HISTORY OF MALLORCA

Búger és un poblet situat damunt un turó al pla-nord de Mallorca. L'origen del nom és pre-romà i podria significar "ventador", ja que el turó rep l'embat de les badies d'Alcúdia i de Palma. Per qixò és considerat el poble més sa de Mallorca.

Los héroes catalanes murieron en defensa de su idioma, sus privilegios y sus constituciones que los convertían en el pueblo más libre y democrático de la Tierra. El rey Borbón Felipe V aplastó su soberanía a partir de 1714 con los decretos de Nueva Planta, que convertían el Principado de Catalunya y los reinos de Mallorca y Valencia en colonias de Castilla, desde entonces autotitulada España.

La lengua catalana no llega a Mallorca en el siglo XIII, por la sencilla
razón de que no existe. En esta época Cataluña es parte de la Gran
Provenza, donde se habla la lengua lemosina, y que en la Corona de
Aragón se denomina, simplemente, romanç [romance].

Riassunto: Il contributo verte su tre signacula bronzei rinvenuti a Menorca e Mallorca. L'analisi paleografica ed onomastica così come considerazioni sul testo epigrafico in parte anche simbolico consentono nuove considerazioni circa l'ambito d'uso e la cronologia dei pezzi. Abstract: The contribution focuses on three bronze signacula from Menorca and Mallorca. The palaeographic and onomastics analysis as well as considerations on the epigraphic text partly symbolic allow new considerations about the scope of use and the chronology of the pieces.

La conquista de la isla de Mallorca en 1229 por el rey Jaime I representa el punto de inicio de la política expansiva de la Corona de Aragón, estancada tras la derrota y muerte del rey Pedro II en la batalla de Muret (12 de septiembre de 1213). Sin embargo los acontecimientos bélicos han sido poco estudiados y la crónica dictada por el propio rey Jaime, el Llibre dels Feits (Libro de los Hechos), ha sido estudiada principalmente desde el punto de vista histórico -testimonio de una época-y lingüístico -uno de los primeros escritos de relevancia en lengua catalana-, obviando un análisis estrictamente militar. El presente estudio es una aproximación analítica de la campaña de conquista de la isla, abarcando el mes de septiembre de 1229, desde el desembarco hasta el inicio del asedio de la capital, Madina Mayûrca.

"Tarij Mayurqa" de Ibn Amira al-Majzumí  de Alzira (1186-1260) es la crónica musulmana en árabe de la conquista de Mallorca realizada por Jaime I el Conquistador entre 1229 y 1232. Hasta el año 2001 se creia que esta obra se habia perdido para siempre. La última noticia que se tenía de ella, junto a varios extractos de sus capítulos, se hallaba en la obra de al-Maqqari (1578-1632) "Nafh al-tib 'an gusn al-Andalus al-ratib" (efluvio del perfume de la lozana rama de al-Andalus). En 2001, el prócer imaratí Jumua Al Majid encontró una copia manuscrita de la obra del siglo XIII en una "záuiya" (instituto de enseñanza islámico tradicional) en Tinduf (Argelia). El profesor Mohamed Ben Ma'mar de la Universidad de Orán (Argelia) realizó la edición crítica del manuscrito en 2007. El Dr. Nicolás Roser Nebot procedió a la traducción al catalán de la obra en 2008 y al castellano en 2009.
"Ta'rij Mayurqa" (Historia de Mallorca) aporta una serie de datos inéditos sobre los sucesos que se desenvolvieron durante la conquista de la isla de Mallorca por parte del Reino de Aragón. Algunos de esos datos confirman los registrados por las crónicas catalanas (entre 40 y 100 años posteriores a "Ta'rij Mayurqa"), sobre todo los referentes a los sucesos bélicos, y desmienten otros, como el trato benévolo de Jaime I a los vencidos, en particular, al valí de Mallorca, Abu Yahya, último gobernante almohade y musulmán de la isla.

En aquest article presentam el buidatge i anàlisi d'un document cabdal per estudiar l'emigració del nostre municipi, el Cens de població de 1900. Amb aquest article intentarem exposar el comportament migratori dels sollerics a principis del segle XX així com enumerar les persones absents aquest any.

Analysis of the relationship between the creation of the new liberal state during the nineteenth century and the charitable activity carried out by the public administration, without forgetting the important role that the Church still played. This study focuses on the case of Mallorca

Aquest treball 1 forma part d'un projecte d'investigació més ample, que té com a objectiu esbrinar quins eren els espais hidràulics andalusins de la vall de Sóller en el moments previs a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I i els seus porcioners, l'any 1229; així com les modificacions i ampliacions posteriors. El projecte es basa en l'aplicació dels mètodes de l'arqueologia hidràulica, que foren descrits l'any 1993 per Kirchner i Navarro, 2 a partir de la noció de disseny de l'espai hidràulic formulada per Barceló l'any 1989. 3 Tal com ha definit Kirchner, "el objetivo de la arqueología hidráulica es la reconstrucción del diseño original del sistema hidráulico y sus transformaciones y, para ello, hay que discriminar las modificaciones y ampliaciones que haya podido sufrir". 4 El procediment es fonamenta en la combinació d'informacions diverses procedents de la toponímia del lloc en qüestió, de la prospecció arqueològica, de la reconstrucció planimètrica i de l'anàlisi de la documentació escrita. Tot plegat permet la restitució del disseny original -especialment en aquells indrets on el sistema hidràulic no s'ha mantingut actiui la identificació i aïllament de les modificacions i ampliacions que ha experimentat la xarxa al llarg dels segles. A partir d'aquestes dades es pot determinar la superfície irrigada original i calcular la càrrega poblacional que podia suportar. Aquest mètode ha estat amplament assajat per a l'estudi d'espais irrigats, tant els d'origen andalusí com els creats pels feudals catalans. En una primera aproximació, s'ofereixen els resultats dels treballs de camp i d'anàlisi de la documentació escrita en matèria de molins hidràulics del terme municipal de Fornalutx. S'hi presenten, doncs, els resultats obtinguts pel que fa a la localització, descripció, força motriu utilitzada i antiguitat, intentant destriar aquells d'origen andalusí d'aquells altres de construcció posterior. El punt de partida de la investigació ha estat el repertori exhaustiu dels molins existents a la vall de Sóller realitzat per Miquel Bover, Vicenç Pérez i Andreu Pons i publicat per ells mateixos l'any 1982. 5 De fet, aquest és l'estudi més complet que existeix fins al moment: J. Rullan es limita a constatar l'existència de quatre molins a Fornalutx; M. A. Carbonero localitza un casal-molí en aquell indret en el segle XIII; i M. Barceló dedueix que en el moment de la conquesta hi hauria un mínim de 10 molins a la vall de Sóller. Finalment, N. Cañellas recull les xifres anteriors, pel que fa a Fornalutx. 6

En aquest capítol del llibre es fa un repàs al conreu dels cítrics a la Vall de Sóller, des de les primeres notícies conegudes del segle XIV fins al segle XX. S'hi estudien els primers testimonis de cítrics com a arbres ornamentals de jardí, passant per l'expansió dels horts i el sorgiment dels tarongerars en el segle XVII, els inicis del cultiu extensiu de finals del segle XVIII i començament del XIX, la crisi de mitjan segle i la recuperació fins arribar al dia d'avui. Al mateix temps, s'analitza el comerç de la taronja des de l'Edat Mitjana i la gran expansió comercial dels segles XIX i XX, lligada al transport marítim i l'emigració a França.

Sa llengo mallorquina es fruit de sa fusió de sa llengos romança des Rum mallorquins amb sa llengo d'oc que arriba a Mallorca an es segle XIII. Per desgracia sa dictadura catalanista ha fet que sa llengo mallorquina sigui totalment arraconada pes catala estàndar. Des des segle XIX sa llengo mallorquina compta en gramàtica, diccionari i ortografia propies.

Los 11 conjuntos eclesiales de la Antigüedad Tardía en el archipiélago balear.
LAGARDA MATA, Ferran (2012). Las Basílicas Paleocristianas de las Baleares.
Sobradiel: 2012.
232 Pàgines A4 amb 237 Il·lustracions en color i B/N. Idioma: Castellano. PVP: 50,00 €
ISBN: 9788496810242

The repopulating process that took place in the Kingdom of Granada after the Castilian conquest, at the end of the 15th century, saw the arrival of new settlers from abroad, including the Crown of Aragon, the Catalan nation in our documents. Although their presence was not significant in the overall process, it is however interesting to examine with care their settlement pattern, which is different from other foreign nations' pattern, mainly the members of the Italian merchant republics. Thus, we analyze the origin of these Catalan settlers and their distribution throughout the Kingdom of Granada, looking for the ultimate reasons. We also have the opportunity to examine the percentage of permanence as well as the socioeconomic background, when the sources allow it

Resum: El present estudi pretén explicar de quina manera es dugué a terme el primer i segon repartiment feudal de Mallorca entre els magnats després de la conquesta de 1229. Es pren com a exemple la divisió dels béns immobles entre els membres que integren una de les porcions manco conegudes -la del comte d'Empúries-i s'analitzen els drets i les obligacions que acompanyen els béns repartits. Finalment es fa un seguiment dels canvis de domini que experimenten les baronies i senyories territorials sorgides d'aquest repartiment.

Resumen: Los intercambios comerciales en y con los ducados de Atenas y Neopatria durante el periodo de la dominación “catalana” han despertado escaso interés en la investigación. Documentos inéditos procedentes de múltiples archivos permiten ahora caracterizar aquellas actividades comerciales y poner de relieve una intensidad alejada de las asunciones tradicionales. Desde el punto de vista comercial las dos características más destacadas de ese período serán la irrupción de nuevos agentes que adquieren gran protagonismo, los catalanes, y de un nuevo producto, el esclavo.

Summary: Commercial exchanges in and with the Duchies of Athens and Neopatria during the “Catalan” domination have received little interest from researchers. Nevertheless, unpublished documentation from archives allows us to characterize now those commercial activities and to highlight an intensity far from traditional assumptions. From the commercial point of view the two most outstanding characteristics of this period will be the emergence of new agents with a leading role, the Catalans, and a new product, the slave.

Palabras clave: Comercio – Mallorca – Barcelona – ducados de Atenas y Neopatria – Esclavos

Las aventuras de un grupo de repobladores mallorquines que acudian a repoblar las tierras abandonadas por los moriscos en 1610, camino de T´rabena (Marina de Alicante) y fueron interceptados por un barco pirata y finalmente liberados en Alicante.

FRANCO SÁNCHEZ, Francisco. “Bibliografía sobre temas árabes de las Baleares”. Anexo de Sharq Al-Andalus. N. 3 (1986). ISSN 0213-3482, 44 pp. |
Resumen: Se recogen 730 referencias bibliográficas que tratan de las Baleares durante el periodo andalusí, de la conquista cristiana y sus diferentes documentos (Repartiment, etc.), del período de dominio cristiano en el cual los musulmanes, primero –como mudéjares– eran un grupo social mayoritario, y luego –como meros esclavos, pasaron a ser minoría en la Edad Moderna, en la que además de este fenómeno de los esclavos musulmanes nos hemos fijado en el de la piratería islámica proveniente del norte de África. En las épocas sucesivas hemos creído conveniente recoger los trabajos que hagan referencia a las Baleares y sus relaciones de diversa índole con el mundo islámico. Además de otros muchos estudios de índole cultural, social, económica, arqueológica, política, etc., que se encuadren u ocupen de estos períodos cronológicos. Igualmente se han recogido los trabajos más generales en los que se halle referencia a las islas, bien de geógrafos árabes (descripciones geográficas), o literatos, científicos y demás personajes musulmanes, de tratados islámicos medievales, o de fuentes cristianas que las mencionen y nos muestren la huella o legado de lo árabe. | Abstract: There are gathered 730 bibliographical references that treat over Balearic Islands during the Andalusian period, or during the Christian conquest and his different documents (Repartiment, etc.), or over the period of Christian domain in which the Muslims –first as Mudejars– they were a social majority group, and then –like slaves– were a minority in the Modern Age, epoch in which they sustained an Islamic piracy from the north of Africa. In the successive epochs we have believed suitably to gather the works that allude to the Balearics and its relations of the Islamic world. In addition there are added other many studies of cultural, social, economic, archaeological, political nature, etc., that are framed or occupied of these chronological periods. At the same, there have been gathered the most general works that there are references to the islands: by Arab geographers (geographical descriptions), or by writers, scientists and other Moslem personages, of Islamic medieval agreements, or of Christian sources that mention them and show us the trace or legacy of the Arab times. |
Download: http://hdl.handle.net/10045/33621

El yacimiento de Almallutx se sitúa en la isla de Mallorca, bajo el embalse del
Gorg Blau, y conforma un asentamiento de época islámica que ha reabierto con fuerza el
estudio de las comunidades andalusíes en el medio rural. El proyecto se inició en el año 2011
continuando hasta día de hoy. Los resultados del estudio, resumidos en este artículo, han
permitido documentar el entramado urbano de una alquería mejor conservado en las islas
Baleares, permitiendo, además, vincular el yacimiento con uno de los acontecimientos más
importantes de la historia de la isla, la conquista de Jaime I. La combinación de fuentes históricas,
el estudio del entorno y la arqueología han sido la base de este proyecto. La destrucción
violenta del asentamiento ha permitido su excepcional conservación, abriendo infinitas
posibilidades para el estudio de una de las épocas más desconocidas de la isla.

Los intercambios comerciales en y con los ducados de Atenas y Neopatria durante el periodo de la dominación “catalana” han despertado escaso interés en la investigación. Documentos inéditos procedentes de múltiples archivos permiten ahora caracterizar aquellas actividades comerciales y poner de relieve una intensidad alejada de las asunciones tradicionales. Desde el punto de vista comercial las dos características más destacadas de ese período serán la irrupción de nuevos agentes que adquieren gran protagonismo, los catalanes, y de un nuevo producto, el esclavo, que además será también la base sobre la que se sustentará un activo comercio de larga distancia, especialmente con la isla de Mallorca.

Commercial exchanges in and with the Duchies of Athens and Neopatria during the “Catalan” domination have received little interest from researchers. Nevertheless, unpublished documentation from archives allows us to characterize now those commercial activities and to highlight an intensity far from traditional assumptions. From the commercial point of view the two most outstanding characteristics of this period will be the emergence of new agents with a leading role, the Catalans, and a new product, the slave, which will also be the basis on which an active long-distance trade will be sustained, especially with the island of Mallorca.

La part llatina del còdex llatinoaràbic del Llibre de la Porció del Rei a Mallorca, 2 entre els folis 17v i 19r, relaciona les alqueries i els rafals pertanyents al districte musulmà (juz) de les Muntanyes que romangueren dins la porció reial. Gran part d'aqueix districte constituí, en èpoques posteriors, el terme municipal d'Escorca. No hi són a la llista totes les explotacions del juz, puix que el rei ja n'havia donat una bona partida a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. La relació d'alqueries i rafals conté els topònims que designen cada unitat, la superfície expressada en jovades 3 i el nom del magnat o del porcioner que n'era el propietari el juliol de l'any 1232, que és la data de confecció del document (P. Pérez, 2010).

Les petites poblacions marítimes desenvolupaven un paper fonamental en l’abastament dels grans centres a través del comerç de curt cabotatge a la baixa edat mitjana. Els excedents productius s’enviaven a les metròpolis a través d’embarcacions més petites, amb trajectes més curts, que tenien menor risc i no generaven assegurances marítimes, contractes mercantils ni registres fiscals específics.
L'article intenta analitzar la navegació de curt cabotatge documentada a Pollença (Mallorca) en la segona meitat del segle XIV a través de l'estudi dels registres de la Cúria Reial de Pollença conservats en l'Arxiu Municipal de Pollença.

Juniper Serra, born in Petra (Mallorca) and professor at St. Francis de Mallorca and the University Lul • liana, belongs to a tradition of missionary inspiration of Ramon Llull, channeled by Antoni Llinas, creator of missionery ciolleges such as Escornalbou. A group of Mallorcan went to America, and there followed the tradition missionary learning Indian languages, and inspired by the School of Salamanca, regarding the humane treatment of the Indians, although according modes time. They did not discuss the legitimacy of colonization. Contemporary parents the United States of America, hostile ethnic Americans, Serra missionaries represented a different tradition in terms of human rights. For Christians oldest organized popular missions and transplanted many liturgical celebrations and devotions, which were linked to the dramatization of the great celebrations of the liturgical year.

Sovint, en història, unes dades addicionals o complementàries a una documentació més extensa ens permeten obtenir informacions valuosíssimes sobre un tema determinat que, d'altra manera, serien difícils d'aconseguir per manca de fonts específiques. Aquest és el cas que ens ocupa. Casualment, a partir d'unes declaracions de diversos testimonis involucrats en un procés judicial de 1333 podem intuir com era la plaça de Sóller en aquella època però, sobretot, conèixer en quin moment es va construir el pont Nou sobre el torrent Major, que enllaça l'actual plaça d'Espanya amb el carrer d'Isabel II.

Aquest estudi vol donar a conèixer la visualitat artística del venerable fra Miquel de Fabra, figura històrica relacionada amb la conquesta de les ciutats de Palma i València. Fundador dels convents dominics d’ambdues ciutats, Fabra ha sigut representat de manera significativa però escassa al llarg dels segles passats. L’article analitza les fonts literàries que han generat la llegenda de la visió del venerable volant per l’aire enmig de la batalla i també les representacions visuals, tant narratives com conceptuals, que han donat lloc als diversos tipus iconogràfics.

El procés d’expansió dels jueus des de la ciutat de Mallorca cap als nuclis urbans de la part forana de l’illa és una qüestió encara poc coneguda. En el present treball es pretén analitzar aquesta expansió cap a la vila de Sóller i estudiar les activitats econòmiques que hi desenvoluparen en el període comprès entre 1299 i 1309, coincidint amb la segona part del regnat de Jaume II de Mallorca. S’hi fan alguns estudis de cas, a partir de les dades que proporciona la documentació notarial més antiga que s’ha localitzat.