Kenaikan tahta Narseh dijelaskan dalam . Narseh dikenal karena toleransinya terhadap agama-agama lainnya. (in)
- 나르세스 1세 또는 나르세 1세(영어: Narses / Narseh / Narseus, 페르시아어:نرسى Narisā / نرسي Narsī, 팔라비어:nrsḥy, 그리스어:Ναρσης, Ναρασαιος, ? ~ ?)는 사산 왕조 페르시아 제국의 샤한샤이다. 아버지는 샤푸르 1세이며, 호르미즈드 1세와 바흐람 1세의 동생이다. 일반적으로 Narseh라고 쓰이지만, 어말의 [h]는 폐음절로 발음될 가능성이 높고, 특별히 중기 페르시아어(팔라비어)의 발음을 전부 확정할 수 있는 명칭이 아니기에, 특별히 표기가 통일되지 않았다. 생전에 아들인 호르미즈드 2세에 왕위를 넘겨주어 사망년도는 확실치 않다. 다만 호르미즈드 2세의 퇴위 이전에는 이미 사망한 것으로 보인다. (ko)
- ナルセ1世（Narseh, 生没年不詳）、サーサーン朝ペルシア帝国の第7代君主（シャーハーン・シャー、在位：293年 - 302年）。第2代シャープール1世の息子で、第3代ホルミズド1世・第4代バハラーム1世の弟。アラビア語・ペルシア語文献では نرسى Narisā / نرسي Narsīなどと書かれるが、パフラヴィー語の貨幣銘文では nrsḥy であり、ギリシア語文献では Ναρσης, Ναρασαιος と書かれたため、ナルセスと表記されることもある。一般には Narseh と書かれるが、語末の「h」は閉音節で発音される可能性が高く、特に中期イラン語における発音の復元がいまひとつ確定しきれていない名称のため、研究者によっても表記が定まっていない（ナルセ、ナルセー、ナルセフあるいはナリサフなど）。生前息子のホルミズド2世に譲位をしており、死亡年は定かではない。ただホルミズド2世の死の時には既に亡くなっていたようである。 (ja)
- Narses lub Narseh – władca Persji z dynastii Sasanidów (293 - 303), syn Szapura I, następca Bahrama III. W trakcie swego panowania poniósł klęskę w wojnie z cesarzem rzymskim Galeriuszem, który zdobył Ktezyfont i zagarnął jego skarbiec, tabor i harem. (pl)
- Narseh var en persisk kung av den sassanidiska ätten. Han regerade mellan 293 och 302. (sv)
- Нарсе — царь царей (шахиншах) Ирана, правил в 292/293 — 300/301 годах. Из династии Сасанидов. Сын Шапура I. Являясь прямым потомком основателя сасанидской державы Ардашира Папакана, он смог вступить на трон лишь на склоне лет, будучи не раз обойдённым своими более удачливыми родственниками. Когда Нарсе всё же добился своей цели и, наконец, возложил на себя корону «царя царей Ирана и не-Ирана», то не смог добиться каких-то значительных успехов, и годы его правления стали временем упадка империи Сасанидов. (ru)
- 纳塞赫（英語：Narseh） ，（？－302年），波斯国王（公元293年—公元302年在位），沙普尔一世之子，原任亚美尼亚总督。公元293年夺取巴赫拉姆三世之位，曾因为亚美尼亚而与罗马帝国发生冲突。为罗马帝国击败后，于公元296年与其和解，承认罗马帝国对亚美尼亚的控制，同时将美索不达米亚以北的草原以及底格里斯河左岸的山区让予罗马帝国。从而维持了约40年的和平局面。 (zh)
- Нарсе I (*між 228 та 233 — 302) — шахиншах Ірану в 293-302. Ім'я з давньоперської мови перекладається як «чоловіча слава». (uk)
- Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia ( de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Poc després de la pau, Narsès va abdicar a favor del seu fill Ormazd II. Va viure encara alguns anys més però se sap que ja era mort el 309. (ca)
- Narseh (also spelled Narses or Narseus; Middle Persian: 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩, New Persian: نرسه, Narsē), "Great King of Armenia", was the seventh Sasanian King of Kings of Iran from 293 to 303. The youngest son of Shapur I (r. 240–270), Narseh served as the governor of Sakastan, Hind and Turan under his father. Shapur I was eventually succeeded by his son Hormizd I (r. 270–271), who died after a reign of one year. Shapur I's eldest son Bahram I, who had never been considered as a candidate for succession to the throne by his father, ascended the throne with the aid of the powerful Zoroastrian priest Kartir. He then made a settlement with Narseh to give up his entitlement to the throne in return for the governorship of the important frontier province of Armenia, which was a persistent cause for war b (en)
- Narsete (tra il 228 e il 233 – 303), traslitterato anche nelle forme Narseh, Narses e Narseus (in medio persiano 𐭮𐭥𐭮𐭧𐭩; in persiano moderno: نرسه, Narsē) fu il settimo re dei re dell'impero sasanide dal 293 alla sua morte, avvenuta un decennio dopo. In campo religioso, Narsete perseguì la medesima politica di tolleranza adottata dal padre. Morto nel 303, gli subentrò suo figlio Ormisda II. (it)
- Narses was van 293-301 koning van het Sassanidische Rijk. Narses was de jongste zoon van Shapur I. Met steun van de adel en vermoedelijk de zoroastrische opperpriester , stootte hij Bahram III van de troon. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Narses (? - 302) foi um rei do Império Sassânida (em persa: ساسانیان). Reinou de 293 até 302. Foi antecedido por Vararanes III, reinou por dezoito anos e foi sucedido por Hormisda II. Em 294, Narses atacou a Arménia e forçou Tirídates III a se refugiar no território romano; em seguida, Narses atacou a Mesopotâmia e a Síria. (pt)
|
