Balearic

Los 11 conjuntos eclesiales de la Antigüedad Tardía en el archipiélago balear.
LAGARDA MATA, Ferran (2012). Las Basílicas Paleocristianas de las Baleares.
Sobradiel: 2012.
232 Pàgines A4 amb 237 Il·lustracions en color i B/N. Idioma: Castellano. PVP: 50,00 €
ISBN: 9788496810242

LAGARDA MATA, Ferran (2010). Menorca Arqueológica II: La Naveta des Tudons y
otros monumentos cercanos (Ciutadella de Menorca). Sobradiel: 2010.
138 Páginas con 76 Ilustraciones en B/N y color. Idioma: Castellano. PVP: 22,00 €
ISBN: 9788496810150

During Mussolini’s fascist regime, the Atlante internazionale del Touring Club Italiano published in Milan (1927-1938) and too in Barcelona (1930-1935), and widely recognised far beyond the borders of Italy, included among its plates two maps of European ethnic groups. The makers of the TCI’s atlas passed on to us a specific approach to determine the kind of collective that ought to be considered an ethnic group. The enigmatic second reprint of the fifth edition (1938) was inexplicably not accompanied by the symbolic features required by the Italian fascist authorities, but, after World War II started, the new version of the “Europa etnografica” map – on a 1:12.000.000 scale –  clearly showed the changes that occurred in the political context.
http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=25124&osCsid=154183166308210077f639b8f4d603a2

LAGARDA MATA, Ferran (Coord.) (2011). Las Enigmáticas Taulas de Menorca.
Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Volumen 1. Sobradiel: 2011.
406 Páginas A4 con 332 Ilustraciones en color y B/N. Idioma: Castellano. PVP: 60,00 €
ISBN: 9788496810228

Keywords: Archaeomalacology, marine resources, purple dye, phoenicians, Balearic Islands.

Archaeomalacological studies in the Balearics Islands are very scarce. Until recently studies were generally limited to list the taxa present in archaeological sites. This lack of studies is especially strange in an island environment. This paper pretends to show how applying the methodology developed in this field, it has been possible to determine the Punic use of a settlement in the Bay of Palma de Mallorca. Results from the archaeomalacological analysis at the site of Na Galera has allowed, since the first archaeological season, to know aspects like the economic activity, production system, the collection of resources and the influence of the Phoenician culture.

"Sichel-Bazin, Rafèu (2009): “Estudi comparatiu de las realizacions de las èssas en posicion de còda sillabica en occitan lemosin e lengadocian e en catalan central e balear”, in: Camps, Christian (Ed.): Les relacions catalano-occitanes al llindar del segle XXI. Péronnas: Association Française des Catalanistes, Editions de la Tour Gile.

Se sap que la posicion de còda sillabica es una posicion inestabla e las consonantas dins aquela posicion pòdon subir de mutacions. Las èssas i escapan pas e los fenomèns que pòdon patir son variats: assimilacion regressiva de mòde d’articulacion, rotacisme, semivocalizacion en iòd o esfaçament. En occitan coma en catalan, la distibucion d’aquestes fenomèns varia segon los dialèctes. Dins aquesta comunicacion, nos prepausam de comparar aquela distribucion entre quatre dialèctes: dos de catalans, lo central e lo balear; e dos d’occitans, lo lengadocian e lo lemosin.
En catalan central, las èssas son lo mai sovent realizadas alveolaras, e lor sonoritat es totjorn eiretada de la consonanta seguenta per assimilacion regressiva. I a pr’aquò de contèxtes ont lor quite ponch d’articulacion s’assimila al de la consonanta que las sèc, en particular davant las èrras, mas tanben davant las oclusivas coronalas.
Dins lo catalan de las Illas Balearas, observam fòrça fenomèns d’assimilacion regressiva de mòde d’articulacion qu’afèctan las èssas en posicion de còda sillabica, en foncion de la consonanta seguenta, plan mai nombroses qu’en central. Amai, davant las oclusivas sonoras e las nasalas, pòdon tanben subir rotacisme en malhorquin.
En occitan lengadocian, las èssas son pas tanpauc totjorn alveolaras. Efectivament, davant una oclusiva sorda, prenon una articulacion mai palatala, o se pòdon quitament tresmudar en una mena d’aspiracion dins los parlars del nòrd, levat dins cèrts prefixes. Davant las autras consonantas, çò es las sonòras e las sibilantas, pòt i aver semivocalizacion de l’èssa en iòd o esfaçament.
Lo nòrd-occitan se definís plan solide per la palatalizacion de CA- e GA- latins en CHA- e JA-, mas tanben per qualques traches qu’afèctan las èssas. Aital s’a considerat la generalizacion que l’èssa del plural cai coma en provençal –levat en vivaroalpenc– e que las èssas cason tanben en fin de mot, e cason o se vocalizan davant una oclusiva sorda. Entrarem un pauc mai dins lo detalh sus la distribucion d’aquestes fenomèns en nos centrant particularament sus un parlar lemosin del Peiregòrd limitròf del lengadocian, ont aquelas alternàncias son plan marcadas. D’aquí poirem veire que dins aquel dialècte, a la diferéncia dels autres qu’avèm vistes fins ara, lo tipe de fenomèn qu’afècta l’èssa en posicion de còda sillabica depend pas aitant de la consonanta que la sèc coma de la vocala que la precedís."

LAGARDA MATA, Ferran (2009). Antes de Armstrong: Carta del Dr. Cleghorn, fechada
en Menorca el 10 de Abril de 1739, relativa a algunos curiosos monumentos de la
Antigüedad habitualmente denominados allí Altares de los Gentiles. Sobradiel: 2009.
24 Páginas con 8 Ilustraciones en B/N y color. Idioma: Castellano. PVP: 6,00 €
ISBN: 9788496810129

LAGARDA MATA, Ferran (Coord.) (2012). Las Enigmáticas Taulas de Menorca.
Homenaje a Josep Mascaró i Pasarius. Volumen 2. Sobradiel: 2012.
300 Páginas A4 con 328 Ilustraciones en color y B/N. Idioma: Castellano. PVP: 60,00 €
ISBN: 9788496810259

La antigua ciudad de Sanisera (Menorca), citada por Plinio, no está en Sanitja.
LAGARDA MATA, Ferran (2007). Divagaciones sobre Sanisera, Torretrencada y Ses
Roques Llises (Menorca). Zaragoza: 2007.
46 Páginas con 25 Ilustraciones en B/N y color. Idioma: Castellano. PVP: 10,00 €
ISBN: 9788493478896

""""http://www.revistadecatalunya.cat/ca/noticia-detall.asp?id=57


"About maps of the thematic atlas "Cartografía hispano-
científica, o sea, Los mapas españoles, en que se representa a España bajo todas sus diferentes fases" (Francisco Jorge Torres Villegas, Madrid, 1852 1st ed. & 1857 2nd ed.), in particular “Mapa político de España en que se presenta la división con la clasificación política de todas las Provincias de la Monarquía segun el régimen especial domin[an]te. en ellas”.

L'article, que no penge ara a academia.edu perquè acaba de ser publicat, no només es deté al mapa polític d'Espanya: també en parla de les dades etnogràfiques de la península ibèrica contingudes a l'atles temàtic de Torres Villegas. Estranyament, les consideracions d'aquest autor del segle XIX no van suposar l'elaboració del mapa etnogràfic corresponent, i a l'article en propose una hipòtesi.
Adjunte algunes imatges del mapa polític i les referències bibliogràfiques de l'article."""