Alfredo Garcia Femenia

El present pdf és un pòster presentat al Simposi Internacional VI abrils de l'hospital realitzat al septembre de 2017 a Saragossa.
En aquest pòster explique com l'estudi de l'habilitat escripturària de les mans intervinents als diversos llibres d'albarans dels hospitals valencians de finals del segle XV i inicis del XVI ens pot apropar a conéixer el nivell d'alfabetització/analfabetisme de la societat del moment.

Le ricevute prese in esame evidenziano una realtà di primaria importanza per lo studio dell'analfabetismo e dell'alfabetizzazione della società valenziana del '500. In quanto testimonianza scritta, essa riflette, infatti, il momento di incontro, e a volte di scontro, tra due sistemi comunicativi diversi: l'oralità e la scrittura. Con l'analisi di queste fonti, si vuol mostrare il rapporto esistente tra gli alfabetizzati e gli analfabeti e l'amministrazione di diverse istituzioni valenziane, in particolar modo come queste ultime hanno salvato la frontiera dell'ignoranza della scrittura per realizzare l'azione amministrativa in istituzioni governate da una borghesia urbana colta. Gli analfabeti useranno la scrittura-strumento essenziale di cui le amministrazioni avevano bisogno per il loro corretto funzionamento-con l'aiuto del letterato, generando relazioni di dipendenza. Questi illetterati dovranno fare uso della scrittura quando l'amministratore del centro chiederà loro di fare una quietanza, cioè una ricevuta che giustifichi il pagamento. Siccome, però , l'analfabeto non poteva scrivere manu propria il documento, aveva bisogno di altre persone, che di solito venivano trovate nella ristretta cerchia degli alfabetizzati. Delegava, pertanto, la scrittura della ricevuta. I risultati che intendiamo far conoscere ci mostrano una società in cui la conoscenza della scrittura è necessaria per eseguire azioni basiche come la scrittura stesura di una quietanza. L'analfabeta trovò molte soluzioni per oltrepassare l'ignoranza della scrittura, andando da varie persone per attraversare la grande frontiera che differenzia gli alfabetizzati dagli analfabeti. I letterati che troviamo nei circoli di fiducia degli analfabeti sono la connessione tra la maggioranza analfabeta e il piccolo gruppo di letterati, diventando un settore molto importante della popolazione poiché portar questo strumento al resto della società. L'ignoranza della scrittura non costituirà un ostacolo per gli analfabeti; questi, in un modo o nell'altro, supereranno questo inconveniente attraverso la delega grafica.

Aquest és el text que vam llegir el meu company Julio i jo al IV Ciclo di Studi Medievali di Firenze, celebrat a la capital toscana els 4 i 5 de juny de 2018. Per qüestions de drets de publicació, us adjuntem l'enllaç https://www.nuovomedioevo.it/2018/06/15/nulla-die-sine-linea-autografi-nella-valenza-del-400/
De totes maneres, aquell que estiga interessat en llegir l'article publicat, me'l pot demanar a través d'un missatge.

Programa del Simposi Libris satiari nequeo, organitzat Francisco M. Gimeno Blay i Gemma Avenoza Vera, amb el secretariat de Pau Alcover Cateura, Bárbara Barberá Matías, Alfred García Femenia, Carlos M. García Giménez i Julio Macián Ferrandis.

Resum: Jaume Roig no ha de ser recordat simplement per ser l’autor de l’Espill, sinó també per la seua gestió com a administrador i metge de diverses institucions de la València del segle xv. En aquestes pàgines, realitzarem una actualització de la seua biografia, seguida de l’anàlisi paleogràfica i codicològica dels seus autògrafs i una reconstrucció de les etapes en les quals foren realitzats els seus llibres d’administració.
Paraules clau: Jaume Roig, autògrafs, administració, Espill.
Abstract: Jaume Roig shouldn’t be only remembered as the author of the Espill, but also for his management as administrator and doctor of several institutions of Valencia in the 15th century. In these pages, we’ll make an update of his biography, followed by the paleographic and codicological analysis of his autographs and the reconstruction of the life stages in which his administration books were written.
Keywords: Jaume Roig, autographs, administration, Espill.

Aquesta investigació pretén reclamar la importància dels autògrafs i de les pràctiques d’escriptura en general, especialment en unes èpoques en les què sols una xicoteta porció de la societat té accés a l’educació, per tal de comprendre com aquesta és vital per al correcte funcionament d’una societat burocratitzada. Les pràctiques escripturàries d’uns i d’altres ens ajuden a comprendre millor el paper desenvolupat per la cultura escrita en una societat regida per una burgesia lletrada, permetent-nos analitzar els nivells d’alfabetització del moment, les estratègies seguides pels analfabets, l’elaboració dels llibres comptables i els diversos modes d’accés a les lletres. L’estudi de les pràctiques d’escriptura ens mostra com una xicoteta part de la població ha pogut adquirir els coneixements necessaris per a escriure l’acció econòmica desenvolupada en les diverses institucions analitzades durant els anys de l’exercici administratiu de la família Roi

El análisis de las escrituras presentes en las pinturas ha sido marginado por los historiadores del arte y los paleógrafos. Por tanto, pretendemos estudiar las prácticas de escritura de los pintores Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó y Joan de Joanes, tanto en su contexto artístico como en el privado, donde nos demuestran el conocimiento de la misma y el uso diario que hacían de ella.

Resumen: El análisis de las escrituras presentes en las pinturas ha sido marginado por los historiadores del arte y los paleógrafos. Por tanto, pretendemos estudiar las prácticas de escritura de los pintores Paolo de San Leocadio, Nicolau Falcó y Joan de Joanes, tanto en su contexto artístico como en el privado, donde nos demuestran el conocimiento de la misma y el uso diario que hacían de ella.

La lectura dels llibres d'albarans de l'Hospital General de València ha tret a la llum una "institució" desconeguda fins al moment: una "casa" de dices regentada per un matrimoni (el "portogués" i la "portoguesa") on les nodrisses alletaven las expòsits que eren depositats al centre assistencial.
Descobrim què era aquesta "casa", qui estava al seu front, les dides que hi havia...

La documentación administrativa de diversas instituciones valencianas, especialmente las hospitalarias, es de gran ayuda para analizar los niveles de alfabetización de la sociedad del otoño medieval. A través de los albaranes, pretendemos mostrar las diversas estrategias seguidas por los analfabetos para salvar el obstáculo del desconocimiento escriturario, analizar las distintas habilidades gráficas que poseen los alfabetizados y ver quién y por qué escribe en un ambiente dominado por la burocracia.