Historia de Mallorca

Partint d’unes informacions transmeses dins la família de l’autor de la comunicació, més concretament del nostre repadrí Gabriel Arbona Arbona, que havia emigrat a Nova York, es va voler estirar el fil de quins havien estats els montuïrers que havien abandonat la vila del Pla de Mallorca per traslladar-se als Estats Units i en quines circumstàncies ho havien fet.
La principal font en la qual s’ha basat l’estudi és el registre de passatgers d’Ellis Island, que es pot consultar en línia a l’adreça <www.libertyellisfoundation.org>. Posterioment, les informacions s’han completat mitjançant fonts orals, consultes al Registre Civil i als padrons de població de l’Arxiu Municipal de Montuïri i entrevistes i articles publicats a la revista Bona Pau.
L’estudi se centra gairebé totalment en l’emigració montuïrera a Nova York durant el primer terç del segle XX, tot i que al final s’afegeixen dos casos de la segona meitat del segle passat.

Analysis of the relationship between the creation of the new liberal state during the nineteenth century and the charitable activity carried out by the public administration, without forgetting the important role that the Church still played. This study focuses on the case of Mallorca

Tras la pacificación de la isla, Jaime I por Carta de Franqueza de 1230 constituyó el Reino de Mallorca como territorio de la corona de Aragón, bajo el nombre de «Regnum Maioricarum et insulae adyacentes»,Jaime I, en su testamento realizado en 1272, estableció una monarquía independiente en favor de su segundogénito el Infante Don Jaime, como Jaime II de Mallorca (1276/1311). Surgiendo un reino autónomo, aunque fedatario de la Corona Aragonesa, constituido por las islas de Mallorca, Menorca e Ibiza, más otras más pequeñas y despobladas, los condados continentales de Cerdaña, Rosellón  y el señorío de Montpellier.La incorporación del Reino de Mallorca a la Corona de Aragón no supuso un cambio significativo en las instituciones de éste, que se conservaron sin cambios, hasta que fueron disueltas por el Decreto de Nueva Planta de Felipe V de 1715 que transformó el antiguo reino en una provincia más de la monarquía española.

El present article ofereix algunes notes documentals relatives a la construcció del primer orgue pneumàtic que disposà l’església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller, així com les successives reparacions i modificacions que patí. Al mateix temps, s’examinen les lluites de poder entre l’Església i el consell de la vila que comportaren les obres de conservació, i que es perllongaren al llarg dels tres segles de la seva existència. L’assaig s’arrodoneix amb la relació dels orgueners que intervingueren en la neteja i el manteniment de l’aparell musical.

Resumen: La construcción del retablo de Corpus Christi de la Catedral de Mallorca siempre ha estado vinculada a la historia de una de las familias de mercaderes más relevantes de la sociedad mallorquina de principios del siglo XVII, los Anglès. Tradicionalmente se ha otorgado el merecimiento de la consecución del famoso retablo a la figura de Antoni Anglès, relegando a un inmerecido segundo plano la contribución de su hermano menor Joan Baptista Anglès. Con el presente artículo queremos poner en valor la persona de Joan Baptista Anglès como promotor artístico y coleccionista, sin el concurso del cual, habría sido imposible la construcción del célebre retablo.

La restauració monàrquica de l'any 1874 en la persona d'Alfons XIII, fill de la destronada Isabel II, suposà l'estabilització política de l'Estat Espanyol, després del convuls període del Sexenni Revolucionari (1868-1874). L'arribada del nou règim, en un primer moment, va representar un retrocés notable en les llibertats assolides en el període anterior. De manera progressiva i sobretot sota els governs liberals, s'articulà un sistema cada cop més obert, on, dins uns límits, es permetia el joc polític. Les dues formacions polítiques que s'identificaven amb el règim, també anome-nats els partits dinàstics, eren el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquestes forces eren les úniques cridades successivament a formar govern. Convocaven eleccions legalment dubtoses i aconseguien còmodes majories electorals en el Congrés. En quedaven fora els republicans, socialistes, carlins i les diverses forces nacionalistes que no s'identificaven amb l'Estat-nació espanyol. En l'àmbit municipal, el predomini dels partits dinàstics també fou sovint aclaparador, però no tant per ofegar del tot les discrepàncies polítiques: en ocasions, els partits situats fora del torn aconseguien representació. Ara bé, les diferències entre uns municipis i altres, pel que fa al pluralisme polític sota la Restauració, varen ser enormes.

Resumen: Este artículo persigue el estudio del Cabildo catedralicio de Mallorca durante la segunda mitad del siglo XVIII. En estas líneas, se analizará la jerarquía del Cabildo, las formas de acceder a las prebendas y la extracción social de sus miembros. Pero especialmente, se estudiará la evolución del clero capitular de Mallorca durante las grandes reformas ilustradas implantadas por Carlos III, que se tradujeron en importantísimos cambios y transformaciones para dicha institución.

Introducció El Dia del Puig (o la Festa del Puig) és el pancaritat que se celebra a la vila de Montuïri el dimarts següent al diumenge de Pasqua de Resurrecció al Puig de Sant Miquel, on es troba l'oratori de la Mare de Déu de la Bona Pau. La diada se sol consi-derar una de les festivitats més importants del poble després de les festes patronals de Sant Bartomeu. No debades l'Ajuntament de Montuïri tria com a festes patronals el 24 d'agost i el dimarts després de Pasqua. És a dir, el Dia del Puig. La festa comença a les 9 hores del matí a la plaça Major, quan el batle de la vila lliura la vara al batle del Dia del Puig de l'any. Després la Banda de Música encapçala la comitiva de les autoritats i el poble pel carrer Major, el carrer de sa Trona fins al pou des Dau. Allà els participants a la festa segueixen pel carrer Ramon Llull i, des-prés, per la carretera de Porreres fins el camí vell del Puig de Sant Miquel fins al cim. Un cop a dalt, els xeremiers reben el batle del Dia del Puig i la resta d'autoritats. El costum és que la vara de batle es depositi a les mans de la Mare de Déu de la Bona Pau durant el transcurs de la festa. Aproximadament a les 10 hores té lloc la final del campionat del joc de tella i a les 11 la missa en què sol predicar un capellà extern a la parròquia. A continuació alguns anys s'organitzen diverses activitats i jocs per a infants. També és normal que s'aprofiti per a berenar de les darreres panades, rubiols i crespells. Al punt de mig dia comença la ballada popular de ball de bot amb les notes de la Banda de Música. La tradició marca que s'interpreti la peça coneguda popularment com «Panades», que també tanca el concert de la banda el diumenge de Pasqua a la plaça Major de la vila. En els darrers anys s'ha introduït un dinar popular que allarga la festa fins a les primeres hores del capvespre. Sobre les 16 hores el batle del Dia del Puig recull la vara de l'oratori i davalla del puig amb les autoritats, acompanyats per la Banda de Música fins el centre del poble. Alguns anys, de manera ocasional, s'organitzen activitats esportives o lúdiques el capvespre del Dia del Puig. La força del pancaritat sobre la resta de les celebracions del cicle pasqual mon-tuïrer es pot comprovar, per exemple, en el programa de festes de l'Ajuntament, que es titula «Festes des Puig» .

Aquesta comunicació prova d'analitzar la situació de l'Ajuntament de Montuïri en el Trienni Constitucional (també anomenat Trienni Liberal), durant el procés de descomposició de l'Antic Règim espanyol i formació d'un sistema basat en el liberalisme. L'objectiu general és destriar fins a quin punt aquesta experiència va suposar un tras-bals o no per a la institució local. També veurem els elements de pervivència o reno-vació que convivien en aquesta etapa de transició entre un sistema que agonitzava i un altre que provava de néixer. Les fonts per fer-ho són els llibres d'actes de l'Ajuntament. L'anomenat a l'època periodo constitucional transcorre entre 1820 i 1823, quan, per l'aixecament del general Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla), es restaurà la Constitució de 1812. El rei Ferran VII es veié obligat a acceptar la Carta Magna, cosa que suposà el restabliment de les Corts, la tornada de les diputacions provincials i l'aplicació d'un règim municipal més d'acord amb els principis del primer liberalisme espanyol, que ja s'havia assajat en els darrers temps de la Guerra del Francès fins al retorn del Desitjat.

The paper discusses the seismic assessment of Mallorca cathedral in Spain. This cathedral is an audacious Gothic structure built on the island of Mallorca during 14th-16th centuries, characterized by its large dimensions and slender structural members. For that purpose, different analysis methods were used. A 3D Finite Element (FE) model of the cathedral was created and then updated based on in-situ dynamic identification tests. Nonlinear static (pushover) analysis was firstly carried out applying the seismic loads in the longitudinal and transversal directions of the cathedral considering both positive and negative signs. The pushover results were compared with the results of the kinematic limit analysis as a way to cross check the seismic safety assessment. Although for such a large historical structure, the nonlinear time-history (dynamic) analysis requires a very high computer effort, an attempt to perform this type of advanced analysis was carried out. KEYWORDS: Seismic assessment, Mallorca cathedral, pushover analysis, non-linear dynamic analysis, limit analysis 42 A. ELYAMANI et al.

La bandera de les quatre barres, la Senyera per antonomàsia, ha esdevingut un símbol cultural, polític i identitari arreu dels Països Catalans. Montuïri, com a part integrant d'aquesta realitat territorial, no ha estat aliena a la presència d'aquest símbol des de ben antic. En aquest article enllaçarem una sèrie de notícies per exemplificar-ho.

Durant el segle XIX va començar a haver-hi una demanda de modernització econòmica, social i urbana de Palma per part de molts sectors socials, polítics i culturals i precisament fou durant el Sexenni Democràtic que es pogué tirar endavant la modernització a causa de la favorable conjuntura política amb l’assoliment del poder per part dels sectors més progressistes i liberals. Entre aquestes veus progressistes destaquen els republicans, per això un altre dels objectius d’aquest treball és la d’analitzar la gestió política dels republicans durant el Sexenni Democràtic, ja que van tenir un important pes polític i van arribar estar al capdavant de moltes institucions.

De Randa a Cura: un paisatge per a la reflexió és una proposta de recorregut pel llegat cultural i paisatgístic que conserva avui en dia Randa i la seva muntanya. Amb aquesta ruta es vol donar a conèixer un indret carregat d'interès històric, cultural i mediambiental, gairebé desconegut per la majoria de mallorquins. El visitant podrà descobrir i admirar petjades de la història que van des l'època medieval fins a l'actualitat. Tot això ho farà en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que des de 1991 el massís de Randa és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). L'itinerari que presentam consta de deu aturades que van des del llogaret de Randa fins al cim del puig. El visitant tendrà l'ocasió de gaudir de deu elements patrimonials que, sens dubte, no el deixaran indiferent, i que l'endinsaran en un paradís de Mallorca totalment diferent al que pot trobar a la zona costanera. Es tracta d'una proposta que ens duu a recórrer camins i racons de la història d'un poble del Pla de Mallorca on encara es pot contemplar part del paisatge rural mallorquí que, combinat amb el seu impressionant llegat patrimonial d'esglésies, ermites, coves i restes islàmiques, conformen els principals atractius per a la seva visita. La ruta comença a Randa, llogaret que pertany al municipi d'Algaida. Aquesta població dista prop de 4 quilòmetres del nucli urbà algaidí i es troba a devers 26 de Palma. Al migjorn és on trobam la zona més muntanyosa del terme d'Algaida, el massís de Randa. Es tracta d'una àrea majoritàriament forestal amb un clar predomini de pinar i garriga, però també amb algunes zones d'alzinars. Igual que a la resta del Pla, aquesta contrada es caracteritza per ser una zona de valls obertes i amples, amb puigs de poca alçada. El cim del puig, amb el santuari de Cura, és una excepció, i amb els seus 548

RESUMEN: En este trabajo abordaremos el papel de los mercaderes de la Corona de Aragón y su rol en las redes de letras de cambio entre las ciudades del levante peninsular (Barcelona, Valencia y Mallorca) principalmente durante el reinado de Carlos V. ABSTRACT: In this work we will approach the paper of the merchants of the Crown of Aragon and his role in the networks of bills of exchange between the cities of the peninsular east (Barcelona, Valencia and Majorca) principally during the reign of Carlos V.

De Ramón Llull (1232-1316) se coneix més la seva imatge llegendària que la seva figura històrica i això és una pèrdua per tothom, començant per el mateix Ramón Llull. La realitat és sempre més espectacular que la llegenda, malgrat la dolçor d’aquesta. I seria una errada deixar que la llegenda ens allunyi d’un dels primers personatges de la nostra història en català, tant pel que féu com per el prototip que aporta d’un tipus de mallorquí i de mallorquinitat, no des d’un punt de vista de la cultura i de la tradició, sinó des del punt de vista de l’actitud vital i de la manera de encarar la vida.
De Ramón Llull (1232-1316) se conoce más su imagen legendaria que su figura histórica y esto es una pérdida para todos, empezando por el mismo Ramón Llull. La realidad es siempre más espectacular que la leyenda, a pesar de la dulzura de la misma. Y sería un error dejar que la leyenda nos aleje de uno de los primeros personajes de nuestra historia en catalán, tanto hizo como para el prototipo que aporta de un tipo de mallorquín y de mallorquinidad, no desde un punto de vista de la cultura y de la tradición, sino desde el punto de vista de la actitud vital y de la forma de encarar la vida.

Abstract:
For 1691, the descendants of Mallorcan Jews were cruelly persecuted. Culmination of a process that ended the practice of Judaism. Began the period of so-called "converted Jews". It was a way of discrimination against this group, forced by the Inquisition from Madrid, he found partners as members of the oligarchy, in Palma, both civil and ecclesiastical. However, this study shows how the bishops Peter d'Alagó and Benet Panyelles, neither Majorcan were introduced, one question of the purity of blood, and the latter helped to marginalize the children of converts (in 1734).
Resum:
Per l'any  1691, els descendents dels jueus mallorquins foren cruelment perseguits. Culminava un procés que va acabar en pràctiques de judaïsme. Començava l'època dels anomenats "xuetes". Ha estat una manera de discriminació d'aquest col•lectiu, forçada per la Inquisició Central de Madrid, que trobà com a col•laboradors els membres de l'oligarquia ciutadana, de Palma, tant civil com eclesiàstica. Ara bé, el present estudi mostra com els bisbes Pere d'Alagó i Benet de Panyelles, cap dels dos mallorquí, varen introduir, l'un la qüestió de la puresa de sang,  i el segon va contribuir a marginar els clergues fills dels conversos (1734).
Resumen:
Por el año 1691, los descendientes de los judíos mallorquines fueron cruelmente perseguidos. Culminaba un proceso que terminó en prácticas de judaísmo. Empezaba la época de los llamados "chuetas". Ha sido una forma de discriminación de este colectivo, forzada por la Inquisición Central de Madrid, que encontró como colaboradores a los miembros de la oligarquía ciudadana, de Palma, tanto civil como eclesiástica. Ahora bien, el presente estudio muestra cómo los obispos Pedro de Alagón y Benet de Panyelles, ninguno de los dos mallorquín, introdujeron, uno la cuestión de la pureza de sangre, y el segundo contribuyó a marginar a los clérigos hijos de los conversos (1734).

Para conocer la verdadera dimensión del mercado gráfico mallorquín se conservan en Mallorca toda una serie de documentos y libros de cuentas que aportan información relevante sobre el tema. A partir de esta documentación, se pretenden analizar en este artículo no sólo cuestiones relativas al precio y las características de los grabados en sus distintas modalidades, sino también la idiosincrasia de los clientes y de los propios grabadores e impresores.

La dansa dels cossiers ha resistit, amb diferents evolucions, el pas del temps a les viles mallorquines d'Alaró, d'Algaida, de Manacor, de Montuïri i de Pollença. Així mateix existeixen, a dia d'avui, altres danses anomenades amb aquest mateix nom a les localitats d'Inca, Campos i Palma però sense cap tipus de continuïtat històrica. Per altra banda, sabem de l'existència d'aquesta dansa en el passat a Valldemossa, Llucmajor, Porreres, Santa Maria, Sineu, Artà, Sóller (on es documenten per primera vegada a Mallorca el 1544 1) i a diferents parròquies de Palma. En aquests casos, on els cossiers es perderen, les notícies que tenim sobre la dansa són escasses. En les poblacions actuals on existeix la dansa, la seva pervivència ha estat marcada per continus talls i represes. La dansa s'ha anat perdent i recuperant almenys al llarg dels segles XIX i XX amb l'única excepció de Montuïri. En aquest poble del centre de Mallorca, almenys des de 1750, data de la primera notícia, els cossiers han tengut continuïtat fins als nostres dies. A Algaida foren recuperats l'any 1973; a Manacor el 1981; a Pollença el 1981 i a Alaró el 1993. En aquestes poblacions, segons el nostre parer, la recuperació presenta una alta fiabilitat històrica ja que es basà en prou documentació consultada i en la memòria d'antics dansadors. Els cossiers mallorquins dels diferents pobles presenten semblances en el vestuari, en el nombre de dansadors (sis cossiers i una dama), en la coreografia que executen i en els instruments emprats per a la música (el flabiol, el tamborí i les xeremies). Unes característiques que es repeteixen en les danses d'arreu d'Europa; base de color blanc, amb roba de colors vius a sobre, cintes, cascavells, miralls i la utilització de mocadors, o broquers en el cas de Manacor. L'estudiós mallorquí Francesc Vallcaneras ens remet a un origen que cal cercar en antics cultes i ritus relacionats amb la fertilitat agrícola 2. A tot això, aquesta dansa també compta amb un personatge força present en balls d'arreu de la península i del món. A Mallorca i en el dansa dels cossiers se l'anomena dimoni i s'assimila a la figura del bobo, arlequí o bufó, present en danses i festivitats d'arreu d'Europa.