| dbo:abstract
|
- بابليوس (أوغايوس) كورنِليوس تاسيتُس (55-120م). كان مؤرخاً ورئيس قضاة في إحدى مقاطعات الإمبراطورية الرومانية، فقد الكثير من كتاباته وأهم ما تبقى منها أجزاء من كتابي الحوليات والتواريخ والذين يعدان من أعظم أعماله التاريخية، يركز الكتابان على حقبة الأباطرة الرومان تيبريوس وكلوديوس ونيرون وحكام ما يعرف بعام الأباطرة الأربعة، ويغطيان الفترة ما بين موت أغسطس (14م) إلى موت دوميتيانوس (96م). يوجد فجوات هائلة في نصوص أعماله المتبقية من بينها واحدة بطول أربعة أسفار (أربعة أجزاء) من كتاب الحوليات. لتاسيتس أعمال أخرى كتلك التي تتناول فن الخطابة في صورة حوار (انظر "Dialogus de oratoribus ") أو عادات وتقاليد الشعوب الجرمانية (انظر كتاب "De origine et situ Germanorum") وله تدوينات في السيرة الشخصية لحميه أجريكولا وخاصة أثناء حملة الأخير على بريطانيا (انظر "De vita et moribus Iulii Agricolae"). يعتبر تاسيتس أحد كتاب الحقبة الأخيرة من العصر الفضي للأدب اللاتيني ويتميز أسلوبه بالجرأة وخفة الظل والإيجاز وأحياناً الاستخدام غير المألوف للغة اللاتينية. (ar)
- Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 118), historiador romà, va ser un senador, cònsol i governador romà. Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se suposa que pertanyia a una família rica. Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador. Va viatjar per Britània i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries. No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits. El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi. (ca)
- Publius (též Gaius) Cornelius Tacitus (kolem 55 n. l. – 115, pravděpodobně 120, nejpozději 124) byl římský historik, právník a senátor, považovaný za jednoho z největších antických dějepisců. (cs)
- Ο Τάκιτος (Publius [ή Gaius] Cornelius Tacitus, 56; – 120;) ήταν ένας από τους σημαντικότερους Λατίνους ιστορικούς. Στα δύο μεγάλα του έργα «Annales» (Χρονικά) και «Historiae», εξετάζει την ιστορία της Ρώμης από τον θάνατο του Αυγούστου (14 μ.Χ.) μέχρι τον θάνατο του Δομιτιανού (96 μ.Χ.) Η λαμπρότητα του ύφους και η πυκνότητα των εννοιών των έργων αυτών, καθώς και οι μονογραφίες του «Agricola» και «Germania», ανέδειξαν τον Τάκιτο ως ένα από τους σπουδαιότερους εκπροσώπους του πεζού λόγου του λεγόμενου Αργυρού Αιώνα της λατινικής λογοτεχνίας (περ.14 μ.Χ.-180). (el)
- Tacito, origine Publius aŭ Gaius CORNELIUS Tacito naskiĝis en 55 kaj mortis en 117, li estis romia verkisto. Liaj ĉefaj verkoj estas Analoj kaj Historio, unu el liaj malgrandaj verkoj Germania havas grandan historian intereson kaj estas la unua dokumento pri Germanaj popoloj.Ofte oni kvalifikis lin kiel la plej granda historiisto de Romio. La simpatio de Tacito klare iris al respublika reĝimo, pli ol al la arbitreco de kelkaj imperiestroj. Li verkis pri imperiestroj kaj potenculoj kun sama evidenteco kiel pri personoj de malpi graveco kaj donas per tio belan priskribon de la vivo en sia epoko. (eo)
- Publius Cornelius Tacitus (* um 58, † um 120) war ein bedeutender römischer Geschichtsschreiber, Politiker und Senator. (de)
- Publio (edo Gaio) Kornelio Tazito (c. 54 - c. 120) Erromatar Inperioko idazle eta historialari bat izan zen. Politika karrera zabal bat ere osatu zuen bere bizitzan zehar. Trajano enperadorearen agintean (98-117) idatzi zituen bere lan gehienak. Lan hauetatik eta azpimarratu behar dira, non Erromako I. mendeko historiaren berri ematen den. (eu)
- Gayo o Publio Cornelio Tácito (c. 55-c. 120) fue un político e historiador romano de época flavia y antonina. Escribió varias obras históricas, biográficas y etnográficas, entre las que destacan los Anales y las Historias. (es)
- Tacite (en latin Publius Cornelius Tacitus Ca(ecina Paetus)) est un historien, philosophe et sénateur romain né en 58 et mort vers 120 ap. J.-C. (fr)
- Seanadóir agus staraí de chuid na Sean-Róimhe ab ea Publius (nó Gaius) Cornelius Tacitus (AD 56 - AD 117). Scrúdaíonn na codanna a mhaireann de chuid a dhá mhór-oibreacha- agus réimis na nImpirí Rómhánacha Tiberius, Claudius, Nero agus iad siúd a bhí i gcumhacht le linn Bhliain na gCeithre Impirí. Réisíonn an dhá shaothar stair Impireacht na Róimhe ó bhás Augustus sa bhliain 14 AD go dtí go bhfuair an tImpire Domitian bás sa bhliain 96 AD (is dócha). Tá bearnaí ollmhór sna téacsanna a mhaireann, lena n-áirítear ceann ceithre leabhar fada sna hAnnála. Pléann oibreacha eile Thacitus óráidíocht (i bhformáid agallamh, féach ), Germania (sa lámhscríbhinn De origine et situ Germanorum), agus nótaí beathaisnéise mar gheall ar a athair céile , go príomha, le linn a fheachtas sa Bhreatain. (Laidin: Britannia) (féach ). B'údar é Tacitus a scríobh ag deireadh Ré airgid litríocht na Laidine (na Laidine Clasaicí). (ga)
- Publius (atau Gaius) Cornelius Tacitus (~56 – 117 M) adalah seorang Senator dan penulis sejarah Kerajaan Romawi. Sejumlah tulisannya yang ditemukan termasuk 2 karya besarnya, — Annals dan Histories— meliput zaman pemerintahan Kaisar Romawi Tiberius, Claudius, Nero dan pada zaman 4 Kaisar. Karya ini meliputi sejarah Kerajaan Romawi mulai dari matinya Kaisar Augustus tahun 14 M sampai kematian Kaisar Domitian tahun 96. Ia adalah sahabat pena Plinius yang Muda. Tacitus diangkat menjadi quaestor pada zaman pemerintahan Kaisar Titus. Karena batas usia termuda untuk jabatan ini adalah 25 tahun, dari sini orang menetapkan tahun kelahirannya. (in)
- Publius Cornelius Tacitus, known simply as Tacitus (/ˈtæsɪtəs/ TASS-it-əs, Latin: [ˈtakɪtʊs]; c. AD 56 – c. 120), was a Roman historian and politician. Tacitus is widely regarded as one of the greatest Roman historians by modern scholars. The surviving portions of his two major works—the Annals (Latin: Annales) and the Histories (Latin: Historiae)—examine the reigns of the emperors Tiberius, Claudius, Nero, and those who reigned in the Year of the Four Emperors (69 AD). These two works span the history of the Roman Empire from the death of Augustus (14 AD) to the death of Domitian (96 AD), although there are substantial lacunae in the surviving texts. Tacitus's other writings discuss oratory (in dialogue format, see Dialogus de oratoribus), Germania (in De origine et situ Germanorum), and the life of his father-in-law, Agricola (the general responsible for much of the Roman conquest of Britain), mainly focusing on his campaign in Britannia (De vita et moribus Iulii Agricolae). Tacitus's Annals are of interest for providing an early account of the persecution of Christians and the earliest extra-Biblical reference to the crucifixion of Jesus. (en)
- ( 같은 이름을 가진 황제에 대해서는 타키투스 (황제) 문서를 참고하십시오.) 푸블리우스 코르넬리우스 타키투스(Publius Cornelius Tacitus, 56년 - 117년) 고대 로마의 역사가이다. 가이우스(Gaius)라는 이름으로도 기록에서 발견된다. 타키투스의 출생, 사망 연대 및 가족 계보에 관해서는 정확한 기록이 남아 있지 않다. (ko)
- コルネリウス・タキトゥス（Cornelius Tacitus, 55年頃 - 120年頃）は、帝政期ローマの政治家、歴史家。個人名はプブリウス（Publius）ともガイウス（Gaius）ともいわれるがどちらかは不明で、通常は個人名を除いて表記される。サルスティウス、リウィウスらとともに古代ローマを代表する歴史家の一人であり、いわゆるラテン文学白銀期の作家として知られる。その著作では、ローマ皇帝ティベリウス・カエサルの治世中にユダヤ総督ポンテオ・ピラトがイエス・キリストを処刑したことも書いている。 (ja)
- Publio Cornelio Tacito, talvolta indicato come Gaio Cornelio Tacito (in latino: Publius/Gaius Cornelius Tacitus, pronuncia classica o restituta: [ˈpuːblɪ.ʊs/ˈɡaː.ɪ.ʊs kɔrˈneːli.ʊs ˈta.kɪ.tʊsˈ]; 55 circa – 117-120 circa), è stato uno storico, oratore e senatore romano ed è considerato il più grande esponente del genere storiografico della letteratura latina. Fu autore di varie e numerose opere: l'Agricola (De vita Iulii Agricolae), biografia sulla vita del suocero Gneo Giulio Agricola e in particolare sulle sue imprese militari in Britannia; la Germania (De origine et situ Germanorum), monografia etnografica sull'origine, i costumi, le istituzioni, le pratiche religiose e il territorio delle popolazioni germaniche fra il Reno e il Danubio; le Storie (Historiae), prima grande opera storiografica che tratta la storia di Roma dall'anno dei quattro imperatori (69) all'assassinio di Domiziano (96); gli Annali (Ab excessu Divi Augusti libri), seconda grande opera storiografica che tratta la storia di Roma dalla morte di Augusto (14) alla morte di Nerone (68). A Tacito è anche attribuito, con qualche dubbio, il Dialogo sugli oratori (Dialogus de oratoribus), opera di datazione incerta sulle cause della decadenza dell'arte oratoria (ars oratoria), che sono individuate di volta in volta nel diverso tipo di educazione rispetto al passato, nel mutato insegnamento retorico e principalmente nelle condizioni politiche proprie del regime monarchico, che impediva ormai la libertà di parola. (it)
- Publius Cornelius Tacitus (ca. 56-117) was een Romeins consul, historicus, schrijver en redenaar. Hij wordt vaak gezien als de grootste historicus van Rome, van het Romeinse Rijk. Tacitus' sympathie ging duidelijk uit naar een republikeinse staatsvorm, eerder dan naar de willekeur van sommige keizers. Opmerkelijk is echter dat zijn veelzijdigheid en complexiteit het toelieten dat latere denkers met tegengestelde politieke opvattingen Tacitus aanhaalden om hun standpunt kracht bij te zetten. Hij schrijft over keizers en machthebbers met evenveel vanzelfsprekendheid als over personen van minder belang en geeft daarmee inzicht in het leven van zijn tijd. (nl)
- Públio Cornélio Tácito ou Caio Cornélio Tácito (em latim: Publius/Gaius Cornelius Tacitus; c. 56 – c. 117) foi um senador e historiador romano nomeado cônsul sufecto para o nundínio de novembro a dezembro de 97 com Marco Ostório Escápula. As porções sobreviventes de suas duas maiores obras — "Anais" e "Histórias" — tratam dos reinados dos imperadores Tibério, Cláudio, Nero e os imperadores do ano dos quatro imperadores (69), um período de tempo que se estende da morte de Augusto, em 14, até a Primeira guerra romano-judaica em 70. Há muitas nos textos, incluindo uma em "Anais" que corresponde a quatro livros inteiros. As outras obras de Tácito discutem oratória (no formato de diálogo, ), a Germânia (Germânia) e a vida de seu sogro, Cneu Júlio Agrícola, o famoso general romano responsável por boa parte da conquista romana da Britânia. Tácito é considerado um dos grandes historiadores romanos, um dos grandes representantes da Idade da Prata da literatura latina, e é conhecido tanto por sua concisão e pela forma compacta de sua prosa em latim quanto pelos seus penetrantes insights sobre os jogos de poder na política romana de sua época. Os "Anais" são um dos primeiros registros históricos seculares a mencionarem Jesus Cristo, que Tácito menciona em relação às perseguições aos cristãos de Nero — veja Tácito e os cristãos. (pt)
- Publius (albo Gaius – imię niepewne) Cornelius Tacitus, czyli Tacyt (około 55–120) – historyk rzymski, prokonsul Azji w latach 112–113. (pl)
- Publius (eller Gaius) Cornelius Tacitus, född omkring 55, död omkring 120, var en romersk historiker, författare och statsman, som tillhörde senatorsståndet. Han blev praetor år 88 och konsul år 97, efter vilket han sedan utnämndes till prokonsul i provinsen Asia år 112. Det är huvudsakligen de efterlämnade skrifterna i historia, samtid, och etnografi som givit Tacitus ett namn för eftervärlden. Han var gift med den romerska generalen Agricolas dotter Julia. (sv)
- Та́цит (лат. Tacitus; близько 56 — бл. 117) — римський історик, політичний, державний діяч Римської імперії. Консул-суффект 97 року. Автор трактатів «Аннали», «Германія». Повне ім'я — Публій (Гай) Корнелій Та́цит (лат. Publius (Gaius) Cornelius Tacitus). (uk)
- Пу́блий (или Гай) Корне́лий Та́ци́т (лат. Publius Cornelius Tacitus, или Gaius Cornelius Tacitus; середина 50-х — ок. 120 года) — древнеримский историк, один из самых известных писателей античности, автор трёх небольших сочинений («Агри́кола», «Германия», «Диалог об ораторах») и двух больших исторических трудов («История» и «Анналы»). В молодости Тацит совмещал карьеру судебного оратора с политической деятельностью, стал сенатором, а в 97 году добился высшей магистратуры — консула. Достигнув вершин политической карьеры, Тацит был непосредственным свидетелем и произвола императоров, и раболепия сената. После убийства императора Домициана и перехода власти к династии Антонинов он взял на себя труд описать события предшествующих десятилетий Римской империи, но не в русле придворной историографии, а как можно более правдиво. Для этого Тацит скрупулёзно изучал источники и старался восстановить полную картину событий. Накопленный материал историк излагал эффектным языком с обилием кратких отточенных фраз, избегая шаблонных выражений и ориентируясь на лучшие образцы латинской литературы — произведения Саллюстия, Цицерона, Тита Ливия. В своих работах он был не всегда нейтрален, в частности, описывая правления Тиберия и Нерона как трагедии. Благодаря таланту писателя, глубокому анализу источников и раскрытию психологии действующих лиц Тацит заслуженно признан величайшим из римских историков. Его сочинения в Новое время стали широко известны в Европе и повлияли на развитие исторической и политической мысли. (ru)
- 普布利乌斯·科尔奈利乌斯·塔西陀（Publius或Gaius Cornelius Tacitus，也译作塔吉突士，55年？－117年？），罗马帝国执政官、雄辩家、元老院元老，也是著名的历史学家與文體家，他的最主要的著作有《歷史》和《編年史》等等，从14年奥古斯都去世，提比略继位，一直写到96年图密善逝世（現存有殘缺）。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Publius (též Gaius) Cornelius Tacitus (kolem 55 n. l. – 115, pravděpodobně 120, nejpozději 124) byl římský historik, právník a senátor, považovaný za jednoho z největších antických dějepisců. (cs)
- Ο Τάκιτος (Publius [ή Gaius] Cornelius Tacitus, 56; – 120;) ήταν ένας από τους σημαντικότερους Λατίνους ιστορικούς. Στα δύο μεγάλα του έργα «Annales» (Χρονικά) και «Historiae», εξετάζει την ιστορία της Ρώμης από τον θάνατο του Αυγούστου (14 μ.Χ.) μέχρι τον θάνατο του Δομιτιανού (96 μ.Χ.) Η λαμπρότητα του ύφους και η πυκνότητα των εννοιών των έργων αυτών, καθώς και οι μονογραφίες του «Agricola» και «Germania», ανέδειξαν τον Τάκιτο ως ένα από τους σπουδαιότερους εκπροσώπους του πεζού λόγου του λεγόμενου Αργυρού Αιώνα της λατινικής λογοτεχνίας (περ.14 μ.Χ.-180). (el)
- Tacito, origine Publius aŭ Gaius CORNELIUS Tacito naskiĝis en 55 kaj mortis en 117, li estis romia verkisto. Liaj ĉefaj verkoj estas Analoj kaj Historio, unu el liaj malgrandaj verkoj Germania havas grandan historian intereson kaj estas la unua dokumento pri Germanaj popoloj.Ofte oni kvalifikis lin kiel la plej granda historiisto de Romio. La simpatio de Tacito klare iris al respublika reĝimo, pli ol al la arbitreco de kelkaj imperiestroj. Li verkis pri imperiestroj kaj potenculoj kun sama evidenteco kiel pri personoj de malpi graveco kaj donas per tio belan priskribon de la vivo en sia epoko. (eo)
- Publius Cornelius Tacitus (* um 58, † um 120) war ein bedeutender römischer Geschichtsschreiber, Politiker und Senator. (de)
- Publio (edo Gaio) Kornelio Tazito (c. 54 - c. 120) Erromatar Inperioko idazle eta historialari bat izan zen. Politika karrera zabal bat ere osatu zuen bere bizitzan zehar. Trajano enperadorearen agintean (98-117) idatzi zituen bere lan gehienak. Lan hauetatik eta azpimarratu behar dira, non Erromako I. mendeko historiaren berri ematen den. (eu)
- Gayo o Publio Cornelio Tácito (c. 55-c. 120) fue un político e historiador romano de época flavia y antonina. Escribió varias obras históricas, biográficas y etnográficas, entre las que destacan los Anales y las Historias. (es)
- Tacite (en latin Publius Cornelius Tacitus Ca(ecina Paetus)) est un historien, philosophe et sénateur romain né en 58 et mort vers 120 ap. J.-C. (fr)
- Publius (atau Gaius) Cornelius Tacitus (~56 – 117 M) adalah seorang Senator dan penulis sejarah Kerajaan Romawi. Sejumlah tulisannya yang ditemukan termasuk 2 karya besarnya, — Annals dan Histories— meliput zaman pemerintahan Kaisar Romawi Tiberius, Claudius, Nero dan pada zaman 4 Kaisar. Karya ini meliputi sejarah Kerajaan Romawi mulai dari matinya Kaisar Augustus tahun 14 M sampai kematian Kaisar Domitian tahun 96. Ia adalah sahabat pena Plinius yang Muda. Tacitus diangkat menjadi quaestor pada zaman pemerintahan Kaisar Titus. Karena batas usia termuda untuk jabatan ini adalah 25 tahun, dari sini orang menetapkan tahun kelahirannya. (in)
- ( 같은 이름을 가진 황제에 대해서는 타키투스 (황제) 문서를 참고하십시오.) 푸블리우스 코르넬리우스 타키투스(Publius Cornelius Tacitus, 56년 - 117년) 고대 로마의 역사가이다. 가이우스(Gaius)라는 이름으로도 기록에서 발견된다. 타키투스의 출생, 사망 연대 및 가족 계보에 관해서는 정확한 기록이 남아 있지 않다. (ko)
- コルネリウス・タキトゥス（Cornelius Tacitus, 55年頃 - 120年頃）は、帝政期ローマの政治家、歴史家。個人名はプブリウス（Publius）ともガイウス（Gaius）ともいわれるがどちらかは不明で、通常は個人名を除いて表記される。サルスティウス、リウィウスらとともに古代ローマを代表する歴史家の一人であり、いわゆるラテン文学白銀期の作家として知られる。その著作では、ローマ皇帝ティベリウス・カエサルの治世中にユダヤ総督ポンテオ・ピラトがイエス・キリストを処刑したことも書いている。 (ja)
- Publius Cornelius Tacitus (ca. 56-117) was een Romeins consul, historicus, schrijver en redenaar. Hij wordt vaak gezien als de grootste historicus van Rome, van het Romeinse Rijk. Tacitus' sympathie ging duidelijk uit naar een republikeinse staatsvorm, eerder dan naar de willekeur van sommige keizers. Opmerkelijk is echter dat zijn veelzijdigheid en complexiteit het toelieten dat latere denkers met tegengestelde politieke opvattingen Tacitus aanhaalden om hun standpunt kracht bij te zetten. Hij schrijft over keizers en machthebbers met evenveel vanzelfsprekendheid als over personen van minder belang en geeft daarmee inzicht in het leven van zijn tijd. (nl)
- Publius (albo Gaius – imię niepewne) Cornelius Tacitus, czyli Tacyt (około 55–120) – historyk rzymski, prokonsul Azji w latach 112–113. (pl)
- Publius (eller Gaius) Cornelius Tacitus, född omkring 55, död omkring 120, var en romersk historiker, författare och statsman, som tillhörde senatorsståndet. Han blev praetor år 88 och konsul år 97, efter vilket han sedan utnämndes till prokonsul i provinsen Asia år 112. Det är huvudsakligen de efterlämnade skrifterna i historia, samtid, och etnografi som givit Tacitus ett namn för eftervärlden. Han var gift med den romerska generalen Agricolas dotter Julia. (sv)
- Та́цит (лат. Tacitus; близько 56 — бл. 117) — римський історик, політичний, державний діяч Римської імперії. Консул-суффект 97 року. Автор трактатів «Аннали», «Германія». Повне ім'я — Публій (Гай) Корнелій Та́цит (лат. Publius (Gaius) Cornelius Tacitus). (uk)
- 普布利乌斯·科尔奈利乌斯·塔西陀（Publius或Gaius Cornelius Tacitus，也译作塔吉突士，55年？－117年？），罗马帝国执政官、雄辩家、元老院元老，也是著名的历史学家與文體家，他的最主要的著作有《歷史》和《編年史》等等，从14年奥古斯都去世，提比略继位，一直写到96年图密善逝世（現存有殘缺）。 (zh)
- بابليوس (أوغايوس) كورنِليوس تاسيتُس (55-120م). كان مؤرخاً ورئيس قضاة في إحدى مقاطعات الإمبراطورية الرومانية، فقد الكثير من كتاباته وأهم ما تبقى منها أجزاء من كتابي الحوليات والتواريخ والذين يعدان من أعظم أعماله التاريخية، يركز الكتابان على حقبة الأباطرة الرومان تيبريوس وكلوديوس ونيرون وحكام ما يعرف بعام الأباطرة الأربعة، ويغطيان الفترة ما بين موت أغسطس (14م) إلى موت دوميتيانوس (96م). يوجد فجوات هائلة في نصوص أعماله المتبقية من بينها واحدة بطول أربعة أسفار (أربعة أجزاء) من كتاب الحوليات. (ar)
- Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 118), historiador romà, va ser un senador, cònsol i governador romà. Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, pel que se suposa que pertanyia a una família rica. (ca)
- Seanadóir agus staraí de chuid na Sean-Róimhe ab ea Publius (nó Gaius) Cornelius Tacitus (AD 56 - AD 117). Scrúdaíonn na codanna a mhaireann de chuid a dhá mhór-oibreacha- agus réimis na nImpirí Rómhánacha Tiberius, Claudius, Nero agus iad siúd a bhí i gcumhacht le linn Bhliain na gCeithre Impirí. Réisíonn an dhá shaothar stair Impireacht na Róimhe ó bhás Augustus sa bhliain 14 AD go dtí go bhfuair an tImpire Domitian bás sa bhliain 96 AD (is dócha). Tá bearnaí ollmhór sna téacsanna a mhaireann, lena n-áirítear ceann ceithre leabhar fada sna hAnnála. (ga)
- Publius Cornelius Tacitus, known simply as Tacitus (/ˈtæsɪtəs/ TASS-it-əs, Latin: [ˈtakɪtʊs]; c. AD 56 – c. 120), was a Roman historian and politician. Tacitus is widely regarded as one of the greatest Roman historians by modern scholars. (en)
- Publio Cornelio Tacito, talvolta indicato come Gaio Cornelio Tacito (in latino: Publius/Gaius Cornelius Tacitus, pronuncia classica o restituta: [ˈpuːblɪ.ʊs/ˈɡaː.ɪ.ʊs kɔrˈneːli.ʊs ˈta.kɪ.tʊsˈ]; 55 circa – 117-120 circa), è stato uno storico, oratore e senatore romano ed è considerato il più grande esponente del genere storiografico della letteratura latina. (it)
- Пу́блий (или Гай) Корне́лий Та́ци́т (лат. Publius Cornelius Tacitus, или Gaius Cornelius Tacitus; середина 50-х — ок. 120 года) — древнеримский историк, один из самых известных писателей античности, автор трёх небольших сочинений («Агри́кола», «Германия», «Диалог об ораторах») и двух больших исторических трудов («История» и «Анналы»). (ru)
- Públio Cornélio Tácito ou Caio Cornélio Tácito (em latim: Publius/Gaius Cornelius Tacitus; c. 56 – c. 117) foi um senador e historiador romano nomeado cônsul sufecto para o nundínio de novembro a dezembro de 97 com Marco Ostório Escápula. As porções sobreviventes de suas duas maiores obras — "Anais" e "Histórias" — tratam dos reinados dos imperadores Tibério, Cláudio, Nero e os imperadores do ano dos quatro imperadores (69), um período de tempo que se estende da morte de Augusto, em 14, até a Primeira guerra romano-judaica em 70. Há muitas nos textos, incluindo uma em "Anais" que corresponde a quatro livros inteiros. (pt)
|
