| dbo:abstract
|
- Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios. Farnabazos era fill de Farnaces de Dascilios al que va succeir vers el 413 aC. El 412 aC va prendre part en negociacions entre Pèrsia i Esparta. Hi va participar també el sàtrapa de Lídia i Cària, Tisafernes, que de fet era el seu rival polític. Fou Tisafernes que va assolir el tractat amb Esparta pel qual la flota persa-fenícia ajudaria a Esparta contra Atenes. Com que Tisafernes no va complir la paraula d'enviar la flota, els espartans van negociar llavors amb Farnabazos. Les tensions entre els dos sàtrapes van provocar la intervenció del rei, que va enviar el seu fill Cir el jove, que va deposar Tisafernes com a sàtrapa de Lícia (però va poder conservar Cària) i va donar suport a Esparta. El 405 aC els espartans van guanyar la batalla decisiva i el 404 aC Atenes es va rendir. Farnabazos, junt amb Cir i amb Tisafernes, va ocupar les ciutats gregues de l'Àsia. Quan va morir el rei Darios II de Pèrsia el 404 aC el va succeir Artaxerxes II contra el que es va rebel·lar son germà Cir el jove. Tisafernes va donar suport al rei i Farnabazos va romandre neutral. Cir fou derrotat a Cunaxa el 401 aC i els mercenaris grecs van arribar a Dascilios el 400 aC després de creuar Armènia i Paflagònia. Tisafernes va recuperar Lídia. Aleshores els espartans es preparaven per alliberar les ciutats gregues i de fet per posar-les sota el seu domini, però el comandant espartà Tibró, en lloc d'atacar la desorganitzada Lídia va atacar Frígia Helespòntica on Farnabazos estava ben preparat. Tibró fou substituir per Dercílides que va traslladar la seva acció al sud i va envair Lídia i Cària. Tisafernes i Farnabazos van aparcar les seves diferències, van unir les forces i van rebutjar els espartans cap al nord, sense deixar-los reunir-se amb la flota. Una batalla es va lliurar a Magnèsia i després es va concloure l'armistici (397 aC) segons el qual Esparta evacuava Àsia Menor però les citats gregues serien independents. Però durant les negociacions els perses van saber que una flota s'estava construint a Fenícia (probablement per combatre els Egipcis revoltats) i desconfiant, van trencar els acords i el rei esparta Agesilau va envair Àsia amb noves tropes (396 aC). Agesilau va pactar amb Tisafernes una treva: Agesilau volia derrotar primer Farnabazos i després Tisafernes, però aquest esperava que Agesilau, debilitat per la lluita contra Farnabazos, podria ser derrotat quan li arribaren els reforços que esperava: Farnabazos però va aconseguir retardar l'enfrontament i va enviar al rodi Timòcrates a Grècia per incitar revoltes antiespartanes. Agesilau va reclutar soldats a les ciutats gregues de Jònia i a la primavera del 395 aC va derrotar Tisafernes prop de Sardes. Tisafernes es va poder escapar però quan el rei se'n va assabentar que no havia participat en la guerra junt amb Farnabazos, el va deposar, i el va executar i va nomenar en el seu lloc Titraustes. Aquest va decidir seguir el mateix esquema que Tisafernes, i va pagar diners a Agesilau perquè marxes al nord a atacar a Farnabazos. Però Agesilau de sobte va canviar de parer i s'en va anar cap al sud i va atacar Cària on encara hi havia un vuit de poder perquè Titraustes no havia cobert molts llocs administratius i militars que havien quedat vacants després de la deposició de Tisafernes. La marxa d'Agesilau en direcció a Cilícia no fou massa exitosa, car no va poder ocupar les ciutats i mentre Farnabazos va reunir un exèrcit i una flota i va trobar per manar-la un gran cap, l'atenenc Conó. Mentre la missió de Timòcrates de Rodes havia reeixit i algunes ciutats s'havien revoltat contra Esparta (395 aC) i Agesilau va haver de ser cridat (394 aC). Farnabazos i Conó van conquerir Melos i Citera el 393 aC. La guerra que va seguir va acabar amb la pau entre grecs i perses signada el 386 aC que va establir l'hegemonia espartana i va entregar les ciutats gregues d'Àsia a Pèrsia. Farnabazos va respectar l'autonomia de les ciutats, cosa que no sempre faran els seus successors. El 387 aC com a premi, Farnabazos va rebre la mà d'Apama, filla del rei de Pèrsia; va rebre també, compartit amb Titraustes, el comandament de la flota que havia de conquerir Egipte, que estava revoltada els darrers vint anys. Com a sàtrapa va deixar el seu fill Ariobarzanes. Els atacs a Egipte del 385 aC i 383 aC no foren exitosos, sobretot per la defensa egípcia reforçada pels atenencs dirigits per Cabries. El 373 aC Farnabazos va dirigir une altre atac en solitari quant els atenencs ja s'havien retirat; Farnabazos va reunir la flota a Acco (Acre, Palestina) i va contractar mercenaris grecs dirigits per Ifícrates; la flota va avançar pel delta sense ser atacada doncs els egipcis no tenien mitjans navals; però quan els egipcis van atacar Pelúsion van topar amb una resistència ferotge. Farnabazos va decidir buscar una altra braça del riu i avançar cap a Memfis. L'estratègia de Farnabazos i la d'Ifícrates era diferent i van esclatar conflictes entre els dos caps militars. Farnabazos dubtava d'atacar Memfis i el faraó Nectabeu es va poder reforçar i el juliol del 373 els perses es van haver de retirar per la pujada del riu Nil. Ja no es tenen més notícies de Farnabazos que devia morir algun temps després. (ca)
- Ο Φαρνάβαζος Β΄ (άκμασε 389-328 π.Χ.) από τη Δυναστεία των Φαρνακιδών ήταν αρχαίος Πέρσης πολιτικός, στρατιωτικός και σπουδαίος ναυτικός διοικητής επί βασιλείας Δαρείου Β' και Αρταξέρξη Β', γιος του Φαρνάκη Β΄ της Φρυγίας και εγγονός του Φαρνάβαζου Α΄. Στην ιστορία φέρεται κατά κληρονομική διαδοχή σατράπης της Ελλησποντικής Φρυγίας, με έδρα το Δασκύλιο της Μυσίας (413 π.Χ.). Ο Φαρνάβαζος ο Β΄ ενεπλάκη στα ελληνικά δρώμενα μετά τους Περσικούς πολέμους, όταν ξέσπασε ο γενικευμένος πόλεμος μεταξύ Αθηναίων και Σπαρτιατών, ο επιλεγόμενος Πελοποννησιακός πόλεμος του οποία μία από τις κύριες αιτίες του ήταν ιμπεριαλιστικός επεκτατισμός της Αθηναϊκής δημοκρατίας. Κατά τη διάρκεια του πολέμου αυτού, και συγκεκριμένα κατά το έτος 413 π.Χ., κατόπιν αιτήματος των Σπαρτιατών, στάλθηκε να υποστηρίξει τις σπαρτιατικές επιχειρήσεις που διεξάγονταν στην περιοχή του Ελλησπόντου. Αργότερα, περί το 400 π.Χ. όταν ο πόλεμος στράφηκε κυρίως εναντίον της Σπάρτης, ο Φαρνάβαζος κατάφερε να πείσει τον Αρταξέρξη Β' για τη δημιουργία μεγάλου στόλου και την οργάνωση νέας ναυτικής εκστρατείας στον ελλαδικό χώρο. Έτσι έξι χρόνια αργότερα, τo 394 π.Χ., ο Αθηναίος ναύαρχος Κόνων συμμάχησε με τον Φαρνάβαζο και με ενωμένους τους στόλους τους πέτυχαν την ολοκληρωτική καταστροφή του σπαρτιατικού στόλου στη Κνίδο καταφέρνοντας έτσι ο πρώτος τον ολοκληρωτικό έλεγχο του Αιγαίου. Οκτώ χρόνια αργότερα, το 388 π.Χ. όταν ο Πέρσης βασιλιάς Αρταξέρξης Β΄ αντελήφθη την αναβίωση του ξέφρενου επεκτατισμού της Αθηναϊκής δημοκρατίας, όπως είχε προβάλει παλαιότερα στην Ιωνία, αποφάσισε πλέον να συμμαχήσει με τους Σπαρτιάτες. Στη μεταστροφή αυτή της περσικής εξωτερικής πολιτικής ήταν επόμενο να αντικατασταθεί και ο Φαρνάβαζος στη διοίκηση των περσικών ναυτικών δυνάμεων στο Αιγαίο, αφού μέχρι τότε ήταν ο κύριος εκφραστής της φιλοαθηναϊκής πολιτικής, έχοντας έλθει προηγουμένως σε διαφωνίες με τον Λύσανδρο. Ανακληθείς ο Φαρνάβαζος έλαβε ιδιαίτερα μεγάλες τιμές από τον Μεγάλο Βασιλέα. Το 385 π.Χ. ο Φαρνάβαζος ηγήθηκε εκστρατείας κατά της Αιγύπτου, χωρίς όμως επιτυχία. Αλλά και η δεύτερη εκστρατεία που επιχείρησε το 373 π.Χ. υπήρξε ατυχής για τον περσικό στρατό. (el)
- Pharnabazos (griechisch Φαρνάβαζος Pharnábazos * zwischen etwa 450 und 445 v. Chr.; † nach 373 v. Chr. in Susa) war ein persischer Feldherr und Statthalter (Satrap) des hellespontischen Phrygien (auch Daskylitis genannt, im heutigen Nordwest-Anatolien). Er war ein Sohn des Pharnakes sowie Enkel des Pharnabazos I. und als Pharnakide mit dem königlichen Haus der Achämeniden blutsverwandt. Nach seinem Regierungsantritt als kleinasiatischer Satrap um 413 v. Chr. unterstützte er Sparta im Peloponnesischen Krieg gegen Athen. 404 v. Chr. ließ er auf Verlangen des spartanischen Politikers Lysander den bedeutenden athenischen Feldherrn Alkibiades ermorden. Nachdem der persische Prinz Kyros der Jüngere mit spartanischer Unterstützung einen Feldzug zum Sturz seines Bruders, des Großkönigs Artaxerxes II. Mnemon, unternommen hatte, aber in dessen Verlauf 401 v. Chr. gefallen war, führten die Perser in Kleinasien Krieg gegen die Spartaner, die dabei das schlechte Verhältnis zwischen Pharnabazos und dem Satrapen Tissaphernes ausnützten. Derkylidas und Agesilaos verheerten ab 399 v. Chr. Pharnabazos’ Satrapie. Gemeinsam mit dem athenischen Feldherrn Konon stellte Pharnabazos eine Flotte auf, welche die spartanische 394 v. Chr. in der Schlacht von Knidos vernichtete. Zuletzt führte er etwa 385–383 v. Chr. und 373 v. Chr. zwei erfolglose Feldzüge gegen das aufständische Ägypten. Mit seiner Gemahlin Apame, einer Tochter des persischen Großkönigs Artaxerxes II. Mnemon, hatte er einen Sohn namens Artabazos. Möglicherweise war Pharnabazos auch der Vater des phrygischen Satrapen Ariobarzanes. (de)
- Farnabazo (hacia el 435 a. C. - después del 373 a. C.), sátrapa persa de la Frigia helespóntica (Dascilio) desde antes del 413 a. C. hasta el 387 a. C. (es)
- Pharnabazus II (Old Iranian: Farnabāzu, Greek: Φαρνάβαζος Pharnabazos; ruled 413-374 BC) was a Persian soldier and statesman, and Satrap of Hellespontine Phrygia. He was the son of Pharnaces II of Phrygia and grandson of Pharnabazus I, and great-grandson of Artabazus I. He and his male ancestors, forming the Pharnacid dynasty, had governed the satrapy of Hellespontine Phrygia from its headquarters at Dascylium since 478 BC. He married Apama, daughter of Artaxerxes II of Persia, and their son Artabazus also became a satrap of Phrygia. According to some accounts, his granddaughter Barsine may have become Alexander the Great's concubine. According to research by Theodor Nöldeke, he was descended from Otanes, one of the associates of Darius in the murder of Smerdis. (en)
- Farnabazos II merupakan seorang prajurit dan negarawan asal Persia. Dia adalah putra Farnakes II dari Frigia dan cucu Farnabazos I dari Frigia, dan cicit Artabazus. Dia dan nenek moyangnya telah mengatur satrapy Frigia di Hellespont dari markas besarnya di Dascylium sejak tahun 478 SM. Ia menikahi Apama, putri Artahsasta II dari Persia, dan putra mereka Artabazos adalah satrap Frigia. Menurut penelitian oleh Theodor Nöldeke, dia berasal dari Otanes, salah satu rekan Darius dalam pembunuhan Bardiya. Farnabazos II pertama kali tercatat sebagai satrap provinsi ini pada tahun 413 SM, ketika, setelah menerima perintah dari Darius II dari Persia untuk mengirimkan upeti yang luar biasa dari kota-kota Yunani di pantai Ionia, dia, seperti Tissaphernes dari Karia, bernegosiasi dengan Sparta dan memulai perang dengan Athena. Pertarungan sangat terhambat oleh persaingan antara dua satrap, yang di antaranya Farnabazos jauh lebih energik dan tegak. Meskipun awalnya Farnabazos bertempur dengan orang-orang Sparta melawan orang-orang Athena selama perang Peloponnesos, dia akhirnya berkonflik dengan raja Sparta, Agesilaos dan melanjutkan untuk membantu orang-orang Athena melawan Sparta dalam Perang Korintus. Selama periode ini, Farnabazos terkenal karena komando armada Akhemeniyah pada Pertempuran Knidus di mana orang-orang Persia, yang bersekutu dengan mantan laksamana Athena dan kemudian menugaskan laksamana Persia, Conon, memusnahkan armada Sparta, mengakhiri status singkat mereka sebagai yang dominan. Farnabazos menindaklanjuti kemenangan ini dengan menangkap beberapa kota bersekutu Sparta di Ionia. Abydus dan Sestus adalah satu-satunya kota yang menolak mengusir Lakedaimonia meskipun ancaman dari Farnabazos untuk berperang melawan mereka. Dia berusaha memaksa mereka tunduk dengan merusak wilayah sekitarnya, tapi ini terbukti sia-sia, menyebabkan dia meninggalkan Conon yang bertanggung jawab untuk memenangkan kota-kota di Hellespont. Dari sana, Farnabazos berlayar dengan armadanya ke Melos dan mendirikan sebuah pangkalan di sana. Dia melanjutkan untuk membalas dendam pada orang-orang Sparta dengan menyerang Lakedaimonia dia merasa terbuang di Ferai dan terus menjarah sepanjang pantai namun akhirnya ditinggalkan karena sumber daya yang langka dan beberapa pelabuhan untuk armada di daerah tersebut serta kemungkinan pembekalan Lakedaimonia yang menjulang. Dia kemudian mengepung dan merebut Kythera, melanjutkan untuk menempatkan gubernur Athena dan sebuah garnisun untuk melumpuhkan kemampuan militer ofensif Sparta. Dia juga memberikan dana saingan Sparta untuk lebih mengancam Lakedaimonia. Setelah diyakinkan oleh Conon bahwa membiarkan dia membangun kembali tembok di sekitar Piraeus akan menjadi pukulan besar bagi kaum Lakedaimonia, Farnabazos dengan penuh semangat memberi Conon sebuah armada dan dana tambahan untuk menyelesaikan tugas ini. Sebagai hadiah atas keberhasilannya, Farnabazos diizinkan menikahi putri raja. Dia kemudian ditugaskan untuk membantu komando ekspedisi militer ke Mesir, yang telah membuktikan kemampuannya melawan Sparta. (in)
- Pharnabaze II (en vieux perse : 𐎳𐎠𐎼𐎴𐎲𐎠𐏀𐎢, et en grec ancien : Φαρνάβαζος Β´), né vers 435 av. J.-C. et mort vers 370 av. J.-C. à Suse, est un satrape perse de l'époque achéménide appartenant à la dynastie des Pharnacides, qui dirige la Phrygie hellespontique de 413 à 387 av. J.-C. Sa petite-fille Barsine a été la concubine d'Alexandre le Grand. (fr)
- ファルナバゾス（希：Φαρνάβαζος, ラテン文字転記：Pharnabazos, 紀元前4世紀）は、ダレイオス2世とアルタクセルクセス2世に仕えたアケメネス朝ペルシアの軍人、政治家である。 ファルナバゾスはファルナケスの子であり、彼の家系は世襲で紀元前480年以来ダスキュレイオンを拠点としてヘレスポントス・フリュギアの太守領を支配していた。テオドール・ノルデケによれば、ファルナバゾスはダレイオス1世がスメルディスを殺害した際にダレイオスに協力した貴族の子孫にあたる。 ファルナバゾスはペロポネソス戦争にスパルタ側で参加した。彼は紀元前412年春に自分のもとに身を寄せていたメガラ人、キュジコス人をスパルタに送り、スパルタにヘレスポントスに艦隊を送らせ、自領内のギリシア諸都市をアテナイとの同盟から離反させ、ペルシアの同盟国にしようとした。しかし、時を同じくしてカリア・リュディア太守ティッサフェルネスからも同じような用向きで使者が訪れていたため、その時はスパルタはティッサフェルネスの方に応じた。同年の冬、冬至頃にスパルタはファルナバゾスのために20隻の艦隊をイオニアに送り、その後も増援を送りつつエーゲ海東部にてアテナイ艦隊との戦いを繰り広げた。 紀元前404年にペロポネソス戦争が終戦した際、これまでスパルタに身を寄せていたが、アテナイの敗戦とともにスパルタに居辛くなったアルキビアデスがファルナバゾスのもとに亡命してきた。彼らは友人同士となり、ファルナバゾスはフリュギアのをアルキビアデスに与えた。しかし、アテナイの僭主クリティアスらの要請を受けたリュサンドロスはファルナバゾスに生死に関わらずアルキビアデスを引き渡すことを求め、さもなくばペルシアとスパルタの協定を破棄すると迫った。ファルナバゾスはそれに抗しえず、部下たちにアルキビアデスを殺させ、ファルナバゾスのもとには彼の首が持ち帰られた。 ペロポネソス戦争後、スパルタは将軍ティブロンを小アジアに派遣し、ティブロンおよびその後任のデルキュリダスはファルナバゾスの所領を含む小アジアを荒らしまわった。ファルナバゾスは彼と戦うも、苦戦を強いられた。さらに紀元前399年にスパルタ王アゲシラオス2世が小アジアに侵攻し、ファルナバゾスの所領はまたしても攻撃を受け、アゲシラオスは大量の戦利品を奪った。その後、アゲシラオスはコリントス戦争の勃発によって小アジアから去り、ファルナバゾスはその戦争でスパルタと戦った。彼は紀元前394年にはアテナイ人コノンと共にでスパルタ艦隊を壊滅させ、小アジア沿岸の諸都市からスパルタ人の総監を追い払って回ったが、デルキュリダスの守るとだけはできなかった。 ファルナバゾスの地位は部下のによって受け継がれた。 (ja)
- Pharnabazus II was een Perzische soldaat en staatsman, de zoon van Pharnaces, wiens familie vanaf 478 v.Chr. over de satrapie Phrygië aan de Hellespont regeerde, vanuit hun hoofdkwartier te , en volgens onderzoek van Th. Nöldeke, afstamde van , een van de handlangers van Darius bij de moord van Smerdis. Pharnabazus II verschijnt voor het eerst op het politieke toneel als satraap van deze provincie in 413 v.Chr., toen hij, bevelen van Darius II ontvangen hebbend om in de bijzondere tribuur van de Griekse kuststeden te zenden, zoals Tissaphernes van Carië, begon met onderhandelingen met Sparta en oorlog met Athene. Het verloop van de oorlog werd vaak belemmerd door de rivaliteit tussen de twee satrapen, van wie Pharnabazus II het meest energiek en rechtlijnigst was. Na de oorlog kwam hij in conflict met Lysander. In 385 v.Chr. viel het Perzische leger Egypte binnen, een Egytisch-Grieks huurlingenleger onder Chabrias wist Pharnabazus II tot staan te brengen. In 373 v.Chr. leidde Pharnabazus II een expeditieleger om Egypte wederom binnen te vallen; farao Nectanebo I wist met een tegenaanval de Perzen uit zijn land te verdrijven. (nl)
- Farnabazo II (in persiano antico Farnabāzu,in greco antico: Φαρνάβαζος, Farnàbazos, in latino: Pharnabazus; 435 a.C. – dopo il 373 a.C.) è stato un satrapo persiano, figlio di , fu satrapo della Frigia ellespontica tra il 413 a.C. ed il 378 a.C. durante i regni di Dario II e di Artaserse II. (it)
- (고대 그리스어: Φαρνάβαζος, 라틴어: Pharnabazos, 기원전 4세기)는 다리우스 2세와 아르타크세르크세스 2세를 모신 페르시아 제국 아케메네스 왕조 군인, 정치인이다. (ko)
- Farnabazos II (ur. 450, zm. ok. 370 p.n.e.) – satrapa perski satrapii Daskylion (część Frygii) za czasów królów Dariusza II i Artakserksesa II. Wnuk . W 399 p.n.e. doszło do . W przymierzu z ateńskim wodzem Kononem Farnabazos pokonał w 394 p.n.e. Spartę w bitwie pod Knidos. (pl)
- Фарнабаз — сын Фарнака II, сатрап Геллеспонтской Фригии в царствование Дария II и Артаксеркса II. (ru)
- Farnabazos var under det peloponnesiska kriget en persisk satrap i . Han stödde omväxlande Aten och Sparta. Han lät på Spartas inrådan mörda den grekiska politikern Alkibiades år 404 f.Kr. Tillsammans med atenaren Konon besegrade han år 394 f.Kr. den spartanska flottan vid Knidos. (sv)
- Фарнабаз (дав.-гр. Φαρνάβαξοσ) — перський сатрап, що управляв північно-західною частиною Малої Азії (сатрапія Δασκυλιτις — Геллеспонтської Фригії). (uk)
- 法尔纳巴佐斯（Pharnabazus） 是一位波斯军人和政治家。他的父亲是法尔奈克二世和的孙子和（Artabazus）的曾孙。 自前478年起，他和他的男性祖先就在统治赫勒斯滂弗里吉亚。 他和阿尔塔薛西斯二世的女儿阿帕玛（Apama）结婚，他们的儿子阿爾塔巴左斯也是一位弗里吉亚总督。 根据的研究，他是Otanes的后裔，是参与大流士一世杀害高墨达同谋中其中一位。 前413年，法尔纳巴佐斯第一次在记载中出现，是他成为了该省总督，并收到了大流士二世的命令向爱奥尼亚沿岸的希腊城邦征收贡品，他就像卡里亚总督提萨斐尼一样，同斯巴达人谈判，和作战。 这场战争因为两位总督竞争，受到了很大阻碍，法尔纳巴佐斯表现的更积极和正直。 战争结束后，他又和斯巴达将军吕山德发生了冲突。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Farnabazo (hacia el 435 a. C. - después del 373 a. C.), sátrapa persa de la Frigia helespóntica (Dascilio) desde antes del 413 a. C. hasta el 387 a. C. (es)
- Pharnabaze II (en vieux perse : 𐎳𐎠𐎼𐎴𐎲𐎠𐏀𐎢, et en grec ancien : Φαρνάβαζος Β´), né vers 435 av. J.-C. et mort vers 370 av. J.-C. à Suse, est un satrape perse de l'époque achéménide appartenant à la dynastie des Pharnacides, qui dirige la Phrygie hellespontique de 413 à 387 av. J.-C. Sa petite-fille Barsine a été la concubine d'Alexandre le Grand. (fr)
- Farnabazo II (in persiano antico Farnabāzu,in greco antico: Φαρνάβαζος, Farnàbazos, in latino: Pharnabazus; 435 a.C. – dopo il 373 a.C.) è stato un satrapo persiano, figlio di , fu satrapo della Frigia ellespontica tra il 413 a.C. ed il 378 a.C. durante i regni di Dario II e di Artaserse II. (it)
- (고대 그리스어: Φαρνάβαζος, 라틴어: Pharnabazos, 기원전 4세기)는 다리우스 2세와 아르타크세르크세스 2세를 모신 페르시아 제국 아케메네스 왕조 군인, 정치인이다. (ko)
- Farnabazos II (ur. 450, zm. ok. 370 p.n.e.) – satrapa perski satrapii Daskylion (część Frygii) za czasów królów Dariusza II i Artakserksesa II. Wnuk . W 399 p.n.e. doszło do . W przymierzu z ateńskim wodzem Kononem Farnabazos pokonał w 394 p.n.e. Spartę w bitwie pod Knidos. (pl)
- Фарнабаз — сын Фарнака II, сатрап Геллеспонтской Фригии в царствование Дария II и Артаксеркса II. (ru)
- Farnabazos var under det peloponnesiska kriget en persisk satrap i . Han stödde omväxlande Aten och Sparta. Han lät på Spartas inrådan mörda den grekiska politikern Alkibiades år 404 f.Kr. Tillsammans med atenaren Konon besegrade han år 394 f.Kr. den spartanska flottan vid Knidos. (sv)
- Фарнабаз (дав.-гр. Φαρνάβαξοσ) — перський сатрап, що управляв північно-західною частиною Малої Азії (сатрапія Δασκυλιτις — Геллеспонтської Фригії). (uk)
- 法尔纳巴佐斯（Pharnabazus） 是一位波斯军人和政治家。他的父亲是法尔奈克二世和的孙子和（Artabazus）的曾孙。 自前478年起，他和他的男性祖先就在统治赫勒斯滂弗里吉亚。 他和阿尔塔薛西斯二世的女儿阿帕玛（Apama）结婚，他们的儿子阿爾塔巴左斯也是一位弗里吉亚总督。 根据的研究，他是Otanes的后裔，是参与大流士一世杀害高墨达同谋中其中一位。 前413年，法尔纳巴佐斯第一次在记载中出现，是他成为了该省总督，并收到了大流士二世的命令向爱奥尼亚沿岸的希腊城邦征收贡品，他就像卡里亚总督提萨斐尼一样，同斯巴达人谈判，和作战。 这场战争因为两位总督竞争，受到了很大阻碍，法尔纳巴佐斯表现的更积极和正直。 战争结束后，他又和斯巴达将军吕山德发生了冲突。 (zh)
- Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios. Farnabazos era fill de Farnaces de Dascilios al que va succeir vers el 413 aC. El 412 aC va prendre part en negociacions entre Pèrsia i Esparta. Hi va participar també el sàtrapa de Lídia i Cària, Tisafernes, que de fet era el seu rival polític. Fou Tisafernes que va assolir el tractat amb Esparta pel qual la flota persa-fenícia ajudaria a Esparta contra Atenes. Com que Tisafernes no va complir la paraula d'enviar la flota, els espartans van negociar llavors amb Farnabazos. Les tensions entre els dos sàtrapes van provocar la intervenció del rei, que va enviar el seu fill Cir el jove, que va deposar Tisafernes com a sàtrapa de Lícia (però va poder conservar Cària) i va donar suport a Esparta. (ca)
- Ο Φαρνάβαζος Β΄ (άκμασε 389-328 π.Χ.) από τη Δυναστεία των Φαρνακιδών ήταν αρχαίος Πέρσης πολιτικός, στρατιωτικός και σπουδαίος ναυτικός διοικητής επί βασιλείας Δαρείου Β' και Αρταξέρξη Β', γιος του Φαρνάκη Β΄ της Φρυγίας και εγγονός του Φαρνάβαζου Α΄. Στην ιστορία φέρεται κατά κληρονομική διαδοχή σατράπης της Ελλησποντικής Φρυγίας, με έδρα το Δασκύλιο της Μυσίας (413 π.Χ.). (el)
- Pharnabazos (griechisch Φαρνάβαζος Pharnábazos * zwischen etwa 450 und 445 v. Chr.; † nach 373 v. Chr. in Susa) war ein persischer Feldherr und Statthalter (Satrap) des hellespontischen Phrygien (auch Daskylitis genannt, im heutigen Nordwest-Anatolien). Er war ein Sohn des Pharnakes sowie Enkel des Pharnabazos I. und als Pharnakide mit dem königlichen Haus der Achämeniden blutsverwandt. Nach seinem Regierungsantritt als kleinasiatischer Satrap um 413 v. Chr. unterstützte er Sparta im Peloponnesischen Krieg gegen Athen. 404 v. Chr. ließ er auf Verlangen des spartanischen Politikers Lysander den bedeutenden athenischen Feldherrn Alkibiades ermorden. Nachdem der persische Prinz Kyros der Jüngere mit spartanischer Unterstützung einen Feldzug zum Sturz seines Bruders, des Großkönigs Artaxerxes (de)
- Pharnabazus II (Old Iranian: Farnabāzu, Greek: Φαρνάβαζος Pharnabazos; ruled 413-374 BC) was a Persian soldier and statesman, and Satrap of Hellespontine Phrygia. He was the son of Pharnaces II of Phrygia and grandson of Pharnabazus I, and great-grandson of Artabazus I. He and his male ancestors, forming the Pharnacid dynasty, had governed the satrapy of Hellespontine Phrygia from its headquarters at Dascylium since 478 BC. He married Apama, daughter of Artaxerxes II of Persia, and their son Artabazus also became a satrap of Phrygia. According to some accounts, his granddaughter Barsine may have become Alexander the Great's concubine. (en)
- Farnabazos II merupakan seorang prajurit dan negarawan asal Persia. Dia adalah putra Farnakes II dari Frigia dan cucu Farnabazos I dari Frigia, dan cicit Artabazus. Dia dan nenek moyangnya telah mengatur satrapy Frigia di Hellespont dari markas besarnya di Dascylium sejak tahun 478 SM. Ia menikahi Apama, putri Artahsasta II dari Persia, dan putra mereka Artabazos adalah satrap Frigia. Menurut penelitian oleh Theodor Nöldeke, dia berasal dari Otanes, salah satu rekan Darius dalam pembunuhan Bardiya. (in)
- ファルナバゾス（希：Φαρνάβαζος, ラテン文字転記：Pharnabazos, 紀元前4世紀）は、ダレイオス2世とアルタクセルクセス2世に仕えたアケメネス朝ペルシアの軍人、政治家である。 ファルナバゾスはファルナケスの子であり、彼の家系は世襲で紀元前480年以来ダスキュレイオンを拠点としてヘレスポントス・フリュギアの太守領を支配していた。テオドール・ノルデケによれば、ファルナバゾスはダレイオス1世がスメルディスを殺害した際にダレイオスに協力した貴族の子孫にあたる。 ファルナバゾスはペロポネソス戦争にスパルタ側で参加した。彼は紀元前412年春に自分のもとに身を寄せていたメガラ人、キュジコス人をスパルタに送り、スパルタにヘレスポントスに艦隊を送らせ、自領内のギリシア諸都市をアテナイとの同盟から離反させ、ペルシアの同盟国にしようとした。しかし、時を同じくしてカリア・リュディア太守ティッサフェルネスからも同じような用向きで使者が訪れていたため、その時はスパルタはティッサフェルネスの方に応じた。同年の冬、冬至頃にスパルタはファルナバゾスのために20隻の艦隊をイオニアに送り、その後も増援を送りつつエーゲ海東部にてアテナイ艦隊との戦いを繰り広げた。 ファルナバゾスの地位は部下のによって受け継がれた。 (ja)
- Pharnabazus II was een Perzische soldaat en staatsman, de zoon van Pharnaces, wiens familie vanaf 478 v.Chr. over de satrapie Phrygië aan de Hellespont regeerde, vanuit hun hoofdkwartier te , en volgens onderzoek van Th. Nöldeke, afstamde van , een van de handlangers van Darius bij de moord van Smerdis. (nl)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
