- Barcelona, Catalonia, Spain
- Universitat Autònoma de Barcelona, Filologia Catalana, Faculty Memberadd
Materials d'edició consultables a https://manicula.narpan.net/obres/tirant-lo-blanc
This book offers a critical edition of the Catalan translation of Ovid’s «Heroides» undertaken by the royal chaplain Guillem Nicolau for King John I of Aragon and his wife Yolande of Bar in 1389-90; it also includes the edition of the... more
This book offers a critical edition of the Catalan translation of Ovid’s «Heroides» undertaken by the royal chaplain Guillem Nicolau for King John I of Aragon and his wife Yolande of Bar in 1389-90; it also includes the edition of the lost glosses that Nicolau appended to his text, and which have been preserved thanks to a Castilian fifteenth-century translation of the original Catalan text and glosses. Nicolau’s translation is set in its historical context, and its connection to Latin glossed manuscripts and the commentary tradition —especially William of Orléans’s «Bursarii»— is examined. The critical notes to the text and glosses aim at the reconstruction of the original Latin text on which Nicolau based his translation, and shed light on his methods.
Research Interests:
This book offers the first comprehensive study of the reception of the classical tradition in medieval Catalan letters, a multilingual process involving not only the Latin and Catalan languages, but also neighboring vernaculars like... more
This book offers the first comprehensive study of the reception of the classical tradition in medieval Catalan letters, a multilingual process involving not only the Latin and Catalan languages, but also neighboring vernaculars like Aragonese, Castilian, French, and Italian. The authors survey the development of classical literacy from the twelfth-century Aragonese royal courts until the arrival of the printing press and the dissemination of Italian Humanism. Aimed at students and scholars of medieval and early modern Iberia—and to anyone interested in medieval Romance literatures and the classical tradition—this volume also provides a concise introduction to the medieval Crown of Aragon, a catalogue of translations into Catalan of texts from the classical antiquity through the Italian Renaissance, and a critical study of the influence of the classics in five major works: Bernat Metge’s Lo somni, Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc, the anonymous Curial e Güelfa, Ausiàs March’s poetry, and Joan Roís de Corella’s prose.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Jaume Borbó (doc. 1439-1453) was «master of the boys» at the Neapolitan royal chapel of Alfonso the Magnanimous, and the author of the Illuminator, a treatise on poetic genres, vices and rhetorical figures, written in Catalan in 1453 and... more
Jaume Borbó (doc. 1439-1453) was «master of the boys» at the Neapolitan royal chapel of Alfonso the Magnanimous, and the author of the Illuminator, a treatise on poetic genres, vices and rhetorical figures, written in Catalan in 1453 and preserved in a Latin version only. The article shows that its structure and contents, especially the definitions of rhetorical figures and troubadour genres, are based on Joan de Castellnou’s Compendi (ca. 1341). Borbó updated his treatise with the definition of some formes fixes of French origin, which are examined as well.
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i conservat en llatí, sobre gèneres poètics, vicis i algunes figures retòriques. L'examen de l'estructura i de les definicions revela que la font principal de l'obra és el Compendi de Joan de Castellnou (ca. 1341). L'article examina també les definicions dels gèneres francesos de forma fixa, que són la principal novetat del tractat.
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i conservat en llatí, sobre gèneres poètics, vicis i algunes figures retòriques. L'examen de l'estructura i de les definicions revela que la font principal de l'obra és el Compendi de Joan de Castellnou (ca. 1341). L'article examina també les definicions dels gèneres francesos de forma fixa, que són la principal novetat del tractat.
Research Interests:
Tarragona, Biblioteca Pública, MS 13 deserves special attention among the codices of Catalan origin that contain Gautier de Châtillon’s Alexandreis because it transmits a prosified version of the poem in which syntax is rearranged to... more
Tarragona, Biblioteca Pública, MS 13 deserves special attention among the codices of Catalan origin that contain Gautier de Châtillon’s Alexandreis because it transmits a prosified version of the poem in which syntax is rearranged to conform to grammatical order and because some of its dense interlineal glosses are in Cat- alan. This article offers a description of the manuscript, examines its prosifications and glosses as pedagogical tools, and suggests links between the codex and the ver- nacular culture of the first half of the fifteenth century.
Research Interests:
This paper deals with five issues of the reception of Ovid's Heroides in medieval Catalan. Firstly, it describes Guillem Nicolau's glossed translation dating from 1390. Then, it analyses the literary treatment of Ovid in four epistolary... more
This paper deals with five issues of the reception of Ovid's Heroides in medieval Catalan. Firstly, it describes Guillem Nicolau's glossed translation dating from 1390. Then, it analyses the literary treatment of Ovid in four epistolary texts: the letters included in the Història de Frondino e Brisona, an anonymous letter-dialogue between a man and a woman (source of a love letter by Francesc de la Via), Joan Roís de Corella's Lletres d'Aquil•les e Políxena, and the love letters in Tirant lo Blanc. As a conclusion, the historical position of each text is established.
As a preface to his poem A Bella Venus, Francesc de la Via (1380-1443) wrote a prose love letter to a lady, which is based on an anonymous love correspondence hitherto unnoticed. This paper offers an edition of these letters, shows how de... more
As a preface to his poem A Bella Venus, Francesc de la Via (1380-1443) wrote a prose love letter to a lady, which is based on an anonymous love correspondence hitherto unnoticed. This paper offers an edition of these letters, shows how de la Via used them in his work and describes their main features, especially the echoes of Ovid’s Heroides and the use of proverbs and sentences. The quotation of a passage from Petrarch’s De remediis utriusque fortunae, I, 69 is a striking novelty that can be related to a professional entourage of chancery scribes. The paper also shows that the extant manuscripts of A bella Venus and of a Catalan florilegium from the De remediis were owned by members of the Bell-lloc family, which was closely attached to Francesc de la Via and his professional entourage of scribes and lawyers.
Research Interests:
In 1986, Martí de Riquer showed that Joanot Martorell used in his Tirant lo Blanc the challenge letters written by the Valencian knights Bernat de Vilarig, Joanot Galceran de la Serra and Jofre Pardo between 1452 and 1453. This paper... more
In 1986, Martí de Riquer showed that Joanot Martorell used in his Tirant lo Blanc the challenge letters written by the Valencian knights Bernat de Vilarig, Joanot Galceran de la Serra and Jofre Pardo between 1452 and 1453. This paper expands Riquer's findings and catalogues up to 56 passages of Tirant lo Blanc in which fragments of these letters are used. A brief introduction describes the main features of this correspondence, as well as the literary allusions it contains.
A partir d'una pista oberta per Martí de Riquer el 1986, aquest article inventaria 56 passatges del Tirant lo Blanc que in-tegren fragments de les lletres de batalla que s'intercanviaren els cavallers valencians Bernat de Vilarig, Joanot Galce-ran de la Serra i Jofre Pardo entre 1452 i 1453. L'inventari és precedit per una caracterització de la correspondència, amb atenció a les referències literàries que s'hi contenen.
A partir d'una pista oberta per Martí de Riquer el 1986, aquest article inventaria 56 passatges del Tirant lo Blanc que in-tegren fragments de les lletres de batalla que s'intercanviaren els cavallers valencians Bernat de Vilarig, Joanot Galce-ran de la Serra i Jofre Pardo entre 1452 i 1453. L'inventari és precedit per una caracterització de la correspondència, amb atenció a les referències literàries que s'hi contenen.
Research Interests:
Research Interests:
Throughout his mythological prose compositions, Joan Roís de Corella (1435-1497) makes extensive use of the sea journey metaphor. This article examines Corella’s two main uses of this metaphor. Firstly, it explores the traditional... more
Throughout his mythological prose compositions, Joan Roís de Corella (1435-1497) makes extensive use of the sea journey metaphor. This article examines Corella’s two main uses of this metaphor. Firstly, it explores the traditional metaphor of writing as a sea journey, and suggests that Corella based the opening of his Parlament en casa de Berenguer Mercader on the prologues of John Cassian’s Collations and of Boccaccio’s Genealogia deorum. Secondly, it argues that in Corella’s mythological love stories the love navigation and the love shipwreck metaphor function as a means of conveying a moral message both Stoic and Christian —the fatal consequences of the irrational nature of passion. Finally, it focuses on Corella’s Història de Leànder i Hero, in order to show how the literal story of Leander’s drowning is enriched by the moral ressonances of the navigation metaphor and of the mythological story of Icarus, both drawn on Ovid, Seneca, and Boccaccio.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
This article proposes an interpretation of vv. 1-8 of Ausiàs March's eulogy of king Alfonso the Magnanimous (poem LXXI) within the context of literary theory and practice. Sections one and two provide a description of the rhetorical... more
This article proposes an interpretation of vv. 1-8 of Ausiàs March's eulogy of king Alfonso the Magnanimous (poem LXXI) within the context of literary theory and practice. Sections one and two provide a description of the rhetorical excess of 'sobrelaus' (or 'hyperbolical praise') according to the Toulousan 'Leis d'amors', and an overview of the uses of the verb 'sobrelauzar' in troubadour poetry. Section three analyizes the use of 'sobrelaus' as a rhetorical strategy in late-medieval Catalan poetry. The final section shows that March's theological wariness, as well as his claim not to be falling into the excess of sobrelaus, act as a preparation for an overtly extolling praise of the king's political virtues.
Aquest article proposa una lectura dels vv. 1-8 del poema LXXII d'Ausiàs March, un elogi del rei Alfons el Magnànim, a la llum de la preceptiva i la pràctica poètiques. Els dos primers apartats descriuen el vici retòric anomenat "sobrelaus", o lloança excessiva, tal com el defineixen les "Leis d'amors" tolosanes i altres tractats preceptius catalans, i exemplifiquen els usos del verb "sobrelauzar" en la lírica trobadoresca. Després s'analitza l'ús de "sobrelaus" com a estratègia retòrica en la poesia catalana dels segles XIV i XV. Finalment s'interpreta el passatge de March a partir de la distinció entre el rei i la divinitat, que permet al poeta excusar-se d'incórrer en "sobrelaus" i construir un elogi hiperbòlic de les virtuts polítiques del rei.
Paraules clau: preceptiva poètica, retòrica medieval, poesia catalana medieval, poesia tro-badoresca, Las leis d'amors, Ausiàs March
Aquest article proposa una lectura dels vv. 1-8 del poema LXXII d'Ausiàs March, un elogi del rei Alfons el Magnànim, a la llum de la preceptiva i la pràctica poètiques. Els dos primers apartats descriuen el vici retòric anomenat "sobrelaus", o lloança excessiva, tal com el defineixen les "Leis d'amors" tolosanes i altres tractats preceptius catalans, i exemplifiquen els usos del verb "sobrelauzar" en la lírica trobadoresca. Després s'analitza l'ús de "sobrelaus" com a estratègia retòrica en la poesia catalana dels segles XIV i XV. Finalment s'interpreta el passatge de March a partir de la distinció entre el rei i la divinitat, que permet al poeta excusar-se d'incórrer en "sobrelaus" i construir un elogi hiperbòlic de les virtuts polítiques del rei.
Paraules clau: preceptiva poètica, retòrica medieval, poesia catalana medieval, poesia tro-badoresca, Las leis d'amors, Ausiàs March
Research Interests:
Research Interests:
Biblioteca Colombina (Seville), Manuscript 5-5-16 contains a fifteenth-century anonymous Castilian version of Ovid’s Heroides, which is in turn a translation of Guillem Nicolau’s Catalan rendering of the poem (1390). The aim of this... more
Biblioteca Colombina (Seville), Manuscript 5-5-16 contains a fifteenth-century anonymous Castilian version of Ovid’s Heroides, which is in turn a translation of Guillem Nicolau’s Catalan rendering of the poem (1390). The aim of this article is to show how, in his own translation of Ovid’s text (known as the Bursario), Juan Rodríguez del Padrón drew heavily on the anonymous Castilian version, which was either copied with slight changes (as with letters 19–21) or rewritten in the light of the latin original (as with letters 1, 7–10, 12, 14 and 18). There are some other cases in which, though Rodríguez del Padrón translated directly from the original latin text, he borrowed words and phrases from the anonymous version.
Research Interests:
La "Història de Leànder i Hero" del prosatore e poeta valenzano Joan Roís de Corella (1435-1497) è un testo singolare ed innovativo tra le ricreazioni narrative della favola di Leandro nel tardo Medioevo. In questo articolo si propongono... more
La "Història de Leànder i Hero" del prosatore e poeta valenzano Joan Roís de Corella (1435-1497) è un testo singolare ed innovativo tra le ricreazioni narrative della favola di Leandro nel tardo Medioevo. In questo articolo si propongono nuove fonti e stimoli per i suoi episodi fondamentali: (1) si mostra come la narrazione della morte di Leandro e della sua apparizione in sogno dipenda dalla favola di Ceice ed Alcione ("Metamorfosi" XI, 410-478) e dalla lettera di Laodamia nelle "Eroidi" (XIII); (2) si mette in relazione l’esito tragico del testo (il pianto ed il suicidio dell’eroina con un coltello) con l’evocazione di Ero nella "Fiammetta" di Boccaccio e con la descrizione della sua morte in alcuni commenti della "Commedia"; e (3) si suggerisce anche l’influsso delle pratiche scolastiche grammaticali, in particolare delle riscritture della favola di Piramo e Tisbe.
La "Història de Leànder i Hero" de Joan Roís de Corella (1435-1497) és un text singular i innovador entre les recreacions de la faula de Leandre a la baixa Edat Mitjana. En aquest article es proposen noves fonts i estímuls que n’expliquen alguns episodis centrals: (1) es mostra que la narració de la mort de Leandre i la seva aparició en somni a Hero depèn de la faula de Cèïx i Alcíone ("Metamorfosis" XI, 410-748) i del record d’"Heroides2 XIII; (2) es relaciona el tractament del desenllaç (els planys de l’heroïna i el seu suïcidi amb un coltell) amb l’evocació de la figura d’Hero a la "Fiammetta" de Boccaccio i amb la descripció de la seva mort en alguns comentaris a la "Commedia"; i (3) aquestes fonts es posen en relació amb les pràctiques de l’escola gramatical, que han deixat altres rastres en el text de Corella a través de la història de Píram i Tisbe.
La "Història de Leànder i Hero" de Joan Roís de Corella (1435-1497) és un text singular i innovador entre les recreacions de la faula de Leandre a la baixa Edat Mitjana. En aquest article es proposen noves fonts i estímuls que n’expliquen alguns episodis centrals: (1) es mostra que la narració de la mort de Leandre i la seva aparició en somni a Hero depèn de la faula de Cèïx i Alcíone ("Metamorfosis" XI, 410-748) i del record d’"Heroides2 XIII; (2) es relaciona el tractament del desenllaç (els planys de l’heroïna i el seu suïcidi amb un coltell) amb l’evocació de la figura d’Hero a la "Fiammetta" de Boccaccio i amb la descripció de la seva mort en alguns comentaris a la "Commedia"; i (3) aquestes fonts es posen en relació amb les pràctiques de l’escola gramatical, que han deixat altres rastres en el text de Corella a través de la història de Píram i Tisbe.
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his "Tirant lo Blanc", of the medieval Catalan translation of Ovid's "Heroides". The identificacion of 67 new passages taken from Ovid's translation leads to the... more
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his "Tirant lo Blanc", of the medieval Catalan translation of Ovid's "Heroides". The identificacion of 67 new passages taken from Ovid's translation leads to the conclusion that Martorell employed a glossed manuscript of the translation, from which he took the text as well as some vernacular glosses.
Aquest article ofereix un catàleg de 67 nous passatges del "Tirant lo Blanc" manllevats a la traducció catalana medieval de les "Heroides" d'Ovidi. En relació amb les dades conegudes fins ara, la principal aportació d'aquestes iden-tificacions és la constatació que Joanot Martorell manejava un manuscrit ovidià glossat, com demostra el fet que alguns dels manlleus procedeixen de les glosses i no del text.
Aquest article ofereix un catàleg de 67 nous passatges del "Tirant lo Blanc" manllevats a la traducció catalana medieval de les "Heroides" d'Ovidi. En relació amb les dades conegudes fins ara, la principal aportació d'aquestes iden-tificacions és la constatació que Joanot Martorell manejava un manuscrit ovidià glossat, com demostra el fet que alguns dels manlleus procedeixen de les glosses i no del text.
Research Interests:
Medieval translations of classical Latin texts into the vernacular, as well as being of interest in themselves, can also contribute to the study of the manuscript transmission of Latin commentaries on auctores. This article discusses two... more
Medieval translations of classical Latin texts into the vernacular, as well as being of interest in themselves, can also contribute to the study of the manuscript transmission of Latin commentaries on auctores. This article discusses two late-medieval Hispanic translations of Ovid’s Heroides (one into Catalan and the other into Castilian) as witnesses to the dissemination of William of Orléans’s Bursarii Ovidianorum in medieval Spain. A brief overview of the fifteenth-century Castilian translation, traditionally known as the Bursario, is followed by a detailed analysis of the introductions to the epistles in the fourteenth-century glossed Catalan translation. This analysis shows that the Catalan translation is very close to the text of manuscripts h and p of the Bursarii (Copenhagen, Kongelige Bibliotek, MS 2013 4º, and Paris, Bibliothèque nationale de France, MS lat. 7996) and offers an explanation for some of the particular features of these manuscripts.
Research Interests:
According to a letter written by Queen Yolande of Aragon in 1390, Guillem Nicolau attached a full commentary to his Catalan translation of Ovid's "Heroides". Although these glosses have not survived in any of the extant manuscripts of... more
According to a letter written by Queen Yolande of Aragon in 1390, Guillem Nicolau attached a full commentary to his Catalan translation of Ovid's "Heroides". Although these glosses have not survived in any of the extant manuscripts of this translation, they have been preserved in a fifteenth-century manuscript containing an anonymous Castilian version of the Catalan text. In this article, the linguistic- and literary-based identification of the Castilian glosses with those written by Nicolau leads to a further examination of the relationship of the Catalan "Heroides" to the Latin commentary tradition. Evidence is given of Nicolau having used a Latin manuscript containing accessus and glosses from William of Orléans's "Bursarii ovidianorum", as well as many other grammatical and contextual anonymous glosses, to which he is heavily indebted.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
... fa de les tradicions literàries disponibles, i que són fruit d'una mínima reflexió sobre els mètodes de composició literària i sobre les potencialitats transformadores de la ficció cavalleresca que podien tenir aquestes... more
... fa de les tradicions literàries disponibles, i que són fruit d'una mínima reflexió sobre els mètodes de composició literària i sobre les potencialitats transformadores de la ficció cavalleresca que podien tenir aquestes tradicions (Pujol 1999b). Que, com ha escrit Lola Badia (1993 ...
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his "Tirant lo Blanc", of the medieval Catalan translation of Ovid's "Heroides". The identificacion of 67 new passages taken... more
This article provides new evidence of the use, by Joanot Martorell in his "Tirant lo Blanc", of the medieval Catalan translation of Ovid's "Heroides". The identificacion of 67 new passages taken from Ovid's translation leads to the conclusion that Martorell employed a glossed manuscript of the translation, from which he took the text as well as some vernacular glosses. Aquest article ofereix un catàleg de 67 nous passatges del "Tirant lo Blanc" manllevats a la traducció catalana medieval de les "Heroides" d'Ovidi. En relació amb les dades conegudes fins ara, la principal aportació d'aquestes iden-tificacions és la constatació que Joanot Martorell manejava un manuscrit ovidià glossat, com demostra el fet que alguns dels manlleus procedeixen de les glosses i no del text.
... 2. Per a tot el que fareferència a aquesta noció, i en general per a la teoria literària vulgar, vegeuPujol 1994b í 1996 (especialment 186-191 i 228-229), amb les referències bibliogrà- fiques oportunes. ... marquians fan capítol Lola... more
... 2. Per a tot el que fareferència a aquesta noció, i en general per a la teoria literària vulgar, vegeuPujol 1994b í 1996 (especialment 186-191 i 228-229), amb les referències bibliogrà- fiques oportunes. ... marquians fan capítol Lola Badia, que s'ha referit de passada al sentit ...
Research Interests:
... Josep Pujol ... la d'Ausiàs March, s'ha servit dels clàssics traduïts per a la constitució d'un nou llenguatge poètic i per al trac-tament literari d'uns determinats motius.17 I que l'estímul pot ser tant en... more
... Josep Pujol ... la d'Ausiàs March, s'ha servit dels clàssics traduïts per a la constitució d'un nou llenguatge poètic i per al trac-tament literari d'uns determinats motius.17 I que l'estímul pot ser tant en el text com en unes glosses confoses amb el text ho ha demostrat Lola Badia, que ...
Medieval translations of classical Latin texts into the vernacular, as well as being of interest in themselves, can also contribute to the study of the manuscript transmission of Latin commentaries on auctores. This article discusses two... more
Medieval translations of classical Latin texts into the vernacular, as well as being of interest in themselves, can also contribute to the study of the manuscript transmission of Latin commentaries on auctores. This article discusses two late-medieval Hispanic translations of Ovid’s Heroides (one into Catalan and the other into Castilian) as witnesses to the dissemination of William of Orléans’s Bursarii Ovidianorum in medieval Spain. A brief overview of the fifteenth-century Castilian translation, traditionally known as the Bursario, is followed by a detailed analysis of the introductions to the epistles in the fourteenth-century glossed Catalan translation. This analysis shows that the Catalan translation is very close to the text of manuscripts h and p of the Bursarii (Copenhagen, Kongelige Bibliotek, MS 2013 4º, and Paris, Bibliothèque nationale de France, MS lat. 7996) and offers an explanation for some of the particular features of these manuscripts.
Research Interests:
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i... more
L'article recull les notícies conegudes sobre Jaume Borbó (doc. 1439-1453), mestre de cant a la capella reial d'Alfons el Magnànim a Nàpols, i ressegueix l'estructura i les fonts del seu tractat Illuminator (1453), escrit en català i conservat en llatí, sobre gèneres poètics, vicis i algunes figures retòriques. L'examen de l'estructura i de les definicions revela que la font principal de l'obra és el Compendi de Joan de Castellnou (ca. 1341). L'article examina també les definicions dels gèneres francesos de forma fixa, que són la principal novetat del tractat. Paraules clau: preceptiva poètica; gèneres trobadorescos; formes fixes; retòrica; gaia ciència; capella reial; música medieval.