Tarraco

El presente artículo resume los objetivos y principales resultados de la investigación que desarrollamos en nuestra tesis doctoral, Estudio de la mujer a través de los epitafios. Rituales y honores funerarios en la Colonia Tárraco. En ella nos propusimos hacer una revisión de las inscripciones funerarias que recibieron las mujeres de la Tarragona
romana y el "ager tarraconensis", ofreciendo un detallado análisis del patrón de conmemoración fúnebre en el ámbito femenino.

RESUMEN: El presente trabajo analiza un aspecto concreto de los epitafios latinos de la Hispania Citerior: los epítetos calificativos aplicados a la esposa. Su diferente contenido semántico y diversidad de aplicación en función de la condición social y económica de la mujer, revela la existencia de una consideración diferente de la esposa ingenua, serva, liberta o peregrina.
ABSTRACT: The present work studies a concrete aspect of the Latin epitaphs of Hispania Citerior: the epithets fiven to the wife. Their different semantic con‐ tent and diversity in applications for social and economic status of women, reveals a different account of the wife ingenua, serva, liberta o peregrina.

The grand building complex in Tarraco known as the “Provincial Forum” is one of the most emblematic imperial-era monuments in the western Roman provinces. Based on the observation and detailed analysis of the archaeological evidence from an original perspective, this monograph proposes an investigation of the technical aspects and Roman building processes involved in the three main areas of the monument: the Worship Area, the Representation Square and the Circus.

The construction of one of the key monuments in the Roman West was extensively influenced by local stone resources, in particular limestone, coming from the quarries near the colony. The use of this stone material have generated the search for architectural solutions, combination of material and technique, that have become the identifying characteristic not only of the monument, but also of the town’s image.

The analysis of the construction process was key to understanding the ancient structures. It revealed the dynamic nature of their construction, the result of a plan that was constantly changing and adapting to external conditions or to the requirements of the construction site. It shows a process that reflects the existence of a plan in continuous evolution, a manifestation of the essence of the building site (cantiere di costruzione) and its architecture.

This paper presents a brief description of the archaeological research over the land and the city of Tarraco, the ancient capital of prouincia Hispania Tarraconensis and one of the main points of spread of Hispanic Christianism. Although Tarraco was the last capital under Imperial control and the first Hispanic metropolitan see, the city acquired a secondary role respect other hispanic cities during late antiquity. This evolution determinated the development of Tarraco during the 7th  century, but archaeologies identify an important architectural vitality on the 6th  century at the same time that other episcopals cities did. During this period, the final Christianization of symbolic spaces of the ancient paganism was developed establishing the ideological bases of medieval urbanism that today is already preserved. The paper analyzes also the sites with interpretative doubts as well as with a description of rural settlements, where archaeological knowledge is not so much due to archaeological difficulties to study new constructive models and to more related material culture.

Bishop Fructuous and his deacons
Augurius and Eulogius were executed
in the year 259 in the Tarraco
amphitheatre. Two superimposed
churches are located in this area. The
upper church dates to the 12th century
and the lower was built in late 6th
century or early 7th century. The latter
features three naves, a sanctuary,
ambon choir and an adjacent room
which served as preparatorium,
mausoleum and baptistery. A great
construction effort was made to place
the temple in the exact space of the
martyrdom as it was necessary to lay
the foundations for its structures at the
bottom of the fossae. The basilica
exploited most building elements from
the Late Imperial period of the
amphitheatre and other buildings in the
city. The metrological study of the
temple shows that it was designed
based on meditated technical and
theological criteria applying a holy
mathematics in keeping with the
thought of Augustine of Hippo and
Isidore of Seville.

A look at the Roman Aqueducts located in Tarragona, Spain from and civil engineering perspective. Focused on the construction and history of aqueducts, this paper looks at how ancient Tarraco solved its water resource issues and how the Les Ferreras Aqueduct has been view and utilized throughout history.

An architecture & structural engineering, research and study-abroad experience academic paper.

Drexel University- Architecture and Interior's Intensive Study Tour Abroad- Barcelona 2015

Faculty Advisers:
Mark Brack, Department of Architecture
Debra Ruben, Department of Interiors

Este volumen está dedicado al estudio de las ánforas recuperadas en contextos estratigráficos de época tardo-antigua (siglos IV-VII dC) excavados en los últimos veinte años en Tarraco, principal centro portuario del nordeste peninsular. En el primer capítulo se describe la documentación arqueológica disponible hasta 1999, mientras que en el segundo se analizan los tipos anfóricos ordenados geográficamente. Se incluye, también, una breve relación de los principales contextos de referencia del Mediterráneo occidental utilizados. Todo ello sirve de base a un capítulo conclusivo que recoge la evolución del aprovisionamiento externo de la ciudad en época tardo-antigua.

Aquest volum està dedicat a l’estudi de les ánfores recuperadas en contextos d’època tardoantiga (segles IV-VII dC) excavats en els darrers vint anys a Tarraco, principal centre portuari del norest peninsular. En el primer capítol es descriu la documentació existent fins 1999, mentre que en el segon s’analitzen els tipus anfòrics ordenats geogràficament. S’inclou, també, una breu relació dels principals contextos de referència de la Mediterrània occidental utilitzats. Tot això serveix de base a un capítol conclusiu on es recull l’evolució de l’aprovisionament extern de la ciutat en època tardoantiga.

Using the archaeological evidence available in Tarraco (Diocesis Hispaniarum) and paying special attention to the containers used for transportation by sea, we have attempted to establish the pattern of external supplies to the city during the late antiquity period (4th to the 7th century AD). We have organized the text into two main sections: an initial documentary section, in which we describe as objectively as possible the archaeological contexts from which amphorae came, and a second section dedicated to the typological analyses.

Vol. 3. Tarragona - Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco: Introducción, X. Dupré Raventós; 1. Introducción histórica, G. Alfldy; 2. Historia de la investigación, J. Massó Carballido; 3. Topografía y evolución urbana, J. M. Macias Solé y J. A. Remolà Vallverdú; 4. Arquitectura oficial, X. Aquilué Abadías; 5. Edificios de espectáculo, X. Dupré Raventós; 6. Arquitectura doméstica, J. M. Macias Solé; 7. Arquitectura funeraria, J. A. Remolà Vallverdú; 8. El territorio, S. Keay; 9. La escultura, E. M. Koppel; 10. Museos y colecciones, F. Tarrats Bou; 11. Bibliografía.

This paper considers the applicability restorative justice literature in the transitional justice arena. The authors argue that while restorative justice is applied to a wide range of conflicts, the established literature is often of limited value within a transitional context. Insufficient attention is often paid to the inherent difficulties in importing theories, concepts and practices designed for the context of ‘settled’ societies into post-conflict environments. Significantly more consideration needs to be given to the practical operation of transitional justice mechanisms, as well as their underlying normative bases, so that they might live up to the claims of many commentators that transitional justice is ‘restorative’.

Intervencions arqueològiques a la ciutat de Tàrraco 1993-1999, un balanç, Ramon Ten, M. Teresa Miró... 9
Intervenciones del Servei Arqueològic de la URV en el sector oeste de la plaza de representación del forum
provincial de Tarraco, Isabel Peña ....... 17
La plaza de representación de Tàrraco: intervenciones arqueológicas en la plaza del Forum y la calle d'En Compte,
César Augusta Pociña, Josep Anton Remolà...... 27
Excavacions a l'àrea del fòrum provincial: plaça del Rei núm. 4 i Casa-Museu Castellarnau, Albert Vilaseca, Jordi Diloli..... 47
El circ romà de Tarragona. Qüestions arquitectòniques i de funcionament, Lluís Piñol..
Excavacions arqueològiques a la plaça de la Font de Tarragona, Diversos autors..
L'assentament ibèric de Tarragona. L'excavació de Manuel Berges al carret dels Caputxins l'any 1978, David Asensio, Mireia Ciuraneta, Sagrari Martorell, Pedra Otiña .... 71
L'urbanisme de Tàrraco a partir de les excavacions de l'entorn del fòrum de la ciutat,
Josep Maria Macias ...... 83
Excavacions arqueològiques en el solar núm. 36 del carrer del Gasòmetre, Moisés Díaz, Josep Maria Macias ...... .... 107
Les termes públiques de Tarragona: excavacions en el carrer de Sant Miquel, núm. 33. Estudi preliminar, Moisés Díaz, Montserrat Garcia, Josep Maria Macias. .. 111
L'hàbitat suburbà portuari de l'antiga Tàrraco. Excavacions al sector afectat pel PERI 2 (Jaume I - Tabacalera), Maria Adserias, César Augusta Pociña, Josep Anton Remolà...... 137
Dues necròpolis del segle V d. n. e. a Tarragona: excavacions al carrer de Prat de la Riba i al Mas Rimbau, David Bea, Albert Vilaseca ... 55
Noves intervencions a les necròpolis tardoantigues del marge esquerre del riu Francolí, Montserrat Garcia, Josep Anton Remolà.......
Intervenció arqueològica al camí de la Platja dels Cossis (Tarragona), Joan Menchon........... 181
Excavacions al solar del Parc Central, Jordi López.. ...... . 191
La vil·la dels Plans d'en ]ori (Montblanc, Conca de Barberà)
Maria Adserias, Jordi Morer de Llorens, Antoni Rigo. . 100
La vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca, Tarragonès)
Josep Maria Macias - 207
Excavació de noves estructures a la vil·la romana de Paret Delgada (la Selva del Camp, Baix Camp), Andreu Ollé i Josep Vallverdú_. ._ 223
La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), Montserrat Garcia i Josep M. Puche .. 231
Excavació arqueològica a la vil·la romana del Mas d'en Gras,
Eduard Sanchez
La vil/a de El Vilarenc (Calafell, Tarragona): arquitectura y organización espacial de un fundus del territorio de Tarraco, Victor Revilla _,.. 257
El centre de producció ceràmica de les Planes del Roquís, Reus (Baix Camp), Albert Vilaseca, Pilar Adiego _. 275

El Pla Arqueològic de Tarragona I. La Base de dades
Angel Rifà... 287
El projecte de recuperació de Centcelles (Constantí)
Jaume Massó ... 291
El projecte de musealització de la Necròpolis Paleocristiana
Pilar Sada.... . 295

Parmi les nombreuses carrières qui parsèment le territoire de l’antique Tarraco (l’actuelle Tarragone), celle de El Mèdol se détache par son extension, sa configuration (en profondeur) et par son élément le plus caractéristique, le bloc témoin situé au centre de la carrière connu sous le nom de L’Agulla (« l’aiguille »). Son rôle comme fournisseur de matériau pour la cité comme son importance au sein de l’ensemble patrimonial ont été reconnus par leur déclaration comme Monument artistico-historique, BIC, BCIN et Patrimoine mondial par l’Unesco. En août 2010, un incendie a mis en évidence un nouveau secteur d’exploitation inconnu à ce jour, et en 2013 la société Abertis impulsa un projet de réhabilitation et de muséification qui comportait une étude archéologique dirigée par l’ICAC. Au-delà d’interventions archéologiques ponctuelles ce projet a permis de documenter dans le détail tous les fronts de taille, la micro topographie et divers éléments de l’environnement de la carrière.

L’excavació d’assentaments de tipus militar (castella) i les troballes d’objectes militars (militaria) en alguns punts del Camp de Tarragona, ha despertat el debat sobre els efectes de les guerres civils del segle I aC a Tàrraco i la seva àrea d’influència. En aquest treball avaluarem l’impacte de les guerres entre Sertori, Pompeu i Cèsar en territorio tarragoní. Aquest estudi es centra en tres grans apartats: les fonts escrites, les fonts arqueològiques i la informació que podem obtenir a través dels Sistems d’Informació Geogràfica. En primer lloc analitzarem les fonts antigues (romanes, gregues i cristianes) que ens parlen de l’impacte d’aquests conflictes al nord-est peninsular. Amb aquesta informació i la interpretació que n’han realitzat els principals investigadors, catalogarem els principals episodis de tensió militar i bèl·lica a la zona catalana. A partir de les fonts arqueològiques obtindrem dades sobre la ciutat de Tàrraco i el poblament del seu ager. Podrem determinar si l’arqueologia aporta realment dades sobre la tensió militar d’aquests moments. En el tercer gran bloc estudiarem les relacions de visibilitat dels principals castella i aportarem alguns mapes que ens ajudin a entendre com s’articulava el control del poder romà sobre el Camp. Aquest treball ens ajudarà a interpretar l’impacte de les guerres civils al nord-est peninsular i a l’àrea d’influència de la capital de la Citerior.

Amb motiu de la remodelació del carrer de l’Enrajolat de Tarragona, l’Ajuntament i l’INCASOL han dut a terme una intervenció arqueològica que ha aportat noves i interessants dades sobre algunes estructures del circ romà de Tàrraco  i la seva connexió amb el Fòrum Provincial a la zona oriental de la graderia septentrional amb una gran canalització. L’excavació del carrer també ha proporcionat informació sobre l’evolució del sector en època medieval i moderna.

The thermal architecture of Tarraco, the capital of the provincia Hispania citerior, experienced an intense activity between the 1st and 7th centuries. This document  defends the existence of a minimum of three public thermae and more than fifteen private balnea. These data, pending a detailed study, reflects the social acceptance of thermal practices, linked both port activity and monumental city.

Signata nomina; sobre el concepto y valor del término signaculum con algunas consideraciones sobre el uso de los instrumentos que designa, en A. Buonopane, S. Braito, con la col. de C. Girardi, eds., Instrumenta inscripta IV. Signacula ex aere. Aspetti epigrafici, archeologici, giuridici, prosopografici, collezionistici. Atti del convegno internazionale Verona, 20-21 settembre 2012, Roma 2014, pp. 11-33; bibliografia pp. 519-579.

Si la cìudad deTarragona tiene un elemento que define su
horizonte es el oerfil oue conforma la muralla como telón
de fondo de este escenario mediterráneo presidido por
una puesta de sol de otoño, intensa y luminosa a pesar
de que ya estamos en las postrimerías del día. Y entre las
murallas, se avista majestuosa la inmensa nave pétrea de
la Catedral, con su campanario, el cimborio y el inacabado
frontis de la fachada principal.

Quan l’any 2002 es va crear l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica amb la seva seu a Tarragona, tots érem conscients que la important activitat arqueològica portada a terme en aquesta ciutat des del segle xix, una activitat considerablement accelerada en les darreres dècades del segle xx, feia necessària una recopilació de la planimetria arqueològica dels nombrosos vestigis conservats o documentats de l’antiga Tarraco. Calia recollir tota la informació, cartografiar-la, assegurant-ne la màxima precisió topogràfica possible, i publicar-la en un volum unitari que la posés a l’abast de tot el públic interessat en el tema, i molt especialment de tots els agents que intervenen
en el tractament d’aquest patrimoni arqueològic, tant des del camp de la recerca estricta com des del camp de la gestió arqueològica pròpiament dita, de l’urbanisme, o del desenvolupament museístic i de difusió i projecció d’aquest passat.